Andratx. El GOB ha presentat avui un conjunt d’al·legacions al macroprojecte BESS ANDRATX, que agrupa 19 subprojectes de bateries d’ió-liti concentrats a la mateixa parcel·la del Pla de Son Forners (Andratx), amb una capacitat global de 341 MWh, convertint-lo en una de les instal·lacions d’emmagatzematge elèctric més grans de les Illes.
Advertim que es tracta d’una única infraestructura funcional presentada com si fossin múltiples projectes independents, un fet que consideram un fraccionament artificial per rebaixar aparentment l’impacte i el nivell d’exigència ambiental i urbanística.
Principals motius d’oposició del GOB
- Fraccionament del projecte i manca d’avaluació global. El GOB denuncia que tot i compartir parcel·la, infraestructures i punt de connexió, el projecte s’ha fragmentat en 19 peces per evitar una avaluació ambiental ordinària completa. L’EIA no analitza els efectes acumulatius ni sinèrgics, malgrat la magnitud extraordinària de la instal·lació.
- Absència total de planificació energètica i territorial. Actualment no existeix cap instrument de planificació a les Illes que estableixi criteris d’ubicació, densitats o zones aptes per a instal·lacions BESS de gran escala. El projecte és, per tant, una iniciativa privada deslligada de qualsevol estratègia pública global.
- Ubicació incompatible: sòl rústic protegit (ARIP). El macrocomplex se situa en sòl ARIP (Àrea Rural d’Interès Paisatgístic), on els usos industrials i energètics només poden autoritzar-se amb Declaració d’Interès General i informe municipal favorable —tràmits que no consten.
- Anàlisi d’alternatives insuficient i esbiaixada. El GOB sosté que l’EIA descarta alternatives en sòl industrial per motius estrictament econòmics i no ambientals, i que l’opció triada estava predeterminada. No s’han estudiat altres localitzacions menys sensibles.
- Riscos ambientals i de seguretat mal avaluats. Les instal·lacions de bateries d’ió-liti presenten riscos coneguts d’incendi i thermal runaway. El projecte no incorpora un estudi de riscos a l’alçada de la magnitud prevista, ni protocols d’emergència adequats, ni referències a normatives internacionals de seguretat, ni preveu gestió correcta dels residus perillosos associats.
- Biodiversitat i avifauna: inventaris superficials. L’ estudi només inclou una relació genèrica d’espècies, sense treball de camp ni mostrejos estacionals, malgrat trobar-se en una zona catalogada com a àrea de sensibilitat per a l’avifauna.
- Impacte agrari i territorial. El sòl ARIP té com a funció principal preservar l’activitat agrària i el paisatge rural. L’impacte s’ha minimitzat de manera injustificada, tot i que la instal·lació suposa una transformació permanent del sòl rústic protegit.
- Aportació climàtica inflada. El promotor atribueix al projecte un estalvi de més de 48.000 t CO₂/any basat en supòsits teòrics i no demostrats. El GOB considera que aquests càlculs no tenen base real i que l’impacte climàtic positiu és molt inferior al que s’afirma.
- Mínim impacte en ocupació i teixit industrial. El projecte només generaria 4 llocs de feina permanents, un volum incompatible amb la declaració de Projecte Industrial Estratègic que demana el promotor.
Per tot això, dels del GOB demanam que no s’admeti el fraccionament i que el conjunt es tracti com un únic macroprojecte, la inadmissió del projecte per incompatibilitat territorial i per una EIA incompleta, la suspensió de la tramitació de grans instal·lacions d’emmagatzematge mentre no existeixi una planificació energètica i territorial específica. I també, que no es concedeixi la condició de Projecte Industrial Estratègic, ja que no compleix els requisits de la Llei 14/2019.
