Page 8 - Es Busqueret 49

Havíem vist aucells dins una gà-
bia, però mai haguéssim cregut que
tindríem tots els ornitòlegs illencs en-
gabiats durant una bona temporada. I
és que a les portes d’un dels esdeveni-
ments anuals més apassionants per a
un ornitòleg, la migració prenupcial, un
virus anomenat COVID-19 ens obligava
a tancar-nos a casa durant la passada
primavera.
Ens adonàrem aviat que els orni-
tòlegs més afortunats foren els que vi-
vien a fora vila, i no tant aquells que es
confinaven a un pis ben al mig de la ciu-
tat. Mai abans fórem tan conscients del
que el tros de cel que teníem a sobre
els nostres caps fos tan important.
Tot i les ansietats i preocupacions
dels primers dies començaren a sorgir
iniciatives per fer més lleuger el confi-
nament, i les xarxes socials agafaren
gran protagonisme. Alguns grups de
WSP, com el dels Ornitòlegs de Bale-
ars, passaven de comentar amb pessi-
misme el tancament dels parcs natu-
rals a causa de l’estrenat Estat d’Alarma
a convidar els seus integrants a passar
les observacions d’aucells fetes des de
casa i fer-ne una llista. Calia animar-se,
tot i la resignació de just tenir en pers-
pectiva observar tudons des del balcó.
Era el 15 de març de 2020.

Aviat, però, aparegueren les pri-
meres oronelles i cabots, i els foravilers
començaren a sumar espècies més avi-
at del previst, que lluny de despertar
enveges (que sí, però sanes) ens obria
als altres una finestra més cap a l’ex-
terior. Començàvem a entendre que el
confinament ens oferia l’oportunitat de
fer una ornitologia una mica diferent.
Calia treure profit a la situació i alhora
fer valdre cada finestró de la casa.
Dedicar, inicialment, dues setma-
nes intensives als aucells feia que les
tasques quotidianes es fessin aviat per
deixar temps a l’observació. I fins i tot
algunes llars sumaren nous adeptes a
l’ornitologia entre els membres fami-
liars. Tot i la manca de competició, in-
tentarem establir algunes normes bàsi-
ques: sols valien les observacions fetes
exclusivament des de casa. El repte te-
nia poc de científic, però ens feia canviar
l’ànim. Així, els nostres balcons, terrats i
porxos es dotaren aviat de cadires, pris-
màtics, telescopis i, per descomptat, de
petits refrigeris. Calia cobrir bé el nostre
horitzó, i en el pitjor dels casos anar de
punta a punta de la llar per cobrir tots
els punts cardinals a l’abast.

8 - EB49