Consideram que la resposta a la problemàtica de l’especulació no pot passar per destruir foravila, continuar urbanitzant les illes i seguir agreujant la pressió sobre uns recursos naturals ja saturats
El GOB considera decebedora, des del punt de vista ambiental i territorial, la intervenció de la presidenta Marga Prohens en el darrer debat de política general de la legislatura. Després de més de noranta minuts de discurs, els grans reptes ambientals de les Illes han tengut un paper clarament secundari davant una llarga successió d’anuncis, inversions i mesures sectorials.
La intervenció ha començat fent referència al canvi climàtic arran dels episodis meteorològics extrems dels darrers dies i dels danys personals i materials que han provocat. Però aquesta qüestió, que semblava que podia constituir un dels fils conductors del discurs, pràcticament ha desaparegut després de la introducció.
Per al GOB, resulta difícil parlar del futur de les Illes Balears sense situar la crisi climàtica, la disponibilitat d’aigua, la protecció del territori, la biodiversitat i els límits ecològics al centre de les polítiques públiques.
Contenir no és suficient quan ja hem superat els límits
El principal desacord del GOB amb el plantejament del Govern continua essent la idea que la resposta a la saturació de les Illes passa fonamentalment per contenir el creixement i gestionar millor els seus impactes.
Mallorca no necessita augmentar permanentment la seva capacitat per allotjar més població, absorbir més trànsit, consumir més aigua o energia i suportar més activitat turística. Necessita reduir les pressions que ja comprometen el territori, els recursos naturals i la qualitat de vida.
Per això sorprèn que qüestions com el territori, la mobilitat, la transició energètica o el cicle de l’aigua hagin ocupat menys de cinc minuts del discurs. I preocupa especialment que no s’hagin plantejat mesures contundents per protegir el sòl rústic i frenar-ne la progressiva urbanització.
Més habitatges no resolen per si sols la crisi de l’habitatge
La crisi d’accés a l’habitatge ha ocupat un lloc destacat en els anuncis de la presidenta cap al final de la intervenció. El GOB comparteix la necessitat urgent de garantir l’accés a un habitatge digne, però considera que continuar centrant la resposta en construir més habitatges, facilitar-ne la compra i mobilitzar més recursos sense afrontar les causes estructurals del problema és insuficient.
El problema de l’habitatge a les Illes no és només quants habitatges tenim, sinó perquè s’utilitzen i qui hi pot accedir
Cal actuar sobre l’especulació immobiliària, recuperar habitatges destinats a usos turístics o rendistes per a la seva funció residencial, ampliar el parc públic i impedir que l’habitatge continuï essent tractat principalment com un actiu d’inversió.
Construir més sense intervenir sobre aquestes dinàmiques pot significar continuar consumint territori sense garantir que els nous habitatges acabin resolent les necessitats residencials de la població.
Governar dins els límits
Per al GOB, el darrer debat de política general de la legislatura era una oportunitat per plantejar com afrontaran les Illes els grans reptes dels pròxims anys i per relacionar habitatge, turisme, territori, aigua, mobilitat, energia i canvi climàtic com a parts d’un mateix problema.
Lluny d’això, hem assistit a un discurs amb un marcat caràcter electoral, carregat d’anuncis i xifres d’inversió, però sense una proposta de fons per afrontar els límits ecològics, territorials i socials de les Illes.
