Page 10 - Es Busqueret 33

Ginart fou un testimoni clau en el procés Mallorca: “Los mallorquines son un pue-
de transformació que s’estava produïnt en blo simpático, muy amable, limpio, tra-
les illes Balears des d’un paradís gairebé bajador, pero sumamente conscientes de
desconegut de paisatge i de paisanatge su propio valor [selbstbewusstes] y de su
fins a la deriva en un turisme de masses i propio idioma, un dialecto del provenzal;
les seves conseqüències en la depredació al verdadero mallorquín no le gusta oír
del territori, l’especulació immobiliària, o que lo llamen “Espanyol”. La sangre celta
en la minva notòria de la biodiversitat. se ve aún en los cabellos rubios y en los
Tot i que no és el moment aquí d’ana- ojos azules , sobre todo, en el norte de la
litzar amb detalll aquest tema, potser tramontana (pàg. 22). Figura 7. Fragment d’una carta de Toni Ginart a Peter I. Lake. (Carta original a l’arxiu personal
sigui d’interès tractar succintament com El pintor Hubert li remeté alguns de l’autor)
va rebre Ginart aquella incipient migra- fullets publicitaris des de Mallorca i Jor-
ció humana àvida de sol, platja i diversió dans li tornà a insistir: “Gracias por los experimentat pels habitants, encegats ara tos y las águilas pescadoras, ahora está
trivial. Abans d’ocupar-nos de la corres- folletos turísticos que usted me mandó; per un materialisme pur i dur: “Wie sehr rodeado de hoteles y chalets y otros edi-
pondència epistolar entre Ginart i el seu únicamente la cantidad de hoteles y hatte sich alles geändert! In Palma waren ficios como bares y casas de PUTAS. Para

vell amic Lake, facem-nos ressò d’un al- pensiones me ha dejado sin respiración. wir viel zusamen mit dem Maler Hubert, decirle que no he visto un águila pesca-
tre testimoni anterior, en aquest cas de la Realmente hay una nueva enfermedad 1913 Begleiter des Erzherzogs, aber auch dora hace años. Que lástima, ¿verdad?”
mà d’un personatge clau en l’ornitologia muy seria: una obsesión por Mallorca. ¡Si in Miramar war vieles so anders gewor- A causa de l’estreta relació d’amis-
balear, Adolf von Jordans (1892-1974), el viejo Arxiduque [Lluís Salvador d’Habs- den! Señor Hubert war der letzte Freund tat amb el seu vell amic Peter, fill del
que preludiava ja el pitjor dels temors. burg-Lorena] lo hubiera vivido aún! (car- aus 1913 –er starb vor 4 Jahren (80 alt) cònsol britànic a Palma, Toni es permet,
Jordans, en carta al pintor austríac ta de Jordans a Hubert, desde Bonn, 15 wurde von einem jungen Motorradfahrer en la correspondència que es conserva,

Erwin Hubert (un artista que havia tre- de juny de 1956; Schwendinger, 1994). in Palma über fahren!! Und seitdem wird expressions una mica dures tant d’intimi-
ballat en els darrers anys amb l’Arxiduc En la següent figura núm. 6 mostram ja die einst so einsame Insel von hun- tat personal com de manifestació de la
i amb qui mantingué correspondència un exemple de tipus de fullet publicitari derttausenden jedes Jahr überflutet- ich seva opinió. Per descomptat no relataré
epistolar entre 1941 i 1958), li transmet que va poder conèixer Jordans. Es trac- möchts sie in alter schönster Erinnerung aquí aspectes íntims que no han de veu-
el desig de realitzar un viatge de plaer ta d’una guia publicada l’any 1957 en la behalten ohne diesen schrecklichen Tou- re la llum perquè estan escrits en una
a Mallorca en companyia de la seva es- impremta Atlante de Palma, patrocinada rismus!! Selbst bei der Höhle an Arta’s correspondència personal que mai es va
posa, a fi i efecte de visitar alguns dels Küste ja ein Hotel jetzt! Ob wohl die alten pensar que es conservaria o es publica-
llocs que conegué en els seus tres viatges Bewohner der Insel sich durch die Über- ria, ni tampoc són rellevants per al tema
anteriors. En aquesta carta li comenta la flutung von Touristen sich arg verändert d’aquest article. Amb tot, i com petita
seva preocupació pel canvi brutal que haben und der Materialismus seine Blü- mostra del caràcter de Toni, direm que
sembla que es produeix en l’illa de Ma- ten treibt?!” (carta de Jordans a Garcias, aquest confesa al seu amic en un arrava-
llorca, tal com es desprèn de la publicitat des de Bonn, 27.X.1968; original en l’ar- tament de catarsi: “Me gustaría matar a
de les illes que s’ofereix a Alemanya. En xiu del Jardí Botànic de Sóller). todos los turistas con dinamita y tumbar
aquesta línia, i tal com es recull en l’arti- (Traducció: “...Com havien canviat todos estos edificios tan terribles que no
cle de Helga Schwendinger, li manifiesta les coses! A Palma estàrem sovint amb el puedo ver” (carta a Peter amb data 12
la seva incredulitat pel que pot estar es- pintor Hubert, company de l’ Arxiduc al de desembre de 1977). En un altre punt
devenint en el seu particular edèn balear: 1913, però també a Miramar havia tornat d’aquesta mateixa carta, Toni li comunica
“Estuve pensando en nuestra Alcúdia de tot tan diferent!. El Sr. Hubert fou el dar- a Pedro: “Me gusta mucho que me ha-
los años 1921 y 1927 -¡que bonita fue rer amic de 1913- va morir fa 4 anys (80 ble del guitarrista (Segovia), pues tengo
nuestra estancia común en la Fonda del anys) atropellat per un jove motociclista muchas simpatías para él y su música la
mercado, mis excursiones de caza a la a Palma. I des de llavors aquesta solità- adoro, pero cuando la oigo por televisi-
Albufera, sus cuadros [del pintor Hubert] ria illa s’ha vist inundada per centenars ón en los cafés me atacan los nervios ya
y esta gente tan sencilla y pura!- ¿Tiene de milers de persones cada any - la vull que no puedo escucharla debido a que la
razón la publicidad? ¿Ya hay caravanas conservar en un vell i bell record, sense gente de hoy no sabe apreciar lo bueno
hacia allí? Dentro de poco una de cada aquest horrible turisme!. Fins i tot devora y gritan y yo no puedo más hasta que les
Figura 5. Fragment d’una carta de Munn a Peter I. Lake, de 29 de juliol de 1945, donanat-li tres criadas hablará de Mallorca, cuando
notícies de Toni Ginart (Original en l’arxiu personal de l’autor) en 1913 ni siquiera alguien mediana- les coves, a la costa d’Artà, hi ha ara un digo: ¡Callaros todos, hijos de puta!.
hotel!. Em deman si els antics habitants
mente culto conocía el nombre” (Carta de l’illa s’han vist afectats per l’ allau de Els nervis foren el problema de salut
En qualsevol cas, en una de les sempre lleial Toni. Finalment, Toni Ginart des de Bonn, amb data 30 de març de turistes i floreix el materialisme?). que va acabar amb la vida de Ginart. En
primeres cartes que Munn escriu al seu heredaria gran part del llegat ornitolò- 1956; Schwendinger, 1994). Tal com ja Figura 6. Fullet publicitari de Pollença i Al- una altra carta a Peter, de 10 de desem-
retorn a Mallorca, li agraeix al seu antic gic de Munn (llibres, revistes, etc.). Pocs sabem, Adolf von Jordans realitzà tres cúdia de l’any 1957 Ginard tenia una opinió no molt dife- bre de 1981, li comenta: “Siento no po-
deixeble ornitològic Peter I. Lake haver anys després de la mort del biòleg, les viatges d’investigació ornitològica a les rent sobre el desastre mediambiental que der escribir tanto como yo quisiera para
rebut carta seva i li comunica, no només Illes Balears rebrien una novedosa i mas- Illes Balears, en els anys 1913 (des de per l’ajuntament de Pollença i redactada s’estava produïnt a Mallorca a causa del contarle muchas cosas, pero la verdad es
la seva desagradable experiència d’exili- siva migració fins llavors pràcticament l’1 de març fins l’1 de juny), 1921 (des per Miguel Bota Totxo. turisme de masses. Es lamenta insistent- que no puedo hacerlo debido a mis nervi-
at, juntament amb la destrucció i venda desconeguda. del 12 de març fins al 15 de juliol), i el ment de l’explossió de massa turistes, del os. Ya veremos si puedo algún dia; no se.
de la seva finca a Alcudia, sinó també 1927 (des del 3 d’abril fins al 9 de juliol). Acompanyat de la seva dona, Jor- canvi social dels vilatans i la repercussió Por el momento me encuentro bastante
que Toni li havia preparat un apartament Aquí conegué, entre d’altres persones, dans va realitzar finalment un viatge de que tot allò té en la presència de les aus. bien, pero siempre tomando medicinas,
confortable a l’Hotel Mar y Sol, amb les Els inicis del turisme balear l’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lore- plaer a Mallorca, amb avió des de Bonn En una carta al seu antic amic i company No he vuelto a tomar nada de alcohol ni
restes de les seves escasses pertinences. de masses i la seva recepció na, el col·lector alemany Hermann Grün fins a Palma i des d’aquí en cotxe de llo- de camp Peter Ivan Lake (1915-2009) tampoco vino, y esto me ha salvado. Vivo
Finalment, com es pot llegir en la figura en la correspondència entre (Reig-Ferrer, 2008), Philip W. Munn, o el guer fins a Alcúdia. En una carta a Llorenç (vegeu figura n. 7), Toni li comenta les con mi hermana Bárbara y nos llevamos
n. 5, li explica que Toni també havia rebut Antoni Ginart i Peter I. Lake farmacèutic d’Artà Llorenç Garcias i Font Garcies, bastants d’anys després d’aquest terribles transformacions que es produ- muy bien. Esperamos poder estar juntos
darrer viatge a l’illa, li manifiesta com l’ha
la seva carta i que ja l’havia respost, en (Garcias & Pons, 2011). És molt probable vist de canviada, li comunica la defunció eixen al Port d’Alcúdia (faig petites mo- hasta el fin. Ya veremos.”
evident contrast amb ell mateix, que des que Adolf von Jordans tractàs també per- per accident de trànsit del seu antic amic dificacions ortogràfiques i gramaticals de La darrera carta de Toni a Peter I.
de l’anterior diligència havia après l’estil Transcorreguts els anys més ne- sonalment Toni Ginart durant les seves el pintor Hubert (mort per un jove con- la lletra de Ginart, però mantenc el seu Lake data del 21 de juny de 1982 i, com
de “dejar las cosas para mañana”. gres, des del punt de vista econòmic i trobades amb Munn. En qualsevol cas, ductor de motocicleta), de l’error i horror estil): “Pedro, la verdad es que ahora no sempre, des del Port d’Alcúdia. Crec que
Fins poc temps abans del seu decés, social, de la dècada dels anys quaranta Jordans tenia, com escriu en un dels seus d’aquest turisme que invaeix l’illa, dels le gustaría el P. Alcudia, pues los grandes ho paga presentar-la en aquest lloc. Ser-
edificios para mí son montes de cemento,
el dia 11 de gener de 1949, Munn conti- i cinquanta del segle XX, Espanya s’in- primers treballs (Vogelfauna Mallorcas, abusos i carència de respecte mediambi- y los detesto. Pues le diré que en el lago veixi aquest document com a mostra de
nuà les sortides al camp acompanyat del troduïa en una etapa desenvolupista no 1914), una bona opinió dels habitants de ental en la construcció d’hotels i del canvi la seva afició ornitològica, respecte cap
molt menys sinistra que la anterior. Toni de la Albufera, donde había miles de pa- al seu mestre, amistat amb Lake, i com
10 - EB33 EB33 - 11