Page 27 - Es Busqueret 37

senta el seu estudi i el seguiment
d’aquestes poblacions. No obstant se
sap que les reformes i la destrucció
de les edificacions que alberguen ra-
tapinyades poden ocasionar la desa-
parició total de colònies.
Quan s’ubiquen a zones urba-
nes, els potents renous produïts pels
mascles durant l’època de reproduc-
ció, així com la troballa de joves a
terra a l’interior de patis provoquen
a vegades certa alarma entre els ve-
ïnats, davant el desconeixement so-
bre l’espècie i sobre com s’ha d’ac-
tuar. A ciutats com Palma, a causa
de les molèsties ocasionades als ve-
ïnats, s’han duit a terme desallotja-
ments de colònies senceres, sege-
llant posteriorment els refugis.
En l’actualitat es desconeix qui-
na incidència poden tenir les antenes
de telefonia de les edificacions a so-
bre les poblacions d’aquesta espècie,
però alguns autors les apunten com
a responsables de la disminució d’al-
gunes colònies dins àrees urbanes.
Un altre factor encara no avaluat és
la repercussió que pot suposar la da-
vallada de la disponibilitat de preses
a causa de l’aplicació de fitosanitaris
a les masses forestals.
Resulta necessari l’establi-
ment de normatives que regulin la
restauració d’edificacions amb pre-
sència de colònies de ratapinyades,
amb la finalitat de garantir la seva
supervivència de forma compatible
al desenvolupament de les obres.
Aquesta regulació hauria d’establir la
És freqüent trobar-los a àre- la seva activitat, però sense arribar a necessitat de mantenir, en la mesu-
es humanitzades, on acudeixen per hivernar. Són capaços de volar amb ra que sigui possible, les juntes de
capturar els insectes que es concen- temperatures ambientals molt bai- dilatació de les edificacions, que pro-
tren atrets pels llums de les faroles. xes. porcionen un refugi adient per a les
També s’han observat exemplars a la ratapinyades.
costa, caçant al voltant dels fars dels
illots i dels penya-segats, on també, A quines illes la podem Igualment important és la po-
a causa de la presència de llum, es trobar? sada en marxa de programes de
concentren les seves preses. conscienciació per a la ciutadania
per donar a conèixer la importància
Les femelles de la ratapinyada Aquesta espècie és una de les d’aquestes espècies, així com oferir
de coa llarga arriben a la maduresa més amplament distribuïdes a l’ar- informació sobre la manera en què
sexual quan tenen un any de vida. xipèlag. La trobam present a totes s’ha d’actuar quan trobam exemplars
Les còpules tenen lloc durant dos pe- les illes majors i fins i tot a Cabrera. als nostres habitatges, amb la fina-
ríodes cada any, a la primavera i a També s’ha constatat la seva presèn- litat de garantir la convivència amb
la tardor, moments durant els quals cia a alguns illots com sa Dragonera, aquests animals voladors.
es formen harems compostos per illa de l’Aire, sa Conillera i es Vedrà.
un mascle i d’1 a 15 femelles. Des- A Eivissa arriba a densitats real- La ratapinyada de coa llarga és
prés de la còpula, la gestació queda ment elevades, mentre que a la resta una espècie inclosa dins del Llistat
suspesa fins que s’arriba al període de les illes és una espècie comuna. d’Espècies Silvestres en Règim de
òptim. Quan estan en avançat estat Protecció Especial. •
de gestació, les femelles es concen-
tren a les colònies de cria, on for- Les seves amenaces i
men grups d’entre 5 i 50 individus.
Tenen una única cria a finals de juny mesures per a la seva
o principis de juliol, i fins i tot durant protecció.
el mes d’agost, que suren durant un
període de 6-7 setmanes, moment Es desconeix el grau de re-
en el qual els joves ja són capaços percussió que poden ocasionar les
de valer-se per ells mateixos. amenaces que pateixen gran part de
les poblacions d’aquesta espècie, a
Durant l’hivern poden disminuir causa sobretot de dificultat que pre-

EB37 - 27