Page 11 - Es Busqueret 37

caos mental en tot alumne que co-
mença, per les instal·lacions (anco-
ratges naturals i artificials), cordes
(dinàmiques i estàtiques) descen-
sors (vuit, stop, Id), arnesos (es-
calada, torrents, treballs verticals),
cascs (escalada, treballs verticals),
mosquetons (simètrics, asimètrics,
HMS, automàtics, manuals), nusos
(vuit, nou, dinàmic, ballestrinca),
bagues d’ancoratge i punts de segu-
retat. També vam aprendre el primer
pas important en tota sortida per a
treballar en una paret: el protocol
de sortida, és a dir, el procediment
a seguir, sempre, per passar d’estar
dret de peu pla a penjat d’una cor-
da. Tot això ho practicàrem primer
a rampes inclinades, després penjats
a poca alçada, per acabar el dia amb
un preciós descens volat de 20 me-
tres amb unes vistes immillorables.
Foren moltes coses per assimilar i
moltes preguntes que es resoldrien
al llarg del curs. La curiositat i el vo-
ler saber més ja havia enganxat els
participants aleshores, i les ganes d’
aprendre noves habilitats farien la
resta.
El segon dia, sota el tutelatge
de Xavier Manzano com a represen-
tant del Departament de Protecció
d’Espècies del Govern Balear ens
vàrem aproximar al far de Cala Fi-
guera. L’objectiu del dia de classe
era conèixer in situ com colonitza
una espècie invasora un espai de-
terminat, observar els seus efectes
sobre la flora autòctona i saber com
s’aplica un programa d’eradicació,
punt en el qual entràvem nosaltres.
La planta guanyadora del premi, pels
que ja heu trescat per la zona, fou el
carpobrotus, gènere de plantes d’ori-
gen sud-africà amb fulles suculentes
i grans flors, anomenat vulgarment
patates fregides, ungla de moix o
corre-corre.

Aquest lloc ens serviria per a
posar en pràctica el que havíem vist
el primer dia de curs: que per baixar
i pujar havíem d’ancorar, fermar les
cordes en algun lloc, amb la limita-
ció que la vegetació vora la costa tan
sols ens oferia el pi blanc (Pinus ha-
lepensis), de diàmetre reduït, i dins
l’estructura vegetal típica de la garri-
ga el xiprell (Erica multiflora), mata
(Pistacia lentiscus) o romaní (Ros-
marinus officinalis) com a elements
principals per a fixar les cordes. Això
sempre a uns 10-15 metres del pe-
nya-segat: la imaginació hauria de

EB37 - 11