El GOB ha presentat aportacions a l’Esquema de Temes Importants (ETI) del quart cicle del Pla Hidrològic de les Illes Balears (2028-2033) advertint que el document no afronta la causa real de la crisi hídrica de les Illes: la sobredemanda d’aigua generada pel model territorial, urbanístic i turístic.
Segons la diagnosi del mateix document, l’estat de les masses d’aigua continua empitjorant. El percentatge global de masses d’aigua en bon estat ha passat del 49,6% al 44,1%, i en el cas de les aigües subterrànies baixa fins al 42,5%. Això significa que més de la meitat dels aqüífers de les Illes no compleixen els objectius ambientals establerts per la normativa europea.
Per al GOB, aquestes dades evidencien que la situació dels recursos hídrics és cada vegada més crítica i que el problema no es pot atribuir únicament a la sequera o al canvi climàtic. La causa principal és la sobreexplotació dels aqüífers provocada per dècades de creixement urbanístic, pressió turística i increment constant de la demanda d’aigua.
Un diagnòstic que no es tradueix en solucions
Malgrat reconèixer aquest deteriorament, el document orienta la planificació principalment cap a l’augment de l’oferta d’aigua, especialment mitjançant la dessalinització.
El GOB alerta que aquesta estratègia pot acabar perpetuant el problema. L’experiència de les Illes Balears demostra que la incorporació d’aigua dessalinitzada no redueix la pressió sobre els aqüífers, sinó que sovint permet sostenir nous increments de demanda vinculats al creixement urbanístic i turístic.
A més, la dessalinització és una de les fonts d’aigua amb major consum energètic i impacte ambiental, tant per les emissions associades com pels abocaments de salmorra al medi marí. Tot i això, el document de planificació no incorpora cap avaluació climàtica ni energètica del cicle urbà de l’aigua.
Aquesta absència és especialment preocupant en un context en què les Illes Balears tenen objectius legals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle del 40% l’any 2030.
Primer, reduir el consum
El GOB reclama que el futur Pla Hidrològic apliqui de manera clara el principi europeu “Water Efficiency First”, que estableix una jerarquia de mesures molt clara:
-
reducció de la demanda
-
millora de l’eficiència
-
reutilització de l’aigua
-
augment de l’oferta
Segons l’entitat ecologista, el pla hauria de prioritzar mesures com:
-
limitar el creixement de nous usos intensius en consum d’aigua
-
reduir les fuites en les xarxes urbanes
-
millorar l’eficiència del regadiu
-
ampliar la reutilització d’aigües depurades
-
reduir les extraccions en aqüífers en mal estat
-
reforçar la protecció de les captacions d’aigua potable
També considera imprescindible que la disponibilitat real d’aigua es tengui en compte en la planificació territorial i urbanística.
La preservació del recurs hauria d’estar blindada
El GOB adverteix que la situació dels aqüífers posa en evidència les contradiccions de les polítiques territorials actuals. Mentre els indicadors ambientals mostren un empitjorament dels recursos hídrics, el Govern continua impulsant reformes legislatives orientades a facilitar el creixement urbanístic i reduir garanties ambientals, externalitzant la redacció dels informes hídrics de suficiència i per a la construcció en zones inundables per agilitzar els tràmits als nous creixements, sense cap tipus d’orientació estratègica en un recurs tan important com és l’aigua, tal i com vàrem denunciar fa unes setmanes ( https://www.gobmallorca.com/2026/03/05/menys-garanties-ambientals-per-mes-ciment-el-perillos-rumb-del-govern/)
Això és un suïcidi en termes ambientals i un incompliment del que marquen les directives europees en matèria d’aigues. Recordem també que el GOB va presentar el mes d’octubre passat una denúncia davant de la Unió Europea de les polítiques del Govern Prohens per la vulneració de la normativa ambiental europea i, en especial, de la Directiva Marc de l’Aigua (https://www.gobmallorca.com/2025/10/31/completam-lofensiva-contra-les-politiques-del-govern-prohens-que-atempten-contra-el-territori/)
Per al GOB, no és possible continuar parlant de creixement il·limitat en un territori amb recursos hídrics cada vegada més degradats.
Sense abordar la sobredemanda no hi haurà solució
Per tot això, el GOB considera que el futur Pla Hidrològic hauria de fer un canvi d’enfocament clar:
-
reconèixer explícitament la sobredemanda estructural d’aigua
-
prioritzar la reducció del consum abans que l’augment de l’oferta
-
incorporar l’avaluació climàtica i energètica del cicle de l’aigua
-
descartar noves infraestructures de dessalinització com a eina central de planificació
Només amb aquest canvi de plantejament serà possible complir els objectius de la normativa europea de l’aigua i garantir la sostenibilitat dels recursos hídrics de les Illes Balears.
