Page 17 - Es Busqueret 21

Publicacions Es Busqueret se’n va de viatge

Quins aucells heres tristis). Altres L’àrtic
cinc són espècies amb
crien a Mallorca? reproducció accidental
o, fins ara, molt es-
Per Toni Muñoz cassa: la cetla blanca
(Anas querquedula), la
Dibuixos de Xavier Canyelles rosseta (Marmaronetta an-
gustirostris), l’arpella cen- Reietó Per Josep Manchado
Regulus ignicapillus
drosa (Circus pygargus),
Acaba de sortir publicada la que, l’oronella coa-rogenca (Hirundo daurica)
durant els propers anys, serà una obra de i el rupit (Erithacus rubecula). Les altres
referència sobre l’ornitologia a Mallorca: deu espècies han format poblacions més Sota el sol de mitja nit, l’extrem més septentrional d’Europa
el nou Atles dels aucells nidificants de Ma- o manco estables o fins i tot en creixe-
llorca i Cabrera. ment evident: el cullerot (Anas clypeata), ens brinda l’espectacle de milers d’aucells marins i de moltes
el soterí gros (Podiceps cristatus), el toret espècies que no s’observen habitualment a la Mediterrània
Els atles d’aucells nidificants cons- (Ardeola ralloides), l’esplugabous (Bubul-
titueixen valuosos estudis biogeogràfics cus ibis), l’agró blanc (Egretta garzetta),
que mostren sobre la representació gràfi- la fotja banyuda (Fulica cristata), la llam-
ca d’un territori les àrees de nidificació de britja (Sterna hirundo), el busqueret roig
les diverses espècies ornítiques presents. (Sylvia undata), la senyoreta (Aegithalos
Normalment es subdivideix el territori caudatus) i el gorrió barraquer (Passer
mitjançant una retícula (en el nostre cas montanus). Entre les espècies ja presents
de 5 x 5 quilòmetres), i a cada quadrat l’any 1993, destaca per la seva evolució
resultant s’hi indica el règim de nidifica- les 60 espècies diferents. A l’altre extrem territorial i demogràfica el cas de la tórto-
ció (segura, probable o possible) de cada hi tindríem alguns quadrats litorals, que ra turca (Streptopelia decaocto), que ha
espècie. La informació proporcionada per comprenen poca superfície terrestre i, per passat de localitzar-se en només tres qua-
aquests estudis resulta extremadament això, tenen un baix nombre d’espècies re- drats de 10×10 Km a ocupar ara pràctica-
valuosa a l’hora de planificar i portar a productores. ment tota l’illa llevat d’algunes zones de
terme una gestió mediambiental correcta, muntanya. A l’altre costat, algunes espè-
ja que moltes de les espècies estudiades Pel que fa a les espècies més ben cies com la cotorra de pit gris (Myiopsitta
requereixen unes condicions biotòpiques i distribuïdes a Mallorca, podem citar el monachus) i l’abellerol (Merops apiaster)
ecològiques ben concretes. Constitueixen xoriguer (Falco tinnunculus), la mèrle- presenten distribucions més volen ser anomenats així). La ruta és molt desapareixen els petits hotels, els càmpings,
així uns excel·lents bioindicadors de la ra (Turdus merula) o el teulader (Passer reduïdes per haver de- transitada i hi “puja” gent en tot tipus de la gent, els cotxes i es comença a percebre
tipologia i la salut dels nostres ecosiste- domesticus), entre altres. El busqueret saparegut d’algunes lo- Si algú es decideix a vehicles, des de bicicletes a potents motos una estranya sensació, la sensació que tot
mes. Per això, l’any 1997 el GOB publicà de cap negre (Sylvia melanocephala), és calitats. Finalment, tres visitar la zona àrtica de Noru- i caravanes. Fins i tot hi ha gent que ho fa és buit. No es veu ningú enlloc, es creuen
el primer Atles d’aucells nidificants de Ma- l’espècie més estesa a Mallorca, present espècies localitzades com ega, talment com vaig fer jo, que caminant i sempre et quedes amb el dubte pobles i pobles i no hi ha gent, la buidor és
llorca i Cabrera, que recollí al 97% dels quadrats estudiats. Pel que a nidificants en el període no esperi l’abundància faunística d’Holanda, de quin ha estat el seu punt de partida. És completa i no sé si això és perquè la gent
informació del període fa a la distribució menys nombrosa, l’oro- 1982-1993 no s’han localit- d’Escòcia o d’altres llocs com la nostra Albu- una gran peregrinació, on la motivació no és arriba al juliol o perquè tot està definitiva-
1982-1993. nella coa-rogenca (Hirundo daurica), el zat com a tals en el període fera. A l’àrtic, quan arribes a un llac, un prat religiosa, sinó visitar un lloc amb un entorn ment abandonat.
rupit (Erithacus rubecula) o el bec d’alena 2003-2007: el falconet (Falco o una zona inundada, no hi trobes desenes com màgic on es veu el sol les 24 hores del
Les poblacions (Recurvirostra avosetta) només s’han lo- subbuteo), la gavina d’hivern o centenars d’ocells, amb sort n’hi ha una dia i comprens l’esfericitat de la terra. Veure La segona part del viatge em vaig
d’aus són, però, bas- calitat a un quadrat com a reproductores (Larus ridibundus) i el vitrac parella: de vegades uns cignes, d’altres uns el sol a dos pams de l’horitzó a la mitjanit és concentrar a Varanger, una península d’uns
2
tant dinàmiques, i amb segures. Papamosques corriols, o una parella d’ànneres glacials o una experiència única. 5.000km a l’extrem nord de Noruega. Es
els anys en canvien les dis- barba-roig (Saxicola rubetra). Muscicapa striata negres, però difícilment més d’una o dues tracta d’un lloc d’una riquesa ornitològi-
Senyoreta tribucions sobre el territori i En relació amb l’atles anterior En els tres casos eren espè- parelles. Això aporta el valor afegit d’allò Però només deixar la ruta que porta al ca enorme. A l’oest té tot l’estuari del riu
Aegithalos caudatus cies que s’havien reproduït de que és únic o difícil. Si arribes a un llac ho- Cap Nord, el panorama canvia per complet: Tana amb immenses zones d’aiguamolls; al
fins i tot apareixen noves espè- (1983-1993), s’han localitzat vint-i-una forma excepcional.
cies (o en desapareixen). És per això que noves espècies nidificants, de les quals landès i trobes mil parelles d’ànnera blanca
convé actualitzar periòdicament aquesta quatre són espècies exòtiques i/o introdu- La realització d’aquest nou Atles no no saps ni on mirar, però quan arribes a una
llacuna àrtica i hi ha una parella d’escura-
base informativa. Consegüentment, l’any ïdes que probablement no passaran de re- hauria estat possible sense el suport eco- flascons (Phalaropus sp.), no tens cap dub-
2003 es començà l’elaboració d’un nou productors accidentals. Són l’oca d’Egipte nòmic de l’Obra Social “Sa Nostra”, entitat te, enfoques el telescopi i aquell petit tresor
atles d’aus nidificants de Mallorca. Així, (Alopochen aegyptiacus), l’ànnera muda a la qual sempre estarem agraïts. concentra tota la teva atenció durant molts
al llarg del període 2003-2007, i gràcies (Cairina moschata), l’ànnera canyella minuts. A la següent, potser t’hi espera una
a la feina de molts ornitòlegs, s’han reco- (Tadorna ferruginea) i el minà (Acridot- parella de moretons d’ulls grocs (Bucephala
llit més de 15.000 observacions de com- clangula) o una d’ànnera fosca (Melanitta
portaments reproductius de 115 espècies fusca), sempre així, d’una en una, sense
diferents (109 autòctones i 6 exòtiques). altres distraccions. Per descomptat, això no
Aproximadament un terç de les 352 es- serveix per a la mar. La mar aquí es molt rica
pècies observades fins ara a Mallorca són en aliment i les aus marines en són abun-
reproductores. dants i hi formen grans grups.

La quantitat d’espècies localitzada A la primera part del viatge vaig anar
no és homogènia arreu de l’illa. Hi desta- des de Tromso (a on vaig volar des de Pal-
quen sobretot els quadrats que compre- ma) fins al Cap Nord, la punta més septen-
nen zones humides (zones de s’Albufera, trional d’Europa. En el viatge cap al nord es Perdiu d’Escandinàvia
s’Albufereta, el Salobrar) que són les àre- van succeint els fiords i els collets que els Lagopus lagopus
es amb més diversitat d’aus, que superen separen, zones estepàries i molt fredes on
Pollets d’ànnera blanca, Tadorna tadorna. Foto: Pere J. Garcias viuen els samis (els “lapons” tot i que ells no
16 - EB21 EB21 - 17