El contacte dels infants i joves amb l’entorn natural que els envolta és, en la majoria dels casos, ínfim o fins i tot inexistent.
És innegable que vivim en una societat cada vegada més desconnectada de la realitat i l’entorn. En l’era globalitzada i virtual s’han perdut els ritmes i els cicles naturals: pots tenir el que vulguis quan vulguis. Des de menjar-te una fraula al gener a comprar roba baratíssima per internet feta a l’altra punta de món; amb un cost elevadíssim per les persones i els ecosistemes.
Aquesta realitat no és únicament dels infants de ciutat, en molts casos a la part forana també ens trobem aquesta situació quan realitzem les nostres activitats. Nins d’Alcúdia que mai han anat a s’Albufera (i ningú ha sentit xerrar de Maristany), joves de Porto Cristo que no coneixen Cala Petita, infants de Palma que mai han passejat pel bosc de Bellver o joves que pujar a la Trapa és la primera gran excursió de la seva vida. Però tots han anat a la fira del Ram, segurament cada any.
Cada dia tenim infants que no volen seure al terra del bosc, no són un o dos, sovint són la majoria. Nins que els preocupa embrutar-se els calçons o les sabates, que els fa oi seure en terra i que tenen dificultats per caminar per un terreny mínimament pedregós.
Durant el mes de febrer, quan davallen les erugues de la processionària, el pànic està assegurat; alguna criatura fins i tot plora de por. La frase estrella que criden a ple pulmó sempre és “cucs verionosos!”, quan en realitat es tracta d’erugues amb pèls urticants. Sembla una simple diferència lingüística, però demostra un gran desconeixement. Descobrir que en realitat és una papallona, conèixer el seu cicle i la seva perillositat real dóna una nova perspectiva a la situació. És innegable que cal anar alerta, però és tan simple com mirar per on camines i esquivar-les.
Tots els infants aprenen a circular pel carrer, a anar alerta amb els cotxos – i la resta de vehicles – i creuar quan toca i per on toca. Sembla absurd pensar en un infant cridant al mig del carrer “metall motoritzat!”, o fins i tot plorant, quan veu un cotxo. Simplement han après a conviure amb ells i saben (o estan aprenent) com anar pel carrer de manera segura amb naturalitat. I sense dubte un cotxo és molt més perillós que una eruga de processionària! Aquest és el nostre objectiu: que l’entorn natural formi part de la quotidianitat dels infants i joves de Mallorca.
Sempre és una petita gran victòria aconseguir fer un cercle asseguts a terra amb silenci i els ulls tancats per poder escoltar els renous dels bosc. Veure com se’ls hi il•luminen les cares quan miren insectes amb la lupa o veuen ocells de prop amb uns prismàtics. La sorpresa que se’n duen quan els hi dius que els camins per on hem passejat són públics, que estan oberts i que poden venir sempre que vulguin. O les cares de perplexitat que posen quan els hi parles del poder de la organització col•lectiva i la importància de reivindicar els seus drets.
La gran majoria dels infants i joves viuen completament desvinculats del territori, els recursos i la resta d’éssers vius. Desconeixen la biodiversitat que els envolta i la seva importància. I quan no hi ha vincle és impossible veure la importància de lluitar per la conservació i la protecció del territori.
Per totes aquestes raons consideram que l’educació ambiental és un pilar imprescindible de l’educació dels nostres infants i joves. Noltros seguirem fent sortides: mostrant les meravelles que amaga Mallorca, explicant les victòries ecologistes i donant les eines per lluitar per un futur millor. Perquè juntes aconseguirem la transformació ecosocial.
