Page 13 - Es Busqueret 33

a testimoniatge de les xacres del pobre milia recibe un fuerte abrazo de mí y les ta i home cabdal que fou Antoni Ginart
Toni que derivaren, finalment, en la seva quiero mucho. Celiá. • I aquí, què hi veus?
defunció: Siempre su buen amigo. Tony.”
“Queridos Pedro y familia: Peter Lake escrivia una darrera car-
Hace ya tanto tiempo que quería ta a Toni, amb data de 20 de desembre Referències bibliogràfiques Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?
contestar a su carta, pero la verdad es de 1982, desitjant-li, com la major part
que no podía debido a mis nervios. Pero de la correspondència, unes bones fes- Bernis, F., Diez, P. M., y Tato, J. (1958). Guión Per Pere J. Garcias
ahora estoy mejor y lo hago. tes de Nadal i feliç any nou. Un nebot de de la avifauna balear. Ardeola, VI: 25-94.
Primeramente le digo que estoy Ginart, Pedro, es va encarregar de res- Duran Pastor, M. (2002). Confidències d’un mi-
muy contento de que los ingleses hayan pondre i informar al seu homònim de la litar anglès sobre la situació a Mallorca entre 5
ganado la guerra contra Argentina, pues defunció del seu conco: 1936 i 1945. RANDA, 49: 151-159.
sabe muy bien que yo soy partidario si- “Le contesto a su carta ya que mi Garcias, M. i Pons, G.X. (2011). Llorenç Garcias 1 Canta sovint des de l’interior
empre de Inglaterra, y por esto digo: abuela me dijo que le mandara unas le- Font, científic i promotor cultural. Mallorca, de la vegetació i poques ve-
¡Victoria! tras para agradecerle su atención y co- Govern de les Illes Balears. Conselleria d’In- gades ho fa al descobert.
novació, Interior i Justicía.
Sabe Pedro que hace 3 meses que municarle la triste noticia. Mi tío falleció 2 1
estuve muy mal, pues me encontraba con el 2 de diceiembre del 82. Le mando un Jurado, J. R. (2009). Tres ornitòlegs, tres es-
talons. Francesc Barceló i Combis, Philip
el cuerpo hinchado y con la presión de la Recordatorio para que nunca se olvide de Winchester Munn i Adolf von Jordans. Mallor- 2 viu entre la vegetació densa
sangre muy alta. Avisamos al doctor y me él, como él nunca se olvidará de Vd. en ca, Direcció General de Recerca, Desenvolu- de bardisses i jardins. Tan-
llevaron en una ambulancia a una clínica recuerdo de su gran amistad. Espero que pament i Innovació. Conselleria d’Innovació, mateix, a les Balears se’l pot
de Palma, que es expresamente para los lea esta carta con cariño, como si se la Interior i Justícia. trobar des dels boscos de ribera
jubilados, y me trataron muy bien. Estuve escribiera él, ya que seguramente tambi- Munn, Ph. W. (1931). The Birds of the Balearic de torrents i albuferes fins a les
20 días allí, y de verdad que estoy muy én le hubiera contestado” (Carta des del Islands. Novitates Zoologicae, vol. XXXVII: 3 garrigues més seques del mig-
contento, pues ahora me encuentro per- Port d’Alcúdia, de data 25 de gener de 53-132. jorn.
fectamente bien, y muy contentos todos 1983). Una plana d’aquest recordatori es Munn, Ph. W. (1943). The Birds of the Balearic
mis familiares, gracias a Dios. pot veure en la figura n. 8. Islands. Portugal, June. 262 págs. (Manus-
crit original a l’arxiu personal d’Abilio Reig-
Puedo salir ahora con mi bicicleta La contestació de Peter, des de Ferrer). 3 El color del pit és marró clar,
para ver a los pájaros, pues siempre he Cambridge amb data de 2 de febrer de Reig-Ferrer, A. (2002). José Julio Tato Cum- 4 quasi crema i sense llistes,
tenido afición a ellos y guardo el mismo 1983, fou la següent: ming (1918-1989). El primer gran ornitólogo el que el distingeix del seu
sistema, gusto e interés que cuando lo “Don Pedro: alicantino. En SEO/BirdLife. Grupo local de cosí el rossinyol rus (Luscinia lus-
hacía con el Capitán Munn. Pero es una Le agradezco su buena atención en Alicante: Las Aves en Alicante. Anuario orni- 6 cinia), molt més gris i amb lleu-
lástima pues han desaparecido muchas avisarme del fallecimiento de Toni. No ha tológico 2000. Alicante: 155-160.
especies de ellos. Yo creo que es debido podido darme peor noticia, pues Toni es Reig-Ferrer, A. (2008). Hermann Grün (1892- geres llistes fosques
a tantos Hoteles y turistas que hay por amigo mío desde unos 57 o 58 años. Hay 1963): Un naturalista peculiar a terres eivis-
todas partes. Qué lástima, ¿verdad? pocos como esto. La última carta que el senques. Es Busqueret. Revista de divulgació
ornitològica de les Illes Balears. Número 17:
Me gustaría tener otra carta suya, me escribió lleva fecha de junio de 1982 8-16. De potes relativament llar- De bec més aviat fi, malgrat Té un color marró rogenc
pues de veras me alegro mucho de sus y de esta comprendí que su salud estaba Reig-Ferrer, A. y Tato-Puigcerver, J.J. (2012). 6 gues, passa molt de temps 5 el seu nom, s’alimenta bà- 4 quasi uniforme, amb el car-
cartas y para mí es como una lección que precaria. Breve apunte acerca de un manuscrito or- pel terra recercant els petits sicament d’artròpodes, amb pó i la part superior de la coa
aprendo mucho con ellas (Gracias). La madre que conozco desde muy nitológico redactado por Philip W. Munn du- animalons de què es nodreix. una petita part de matèria vege- d’un roig més viu.
Este año tenemos muchos turistas joven comprenderá tanto como Vd. qué rante su exilio en Portugal (1941-1945): The tal.
ingleses en P. Alcudia y a veces hablo con pena me ha dado esta noticia. Durante Birds of the Balearic Islands (June, 1943).
Argutorio, nº 29: 53-58.
algunos de ellos y nos entendemos muy todos estos años, más de medio siglo, Schwendinger, H. (1994). “El paraíso de mi ju-
bien. Sin nada más por hoy y toda su fa- hemos conseguido mantener el contac- ventud”. Adolph von Jordans, un ornitólogo
to, a pesar de encontrarme en Indone- alemán y Mallorca. BSAL, 50: 549-562. El rossinyol, Luscinia megarhynchos
sia, Brasil, Italia o Inglaterra. La muerte
de un gran amigo me ocasiona profunda
tristeza, pero no debo ser egoísta. Es peor Altra vegada som a l’estiu. Calor, rossinyol de bec gros; però, com gairebé datge a son pare. En gallec és rousinol, en
para Vds., sobrino y hermana, quienes le nits sense dormir i sentint, els qui tenen sempre, no és que hi hagi una gran dife- portuguès rouxinol, en castellà ruiseñor,
habrán cuidado estos últimos años. Es- el privilegi de viure a prop de fora vila, els rència entre el bec del rossinyol rus i el en italià rusignolo i en francès rossignol.
pero que no ha sufrido, el pobrecito Toni, refilets i les frases contundents del cant del d’aquest. Els grecs clàssics l’anomenaven En els idiomes germànics el que es destaca
antes del 2 de diciembre. rossinyol. Si preguntau a molta gent, fins i aèdôn (αηδόνι en grec modern), cantor o és la seva capacitat cantora nocturna; així,
No quiero tardar más en darle las tot a la que viu al camp, per aquest auce- músic, mot utilitzat a molts de noms cien- en anglès és nightingale (cantor nocturn),
lló, molts us diran que el coneixen pel cant
tífics d’altres aus. Això és tot; com veieu,
en alemany nachtigall, en neerlandès nac-
gracias por su carta y el Recordatorio lle- però que mai l’han vist. Precisament això molt prosaic. On sí hi ha més poesia és htegaal, en danès i noruec nattergal, en
gados hace dos días. No sé cuando iré és una bona definició de l’au: molt sovint en els noms populars. En gairebé totes suec naktergäl i en islandès næturgali.
a Mallorca, pero por cierto no faltaré en sentit però rarament vist. El qui té la pa- les llengües romàniques el nom deriva Dels idiomes romànics l’únic que recull
buscar a mi homónimo Don Pedro y su ciència o la curiositat d’aguaitar-lo se’n sol del provençal rossinhol. Sembla que l’ori- aquesta característica és el romanès pre-
madre avisándoles antes. dur una decepció, ja que és un aucell molt gen és del llatí lusciniola. La modificació veghitoare, el serè. En els idiomes eslaus
Me haría el favor de saludar aten- discret de costums i poc vistós de color. de la “l” per una “r” es pensa que fou per ja no té res a veure amb els joglars i tenen
tamente a su madre de mi parte y recibir Malgrat aquesta discreció és conegut des un encreuament amb el llatí russus, roig; una arrel comuna, com el polonès słowik,
otra vez más sinceras gracias. dels temps clàssics i els llatins ja el batia- així hi ha noms com el provençal roussin- el croat slavuj, i l’eslovac slavík. En basc
ren amb el nom de luscinia o llur diminutiu,
golet o l’italià rusignolo. La gran extensió
se li diu urretxindorra, que deu ser el nom
Su affmo. Pedro (Peter Lake)” lusciniola. Com es veu, Linné no tengué del nom provençal molt probablement té propi perquè no està format d’altres parts
cap dubte a l’hora de posar-li nom genèric. l’origen en la importància dels joglars en la com la blaveta (Luscinia svecica), que és
(Tots els originals d’aquesta corres- Tant bé li semblà que repetí el nom per cultura occitana on, sovint, lligaven aquest paparrurdina, que ve de paparr, fermall
pondència epistolar entre Ginart i Lake classificar el rossinyol rus (Luscinia lusci- aucell a l’amor romàntic. Dels qui ens hem (referint-se a la joia que serveix per a sub-
criat dins la cultura catalana qui no ha sen-
nia), l’única espècie comuna a Suècia. El
jectar un vestit o altra peça de roba) i ur-
es troben a l’arxiu personal de l’autor 1831 Brehm batià el rossinyol comú amb el tit la cançó “rossinyol que vas a França, dina, blau. •
Figura 8. Una plana del recordatori de la d’aquestes pàgines). nom específic de megarhynchos, del grec rossinyol”, que havia de dur notícies de la
defunció d’Antonio Ginart Celiá (arxiu per- Descansi en pau aquest naturalis- mégas (gros) i rungkos (bec), literalment cantora a sa mare i la queixa del mal mari-
sonal de l’autor)
12 - EB33 EB33 - 13