Aquest diumenge hem anat al Castell de Santueri, al municipi de Felanitx, on hem continuat amb el fil conductor d’aquesta temporada: “El paisatge de Mallorca: recursos i cultura”.
Al voltant d’aquesta zona hem trobat antigues sínies i safareigs, actualment sense aigua i en desús. Hem aprofitat la visita d’aquestes construccions per assenyalar la importància de l’aigua en els camps de cultiu i els problemes hídrics derivats de la crisi climàtica. Aprofitàrem aquestes reflexions per introduir el primer recurs a tractar aquesta temporada, la llana, ja que pot fer-se servir com una mesura d’aprofitament de l’aigua en l’agricultura.
Hem tingut la sort i privilegi de comptar amb l’ajuda d’un expert en la matèria, un enginyer agrònom apassionat de l’agricultura ecològica i regenerativa, que ens ha fet un recorregut històric-cultural de la llana explicant les seves múltiples funcions i usos.
Després d’aquesta primera presa de contacte, hem iniciat camí cap al Castell de Santueri, una de les darreres fortificacions musulmanes resistents abans de la conquesta del rei en Jaume I (1231), gràcies a la forma prototípica de castell roquer. A més, hem gaudit de les vistes, que ens han ajudat a situar-nos en el mapa. I això no és tot! Els juvenils hem visitat la Cova dels Bous, on es van trobar ceràmiques i objectes de bronze de l’època prehistòrica durant les expedicions arqueològiques del segle XX.
En baixar, hem dinat tots plegats i hem gaudit d’un poc de temps lliure, que ens ho mereixíem! Havent recuperat forces, ens hem posat a fer feina amb la llana. Alguns de nosaltres hem plantat unes llavors fent servir la llana bruta (que té tots els nutrients que enriqueixen la llavor i ajuda a mantenir la humitat per la germinació), i els altres hem fet fil amb la llana neta de manera tradicional.
A les fotografies trobareu la informació de les llavors que hem utilitzat, es tracta de llavors d’enciam d’orella d’ase i de ceba vermella eivissenca, cultivades a Inca i a Porreres per a l’associació de Varietats Locals de Mallorca, una entitat sense ànim de lucre, que treballa per a la recuperació de les varietats locals d’hortalissa, llegums, cereals i fruiters, així com dels coneixements pagesos que hi van associats. Duen a terme una tasca molt important per a la protecció del patrimoni cultural i històric de les varietats locals.
Després d’aquesta sortida tan enriquidora, estau d’acord que la llana és un material fantàstic? Nosaltres hem quedat enamorats!
Ja tenim ganes de la pròxima excursió!
Fins llavors!
