Page 16 - Es Busqueret 24

de densos rodals d’avets circumdants als
roures madurs per escarabats escolítids,
que acaben produint la mort i caiguda de
forma massiva dels primers. En aquestes
condicions es crea una clariana que per-
met el desenvolupament dels roures joves
i el cicle recomença…..si no es romp per
la retirada de la fusta per tractar infesta-
cions. Va de callada que són les activitats RENATA & MAREK KOSINSKI
alimentàries del picot garser gros les que
originen el banc de llavors d’avet necessà-
ries perquè la cosa funcioni.

Entrem, però, en el bosc, a la re- Fumarell alablanc, Chlidonias leucopterus
serva integral del parc a les quatre de la
matinada acompanyats per un bon guia i s’han d’abastar ràpidament. Aquest es- anovskie, on és possible albirar el xàtxero
local, amb els sentits desperts i la ment quema radicular fa els arbres vulnera- citrí (Motacilla citreola). De camí, vérem
clara, i preparem-nos per una de les grans bles als forts vents. És un bosc silenciós quatres espècies diferents de capsigrany:
sensacions que ens pot oferir la natura a l’agost, no brunzeix com la jungla: just trenca (Lanius minor), el botxí septentri-
europea. S’accedeix al bosc com en un ri- sentim els polls trèmols agitant-se alts onal (L. excubitor), el capsigrany roig (L.
tual de pas per una enorme portassa de amb la menor brisa, i el cant o bullir dels collurio) i capsigrany (L. senator)-, i és fà-
fusta. Una guarda de cérvols ens rep i en aucells: pinsans (Fringilla coelebs), passa- cil de veure-hi l’àguila pomerània. A l’em-
fugir i perdre’ls ens començam a adonar foradins (Troglodytes troglodytes), pica- bassament gaudírem de l’àguila marina i
de la surrealista magnificència del bosc i soques blaus (Sitta europaea) i raspinells molts de fumarells carablancs (Chlidonias
(Certhia sp.), papamosques (Muscicapa hybridus), i val la pena posar atenció als
striata), papamosques de collar (Ficedula limícoles que recorren els dics a la caça
albicollis), papamosques menuts (Ficedula d’alguna raresa.
parva), diversos picots: picot negre, picot
garser mitjà (Dendrocopos medius), pi- Després de passar per Lublin i visi-
cot garser petit (Dendrocopos minor), pi- tar el camp de concentració de Madjanek
cot garser dorsblanc, picot tridàctil, picot —on desenes de faisans comuns (Phasi-
garser gros… A l’agost se’ls sent traginar anus colchicus) aprofiten la protecció del
més que no veure’ls en el bosc, ja que recinte tancat per evitar els caçadors—,
no tamborinegen: a la primavera cerquen ens acomiadam de Polònia a la bella i ben
arbres morts per tamborinejar, i a algunes conservada ciutat de Cracòvia. La part an-
rabasses conegudes es reuneixen quatre tiga està enrevoltada per un parc circu-
o cinc espècies simultàniament. És millor lar a manera del Ring vienès, seguint el
provar sort al magnífic parc forestal annex traçat de les antigues murades: el Planty,
RENATA & MAREK KOSINSKI tic per veure-hi passeriformes. lloc fantàstic. Al Sud-oest de Cracòvia i re-
que per passejar i observar aucells és un
al palau, just a l’entrada: és un lloc fantàs-
lativament a prop de la ciutat hi ha petits
Unes altres zones interessants són
boscos amb Gamarús dels Urals (Strix ura-
l’enorme zona perifèrica, més o menys ma-
Mussol menut, Glaucidium passerinum les llacunes situades a l’entrada del parc i lensis), visitables en transport públic.
En definitiva, Polònia és una destina-
nejada, però accessible i molt interessant
en qualsevol cas: allà vérem trencanous, ció ornitològica relativament poc conegu-
la seva estructura: l’altura i la grandiositat grèvol (Tetrastes bonasia) i el fantàstic da per aquí, i pensam que recomanable,
dels arbres recorda una catedral colossal. mussol menut (Glaucidium passerinum), amb oferta cultural, històrica i zoològica
La paleta dels verds és infinita, saturant: en una emocionant escolta nocturna en la complementària de gran interès, i una
no es veu res a més d’uns centenars de qual el guia es va lluir reclamant amb la gent amable, tranquil·la i educada, silen-
metres, i la llum arriba absolutament tami- veu i atraient l’animal fins al nostre cos- ciosa, gairebé en excés, i molt oberta, es-
sada, fet que obliga els fotògrafs a usar el tat. Quina meravella d’animaló: nerviós i pecialment els més joves. Aquest país és
trípode i obertures de lent frontal de qua- agosarat a la vegada, es manté pròxim, fàcil que canviï a pitjor ambientalment en
ranta mm o superiors per als prismàtics. i no pareix molestar-lo en excés el focus. pocs anys i, per això, hauríem d’aprofitar
Els 8×50 són ideals, malgrat el seu pes. L’observació amb un bon telescopi fou actualment quan, entre d’altres coses, en-
El 30% de la matèria vegetal es podreix realment el millor del viatge. Al nord de cara podem pagar en zlotys. •
al terra: no hi ha mà humana que reculli Bialowieza hi ha l’embassament de Siemi-
o retiri res, i les molses, fongs i xilòfags
es desenvolupen en quantitat i diversi-
tat sorprenent. Contínuament es trepitja
fusta podrida i ens adonam que ha sortit
el sol fa estona quan els feixos de llum
obliqua, esmunyint-se en una clariana, di-
videixen l’espai, ens ceguen, ens engaten
i ens corprenen alhora. Els arbres caiguts
deixen a l’aire immensos pans d’arrels,
perquè els sistemes radicals són gairebé
horitzontals: la matèria orgànica i els nu-
trients, com a la selva tropical, abunden JOSEP AMENGUAL
tan sols a les capes més superficials del
sòl per la feracitat dels descomponedors

16 - EB24