Des de fa mesos el GOB està en contacte amb els veïns que han conformat la Plataforma “Salvem es Puxet” de Selva. Aquesta Plataforma defensa la rehabilitació de l’edifici de l’escola d’Es Putxet i el manteniment allà de l’activitat escolar i es posiciona en contra de l’operació urbanística per la que aposta l’Ajuntament de Selva d’abandonar la idea de tenir l’escola a n’Es Putxet i construir una escola nova a l’entrada del municipi venint de Caimari. Concretament, l’Ajuntament pretén destinar 90 mil euros a comprar 10.377 metres quadrats de sòl rústic i fins a 2 milions d’euros per adquirir 3.357 metros quadrats urbans ubicats a la sortida del poble per construir-hi una nova escola.
Ahir dimarts, juntament amb responsables de l’IBISEC vàrem visitar l’edifici de l’antiga escola i també els terrenys on l’Ajuntament pretén edificar l’escola nova.
Arguments urbanístics.
Des del GOB hem denunciat en reiterades ocasions que molts municipis, davant la nefasta planificació urbanística relativa a la dotació de serveis i equipaments, han optat per fer equipaments bàsics com són escoles, centres de salud o equipaments esportius a les afores del poble, en sòl rústic i via declaració d’interès general. Això ha implicat amb molts casos la necessitat d’una mobilitat induïda en cotxe dins i fora dels pobles per tal de desenvolupar activitats quotidianes, com anar a escola. I que molts infants no puguin fer-ho a peu de manera segura, agafant autonomia per motius evidents. Des del GOB som contraris a resoldre, amb pagats, no prevists al planejament urbanístic, qüestions tan essencials com és una escola, un centre de salut o els equipaments esportius. La planificació urbanística està per preveure això a partir del creixement que també contempli el municipi. En el cas de Selva, que té una zona compacte de col·legis i on ara també s’hi preveu un centre de dia, ubicat en un indret privilegiat del municipi immers en la trama del municipi que facilita l’accés a peu i segur i l’autonomia dels nins, no té cap sentit, destinar doblers públics a la compra d’un solar i un tros de sòl rústic per a construir-hi una nova escola.
La rehabilitació, la regeneració i la renovació urbana són i han de ser els principis que tendeixen a posar en valor i cuidar els centres i interiors dels nostres cascs urbans i municipis, per contra d’aquesta dèria d’expandir el creixement cap als radis exteriors dels municipis. La sostenibilitat passa per recuperar els centres i dotar d’usos compactes la quotidianitat dels municipis. A més, els processos de planificació urbanística tenen els corresponents períodes d’exposició pública i participació ciutadana, cosa que aquestes operacions puntuals i de bisturí urbanístiques, no garanteixen i acaben repercutint i condicionant fortament tota la planificació urbanística del municipi, la dotació d’equipaments i els usos del sòl, pervertint tots els plantejaments d’aquesta. És una improvització més, sense planificació i a costa d’una gran inversió de doblers públics.
Arguments patrimonials
És més, l’antiga escola d’Es Putxet, de l’any 1930 és un edifici amb un alt valor patrimonial que requereix una interveció en termes de rehabilitació però que, en cap cas, es troba en estat ruïnós. La rehabilitació, la posada en valor i manteniment d’aquest patrimoni i l’ús pel que va ser construït és un deure de les institucions. La funcionalitat dels espais pot ser adaptada a les necessitats actuals des del punt de vista pedagògic sense necessitat d’una nova construcció. ARCA està també valorant i treballant aquesta qüestió.
Arguments hídrics
Una de les preocupacions més importants també derivades de la construcció d’una escola davora la carretera que puja a Lluc i a les afores del municipi és, a banda de la seguretat dels nins per la circulació a la carretera, el fet de que malgrat les ubicacions previstes no estan delimitades per una Àrea de Prevenció de Risc d¡Inundació, ni estan grafiades en el mapa de zones potencialment inundables del Govern, els testimonis del poble és que es tracta d’una zona que té tendència a inundar-se en episodis de pluges intenses. Aquesta realitat, que afecta els edificis, propers a la zona on es vol construir l’escola està sent ara analitzada i documentada per l’hidrogeòleg Alfredo Barón que adverteix que en un context de crisi climàtica ja evident, i després de l’episodi catastròfic de la DANA de València, les institucions no poden projecte edificacions en zones que, malgrat no està grafiades com a zones de risc delimitades a partir de la realitat viscuda fins ara, el cas és que les regles del joc s’han romput i l’anàlisi hidrogeològic dels terrenys ha de ser una condició a tenir en compte perquè les inundacions d’ara no són, ni en intensitat, ni en periodicitat, previsibles. Per tant, cal aplicar, especialment en el cas d’un equipament educatiu, ara més que mai, el principi de precaució que hauria de ser una de les premises fonamentals de politiques d’adaptació a la crisi climàtica que tothom està ignorant.
