El GOB Mallorca i la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) s’han reunit per intercanviar de punts de vista sobre els principals reptes que afronta Mallorca.
El GOB defensa la necessitat de redimensionar l’activitat turística per adaptar-la als límits biofísics del territori, reduir els impactes ambientals i contribuir a millorar les condicions de vida de la ciutadania.
Una de del principals conclusions de l’encontre mantingut entre el GOB i la patronal hotelera mallorquina, FEHM, és la constatació d’alguns elements de diagnòstic compartits. El creixement de l’oferta turística durant la darrera dècada no s’ha produït en el sector hoteler, sinó en els habitatges d’ús turístic. Segons les dades oficials, mentre les places hoteleres haurien augmentat un 6% en els darrers dotze anys, les places en habitatges d’ús turístic ho haurien fet un 176%. Aquesta expansió del lloguer turístic coincideix amb un canvi molt significatiu en l’evolució del mercat residencial de Mallorca i una escalada dels preus de compra i lloguer a nivells socialment insostenibles. El GOB i la FEHM coincideixen en la necessitat d’actualitzar el Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT) i conèixer en precisió la capacitat turística existent en totes les modalitats d’allotjament i determinar el sostre turístic dins els límits ecològics i socials del territori abans d’assignar noves places.
A partir d’aquest diagnòstic, el GOB planteja la necessitat d’obrir un debat compartit sobre el redimensionament de l’activitat turística a Mallorca. En aquest sentit, defensa que la recuperació de la funció social de l’habitatge ha de ser un dels eixos centrals d’aquest procés, retornant els habitatges al seu ús residencial. Això implica eliminar l’oferta turística il·legal i reduir l’oferta turística en habitatges.
Paral·lelament, el GOB creu que és necessari avançar cap a un model que redueixi la pressió turística i la pressió sobre el territori. Qualsevol activitat que es pugui consolidar durant els mesos de menor afluència hauria d’anar acompanyada d’una disminució equivalent de la intensitat turística durant els mesos de màxima afluència. La desestacionalització només és compatible amb els límits ecològics del territori si comporta una redistribució de l’activitat turística al llarg de l’any. Allargar la temporada sense reduir la pressió turística entre maig i setembre no és desestacionalitzar, sinó incrementar el volum anual d’activitat turística i els seus impactes sobre el territori, els recursos naturals, la mobilitat i l’accés a l’habitatge. Per altra banda, aquest procés també ha de permetre reduir progressivament el nombre de places en establiments turístics, amb l’objectiu d’adequar el volum de l’activitat turística als límits biofísics del territori.
La reunió també va permetre identificar possibles àmbits de col·laboració. En aquest sentit, el GOB valora positivament l’interès de la FEHM per reforçar la presència de productes locals, més enllà del producte agroalimentari, en l’oferta turística. La FEHM va exposar la seva visió i casuística envers el producte local i els canvis que serien convenients per tal d’avançar en una col·laboració més estreta amb els productors locals, amb la voluntat que es generi negoci, ocupación i estabilitat a les empreses mallorquines. Per la seva banda el GOB considera que aquesta línia de treball pot contribuir a enfortir el sector agrari de Mallorca i obre una oportunitat per impulsar una col·laboració més estreta amb els productors locals, especialment aquells que desenvolupen models de producció ecològica, de proximitat i compatibles amb la conservació del territori.
La FEHM també ha exposat els avanços i el procés de transformació que ha experimentat el sector hoteler durant la darrera dècada, així com les iniciatives impulsades per reorientar el perfil dels visitants i avançar cap a un model basat en la triple sostenibilitat, l’equilibri i la convivència.
La reunió s’ha desenvolupat en un clima de respecte i voluntat de diàleg. El GOB valora positivament aquest primer contacte institucional amb la FEHM i considera que el futur de Mallorca requereix espais de debat on, més enllà de les diferències existents sobre determinats aspectes del model turístic i econòmic, sigui possible contrastar diagnòstics, compartir dades i explorar possibles àmbits d’acord que contribueixin a garantir una Mallorca més habitable, ambientalment més resilient i socialment més justa.









