Page 16 - Es Busqueret 30

un important suport mitjançant làmi- desenvolupa el pectoral. En aquest cies de vol. Per exemple, les perdius,
nes lligamentoses entre l’estèrnum i cas, el tendó d’inserció d’aquest mús- que tenen un enlairament molt sobtat
el coracoide, manté l’obertura del pas cul passa pel canal triosi cap la part i potent, tenen dificultats per a poder
per a la tràquea i l’esòfag que prove- dorsal de l’húmer, on s’insereix (b); aixecar el vol repetidament i han de
nen de la cavitat oral. Aquest trípode així, la contracció d’aquest produeix peonar a la carrera per a fugir dels
ossi evita el col·lapse de la caixa torà- una elevació de l’húmer i, per tant, seus depredadors.
cica durant la potent contracció de la l’aixecament de l’ala.
musculatura pectoral. Les diferents formes i mides
Aquesta desigualtat entre la cor- d’ales, el pes, altres petits músculs, la
A aquestes complexes estructu- pulència dels músculs pectoral i su- composició fibril·lar de la musculatura
res òssies hem d’afegir la muscula- pracoracoideu varia en funció de les pectoral i les característiques anatò-
tura pectoral (veure gràfic superior). espècies i del vol que desenvolupen. miques particulars de les aus determi-
Bàsicament parlarem de dos músculs, Així, per exemple, en aus com els co- nen l’aerodinàmica i els tipus de vol de
ja que tot i que n’hi ha d’altres im- neguts colibrís, que poden mantenir cada una, però, com ja hem comen-
plicats en el vol, es poden considerar un vol estacionari de molta potència o tat, aquestes estructures bàsiques per
aquests com els motors que permeten en els pingüins (que tot i que no volen al vol es repeteixen amb homogeneï-
l’enlairament inicial o el batre potent aletegen dins l’aigua), en què l’esforç tat entre les diferents espècies.
de les ales durant les maniobres que d’aixecar o baixar l’ala pot ésser igual
requereixen un esforç més important. de potent, aquests músculs s’igualen. El vol ha determinat una gran
Aquests músculs són ben coneguts diversificació posterior a les aus, que
per a la majoria de gent, ja que for- Els tipus de fibres musculars i la ha permès la colonització de recursos
men part dels plats combinats i en- seva distribució determinen també les tròfics abans inaccessibles, la fugida
trepans més habituals (“les pitreres classes de vol: així tenim unes fibres dels depredadors i el desplaçament a
de pollastre”) i, lògicament, tenen un de potent i ràpida contracció, però zones més favorables per a la pròpia
nom. Superficialment trobem el mús- que es fatiguen fàcilment (“fibres subsistència. No sabem quin serà el
cul més gran i potent, el múscul pec- blanques”) que poden actuar durant proper pas de l’evolució per als verte-
toral (pectoral superficial), que s’inse- curts períodes com és l’enlairament, i brats, però és segur que ens sorpren-
reix directament en la porció ventral altres fibres preparades per a realitzar drà amb noves formes i adaptacions
de la zona proximal de l’húmer (a) i és contraccions més sostingudes durant per a aprofitar recursos que probable-
l’encarregat de tibar l’ala cap a avall. llargs períodes de temps (“fibres ver- ment encara no ens podem ni imagi-
És fàcil entendre observant el gràfic melles”), molt importants si pensam nar. •
que, quan aquest múscul es contrau, per exemple en els animals migratoris
l’húmer descendeix i, en conseqüèn- que poden volar durant hores i dies.
cia, l’ala bat cap a baix. L’altre múscul, Aquesta distribució en la composició
més profund i enganxat a l’estèrnum, fibril·lar, amb una gradació variable
és el múscul supracoracoideu, gene- d’ambdós tipus de fibres, és la que
ralment més petit, ja que en la majoria permet que les contraccions siguin
d’aus l’aixecament de l’ala requereix les necessàries en cada moment del
un esforç molt menor que l’acció que vol. Per aquesta raó, no és possible
repetir seguidament algunes seqüèn-

16 - EB29