Proposam ampliar zones protegides, millorar la gestió de l’ús públic i garantir un control efectiu del parc
Ahir finalitzà el termini d’exposició pública per tal que la ciutadania pugui presentar aportacions al projecte de decret del nou Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. El PRUG és un instrument de planificació a mig termini que defineix els objectius, la regulació d’usos i les actuacions de gestió del parc nacional. Estableix el marc per compatibilitzar la conservació dels valors naturals amb les activitats que s’hi desenvolupen i orientar-ne la gestió durant el seu període de vigència. El GOB ha presentat un escrit d’al·legacions, amb l’objectiu de millorar alguns aspectes clau del document i reforçar la coherència del model de conservació del parc, especialment en l’àmbit marí.
Recordem que l’anterior PRUG va estar dissenyat per tenir vigència entre 2006 i 2012, pel que aquesta iniciativa, si finalment fructifica, omplirà una mancança evident des de fa anys pel que fa a planificació gestora a mig termini, i facilitarà un instrument actualitzat per abordar la realitat ambiental i social del parc.
Entre les aportacions destacades, valoram positivament la incorporació d’una zona d’ús limitat a l’escarpament d’Émile Baudot, una mesura que suposa un avanç significatiu en la consolidació d’àrees d’alta protecció ja que suposa suprimir qualsevol activitat extractiva en més de 56.000 noves hectàrees.
Tot i això, consideram que aquesta protecció s’hauria d’estendre també a la zona del Fort d’en Moreu, un sector proper amb importants valors ecològics, caracteritzat per la presència d’hàbitats profunds vulnerables com el coral·ligen i comunitats de gorgònies. Integrar aquest àmbit dins la mateixa zona protegida permetria reforçar la connectivitat ecològica i millorar l’eficàcia global de la zona de màxima protecció.
Plantejam també millores en la regulació de les zones de reserva al voltant dels illots, ja que les distàncies actualment previstes resulten insuficients per evitar molèsties a les colònies de cria i nius de diverses espècies d’aus amenaçades. Espècies com el virot (Calonectris diomedea), el virot petit (Puffinus mauretanicus), el corb marí (Gulosus aristotelis) o els falcons marí (Falco eleonorae) i peregrí (Falco peregrinus) són especialment sensibles a la proximitat d’embarcacions durant el període reproductor.
En la mateixa línia, alertam sobre l’impacte que pot tenir l’actual configuració de la zona de fondeig diürn des Burrí sobre una de les parelles d’àguila peixatera (Pandion haliaetus) que nidifiquen al parc. En anys passats s’han confirmat problemes en la reproducció d’aquesta parella d’àguiles a causa de la instal·lació del camp de boies de fondeig. Proposam reordenar el camp de boies per garantir una distància mínima de seguretat al voltant del niu i afavorir l’èxit reproductor d’aquesta espècie emblemàtica.
Pel que fa a l’ús públic, trobam a faltar un sistema integral de capacitat de càrrega que permeti avaluar de manera realista la pressió humana sobre el parc. Així, El PRUG es limita a establir límits parcials, sense integrar tots els usos existents ni definir indicadors i llindars que permetin aplicar una gestió adaptativa. Aquesta mancança és especialment rellevant si es té en compte que el parc ja disposa d’estudis recents de capacitat de càrrega que apunten a possibles situacions de saturació, especialment vinculades al turisme nàutic.
Un altre dels aspectes que es consideren insuficientment desenvolupats és la vigilància. El PRUG no concreta els mitjans ni l’organització necessaris per garantir un control efectiu del compliment de la normativa, i volem remarcar que la dependència excessiva de sistemes tecnològics no pot substituir la presència real sobre el territori. En aquest sentit, reclamam un dispositiu de vigilància operatiu durant les 24 hores, capaç de fer front a problemàtiques com el furtivisme.
Finalment, en relació amb l’activitat pesquera, instam a mantenir el model de pesca artesanal tradicional establert per la normativa de creació del parc i evitar la consolidació d’arts de pesca industrials com el palangre, que consideram incompatible amb els objectius de conservació. Volem recordar que la legislació de parcs nacionals estableix que qualsevol activitat ha de quedar supeditada a la conservació dels valors naturals.
Amb aquest conjunt d’al·legacions pretenem contribuir a millorar el nou PRUG i assegurar que el Parc Nacional de Cabrera continuï sent un referent en la conservació dels ecosistemes marins i terrestres de la Mediterrània.
