La trobada, amb devers 120 participants de 9 països, ha reunit els investigadors capdavanters en l’estudi i conservació d’aquesta espècie a nivell global (és una espècie europea), i al llarg de més de 40 ponències i 5 taules rodones s’ha repassat l’estat de la qüestió d’aquesta espècie, que a alguns països presenta una recuperació molt favorable però que a Espanya es troba catalogada en perill d’extinció.
Els blocs temàtics han versat sobre seguiment poblacional i tendències, ús de l’espai i comportament migratori, amenaces, energia eòlica i protecció de l’espècie, conservació, programes de reforç i reintroducció, ecologia evolutiva, malaties i genètica.
Han estat uns dies molt intensos per l’interés de tot el que s’ha exposat i una molt bona ocasió per poder parlar cara a cara amb diferents investigadors d’altres pasos amb els que col·laboram i que fins ara només teniem contacte per correu electrònic.
El GOB va presentar el primer dia una comunicació sobre resultats del seguiment telemètric que fa 25 anys que venim realitzant a Mallorca . Va ser molt ben acollida, i al llarg d’aquests dies de parlar amb uns i altres han estat bastants els que ens han donat l’enhorabona per la feina que feim, ja que Balears, i Mallorca especialment, és l’àrea d’Espanya on la població s’està recuperant de forma més favorable, i sense dubte el seguiment telemètric que es fa des del GOB ha contribuït de forma fonamental a aquesta situació, pel fet de facilitar la mitigació de la mortalitat.
Va assistir també com a ponent balear en Félix de Pablo, del Consell de Menorca, que va fer ponència sobre les actuacions que es fan en aquella illa, i l’administració balear (Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria d’Agricultura) ens va facilitar un póster que duguérem cap allà i penjàrem, i en el que s’exposa la feina feta al conjunt de les Illes.
Entre les conclusions del comunicat presentat podem destacar:
1. Importància del seguiment com a eina clau per detectar, corregir i combatre les principals causes de mortalitat.
2. Seguiment necessari per entendre la dinàmica poblacional, identificar àrees i moments crítics, i definir actuacions eficaces per millorar l’estat de conservació.
3. Alta dependència de la fracció juvenil, la més vulnerable, dels cultius extensius tradicionals, actualment amenaçats per processos de transformació agrària i urbanística.
4. Dèficit de gestió conservacionista en els territoris utilitzats majoritàriament per la milana.
Des del GOB seguim amb el nostre compromís de recuperar aquesta espècie i protegir-la sempre.
