Page 28 - Es Busqueret 37
P. 28
Identificació
Sebel·lí
Burhinus oedicnemus
Aquesta és una de les aus limícoles més grosses que hi ha per les nostres contra-
des. La podem trobar amb els peus en remull i dins del fang a llocs com s’Al-
bufera de Mallorca, però on és més freqüent i gairebé omnipresent és als plans
cerealístics de l’illa gran. Tot i axí és present també com a sedentària a Menorca
i a les Pitiüses a camps oberts, llaurats i amb poca vegetació. D’ella se’n diu que
és una limícola que ha fugit del fang.
La manera més fàcil d’identificar aquesta espècie és pel seu cant, que es pot sen-
tir preferentment a les hores del crepuscle i durant la nit, cantant en solitari o
en cors de diversos individus. El cant és bastant onomatopeic i es correspon amb
el seu nom de sebel·lí, sebel·lí o torlit, torlit com li diuen a Catalunya, repetit
diverses vegades primer amb forta intensitat per després anar minvant, fins a
quedar entretallat.
El plomatge del seu cos, cap, esquena i pit és tot d’un color terrós-arenós amb
un ratllat vertical negre i estret a les plomes. El ventre és més blanquinós. El
plomatge és totalment mimètic i de vegades costa molt destriar-lo de l’ambient.
Les cames són llargues i estilitzades i de color groc-verdós.
28 - EB37
