Page 13 - Es Busqueret 21

Naturalisme Identificació

da fins a nombres inimaginables. Aquesta Els cabots
Cabot és una raó més que suficient per afavorir
(Delichon urbicum)
la presència d’aquestes espècies al nostre
entorn. Per Cristina Fiol
amb dibuixos de Cati Artigues
A les fotos podem observar una de
les causes per les quals s’eliminen les co- En aquesta edició d’Es Busqueret aprofitam per destacar alguns
lònies de cria als nuclis urbans: la presen- aspectes que ens permeten diferenciar dues aus de la família El cabot de roca, com el seu
cia de femtes (brutor) sobre la voravia o dels hirundínids bastant comunes i bones de veure; el cabot nom indica, és més comú
el carrer, indicatiu clar de niu ocupat. Per
contrarestar-ho, a zones adequades es pot (Delichon urbicum) i el cabot de roca (Hirundo rupestris). trobar-lo en zones muntanyoses
intentar atreure cabots i crear noves colò- o properes als penyasegats. Així i
nies amb la col·locació de nius artificials. tot se’l pot veure alimentant-se en
zones humides,torrents i prats, i for-
Gorrió barraquer (Passer montanus) Respectar les localitats de cria, evi- mant grups mixtos amb cabots, oronetes
ocupant un niu de cabot. i falzies, sobretot quan les condicions
tar l’us excessiu i innecessari d’insecticides
meteorològiques són més adverses per la
i fitosanitaris i donar a conèixer a la gent muntanya. És de mida un poc major que el
Va de cabots se podría comer unos 3.000.000 de els beneficis de la presència d’aquestes es- cabot (longitud: 14,5 cm) i té la cua molt poc
pècies seran probablement les línies que
mosquitos al año. ¿Cuántos mosquitos
se pueden comer los aproximadamente ens permetin seguir gaudint de la compa- forcada. A diferència del cabot, que el podem
Per Lluís Parpal i Nieves Negre 30.000 aviones comunes que habitan nyia d’aquestes valuoses espècies que any trobar sovint posat o aferrat al niu, el cabot de
luisparpal@hotmail.com en una ciudad como Sevilla? Y lo que es rere any ens visiten, ens regalen la seva roca el veurem habitualment en vol . És un ocell de
más importante: ¿Cuántos kilogramos amistat i ens ajuden a controlar les plagues color gris-marronenc amb les parts inferiors lleugera-
Cens de nius de cabot de insecticidas nocivos para la salud no d’insectes. ment més clares, però amb les plomes de les aixelles i el
“colze” més obscures fent un dibuix característic. Amb
vertemos gracias a la existencia de es-
al nucli urbà de Sant Joan tos pájaros insectívoros?”. paciència i observant-lo una estona fent acrobàcies
aères veurem també les finestretes blanquinoses que té a
Els dies 13 i 14 de juny de 2010 và- Us feim una proposta, canviau els la part terminal de les rectrius.
rem realitzar un cens de nius de cabots 30.000 cabots de Sevilla pels que estimeu
(Delichon urbicum) a Sant Joan (Mallorca), o pogueu constatar a la vostra localitat i
aprofitant que els polls eren ja grandets ràpidament podreu explicar als vostres
i que els pares anaven i venien amb fre- amics, veïnats i ajuntaments de quants
qüència, per la qual cosa era fàcil detectar de moscards, moscardes i moscardons us
els nius ocupats per simple observació o n’heu pogut lliurar gràcies als cabots. No fa
per la presència de femtes al carrer. Vàrem falta dir que oronelles, falzies i moltes al-
recórrer els carrers del nucli urbà i detec- tres espècies multipliquen l’efecte insectici- Nius artificials per a cabots
tàrem només setanta-set nius ocupats a
quinze carrers del municipi. Per agrupaci-
ons de nius, el màxim va ser d’onze i el mí- I per acabar, un apunt turístic: si te-
nim d’un, tot i que la majoria eren d’entre niu oportunitat de passar pel municipi de
un i tres, excepte quatre localitzacions amb Puente del Arzobispo (Toledo), situat a la
onze, deu, vuit i sis nius, respectivament. vall del Tajo, podreu admirar una de les co-
La majoria es trobaren a cases no habita- lònies de cria de cabot més grans d’Euro-
des o bé als espais creats entre dues ca- pa, que entapissa pràcticament tota la part
ses contigües. En una de les localitzacions inferior del pont sobre el riu, una construc-
amb quatre nius, n’hi havia un que estava ció gòtica de l’any 1380 que encara es pot
ocupat per gorrió barraquer (Passer mon- Femtes baix un niu de cabots creuar com fa 6 segles. •
tanus), que també tenia almenys dos polls
que volaren amb èxit pocs dies després i
els pares començaren una segona posta al
mateix indret.

Quin benefici ens suposa tenir
aquests veïnats?

Aquest fragment que hem pogut El cabot és una espècie habitual a molts de pobles on
extreure d’una unitat didàctica del Grup construeix nius de fang aferrats a les façanes de les
d’Educació Ambiental SEO-Sevilla ens fa
veure la importància de tots aquests ani- cases. A primera vista veurem un ocellet de mida petita
malons que ens acompanyen durant els (longitud: 12,5 cm) molt blanc per les pars inferiors i molt
calorosos mesos d’estiu als nostres pobles obscur a les superiors, d’uns tons blaus metàl·lics. Si en fixam
i ciutats: un poc més podrem observar que té la cua forcada (forma do-
nada pel fet de tenir les rectrius externes un poquet més llar-
“Teniendo en cuenta que un avión gues). El carpó (conjunt de plomes de la part superior de la cua)
común es capaz de comerse seis kilo- és blanc. Sobretot aquesta darrera característica fa que, encara
gramos de mosquitos al año y que un que el vegem a una distància considerable, poguem saber gai-
mosquito pesa en torno a 0,2 miligra- Puente del Arzobispo rebé amb tota certesa de quina espècie es tracta.
mos, eso supone que cada avión común
12 - EB21 EB21 - 13