Page 11 - Es Busqueret 30

Fitxa tècnica
Ordre: Accipitriformes. Subordre: Accipitres. Família: Accipítrids. Gènere: Gyps (Vultur). Espècie: fulvus (Hablizl, 1783).
Hi ha dues subespècies reconegudes: Gyps f. fulvus (Hablizl, 1783), que ocupa el nord-oest d’Àfrica, península Ibèrica i diversos
punts aïllats d’Europa, els Balcans, Turquia, l’Orient Mitjà, Aràbia, l’Iran fins al Pamir i l’Altai, i Gyps f. fulvescens (Hume 1869),
que viu a l’Afganistan, Pakistan i nord de l’Índia fins a l’Assam (Del Hoyo, et.al., 1994).
Nom comú. Català: voltor lleonat. Espanyol: buitre leonado. Portuguès: aboutre-fouveiro, grifo. Anglès: eurasian griffon, griffon
vulture. Francès: voutur fauve. Italià: grifone. Alemany: gänsegeier.
Llargària: 95-110 cm. Envergadura: 240-280 cm. Pes: 6000-11000 g. Les femelles adultes són una mica més grans que els
mascles adults, la qual cosa es pot determinar per la llargària de l’ala, que en les femelles fa més de 755 mm i en els mascles
menys de 720 mm.
Coloració: va canviant amb els anys. Els individus de primer any són molt més foscos, amb un plomatge general de color marró
fosc. Les seves grans cobertores són acuminades, és a dir, acabades en punta i amb una estreta vorera clara. Tenen les plomes
del cos estretes i en punta. Presenten motes blanques a les parts inferiors; el bec és fosc, l’iris marró fosc i les plomes de la
gorgera són marronoses i de forma lanceolada. Els adults, en canvi, tenen el bec gris clar, ulls de color groc marronós, gorgera
o plomissó del coll blanc, les grans cobertores amb una ampla vorera clara i plomes de vol grises amb voreres estretes més
clares. Entre el plomatge del primer any i el dels adults, que s’adquireix al cinquè any de vida, els voltors passen per diferents
plomatges de transició.
Alimentació: bàsicament carronyaire. A causa de la nombrosa població de voltors que hi ha a Espanya i dels problemes causats
per la prohibició de deixar abandonats o a canyets els cadàvers de ramat i d’animals de caça major durant la crisi de les vaques
loques, la manca d’aliment va fer que alguns individus matessin exemplars de ramat, segurament malats o incapacitats; es
tracta però d’una situació excepcional.
Època de reproducció: els vols nupcials ja es poden observar a començaments de l’hivern. Les primeres postes, d’un sol ou, es
poden realitzar des de finals de desembre fins a començaments de febrer. La incubació dura entre 48 i 55 dies i hi participen el
mascle i la femella. El poll pot començar a volar entre 12 i 14 setmanes després de néixer, però encara durant un temps, molt
variable, dependrà dels progenitors fins que s’emancipi.
Catalogació: UICN: No amenaçada. No apareix al Llibre vermell de les aus d’Espanya (Madroño, et. al., 2004) ni al Llibre vermell
del vertebrats de les Balears (Viada, 2004). Catalogada d’Interès Especial fins a la publicació l’any 2011 del nou catàleg estatal,
on queda inclosa en la Llista d’espècies silvestres en règim de protecció especial (Real Decret 139/2011, de 4 de febrer).

JUANJO BAzáN

EB29 - 11