Page 13 - Es Busqueret 30
P. 13

Més que aucells




        Coprinopsis picaea

        (Bull.) Redhead, Vilgays & Moncalvo = Coprinus picaceus (Bull.) Gray


        Per Joan Carles Salom
        Dibuix de Gemma Carrasco


             Els  anomenats  bolets  de  tinta  es
        caracteritzen perquè les làmines en madurar es
        tornen negroses, i en fregar-les, ens taquen
        els  dits;  fins  i  tot  en  algunes  espècies  tot
        el  capell  es  flocula  en  tinta  (antigament
        aquesta tinta s’utilitzava per escriure).
             Actualment,  i  per  mor  d’estudis
        moleculars,  aquest  bolets,  que  abans
        s’enquadraven tots dins del gènere Coprinus,
        ara s’han separat en els gèneres Coprinus,
        Coprinopsis, Coprinellus i Parasola.
             De  bolets  de  tinta  n’hi  ha  de
        comestibles  quan  són  joves  (Coprinus
        comatus),  de  tòxics  (efecte  Antabus)  si
        es  barregen  amb  begudes  alcohòliques
        (Coprinopsis atramentarius, C. insignis, C.
        micaceus…) i altres sense valor culinari. Dins
        aquest darrer grup hi trobam el Coprinopsis
        picacea,  espècie  de  ràpida  aparició  si  les
        condicions  ambientals  li  són  favorables,
        sobretot als alzinars, on és més abundant.
        El reconeixereu perquè inicialment la seva
        forma recorda la d’un aglà recobert quasi
        totalment  d’un  vel  blanc.  A  mesura  que
        es  desenvolupa  el  bolet,  el  capell  adopta
        una  forma  cónica,  alhora  que  el  peu
        creix i s’allarga. En aquesta fase el capell
        va  adquirint  coloracions  que  van  de  bru
        groguenc fins a marró dàtil i està recobert
        (com a tacat) per abundants restes de vel
        blanques. El peu es manté blanquinós i és
        buit,  molt  fràgil,  trencadís  i  sol  engruixir-
        se a la base. Les làmines, que inicialment
        són blanques, adopten coloracions rosades
        per  després  ràpidament  esdevenir  gris
        negroses; la carn és prima i blanquinosa.
        Una vegada el bolet ha madurat i ha produït
        les espores, les làmines i tot el capell es liqua
        i esdevé una massa negrosa, engaxadissa
        i  farcida  d’espores  (semblant  a  la  tinta)
        que és dispersada pels animals o l’aigua de
        pluja. Del bolet, al final tant sols en queda
        reconeixible  el  peu  blanquinós  que  resta
        sobre el terreny. Malgrat que és un bolet no
        comestible, cal respectar-lo i no malmetre’l,
        ja que desenvolupa una funció molt important
        al  bosc.  El  Coprinopsis  picaea  és  un  fong
        sapròfit i, juntament amb altres fongs i bacteris,
        ajuda a descompondre les restes vegetals mortes,
        transformant-les en nutrients que són assimilats per
        les plantes del mateix bosc en què viu. •


                                                                                                       EB29 - 13
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18