L’anàlisi comparativa de les dades de trànsit marítim en 2023 i 2024 evidencien la necessitat d’establir límits de velocitat obligatoris per a protegir les balenes en perill d’extinció.
L’excés de velocitat dels vaixells és la major amenaça per a les balenes en el Mediterrani nord-occidental, on se situa el Corredor de Migració de Cetacis.
Més del 80% de la distància recorreguda per les sis principals categories de vaixells mercants en la zona en 2023 i 2024 es va realitzar a més de 10 nusos, és a dir amb risc letal per a les balenes en cas de col·lisió.
Els ferris, amb un total de més d’11 milions de quilòmetres navegats en 2024, van recórrer el 90,4% d’aquesta distància a velocitats superiors a 10 nusos, un 72,4% a més de 15 nusos i gairebé un 30% a més de 20 nusos.
Les col·lisions amb vaixells són la principal causa de mort induïda per l’ésser humà per a les grans balenes del nord-oest del Mediterrani, entre les quals destaquen el rorqual comú i el catxalot, totes dues classificades “en perill d’extinció” per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Amb la finalitat de fer front a aquest greu problema i reduir el risc de col·lisions letals, l’Organització Marítima Internacional (OMI) va aprovar en 2023 la designació d’aquesta àrea com a Zona Marina Especialment Sensible (ZMES), i va establir una mesura de caràcter voluntari per a reduir la velocitat dels vaixells a 10-13 nusos. Les millors dades científiques disponibles indiquen que la probabilitat que una col·lisió tingui un efecte letal en una balena és molt reduïda quan la velocitat del vaixell no és superior als 10 nusos.
En la ZMES del nord-oest del Mediterrani se situa el Corredor de Migració de Cetacis. Aquest espai d’alt valor ecològic va ser designat per Espanya en 2018 com a Àrea Marina Protegida (AMP) i com a Zona Especialment Protegida d’Importància per al Mediterrani (ZEPIM) pel Conveni de Barcelona de Nacions Unides en 2019.
Malgrat la declaració d’aquesta ZMES per part de l’OMI, l’anàlisi comparativa de les dades sobre la distància recorreguda pels vaixells –segons diferents trams de velocitat– durant el seu trànsit per la zona en 2023 i 2024, permet concloure que les navilieres no estan incorporant les recomanacions de l’OMI de reduir la velocitat en aquesta àrea. Per tant, persisteix un greu risc de col·lisions de vaixells amb grans balenes (rorquals comuns i catxalots), amb conseqüències letals per a aquestes.
Segons les dades de l’anàlisi –duta a terme per Quiet Oceans i encarregat per OceanCare– el comportament general de navegació dels vaixells, especialment en termes de velocitats mitjanes, es manté estable en tots dos anys. Dels gairebé 48 milions de quilòmetres recorreguts pel conjunt dels vaixells que van navegar per aigües d’aquesta ZMES en 2023 i en 2024, el 57% de la distància total recorreguda es va realitzar a velocitats superiors a 10 nusos, sense variacions significatives entre tots dos anys (56,9% en 2023 i 57,5% en 2024).
En el cas de les sis principals categories de vaixells mercants, més del 80% de la distància total recorreguda (equivalent a més de 25 milions de quilòmetres) es va realitzar a velocitats superiors a 10 nusos (84,8% en 2023 i 82,8% en 2024). Si ens centrem en els ferris –tant de passatgers com de càrrega rodada (Ro-*Ro)– aquesta proporció va superar lleugerament el 90% en tots dos anys. Els ferris són els vaixells que recorren les majors distàncies a alta velocitat, la qual cosa els converteix en una font significativa tant de soroll submarí com de risc de col·lisió.
“Les dades són contundents i demostren que les recomanacions de reducció de velocitat voluntàries no són suficients per a protegir les balenes en perill d’extinció. La ZMES del nord-oest del Mediterrani i la AMP del Corredor Migratori de Cetacis representen una oportunitat històrica perquè aquestes figures de protecció siguin una realitat i no es quedin en una declaració d’intencions. El següent pas lògic seria dotar-les de mesures obligatòries, la qual cosa proporcionaria la seguretat jurídica necessària i un marc d’igualtat de condicions perquè el sector continuï operant sense amenaçar la vida d’aquests grans mamífers”, han manifestat els portaveus de les organitzacions en roda de premsa celebrada avui a Madrid.
La reducció de velocitat dels vaixells té múltiples efectes positius en el medi ambient: a més de reduir el risc de col·lisions letals amb balenes i el soroll submarí, permet disminuir de forma molt significativa –amb efecte immediat i a un mínim cost– les emissions de CO₂, així com contaminants atmosfèrics com els òxids de sofre (SOx), els òxids de nitrogen (NOx), les partícules i el carboni negre.
“El Govern espanyol ha d’aprovar un pla de gestió que reguli eficaçment les activitats humanes que amenacen el AMP Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani, l’objectiu del qual és salvaguardar hàbitats crítics per a espècies amenaçades com el rorqual comú i el catxalot. Encara que el procés ja està en marxa i la publicació del pla està prevista per a juny de 2026, arriba amb diversos anys de retard”, han afegit.
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), en coordinació amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible (MITMS), lidera la seva elaboració mitjançant un procés participatiu amb la societat civil. Diverses organitzacions ambientals –entre elles Alnitak, Bluewave Alliance, ClientEarth, Ecologistes en Acció, Greenpeace, GOB Mallorca, Fundació Marilles, Mission Blue, Oceana, OceanCare, Save The Med i WWF– reclamen que s’inclogui una reducció obligatòria de la velocitat dels vaixells en tota la AMP/*ZEPIM, com a mesura urgent per a reduir les col·lisions i el soroll submarí.
En concret, sol·liciten:
La implementació d’un límit general de velocitat obligatori de 10 nusos per a totes les embarcacions, incloent-hi les recreatives, que naveguin dins de l’àmbit territorial del Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani.
Les excepcions a aquest límit de velocitat de 10 nusos implicarien:
Dissenyar, amb l’ajuda dels pertinents estudis científics, un dispositiu de separació de trànsit (TSS, en anglès) pel qual els vaixells mercants hauran de navegar obligatòriament a una velocitat reduïda respecte a la seva velocitat mitjana operativa en un percentatge a determinar, per a cada categoria de vaixells, sobre la base dels corresponents estudis científics i tècnics.
Determinar, per als ferris operant en règim de servei públic, que ja segueixen unes trajectòries fixes, sobre la base dels pertinents estudis científics, una reducció de velocitat obligatòria que permeti maximitzar la reducció del risc de col·lisions sense posar en risc la qualitat del servei que proporcionen.
Fins a la data, la petició ha estat recolzada per 60 persones de l’àmbit científic i jurídic, i va ser lliurada a la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, durant la Conferència de l’ONU sobre l’Oceà (UNOC3) el juny de 2025.
En aquesta trobada, la vicepresidenta Aagesen va confirmar el seu compromís d’establir mesures per a reduir la velocitat dels vaixells en la citada AMP/*ZEPIM. Així mateix, s’ha establert un grup de treball conjunt entre el MITECO, el MITMS, sectors econòmics i ONG per a concretar les mesures de reducció de velocitat.
Les organitzacions confien que aquest mecanisme permetrà aconseguir solucions equilibrades que compatibilitzin la protecció ambiental amb les necessitats del transport marítim. La seva primera reunió, i única fins al moment, va tenir lloc el passat 26 de maig a Madrid. Des de les entitats citades s’ha reclamat la reactivació urgent d’aquest grup de treball.
