Aquest no és un fet aïllat, s’emmarca dins una profunda crisi d’habitatge, agreujada a Mallorca per la turistificació, que fa pràcticament impossible l’accés de la classe treballadora a l’habitatge i dins una onada reaccionària que criminalitza la pobresa i a les persones migrants. No són només les persones de l’Antiga Presó que l’Ajuntament de Palma vol deixar al carrer; són els 245 desnonaments que varen ser executats a Palma només en el segon trimestre de 2025, les persones que viuen en caravanes o les famílies de Son Bordoy.
D’ençà que va ser clausurada fa més de 25 anys la presó ha estat un edifici buit que ha arribat a acollir 400 persones simultàniament. Persones sense llar, famílies desnonades i altres perfils amb escassos recursos que hi han subsistit de manera precària. Actualment, com hem vist aquests dies, són treballadores que amb el sou que tenen no es poden permetre accedir a un habitatge.
El 2013 l’Ajuntament va comprar aquest edifici, i ja n’Hila va mencionar el desallotjment d’aquest. El març de 2025 l’ajuntament va donar el seu primer avís de la intenció de desnonar aquest espai i el 28 de gener un dispositiu policial va entrar, van identificar a 165 persones i detenir a una.
L’Ajuntament ha emprat uns incendis ocorreguts els darrers dies, per fer veure que la gent no pot seguir allà, tot i haver confrmat que no hi ha risc d’esfondrament, condició necessària per iniciar el procés.
Vàrem conèixer que l’Ajuntament presentava els tràmits de com duria a terme aquest desnonament, però sense indicar encara que hi faria amb les persones que hi viuen a dedins. Fa pocs dies van dir que donarien una solució a totes les persones que durant aquesta setmana abandonessin de manera voluntària l’edifici. La realitat és que els serveis socials de Palma estan saturats i no hi ha alternativa materialitzable. En 2025 més d’un miler de persones vivien ja a un dels 37 assentaments de barraques de la ciutat i l’abril de 2025 hi havia una llista d’espera de 150 persones sense llar per accedir al servei de primera acollida.
La realitat és que volen eludir la competència pròpia que té l’Ajuntament d’atenció immediata a les persones que quedaran al carrer a conseqüència de l’actuació municipal. Per no assumir aquesta competència es dediquen a fer una crida oberta i traslladar el problema a altres institucions com l’exèrcit o el Bisbat. Pot assegurar l’Ajuntament una alternativa realment? On aniran les persones desnonades? La resposta és evident, l’Ajuntament està condemnant a més de dues-centes persones a viure al carrer.
Tenim l’exemple del que va passar després del desallotjament del B9 a Badalona o del desallotjament de Can Rova a Eivissa, que va deixar 300 persones al carrer i han tornat a muntar un assentament a falta de cap alternativa residencial.
Tot i assenyalar les vergonyes de l’ajuntament no són els únics responsables d’aquesta situació. Veim com els polítics professionals de tot l’espectre polític han estat prioritzant els seus interessos partidistes davant retallades de drets i l’agreujament de la crisi i de les condicions de vida de la classe treballadora. De res ens serveix que després de 8 anys de govern autonòmic i d’Ajuntament de Palma on l’esquerra parlamentària no només es va mostrar incapaç de revertir la situació sinó que es va agreujar durant aquells anys, es presenti aquests dies com la solució.
El que veim en aquests darrers casos, a part de la inacció dels governs de torn, són les conseqüències més crues de la crisi d’habitatge.Però, la falta d’accés a un habitatge no afecta només el sector més pauperitzat de la societat, és transversal a tota la classe treballadora. No es pot entendre la crisi d’habitatge que vivim, sense emmarcar-la dins un sistema que ens aboca a la misèria.
L’habitatge no pot ser mai un negoci, ha d’estar al servei de la classe treballadora.
Només a les Illes Balears, 105 mil habitatges estan buits i 105 mil s’empren només uns dies a l’any, representant 1/3 del parc d’habitatge a les Balears. El preu dels lloguers no deixen de créixer i es continua permetent el lloguer vacacional mentre s’executen desnonaments diàriament per governs de tot colors.
En els darrers mesos hem hagut d’escoltar discursos entorn dels residents de l’Antiga presó, que els criminalitzaven per estar en la situació que es troben, o pel seu origen o color de pell. I això no només apel·la al govern, els discursos reaccionaris estan presents cada dia als mitjans i els reprodueixen gran part de la societat.
També, hem vist com s’ha militaritzat la zona per part dels cossos policials, s’ha identificat a tota persona que hi viu, amb l’amenaça d’aplicar mesures en cas de situació irregular… L’Ajuntament de Palma, com és tendència arreu de l’Estat, augmenta els pressuposts en recursos policials, amb l’argument de la seguretat, i castiga aquells que cerquen una alternativa al món de misèria que vivim.
Per altra banda, tenim clar quines són les raons estructurals que aboquen a aquestes persones a viure en situació d’exclusió:
Un sistema que posa els interessos dels rendistes per damunt dels de la classe treballadora.
Un sistema que exclou a les persones migrants, mitjançant la llei d’estrangeria i el racisme immobiliari, que les tracta com a mà d’obra barata i submisa.
Nosaltres ho tenim clar, contra els discursos racistes i la criminalització de la pobresa, responguem com a classe.
