Coincidint amb les efemèrides ambientals d’aquesta setmana, es constata l’estancament o retrocés en la gestió dels espais naturals, la protecció d’espècies i la planificació ambiental
Aquesta setmana es celebren les efemèrides del dia europeu de la Xarxa Natura 2000 (21 de maig), dia mundial de la biodiversitat (22 de maig) i dia europeu dels parcs (24 de maig). D’altra banda, el proper 28 de maig es compliran 2 anys des de la passades eleccions autonòmiques. Per tot això hem considerat que és un bon moment per repassar en quina situació es troba la gestió i conservació de la nostra biodiversitat arribats a l’equador d’aquesta legislatura.
En termes generals podem considerar que la situació és desfavorable, sense avanços en la planificació de les mesures de conservació d’espais i espècies, amb retrocessos en la superfície protegida o en vies de protecció i empitjorament de l’estat de conservació als hàbitats més amenaçats. Repassam a continuació alguns indicadors:
Superfície protegida amb figures de conservació
Al llarg d’aquests dos anys no s’ha iniciat cap tramitació que pretengui l’augment de la superfície protegida per figures de conservació (parc, reserva, LIC, ZEPA, ZEC). De fet:
– La superfície protegida minva, ja que està a punt d’aprovar-se la modificació de l’àmbit de la reserva marina de les illes del Toro i de les Malgrats per retallar-ne prop de 1.000 hectàrees.
– S’ha arxivat el procediment de creació del nou Parc Natural de la Costa de Ponent de l’illa de Mallorca, iniciat per l’anterior executiu i que pretenia la creació d’un parc natural marítim-terrestre d’unes 7.300 hectàrees.
– La tramitació de l’ampliació de la ZEC de la Serra de Tramuntana per incorporar zones de Cala Tuent i Cala Carbó, promoguda pel GOB i iniciada també la passada legislatura, està paralitzada (l’expedient porta gairebé dos anys aturat).
Planificació de la gestió d’espais naturals
Aquest és un dèficit crònic a les Illes Balears, i la situació al llarg d’aquests dos anys no ha millorat. Així:
– Encara està pendent l’aprovació dels plans de gestió de prop del 20% de les zones de la Xarxa Natura 2000 (LIC i ZEPA) designades a les Balears. Aquests plans havien d’estar aprovats l’any 2012…
– Dels 11 espais naturals protegits (parcs, reserves, paratge) només 4 tenen Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG), l’eina bàsica de planificació per a la conservació d’aquests espais. Però és que fins i tot aquests 4 plans superaren fa anys el període per al qual foren aprovats, sense que s’hagin renovat.
Participació social en els òrgans consultius d’espais protegits
La Conselleria d’Agricultura ha de convocar amb una periodicitat mínima anual els òrgans consultius i de participació social dels espais protegits, per tal de donar comptes de la gestió feta i sotmetre a informe la planificació i el pressupost anual. Però aquesta obligació s’incompleix:
– Dels 11 espais naturals protegits, només el Parc Nacional de l’arxipèlag de Cabrera i el Parc Natural de s’albufera d’es Grau han complit amb aquesta obligació. La resta d’espais no han convocat cap reunió (de fet alguns ja fa prop de 5 anys que no la convoquen). Aquesta situació demostra un greu desinterès per part de l’administració ambiental per tal de facilitar la transparència de la gestió i promoure la implicació social en la gestió dels espais naturals.
Gestió dels espais protegits
La pressió d’ús públic del medi natural està creixent de forma accelerada, però els mitjans de gestió dels espais naturals no s’incrementen de forma conseqüent. Si la capacitat de gestió de parcs i reserves ja era precària fa uns anys, ara la situació és encara pitjor. Dos casos il·lustratius:
– La passada legislatura la superfície protegida del Parc Nacional de l’arxipèlag de Cabrera es va multiplicar per 9, i la del Parc Natural de la península de Llevant es multiplicà per 10. Tot i això, els seus equips de gestió no han variat de forma substancial per poder assumir les noves necessitats.
Conservació d’hàbitats amenaçats
Els hàbitats naturals de zones humides es troben entre els més amenaçats a la Mediterrània i concretament a les Balears, i per això la seva preservació o restauració ha de ser prioritària, tal i com estableixen diferents normes europees i estatals. Tot i això:
– Fa anys que denunciam públicament la greu degradació de s’Albufera de Mallorca, la zona humida més gran i important de les Illes, inscrita a la llista de zones humides d’importància internacional emparades pel Conveni de Ramsar. L’extracció d’agua dolça per abastir les urbanitzacions del litoral ha generat un greu dèficit hídric a la zona humida, la seva salinització i la degradació dels hàbitats d’aigua dolça, amb una important pèrdua de la seva superfície i de les espècies que hi viuen. La Conselleria no ha pres cap mesura per posar remei a aquesta situació de crisi ambiental que està transformant i degradant s’Albufera.
Plans de conservació i recuperació d’espècies amenaçades
Les espècies catalogades en grau d’amenaça (en perill o vulnerables) han de comptar amb plans de recuperació o de conservació respectivament per tal de plantejar, temporalitzar i pressupostar les accions necessàries per millorar la situació de conservació d’aquestes espècies. Però:
– De les 88 espècies catalogades el perill d’extinció o vulnerables a les Illes Balears, 20 encara no compten amb pla de recuperació o conservació aprovat.
– Dels 68 plans publicats, 58 (el 85%) ja finalitzaren (la majoria fa més de 10 anys) el seu termini d’execució.
Aquestes dades són preocupants, i demostren que la conservació de la biodiversitat és poc prioritària en la política de les Illes Balears. Si ja tenia dèficits importants la passada legislatura en aquesta no han fet més que agreujar-se.
En unes illes on s’incrementa progressivament la pressió humana sobre el medi natural, afectant a la conservació dels espais i de les espècies que hi viuen, si no es prenen les mesures imprescindibles assistirem a una important pèrdua de qualitat ambiental i biodiversitat, amb efectes directes sobre la salut i benestar de la ciutadania.
