Page 15 - Es Busqueret 30
P. 15
Però això té un cost, i s’han ha- tents però fràgils i molt estella- per al vol. Algunes aus com els grans
gut de modificar moltes estructu- bles si es copegen. Reducció de carronyaires – voltors -, viuen als ris-
res: diferents estructures i fusió de cos o vessants de muntanyes per a
segments vertebrals per a refor- poder enlairar-se amb més facilitat.
- Transformació d’extremi- çar la columna. Quan han de baixar al pla a menjar,
tats anteriors o superiors en ales a vegades es veuen en sèries dificul-
amb plomes. - Estèrnum molt desenvo- tats per a alçar el vol amb la panxa
lupat amb una gran cresta per a plena. Alguns procel.lariformes ma-
- Disminució important del l’inserció dels potents músculs
pes de l’esquelet amb presència pectorals (“motors del vol”). rins de gran amplada com els albatros
d’ossos pneumàtics (plens d’ai- Aquesta cresta és absent en ra- aprofiten els corrents d’aire marí per
re), i cortical més fina. Això fa tites – estruços i similars -, grans a desplaçar-se, ja que la seva enver-
que els ossos siguin molt resis- aus no voladores. gadura de fins a 4 metres els dificul-
ta molt batre les ales. Les aus més
- Formació d’una cintura pesades que volen actualment són
toràcica especial per a suportar alguns grans cignes i el pioc salvatge
les fortes traccions que es pro- (Otis tarda), amb un pes que difícil-
dueixen durant el vol sense com- ment supera els 20 kg. Altres aus de
prometre ni col·lapsar les estruc- mida més gran, com els estruços, han
tures viscerals. perdut tota capacitat per a volar i les
seves estructures anatòmiques ja no
- Uns potents coracoides estan preparades per a suportar els
recolzats a l’estèrnum i unes cos- esforços del vol.
telles amb apòfisis uncinades
connectades entre elles per a su- Però com volen o, millor dit,
portar les fortes contraccions de com es propulsen les aus? Inten-
la musculatura pectoral. tarem explicar-ho:
- Modificació de les ex- Com a pas previ, cal dir que
tremitats posteriors per a fer la alguns dels primitius rèptils quadrú-
funció d’aterratge , amb una re- pedes hagueren d’evolucionar al bi-
organització dels ossos i articula- pedisme. Desplaçar-se amb dues
cions. extremitats deixava lliures les altres
dues, fet que obrí un ampli ventall
- Redistribució dels òrgans d’oportunitats per a l’evolució. Aques-
de la cavitat celòmica, per tal de tes extremitats anteriors es transfor-
crear un centre de gravetat idoni maren en les actuals ales de les aus,
per al vol. que amb l’afegit de la transformació
d’escates en plomes, permeteren una
Tot i aquestes modificacions, superfície de sustentació molt lleuge-
s’ha mantingut una gran homogene- ra però amb alta resistència al pas de
ïtat morfològica entre les aus, si ho l’aire. Però les ales no són suficients
comparem amb altres grups com els per a volar, es requereix l’impuls ne-
mamífers, fet que manifesta l’alt grau cessari per a alçar el vol.
de perfecció que s’ha d’assolir per a
mantenir el vol autopropulsat. Anem a veure com estan disse-
nyades aquestes estructures per a la
Un altre tema és que, en com- propulsió del vol. Primer de tot, ens
paració amb grans rèptils voladors, fixarem en l’esquelet de la cintura to-
com alguns pterosaures que visque- ràcica. La cintura toràcica de les aus
ren durant l’era mesozoica, les aus està formada per tres estructures òs-
són un grup de vertebrats de mida sies ben diferenciades però intercon-
relativament petita. El vol propulsat nectades: la fúrcula o clavícula, l’escà-
requereix d’un gran esforç que no es pula i el coracoide. Aquest “trípode” o
podien permetre aquells enormes és- estructura és essencial per a connec-
sers alats. S’ha de mantenir una càr- tar el cos/tronc de l’au amb les ales i
rega alar adequada, paràmetre que es transmetre la propulsió de la muscu-
defineix pel pes de l’au/superfície alar, latura pectoral cap a les ales. Per això,
coeficient que ha de permetre la sus- l’húmer, que constitueix el primer
tentació durant el vol. fragment ossi de l’ala, està articulat
directament amb aquesta estructura i
Però encara és més difícil l’im- el coracoide es recolza en la part an-
puls inicial del vol, i les aus més grans terior de l’esternó. L’escàpula discorre
sovint requereixen una curta carrera per la cara dorsal del cos i proporcio-
inicial per a aconseguir la velocitat ne- na un ancoratge superior a la cintura
cessària per a adquirir la sustentació toràcica. La clavícula, a part de donar
EB29 - 15
