Page 29 - Es Busqueret 37

Text de Rafel Mas
Dibuixos de Cati Artigues

Els seus moviments són ràpids i espasmòdics, un poc robòtics, com els dels
tiruril·los o picaplatges, i en veure’s detectat prefereix córrer amb el cos
estirat i el coll encongit abans que aixecar el vol. El seu vol sol ser a bai-
xa alçada, amb poques aletejades alternades amb planejos, i és en aquest
moment en què podem observar el color negre de les seves plomes
primàries i secundàries i una banda a les plomes cobertores majors
orlada de color negre. Les cobertores menors estan orlades de
color blanc i formen una franja blanquinosa bastant aparent.
A les primàries s’observen també una sèrie de taques
blanques.
Quan l’aucell està dret el que destaca del seu
cos és una banda de color blanc orlada de
negre per ambdós costats. Els individus
joves són de colors més apagats i llis-
tats negres més fins i de bandes
alars blanques no tan cons-
pícues.

Sebel·lí

Burhinus oedicnemus

Si tenim la sort d’observar-lo al camp
covant en el seu niu, que no deixa de
ser més que una petita depressió so-
bre la terra, veurem que de vegades
més que covar el que fa és estar dret
o amb les ales entreobertes per re-
frescar els ous més que no encalentir-
los. Els seus grans ulls i mirada un poc
perduda, de vegada dirigida cap als
ous, han fet que a la cultura popular
apareguin glosses com aquesta:

Vida trista, vida trista
El cap és rodó i té una cella i una bigotera blanques i vida trista per a mi
amples que encara fan destacar més els ulls. La gor- me’n pren com el sebel·lí,
ga també és blanca. Presenta un bec gros i potent de que cova els ous amb la vista
color groc intens i amb la punta negra, que li serveix
per alimentar-se principalment de caragolins, lla-
gosts i escarabats.
Una de les característiques que destaquen en aquesta
espècie és la grandària del seu cap i dels seus ulls,
d’un groc intens i de mirada pregona, un poc fuita.

EB37 - 29