Page 10 - Es Busqueret 49

que les gavines s’espanten lleugera-
ment davant un llamp, però no fan ni
cas al so del tro. Era el 28 de març.
A principis d’abril escoltàvem can-
tar els primers rossinyols, veiem els
primers ulls de bou de passa, els cap-
sigranys, les tórtores, els abellerols, els
papamosques. Els albiraments d’oro-
nelles coa-rogenques, cucuis o àguiles
peixateres eren molt escassos i apreci-
ats per tot el grup. Arribava el gruix de
la migració i tot i això alguns no gosaven
aixecar el cap cap amunt ocupats ob-
servant la progressió d’un niu de puputs
i preocupats alhora per tal que els moi-
xos del solar veïnat no descobrissin els
polls. I és que n’hem vist molts, molts
de moixos a lloure.
Els darrers dies del mes d’abril
foren els pitjors de passar, però no per
la manca d’aucells sinó més aviat el
contrari: falcons cama-roigs, falconets,
coa-blanques rosses, ... I preníem cons-
ciència del que hi havia a fora. Un en-
ganapastors! Un aligot! cigonyes! Una
mèrlera vermella a Felanitx! Una altra
a Santa Maria! Fins i tot a Palma: un ull
de bou siulador a un plataner de les
avingudes! Les espècies ens arribaven
escrites amb majúscula i acompanya- Mèrlera, Turdus merula. Foto Andreu Aurell.

des de signes d’exclamació. Estàvem
retransmetent la migració en rigorós
directe! Les illes estaven plenes de mi-
grants arreu, i no podíem sortir. I quan
més desesperats estàvem, la tempta-
ció no afluixava ni tan sols una mica: un
papamosques de collar a la Gola o un
centenar de milans negres volant per
Calvià. Algú ens estava robant el mes
d’abril, però «beneïda afició aquesta!»
que no et deixa de banda ni estant tan-
cat a casa.
D’aquesta manera, una vintena
d’ornitòlegs illencs detectaren un to-
tal de 135 espècies durant el confina-
ment, i des de casa. Evidentment els
menorquins ho varen tenir més fàcil per
detectar miloques i des d’Eivissa i For-
mentera es detectaven aviat l’entrada
de passeriformes. Però la gran majo-
ria d’espècies coincidien als llistats de
tots els observadors. El que va veure
més espècies va sumar 83 des d’una
finca situada a les portes del salobrar
de Campos, seguits dels observadors
de Felanitx i Inca amb 76 i 77 espècies
respectivament, tot i estar el primer ben
al mig del camp i el segon a la perifèria
d’Inca. Des de les urbanitzacions su-
maren entre 64 i 51 espècies diferents.
Oriol, Oriolus oriolus. Foto Ramon Cerdà.
10 - EB49