Page 11 - Es Busqueret 37
P. 11

caos mental en tot alumne que co-
        mença, per les instal·lacions (anco-
        ratges  naturals  i  artificials),  cordes
        (dinàmiques  i  estàtiques)  descen-
        sors  (vuit,  stop,  Id),  arnesos  (es-
        calada,  torrents,  treballs  verticals),
        cascs  (escalada,  treballs  verticals),
        mosquetons  (simètrics,  asimètrics,
        HMS,  automàtics,  manuals),  nusos
        (vuit,  nou,  dinàmic,  ballestrinca),
        bagues d’ancoratge i punts de segu-
        retat. També vam aprendre el primer
        pas important en tota sortida per a
        treballar  en  una  paret:  el  protocol
        de  sortida,  és  a  dir,  el  procediment
        a seguir, sempre, per passar d’estar
        dret de peu pla a penjat d’una cor-
        da. Tot això  ho practicàrem primer
        a rampes inclinades, després penjats
        a poca alçada, per acabar el dia amb
        un preciós descens volat de 20 me-
        tres  amb  unes  vistes  immillorables.
        Foren  moltes  coses  per  assimilar  i
        moltes  preguntes  que  es  resoldrien
        al llarg del curs. La curiositat i el vo-
        ler saber més ja havia enganxat els
        participants aleshores, i les ganes d’
        aprendre  noves  habilitats  farien  la
        resta.
             El  segon  dia,  sota  el  tutelatge
        de Xavier Manzano com a represen-
        tant  del  Departament  de  Protecció
        d’Espècies  del  Govern  Balear  ens
        vàrem  aproximar  al  far  de  Cala  Fi-
        guera.  L’objectiu  del  dia  de  classe
        era  conèixer  in  situ  com  colonitza
        una  espècie  invasora  un  espai  de-
        terminat,  observar  els  seus  efectes
        sobre la flora autòctona i saber com
        s’aplica  un  programa  d’eradicació,
        punt en el qual entràvem nosaltres.
        La planta guanyadora del premi, pels
        que ja heu trescat per la zona, fou el
        carpobrotus, gènere de plantes d’ori-
        gen sud-africà amb fulles suculentes
        i  grans  flors,  anomenat  vulgarment
        patates  fregides,  ungla  de  moix  o
        corre-corre.

             Aquest  lloc  ens  serviria  per  a
        posar en pràctica  el que havíem vist
        el primer dia de curs: que per baixar
        i pujar havíem d’ancorar, fermar les
        cordes en algun lloc, amb la limita-
        ció que la vegetació vora la costa tan
        sols ens oferia el pi blanc (Pinus ha-
        lepensis), de diàmetre reduït, i dins
        l’estructura vegetal típica de la garri-
        ga el xiprell (Erica multiflora), mata
        (Pistacia  lentiscus)  o  romaní  (Ros-
        marinus  officinalis)  com a elements
        principals per a fixar les cordes. Això
        sempre a uns 10-15 metres del pe-
        nya-segat: la  imaginació hauria de

                                                                                                       EB37 - 11
   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16