El GOB Mallorca ha presentat unes al·legacions molt contundents a l’avantprojecte de Llei Agrària de les Illes Balears, en què denuncia que el text representa un pas més dins l’estratègia de desmantellament de la protecció territorial i ambiental que el Govern està impulsant a través de successius decrets-llei i reformes normatives.
L’entitat considera que la nova Llei no defensa el camp ni la pagesia, sinó que forma part d’una ofensiva legislativa que posa el territori al servei de l’especulació urbanística, energètica i turística. Després del Decret-llei i la Llei de mesures urgents en matèria d’habitatge, el Decret-Llei i la Llei de simplificació administrativa o de la Llei de projectes residencials estràtegics, aquest nou text posa el sòl rústic al centre del negoci, desregulant-lo i debilitant els mecanismes de control públic.
“Aquesta Llei és una peça més d’un engranatge de desregulació que desmantella la protecció ambiental i urbanística de les Illes. No és una llei agrària: és una llei per colonitzar el camp”
És una llei feta a mida per convertir el camp en un espai d’inversió i no de producció. En lloc de protegir el sòl agrari, el Govern obre la porta a una nova onada d’edificacions, usos impropis i legalitzacions massives en rústic.
Una llei que desvirtua la funció del sòl agrari
Segons les al·legacions del GOB, l’avantprojecte:
-
Permet la legalització d’edificacions il·legals anteriors a 1991, el que equival a una amnistia urbanística encoberta, contrària a la Llei 12/2017 d’Urbanisme.
-
Autoritza noves construccions en parcel·les petites sota l’etiqueta d’“oci o autoconsum”, que poden multiplicar-se per milers i transformar el paisatge rural en una xarxa de xalets i edificacions disperses.
-
Substitueix les autoritzacions ambientals per declaracions responsables, eliminant l’avaluació prèvia d’impactes.
-
Inclou canvis amagats a la Llei de Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental (LECO) i a la Llei d’Urbanisme, debilitant la protecció dels espais naturals i buidant de competències els consells insulars.
-
Promou la instal·lació d’energies renovables en sòl agrari productiu, sense garanties ni limitacions, i permet estructures agrovoltaïques de fins a 6 metres d’altura, amb un fort impacte paisatgístic.
-
Consolida les macrogranges, mantenint el model intensiu i obviant els riscos de contaminació per nitrats i l’impacte sobre els aqüífers.
-
Subordina la gestió forestal a criteris econòmics, obre la porta a la privatització de la gestió pública i fomenta l’explotació de biomassa sense garanties ambientals.
Una nova fase de la desprotecció del territori.
El GOB recorda que aquesta Llei s’emmarca en una ofensiva política de desregulació territorial i urbanística que el Govern ha desplegat des de l’inici de la legislatura.
Aquesta cadena normativa —decrets llei, reformes i lleis sectorials— té un patró comú: reduir controls, afavorir la iniciativa privada i permetre l’expansió d’usos en sòls fins ara protegits.
“Cada nova norma obre un forat més dins l’ordenació del territori: ara és el torn del camp. Amb aquesta Llei Agrària, el Govern liquida dècades d’avanç en la protecció del sòl rústic i de la planificació territorial”.
L’entitat alerta que el conjunt d’aquestes reformes posa en risc la coherència territorial, la sobirania alimentària i la supervivència del paisatge rural, i converteix el sòl agrari en un espai de rendibilitat econòmica immediata, desvinculat de la seva funció social i ecològica.
El GOB exigeix la retirada del text i l’obertura d’un nou procés participatiu
El GOB Mallorca demana la retirada immediata de l’avantprojecte de Llei Agrària i l’obertura d’un procés participatiu real amb el sector agrari, les entitats ambientals i la ciutadania.
L’objectiu ha de ser redactar una llei que protegeixi el sòl agrari com a recurs estratègic, garanteixi la viabilitat de la pagesia de petita escala i blindi el territori davant la pressió de l’especulació.
