Page 13 - Es Busqueret 30
P. 13
Més que aucells
Coprinopsis picaea
(Bull.) Redhead, Vilgays & Moncalvo = Coprinus picaceus (Bull.) Gray
Per Joan Carles Salom
Dibuix de Gemma Carrasco
Els anomenats bolets de tinta es
caracteritzen perquè les làmines en madurar es
tornen negroses, i en fregar-les, ens taquen
els dits; fins i tot en algunes espècies tot
el capell es flocula en tinta (antigament
aquesta tinta s’utilitzava per escriure).
Actualment, i per mor d’estudis
moleculars, aquest bolets, que abans
s’enquadraven tots dins del gènere Coprinus,
ara s’han separat en els gèneres Coprinus,
Coprinopsis, Coprinellus i Parasola.
De bolets de tinta n’hi ha de
comestibles quan són joves (Coprinus
comatus), de tòxics (efecte Antabus) si
es barregen amb begudes alcohòliques
(Coprinopsis atramentarius, C. insignis, C.
micaceus…) i altres sense valor culinari. Dins
aquest darrer grup hi trobam el Coprinopsis
picacea, espècie de ràpida aparició si les
condicions ambientals li són favorables,
sobretot als alzinars, on és més abundant.
El reconeixereu perquè inicialment la seva
forma recorda la d’un aglà recobert quasi
totalment d’un vel blanc. A mesura que
es desenvolupa el bolet, el capell adopta
una forma cónica, alhora que el peu
creix i s’allarga. En aquesta fase el capell
va adquirint coloracions que van de bru
groguenc fins a marró dàtil i està recobert
(com a tacat) per abundants restes de vel
blanques. El peu es manté blanquinós i és
buit, molt fràgil, trencadís i sol engruixir-
se a la base. Les làmines, que inicialment
són blanques, adopten coloracions rosades
per després ràpidament esdevenir gris
negroses; la carn és prima i blanquinosa.
Una vegada el bolet ha madurat i ha produït
les espores, les làmines i tot el capell es liqua
i esdevé una massa negrosa, engaxadissa
i farcida d’espores (semblant a la tinta)
que és dispersada pels animals o l’aigua de
pluja. Del bolet, al final tant sols en queda
reconeixible el peu blanquinós que resta
sobre el terreny. Malgrat que és un bolet no
comestible, cal respectar-lo i no malmetre’l,
ja que desenvolupa una funció molt important
al bosc. El Coprinopsis picaea és un fong
sapròfit i, juntament amb altres fongs i bacteris,
ajuda a descompondre les restes vegetals mortes,
transformant-les en nutrients que són assimilats per
les plantes del mateix bosc en què viu. •
EB29 - 13