L’informe “Impactes sobre el Treball de la Transformació Ecosocial a les Illes Balears. Una proposta decreixentista” presentat avui pel GOB Mallorca, mostra que una transformació ecosocial ben planificada podria crear fins gairebé 108.000 llocs de feina nets a 30 hores setmanals en sectors sostenibles i amb millors condicions repartint millor el treball i millorant la conciliació.
Avui una cinquantena de persones representants de diferents col·lectius i entitats socials, sindicats, partits polítics i mitjans de comunicació, ens han acompanyat a la presentació de l’informe “Impactes sobre el Treball de la Transformació Ecosocial a les Illes Balears. Una proposta decreixentista”, omplint de gom a gom la Sala d’Actes del Parlament.
De què viuríem si no visquéssim del turisme? Aquesta és la pregunta que sovint plana damunt qualsevol debat sobre el futur econòmic de les Illes Balears. Nosaltres afegim la pregunta: i com?
Des del GOB Mallorca, volem donar-hi resposta. Una resposta fonamentada, optimista i col·lectiva: podem viure millor, amb més feina, millors condicions i més qualitat de vida, si reorientam l’economia cap a activitats que cuidin la vida, el territori i les persones.
L’informe “Impactes sobre el treball de la Transformació Ecosocial a les Illes Balears. Una proposta decreixentista”, elaborat per la cooperativa Garúa a encàrrec del GOB Mallorca, demostra que és possible generar ocupació estable i digna reduint la dependència turística. El document dibuixa una alternativa real i viable per avançar cap a una economia diversificada i resilient dins els límits ecològics de les Illes pels propers 10 anys.
Perquè ara? Una crida a repensar l’economia de les Illes.
El GOB Mallorca fa anys que impulsa iniciatives per obrir aquest debat: l’impuls col·lectiu del manifest de propostes per una transició ecosocial “La Vida al Centre”, el curs “ Teixint horitzons ecosocials”, o la ILP que va donar lloc a la Llei de benestar per a les generacions presents i futures, pionera a l’Estat.
Totes aquestes accions apunten cap a un mateix horitzó: posar la vida —humana i no humana— al centre de l’economia i de la política.
Davant un model basat en la hiperespecialització turística, amb conseqüències laborals, socials i ambientals cada cop més greus, el GOB no només vol denunciar allò que no funciona, sinó proposar camins concrets per construir alternatives reals.
Aquest informe n’és una peça clau: vol demostrar, amb dades i escenaris, que hi ha resposta a la pregunta “de què viuríem si no del turisme?” — i que la resposta és: de moltes altres coses, i millor.
La precarietat del model actual
El model actual és socialment injust i ecològicament insostenible:
- El mapa de conflictes ambientals realitzat per Juventud pel Clima Mallorca identifica fins a 607 conflictes ambientals actius a Balears. Des del consum excessiu d’aigua i territori, fins a la pressió del turisme, la urbanització, les pedreres, els abocaments, el transport, l’impacte del canvi climàtic, la indústria contaminant i els projectes energètics.
- El turisme representa prop del 25% del consum d’aigua urbana a Balears. Es construeixen 17 piscines per setmana a Mallorca.
- A Mallorca, la pressió humana es fa insostenible: 18,7 milions de turistes per 1,5 milions d’habitants (2024). Un 5% més que l’any anterior.
- Balears és la segona comunitat autònoma més cara de l’Estat pel que fa al preu mitjà de l’habitatge lliure.
- Els lloguers han pujat un 80% en 10 anys, mentre els sous només un 10%. Els residents destinen, de mitjana, un 63% del seu sou al lloguer.
- Els índex de risc de pobresa o exclusió augmenten i ja afecta a més de 250.000 persones i un 24% de les llars amb menors.
- El 85% dels contractes al sector turístic són parcials o de temporada.
- El 30% dels treballadors turístics fan més de 45 hores setmanals sense compensació.
- El 9,6% — aproximadament 1 de cada 10 residents és “treballador pobre”.
Aquest model no garanteix ni estabilitat, ni benestar, ni futur.
Una alternativa possible: més feina i millors condicions.
L’informe de Garúa mostra que una transformació ecosocial ben planificada podria crear fins gairebé 14.000 llocs de feina nets a 35 hores setmanals en sectors sostenibles i amb millors condicions:
- 13.000 en agroecologia i sobirania alimentària, reforçant la producció local
- 3.000 en una economia vertaderament circular i renovable
- 32.000 en economia de les cures i serveis comunitaris, amb feines dignes i estables.
- 700 en regeneració ecosistèmica i silvicultura
I fins 108.000 nets si la reducció de la jornada laboral fos a 30 hores, repartint millor el treball i millorant la conciliació.
“El decreixement no és una renúncia, és una oportunitat per viure millor amb menys: menys pressió, menys desigualtat i més temps per a la vida i la comunitat.”
La transició ecosocial no vol dir perdre ocupació, sinó redistribuir-la i dignificar-la, avançant cap a una economia més humana i equilibrada.
Una transició justa i realitzable
El GOB defensa que aquesta transició no és una utopia, sinó una necessitat. I és possible encetar-la i iniciar-ne al camí de manera justa, garantint:
- Formació i requalificació per als treballadors.
- Suport a petites empreses i cooperatives sostenibles.
- Feines estables, amb salaris justos i drets garantits.
- Habitatge accessible per a residents.
Tot plegat des d’una mirada ecofeminista i de benestar col·lectiu, que entén l’economia com allò que sosté la vida, no com allò que la devora.
“Aquest informe respon a la pregunta que ens fan sempre: de què viuríem si no visquéssim del turisme? Doncs d’una economia que sosté la vida, que crea feina de qualitat, que repara el territori i que permet viure amb dignitat dins els límits ecològics del planeta.”
DESCARREGA’T AQUÍ L’INFORME “IMPACTES SOBRE EL TREBALL DE LA TRANSFORMACIÓ ECOSOCIAL A LES ILLES BALEARS. UNA PROPOSTA DECREIXENTISTA”.
Al nostre canal de Youtube teniu disponible la presentació completa: https://youtube.com/live/ASy0ATwrv1Q?feature=share
