Diumenge dia 5 de juliol, “Es Trenc NO es toca”: una cadena humana a s’Arenal de Sa Ràpita per defensar els espais naturals protegits de Mallorca.
El GOB, Terraferida i la Plataforma Menys Turisme Més Vida convoquen una mobilització en defensa de tots els espais naturals protegits de Mallorca. La concentració consistirà en una cadena humana que es durà a terme a Es Trenc, us espai emblemàtic de la lluita ecologista a les Illes Balears. Amb aquest objectiu, les tres entitats impulsen aquesta acció reivindicativa que tendrà lloc el pròxim 5 de juliol a s’Arenal de sa Ràpita i que avui han presentat públicament juntament amb el cartell de la convocatòria, la imatge icònica de la campanya.
La desprotecció dels espais naturals: una estratègia a llarg termini
Les disposicions incorporades a la llei “Òmnibus”1 relatives a espais naturals protegits no impliquen automàticament un canvi en el règim de protecció ni usos permesos, ni a Es Trenc ni a la resta de parcs naturals. Tanmateix, aquestes modificacions s’han d’entendre com un moviment dins una estratègia de més llarg recorregut, pensada per desplegar-se al llarg dels pròxims anys i, molt probablement, durant la pròxima legislatura.
Els espais naturals protegits estan emparats per diferents capes normatives. La més important és el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), un instrument que pot establir limitacions que prevalen per damunt qualsevol altre instrument de planificació territorial. En alguns casos, especialment el del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos2 , aquestes limitacions són especialment estrictes i impedeixen, per exemple, qualsevol increment de places turístiques.
Per això, interpretam que l’objectiu final del Partit Popular és precisament afeblir aquests instruments de protecció. Els PORN constitueixen avui la principal barrera davant noves pressions urbanístiques, turístiques o econòmiques sobre els espais naturals protegits.
Ara bé, els PORN també estan condicionats per altres normes de rang superior o complementari, com la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO)3 , les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears (DOT)4 i altres normes sectorials. Cap PORN no pot autoritzar activitats que contradiguin aquestes limitacions.
Per tant, si es pretén una rebaixa substancial de la protecció actual dels espais naturals, no n’hi haurà prou amb modificar els PORN. També serà necessari alterar altres marcs normatius, especialment les DOT, que continuen representant una de les principals garanties de preservació del territori.
El cas d’Es Trenc
1) Deslegalització d’es Trenc
La deslegalització via llei Òmnibus de la Llei 2/2017, de 27 de juny, de declaració del parc natural maritimoterrestre d’Es Trenc-Salobrar de Campos5 elimina el requeriment de tramitació parlamentària per a modificar alguns dels aspectes clau aquí establerts, com per exemple:
– la consideració del parc com Àrea Natural d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP)
– la limitació de les edificacions autoritzables
– la limitació a l’increment d’activitats turístiques
– la instal·lació d’aparcaments
Igualment serà més fàcil suprimir algunes prohibicions ara vigents per la llei, com són les grans infraestructures de generació d’energia, la instal·lació de noves esteses elèctriques aèries, la pesca i el marisqueig a les llacunes salobres, la caça en règim intensiu, la caça fora dels vedats amb el pla tècnic en vigor, als salicornars, a les zones humides i a les zones de domini públic maritimoterrestre i a les platges, l’extracció d’aigua del subsòl per a ús industrial, l’extracció d’arena, els equipaments per a l’activitat específica d’explotació d’aparcaments d’ús públic en àrees que no estiguin previstes en l’annex 3 i qualsevol activitat que suposi una alteració significativa dels hàbitats i les espècies en el parc, quan així ho determini l’instrument de planificació de l’espai natural protegit.
Aquestes regulacions, fonamentals, es podran eliminar i modificar per simple acord del Consell de Govern, sense debat parlamentari ni participació pública, i per tant la previsible futura modificació del PORN ja no partiria d’aquestes limitacions bàsiques.
La qüestió rellevant no és tant el contingut material immediat de la modificació com el canvi de rang normatiu. Determinades limitacions que fins ara estaven blindades per una norma amb rang de llei passen a dependre exclusivament d’un instrument reglamentari aprovat pel Consell de Govern.
2) Modificació de les limitacions per a les instal·lacions de temporada a les platges.
La llei Òmnibus afecta l’Ordre del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori de 19 de juny de 2013 per la qual s’aproven els criteris generals de distribució d’instal·lacions de servei de temporada en el domini públic maritimoterrestre balear6 , modificant els criteris d’ocupació d’instal·lacions de servei en platges. La modificació adopta les condicions establertes al Reglament General de Costes7 , menys restrictives que les fixades per l’Ordre de 2013.
Aquesta modificació rebaixa els requeriments per al conjunt de platges de les Balears, però per al cas d’Es Trenc és especialment greu ja que s’estableix que “s’hauran d’integrar en els instruments de planificació ambiental quan afectin espais naturals protegits”. Això implica que quan el PORN d’es Trenc sigui revisat, decaurà un dels elements més potents en la seva regulació: la limitació dels serveis de platja i especialment del nombre de xibius («xiringuitos»).
Modificació de les DOT
A la matriu d’usos del sòl rústic es defineixen les limitacions per a cada categoria de sòl i per a cada aprofitament. Com es relacionen les DOT amb els espais naturals protegits? A l’article 19 s’estableix que entre les àrees de sòl rústic protegit es troben “Les àrees naturals d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP), definides per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears, així com els parcs, les reserves naturals i els monuments naturals declarats a les Illes Balears, així com també les àrees classificades com zones d’exclusió dintre dels paratges naturals declarats, de conformitat, amb la present llei”.
Així, llevat de la Serra de Tramuntana (és paratge natural i no parc natural) la resta de grans espais protegits són AANP, la màxima categoria de protecció al sòl rústic i que té el màxim nivell de limitacions.
I aquí entra en joc una peça clau d’aquesta estratègia: la nova llei agrària. El Govern va treure a exposició pública el seu projecte de nova llei agrària l’octubre de 20258. Es tracta d’un proposta extensa (228 articles més disposicions) i d’interpretació complexa, però en la qual hi ha un component ben clar: la voluntat d’impulsar les activitats complementàries al medi rural i natural.
Pel que fa als efectes de la nova llei agrària sobre els espais protegits, els més importants poden venir de la modificació de les DOT.
En primer lloc, modificant l’article 19 i fent desaparèixer els parcs entre les àrees que tenen la consideració d’AANP: “Les àrees naturals d’especial interès d’alt nivell de protecció (AANP), definides en la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears. També tenen aquesta categoria les reserves naturals, els monuments naturals i les àrees classificades com a zones d’exclusió dins la resta de figures d’espais naturals protegits declarats a les Illes Balears”. Així, els parcs naturals passen a tenir la categoria de sol rùstic que els correspongui segons la LEN (ANEI o ARIP bàsicament).
En segon lloc, modificant la matriu d’ordenació del sòl rústic de les DOT. Aquesta modificació es produeix als usos del sector primari, que quedarien de la següent manera:
Regulació dels usos:
- Admès sens perjudici del compliment de la normativa sectorial.
- Condicionat segons el que estableixi el pla territorial insular.
2-3. Prohibit, amb les excepcions que estableixi el pla territorial insular corresponent.
En el cas d’habitatges unifamiliars aïllats s’entén que l’ús és condicionat fins que el pla
territorial insular estableixi les excepcions corresponents.
- Prohibit.
- Admès sempre que no impliqui la construcció de noves edificacions o instal·lacions ni tampoc altres ampliacions que les que permet la normativa agrària, sens perjudici de la normativa sectorial. En altres casos es considera prohibit.
Així, per una banda veim que:
– Les regulacions de tipus 2 o 2-3 desapareixen, pel que desapareix la capacitat dels plans territorials (en el nostre cas el Pla Territorial Insular de Mallorca, PTIM9) per establir condicionants.
– El canvi més significatiu es produeix pel que fa a les activitats complementàries, que passen de 2-3 (prohibit, amb les excepcions del pla territorial) a 4 (admès sense noves edificacions).
Si sumam aquestes modificacions a la matriu amb l’eliminació de la consideració d’AANP per als parcs, el canvi per a les activitats complementàries als parcs és de 2-3 (prohibit, amb excepcions) a 1 (admès sense noves edificacions o instal·lacions).
Aquí el punt clau: la proposta de nova llei agrària considera les activitats agroturístiques, agroestades, turisme rural i altres formes d’allotjament vinculades a explotacions agràries com activitats complementàries expressament admeses, reduïnt substancialment les limitacions territorials que actualment imposen les DOT i el PTIM.
Així, si les futures modificacions de PORN deixen de prohibir alguns usos, els nous usos permesos seran considerablement més permissius a causa de la rebaixa en les limitacions establertes per la normativa bàsica.
I per si algú ha reparat en el detall, per què es rebaixen també les limitacions a les AANP (passen de considerar-se 2-3 a 4) si tanmateix els parcs ja no ho seran?
Seguiran essent AANP “les reserves naturals, els monuments naturals i les àrees classificades com a zones d’exclusió dins la resta de figures d’espais naturals protegits declarats a les Illes Balears”. La pregunta és: quines possibilitats de promoure usos complementaris hi ha dins les zones de reserva natural o d’exclusió dels espais naturals protegits, quan en general aquestes són zones de naturalitat extrema? Tot apunta que aquí es fa un vestit a mida per algun cas concret on ja hi ha una edificació susceptible d’implantar aquests nous usos complementaris.
Simplificació de procediments
Un altre component que incorporen les modificacions de la LECO via llei Òmnibus és la simplificació dels procediments, complicant la participació pública i política en els procediments de regulació dels espais protegits.
Més enllà de la facilitat per a eliminar limitacions per al cas d’es Trenc prescindint de la tramitació i debat parlamentaris, assistim també a una desfacilitació de la participació pública durant la tramitació dels PORN, ja que es redueix a només 20 dies el termini de consulta si les modificacions es consideren “puntuals”. I aquesta consideració és molt ampla: “les que no alterin de manera substancial els objectius, l’estructura territorial o la zonificació”.
L’estratègia de Govern del PP: un escac i mat planificat contra els parcs naturals
Analitzades en conjunt, les diferents iniciatives impulsades pel Govern dibuixen una estratègia clara orientada a afeblir progressivament la protecció efectiva dels parcs naturals. Aquesta estratègia es desplega en dues fases complementàries.
En primer lloc, mitjançant l’eliminació o flexibilització de les limitacions establertes per diferents instruments normatius, com les DOT, la regulació dels serveis de platja o, en el cas específic d’Es Trenc, les limitacions recollides a la llei de declaració del parc natural. Una part d’aquest procés ja s’ha materialitzat a través de la llei Òmnibus i previsiblement es completarà amb l’aprovació de la nova llei agrària.
En segon lloc, mitjançant la futura modificació dels PORN, amb l’objectiu de reduir o eliminar limitacions actualment vigents i adaptar-los a un nou marc normatiu més permissiu per a determinats usos.
No ens trobam, per tant, davant una desprotecció puntual o immediata, sinó davant una operació de més abast i plantejada a mitjà termini. Allò que emergeix del conjunt de reformes no és tant una reducció directa dels nivells de protecció dels espais naturals, sinó una alteració progressiva de l’arquitectura normativa que els sosté.
Es redueixen les limitacions generals establertes per les DOT, s’eliminen regulacions sectorials complementàries, es traslladen determinacions que fins ara tenien rang legal a instruments reglamentaris i es faciliten els procediments de modificació. El resultat és un sistema en què els PORN esdevenen l’element central de la protecció dels espais naturals, però alhora també l’element més vulnerable davant futures modificacions.
La transcendència real d’aquestes reformes no es troba tant en els seus efectes immediats com en la capacitat que generen per facilitar futures revisions dels PORN en un sentit previsiblement menys restrictiu. Per això, la defensa d’Es Trenc és avui també la defensa de tots els espais naturals protegits de Mallorca. El que està en joc no és únicament el futur d’un paratge emblemàtic, sinó la preservació del model de protecció ambiental que la societat mallorquina ha construït durant dècades
2 https://www.caib.es/eboibfront/pdf/ca/2023/59/1136114
3 https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/f/174726
4 https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/f/185175
5 https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/f/232570
6 https://www.caib.es/eboibfront/eli/es-ib/o/2013/06/19/(1)/dof/cat/html
7 https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2014-10345
8 https://www.caib.es/indtrafront/indicadores/nortra/activo/detalle/32075/es
