Des del GOB ens hem assabentat de la tramitació parlamentària de la Proposició de llei de modificació de la Llei 10/2005 de Ports de les Illes Balears i hem ha presentat un escrit de consideracions advertint que la reforma plantejada representa un greu retrocés en la defensa del domini públic marítim-terrestre, la protecció ambiental i la governança democràtica dels espais portuaris.
Durant dècades, el GOB ha seguit de prop la gestió portuària a les Illes Balears, formulant propostes i al·legacions per orientar el model cap a la sostenibilitat, la funció social i la preservació dels ecosistemes litorals. Des d’aquesta experiència, el nostre anàlisi conclou que la reforma actual no respon a l’interès general, sinó que obre la porta a una nova etapa de privatització de la costa, alliberant restriccions, ampliant concessions i disminuint els mecanismes de control públic.
Una reforma que s’emmarca en una lògica de liberalització i expansió privada
Tot i emparar-se en conceptes com “modernització”, “eficiència” o “harmonització amb la normativa estatal”, la proposta desplega un conjunt de mesures que afavoreixen la liberalització del domini públic portuari. Els principals eixos detectats són:
- Allargament de les concessions fins a 75 anys, bloquejant durant dècades la possibilitat de reorientar l’ús dels ports segons noves necessitats socials, ambientals o climàtiques.
- Simplificació administrativa per executar obres sense garanties de control municipal ni ambiental.
- Ampliació d’usos comercials, turístics i recreatius als ports, difuminant la seva funció pública i incrementant la pressió urbanística sobre el litoral.
- Equiparació entre clubs nàutics i marines comercials, una mesura que dilueix la funció social dels primers i reforça els interessos econòmics dels segons.
- Consolidació del poder dels concessionaris en detriment de Ports IB i de l’administració local.
- Pròrrogues justificades per millores “ambientals o digitals” sense criteris objectius, auditories independents o garanties de transparència.
Aquest conjunt de modificacions debilen la governança pública, redueixen l’accés ciutadà i consoliden la costa com un espai cada vegada més privatitzat, saturat i subordinat a interessos mercantilistes.
Què demanam
Reivindicam la funció pública i ambiental del domini públic portuari.
Les concessions llargues i l’ampliació d’usos comercials són incompatibles amb una gestió adaptativa i sostenible de la costa.
Denunciam la privatització de l’espai litoral.
Aquesta reforma consolida l’ocupació privada d’un bé comú durant dècades, amb pèrdua d’accés públic i d’oportunitats per a usos ambientals, socials o científics.
Rebutjam l’ampliació dels terminis de concessió.
Proposam limitar-los màxim a 35 anys, sense pròrrogues automàtiques ni justificacions vagues.
Exigim revisió periòdica cada 10-15 anys amb criteris ambientals i d’interès públic.
Rebutjam la reducció del control municipal i ambiental.
Qualsevol obra hauria de requerir avaluació ambiental i informe municipal vinculant.
Reclamam transparència i concurrència pública.
Proposam eliminar excepcions al concurs públic per a noves concessions o pròrrogues.
Exigim publicitat, informes d’impacte i processos participatius en l’atorgament.
Advocam per redefinir la funció social dels clubs nàutics.
Cal reforçar el control sobre quotes socials, accessibilitat, ús real per part de la ciutadania i programes d’esport base.
I condicionar qualsevol pròrroga a indicadors reals de funció pública, i no només a declaracions formals.
Exigim criteris ambientals mesurables i auditories independents.
Si es mantenen incentius per “millores ambientals”, cal que siguin objectivables, auditables i vinculants, no una excusa per pròrrogues.
Exigim que es contempli i promogui una visió ecosistèmica del litoral.
Els ports no són illes econòmiques: les seves ampliacions, usos i impactes afecten ecosistemes marins, posidònia i dinàmiques litorals i caldria planificar-los de manera integrada amb els instruments de gestió integral de l’ecosistema litoral i la seva biodiversitat. Qualsevol actuació portuària que afecti el medi marí hauria d’estar alineada amb l’EM-LB —> Estratègia Marina de la Demarcació Llevantina-Balear (EM-LB)
I per tant, demanam la retirada o modificació profunda de la proposició de llei, i instam al Parlament de les Illes Balears a aprofitar aquesta modificació de la Llei de ports de les Illes Baelars per reafirmar el caràcter públic i ambiental del domini marítim-terrestre i dels ports autonòmics, a impulsar una reforma integral del model portuari que respongui als reptes de la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la saturació del litoral i a subordinar qualsevol modificació legislativa a objectius de sostenibilitat, equitat i interès general, no a la rendibilitat econòmica immediata.
