19 anys de dilació d’un procés pel restabliment de la legalitat urbanística.
Cala Llamp esdevé un símbol més, com ses Covetes o Llucalcari, de la lluita ecologista en defensa del territori i contra la corrupció urbanística.
Agraïment i reconeixement per totes les persones que, des del GOB, ho han fet possible amb la seva feina i perseverança.
Ara toca fer el mateix a Monport.
Era el 2017 quan des del GOB celebràvem el desbloqueig del procés judicial que havia de culminar la demolició dels apartaments de Cala Llamp. Havien hagut de passar més de cinc anys des de la sentència del TSJB de l’any 2011 que ratificà la de l’any 2009 i d’acord amb la qual es declarava nul·la de ple dret la llicència d’obres concedida el juliol de 2005 per part de l’Ajuntament, amb Eugenio Hidalgo al capdavant com a batle, donant així la raó al GOB.
La sentència determinava clarament que “l’Ajuntament vindrà obligat a dictar els actes que siguin necessaris per a la restauració de l’ordre urbanístic infringit, inclosa la demolició” dels 12 apartaments, aparcaments i piscina.
Després d’això l’Ajuntament va iniciar un procés de dilació en l’execució de la sentència, al·legant, entre altre coses, que els propietaris no responien als intents de l’ajuntament d’entrar als immobles per poder redactar correctament el projecte de demolició. Es va entrar, es va redactar un projecte de demolició, que posteriorment va ser modificat a la baixa, es va licitar, però el jutge va advertir que el projecte s’havia de refer i així en un cicle de dilacions que ha arribat fins aquest dimecres 10 de desembre de 2024.
Així s’acaba la història dels apartaments il·legals de Cala Llamp, contra la llicència dels quals el GOB presentà recurs al 2006 per implicar la construcció en una zona rústica, no edificable de Cala Llamp. Amb un tipus d’edificació no permesa tampoc a les hores pel POOT (PLa d’Ordenació de l’Oferta Turística) vigent en aquell moment. Aquest contenciós va donar lloc a la sentència que en el 2009 anulà l’esmentada llicència.
Una història de constància i perseverança del misser que ha duit tot el procés judicial que ha durat, ni més ni menys, que 19 anys. 19 anys de feina i lluita per aconseguir que s’executàs el restabliment de l’ordre jurídic pertorbat per la llicència d’edificació i ús del sòl 135/2005, anul·lada pel jutjat el 27 de maig del 2009, i confirmada l’anul·lació per la Sala C-A del TSJIB, dia 7 d’octubre del 2011. Un temps massa llarg que posen en evidència la dificultat que té l’acció pública per fer que les institucions públiques i la justícia actuin de forma diligent, ràpida i contundent contra la indisciplina i la corrupció urbanística, fins i tot, en casos tan clars com el aquest. Recordem que els 12 apartaments il·legals de Cala Llamp formaren part de l’operació “Voramar”, que va destapar una xarxa de corrupció a l’Ajuntament d’Andratx en temps d’Eugenio Hidalgo.
Els apartaments il·legals de Cala Llamp y la seva demolició esdevenen així un altre símbol de la lluita en defensa del territori i contra la corrupció urbanística i de la perserverança que requereix, com ho han estat ses Covetes i Llucalcari
Des del GOB celebram el restabliment de la legalitat i celebram també la feina de totes les persones que al llarg d’aquests 19 anys han dedicat temps, energia i feina a aquest procés en nom i representació del GOB i que és, sens dubte, el que ho ha fet possible.
Ara toca Monport
El restabliment de la legalitat urbanística a Andratx no acaba però amb Cala Llamp. A Monport hi ha encara 50 habitatges, piscines, aparcaments i dotació de serveis urbanístics il·legals en una zona protegida des de l’any 1991, on la mateixa trama de corrupció va otorgar una llicència nula de ple dret i també va iniciar un procés judicial que va acabar amb una sentència del TSJB.
Cal recordar que l’agost de 2021 es va publicar al BOIB el conveni d’encomana de gestió de l’Ajuntament d’Andratx a la Conselleria de Mobilitat i Habitatge del Govern de les Illes Balears de la redacció del projecte de demolició de les edificacions existents al carrer Ramat del Port d’Andratx i que la darrera actuació municipal és el ple del 2.12.2022 presidit per l’actual batlessa, Estefania Gonzalvo Guirado. El Consell, que al 2017 exigia la demolició, no ha tornat a insistir en l’execució del restabliment de la legalitat, tot i l’acusació particular i la demanda explícita al 2017. Cal ara, demanar a l’Ajuntament, quina serà la següent passa en aquest cas.
