Page 15 - Es Busqueret 24

polonesos, entre d’altres temes en dos as-
Grèvol, Tetrastes bonasia pectes particularment interessants per als
RENATA & MAREK KOSINSKI a les distintes associacions forestals ha es-
ornitòlegs. La comunitat aviària vinculada

tat descrita i monitoritzada des de fa més
de 25 anys i mostra una remarcable esta-
bilitat, molt rara a la resta del continent;
el segon grup de treballs té a veure amb
els pícids: Polònia és un paradís per als
picots, i amb 10 espècies inclou la totali-
tat dels taxons possibles. A Bialowieza és
possible albirar totes les espècies, llevat
del picot garser siríac. S’està treballant a
fons en l’ecologia i conservació del picot
garser dorsblanc (Dendrocopos leucotos)
i, en menor mesura, el picot tridàctil (Pi-
coides tridactylus), dues espècies vincula-
des a boscos de fulla caduca madurs amb
abundant fusta en descomposició, riques
en larves d’escarabats xilòfags dels quals
s’alimenten. Aquest tipus de bosc madur
comencen a veure’s moviments naturals i 10000 hectàrees ben gestionat en línies sense intervenció és condició necessària
intercanvis poblacionals entre els diferents generals, amb programa d’ús públic i allot- per mantenir el picot garser dorsblanc;
grups. jaments als voltants. És la part de la selva si el bosc es gestiona i es retira la fusta
més fàcilment visitable: el parc inclou una morta per qüestions sanitàries, el dors-
Bialowieza és un enorme bosc tem- zona nucli, un àrea central que gaudeix blanc simplement desapareix com a re-
perat mixt de planura, de titularitat com- del màxim grau de protecció, la reserva in- productor. Això està passant a Bialowieza,
pletament pública. Sumades les dues parts tegral, que malgrat la seva modesta mida on crien unes 115-130 parelles d’aquest
de diferent sobirania, l’extensió global —menys de 5.000 ha— és l’autèntic bessó aucell, la millor població polonesa, i on
s’acosta a les 200.000 hectàrees. Inclou del parc i la seva zona més famosa. Els s’ha demostrat que la contracció de l’àrea
més de 20 associacions forestals diferents enginyers forestals alemanys que posaren de l’espècie està directament relacionada
i hi predominen, a grosso modo, diferents en marxa l’explotació forestal per prime- amb l’augment del maneig forestal. Casos
formacions de bosc decidu i perenne amb ra vegada en els anys de la Gran Guerra molt semblants s’han donat a les navarre-
zones de bosc negat. Hi dominen el roure quedaren meravellats amb la seva bellesa, ses selva d’Irati i a la senyoria de Bértiz,
de fulla gran (Quercus petraea), el carpí complexitat i diversitat, i en recomanaren en relació amb aquesta espècie.
(Carpinus betulus), el vern (Alnus glutino- des del principi la protecció. Malgrat tot,
sa), el freixe (Fraxinus sp.), l’om (Ulmus un complet sistema de pistes rectilínies El picot garser gros (Dendrocopos
sp.), el poll (Populus alba) i l’avet, més i petites vies fèrries per a les vagonetes major) és abundant arreu i és molt fàcil
abundant aquest darrer com més al nord recorda constantment el passat d’explota- trobar roures de fulla gran vells amb cons
anam. És, a més, la formació d’aquestes ció, fins i tot de la zona més secreta de la d’avet incrustats en l’escorça, emprats
característiques millor conservada de tot reserva. Tan sols es pot visitar amb reser- com a banc de fuster per perforar-los i ac-
Europa i, pràcticament, l’única que manté va anticipada i guia amb llicència del parc cedir als pinyons. Aquesta curiositat no ho
zones que es poden considerar i estudi- i qualsevol maneig, excepte per a necessi- és tant quan ens adonam de la successió
ar com a autèntic bosc temperat primari tats de gestió o científiques, està prohibit cíclica que hi ha entre els roures de fulla
no modificat. Hi ha milers d’arbres d’entre des de la seva declaració el 1947. gran i els avets, i el paper que juga el pi-
300 i 600 anys, autèntics gegants de fins cot garser gros en el seu manteniment.
a sis metres o més de perímetre i més de La resta, fins les 60.000 hectàrees La regeneració dels rodals de roure re-
quaranta-cinc metres d’altura en molts de de la part polonesa, està sotmesa a gestió quereix un alt grau de pertorbació en la
casos, atacats amb freqüència per fongs forestal, fins i tot a la part de parc nacional massa forestal: si no hi penetra la llum, els
que minen lentament el seu interior o no inclosa en la reserva integral. El bosc plançons no arranquen. Aquesta pertor-
els produeixen deformacions grotesques, és objecte d’un intens estudi pels científics bació es produeix sovint per la infestació
que acaben jugulant la pujada de saba i
maten l’arbre. La seva caiguda produeix
una clariana a la selva que serveix com
a camp d’estudi de múltiples processos
ecològics a petita escala, com la succes-
sió, la competència per la llum, l’augment
de l’evapotranspiració, o la aparició d’es-
pècies fantasma, presents tan sols com
a germoplasma a l’ombra, a l’espera d’un
esdeveniment catastròfic que les desperti
i les nodreixi.
La taca de bosc es maneja de for-
ma bastant envitricollada i deficient, mit-
jançant un model de gestió de caràcter
bàsicament forestal, a través de diferents
figures de gestió i conservació, tant a la
zona bielorussa (Belovezhskaya Pushcha) JOSEP AMENGUAL
com a la part polonesa (Puszcza Bialowi-
eska), la qual inclou un parc nacional de

EB24 - 15