Page 11 - Es Busqueret 49
P. 11

Durant el confinament alguns ornitòlegs aprofitaren per experimentar amb sistemes de detecció de migrants nocturns
           amb gravadora, amb resultats molt interessants. La tècnica consisteix a emprar una gravadora per enregistrar els sons
           durant la nit. Els sons gravats es passen a l’ordinador i amb un programa específic com l’Audacity es visualitzen els
           sonogrames. Els sons recollits poden ser identificats amb l’ajuda de webs específiques. Si bé és vera que es detecten
           sons de cans, galls i altres animals, aquests s’aprenen a descartar aviat quedant a l’abast dels ornitòlegs les gravacions
           de cants d’aus nocturnes o crepusculars com ara mussols, òlibes, orvals,... Però també, i el que és més interessant,
           és que es detecten migradors nocturns com avisadors, agrons, picaplatges o fins i tot rasclons. Però això ja mereix un
           article a part.





                                                                                El registre dels sons de la migra-
                                                                                ció nocturna d’aus es coneix amb el
                                                                                nom de “NOCMIG”. A més dels rapi-
                                                                                nyaires nocturns habituals, també
                                                                                s’enregistren les  espècies  diürnes
                                                                                que migren durant la nit.





                                                                                Sonograma de xivitona, Actitis hypoleucos,
                                                                                enregistrat per Maties Rebassa
















                                                                                Als pobles les xifres rondaven entre les
                                                                                44 i 27, i els que vivien ben al mig de la
                                                                                ciutat  aconseguiren  sumar  fins  a  una
                                                                                vintena  d’espècies,  que  no  està  gens
                                                                                malament! Tot va dependre del lloc, les
                                                                                vistes o les hores dedicades.
                                                                                    Al poc de començar el maig ens
                                                                                deixaren  sortir  a  passejar  i  vam  veure
                                                                                el camp amb ulls diferents, com el que
                                                                                surt  d’una  llarga  hibernació.  Hi  havia
                                                                                bardisses  colmades  de  flors,  herbes
                                                                                altes als camps, papallones arreu, i els
                                                                                aucells  ja  acomodats  als  seus  territo-
                                                                                ris. Inspiràvem amb força de nou, amb
                                                                                ganes de caminar fins a tocar l’horitzó i
                                                                                retrobar-nos cara a cara amb la nostra
                                                                                estimada natura. •










                                                                                      LLISTA D’ESPèCIES REGISTRADES
                                                                                        DURANT EL CONFINAMENT


        Xoriguer, Falco tinnunculus. Foto Sebastià Avellà.
                                                                                                           EB49 - 11
   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16