La manca d’actuació administrativa de la Conselleria de la Mar podria constituir un delicte de prevaricació administrativa

El passat 27 de març, just abans de l’inici de les obres de la nova construcció dels 6 quioscs-bars al denominat Sector I de la Platja d’Alcúdia, el GOB va presentar un escrit davant la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua sol·licitant la caducitat de la concessió atorgada el 22 de març de 2020 a l’Ajuntament d’Alcúdia per part del Ministeri per a la Transició Ecològic I el Repte Demogràfic, concessió que incloïa el 6 quioscs-bars.

El motiu principal per a la sol·licitud de la caducitat era que s’havien incomplert dues condicions de la concessió. Una d’elles fa referència a l’incompliment del termini per a l’inici de les obres, i l’altra, a l’incompliment de la retirada per part de l’Ajuntament de tots els obstacles que impedeixen l’efectivitat de la servitud de trànsit en aplicació de l’article 27 de la Llei de Costes.

Resulta que la tercera pròrroga concedida per a l’inici de les obres de construcció dels nous 6 quioscs-bars establia que aquestes obres s’havien d’iniciar abans de l’1 de novembre de l’any 2023. Varis diaris del dia 8 de març informaven que el dia anterior, és a dir dia 7, s’havien formalitzat les actes de replanteig de les obres per a l’inici de la construcció dels 6 quiosc-bars. En uns dels diaris deia literalment “se ha realizado la firma del acta de comprobación del replaneo, un trámite en el que participan los arquitectos y los constructores, así como el Ayuntamiento como promotor del proyecto. Una vez formalizado, las obra ya pueden empezar.”

És a dir, que se va fer l’acta de replanteig amb un retard de més de quatre mesos respecte el temps màxim per a l’inici de les obres, incomplint-se per tant, una de les condicions de la concessió, incompliment que és causa de caducitat segons les mateixes condicions de la concessió i del que estableix la Llei de Costes.

La segona causa de caducitat esmentada davant la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua fa referència a la prescripció B de la concessió, la qual estableix que “Deberá quedar garantizada, en todo caso, la servidumbre de tránsito que contempla la legislación de costas, adecuando los medios necesarios para mantener la misma.”.

La prescripció C de la concessió també estableix que “La interrupción de los accessos públicos al mar y de la servidumbre de tránsito es considerada infracción grave según el artículo 191.2.f del Reglamento General de Costas y tendrá una sanción de entre 1.000 y 5.000 euros por cada día en que el acceso o el tránsito se encuentre interrumpido de acuerdo con los criterios establecidos en el articulo 201.a.2 de dicho Reglamento.”

És notori que la quasi totalitat de la servitud de trànsit al llarg del Sector I se troba obstaculitzada amb tancaments de jardins particulars i amb vàries edificacions, incomplint-se el previst a l’article 27 de la Llei de Costes, el qual determina que “la servitud de trànsit s’ha de deixar permanentment expedita per al pas públic de vianants i per als vehicles de vigilància i salvament, tret en espais subjectes a qualsevol règim de protecció.”

També és notori que l’Ajuntament d’Alcúdia, com a concessionari, no ha adequat cap mitjà tècnic ni pressupostari per a garantir l’efectivitat de la servitud de trànsit.

La prescripció G de la concessió determina que l’incompliment de qualsevol de les anteriors prescripcions o dels casos indicats a l’article 79 de la Llei de Costes, donarà lloc a la caducitat de la concessió amb independència de la tramitació de l’expedient sancionador que correspongui.

Donades aquestes circumstàncies d’incompliment de les condicions i prescripcions de la concessió atorgada a l’Ajuntament d’Alcúdia, es va sol·licitar la caducitat de la concessió a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua i havent transcorreguts ja quatre mesos des de la sol·licitud encara no s’ha rebut cap resposta de la Conselleria, administració responsable de vetlar pel compliment de les concessions atorgades.

La manca d’actuació administrativa de la Conselleria de la Mar en la seva obligació de resoldre la sol·licitud de caducitat i de permetre l’inici de les obres i convalidant l’acta de replanteig quan ja s’havia exhaurit el termini de l’inici de les obres, seria una infracció molt greu i fins hi tot podria constituir un delicte de prevaricació administrativa.

Ajuda’ns a seguir impulsant aquesta i altres línies de treball

Notícies relacionades

Darreres notícies