El percentatge no és l’objectiu final: la protecció estricta ha de perseguir la recuperació d’ecosistemes sobreexplotats i degradats
El Pla de Conservació Marina presentat aquesta setmana pel Govern de les Illes Balears constitueix una passa positiva per avançar cap a una millor gestió del medi marí i per dotar de direcció estratègica les polítiques públiques en aquest àmbit. Valoram especialment la voluntat d’impulsar noves àrees de protecció estricta, reforçar la vigilància, desenvolupar plans de conservació d’hàbitats i espècies i avançar en la cogestió pesquera.
La protecció estricta és, efectivament, una de les eines més potents disponibles per recuperar poblacions explotades i restaurar ecosistemes marins. Ara bé, el seu èxit no depèn només de la superfície protegida, sinó sobretot de la seva ubicació i dels impactes que realment s’hi redueixen.
L’objectiu del 10 % de protecció estricta establert a l’Estratègia Europea de Biodiversitat 2030 no constitueix una finalitat en si mateixa, sinó una condició estructural per assolir el veritable objectiu de la política pública: la recuperació dels ecosistemes degradats i del seu funcionament ecològic. El Pla estratègic estatal 2030 adopta aquest mateix enfocament, orientant les mesures a la reducció de pressions i a la restauració ecològica efectiva.
En aquest context, la designació d’àrees estrictament protegides en zones amb escassa pressió antròpica pot permetre assolir formalment els percentatges exigits, però comporta un risc de protecció merament nominal si no genera millores ambientals apreciables. La coherència amb el marc europeu i estatal exigeix prioritzar aquelles zones on la limitació d’usos produeixi una recuperació real dels hàbitats i de les poblacions explotades.
Perquè el Pla sigui realment transformador, la designació de noves zones hauria de prioritzar àrees amb hàbitats ecològicament rellevants, zones on la sobreexplotació pesquera ha reduït poblacions, espais sotmesos a pressions acumulades i àmbits amb capacitat de recuperació ecològica. És a dir, protegir allà on la protecció produeix resultats.
Al mateix temps, el repte principal del Pla serà passar del compromís a l’execució. Ens preocupa que el document es presenti sense una assignació pressupostària clara que garanteixi la vigilància, la gestió i el seguiment científic necessaris. Sense aquests elements, qualsevol ampliació de la protecció pot quedar limitada a una declaració administrativa sense efectes reals.
També serà fonamental assegurar la participació dels sectors implicats i basar les decisions en la millor informació científica disponible, per tal que les mesures adoptades siguin socialment viables i ambientalment efectives.
Les Illes Balears tenen una oportunitat real de convertir-se en referent en conservació marina mediterrània. Per aconseguir-ho, però, l’èxit del Pla no s’haurà de mesurar en quilòmetres quadrats protegits, sinó en la recuperació de poblacions, la millora dels hàbitats i l’augment de la resiliència dels ecosistemes marins.
El nostre compromís serà fer un seguiment actiu del desplegament del Pla perquè es tradueixi en millores tangibles per a la mar Balear.
