
Flocs mucilaginosos surant. Abans, entapissaven es fons, davall lixiviats de reg de gespa. Cala Lliteres, 39.71999°N, 3.46101°E, en mapa clicant a www.what3words.com/prestatgeries.agilitats.atzar
Temperatura, nigulets submarins i peixos forans
Durant sa canícula, costa caminar carregat per anar a fer un capfico a la mar. Però necessitam moure'ns, per salut, no quedar massa quiets durant dies.
Sa calma i baf ens inunda d'alta temperatura humida.
Enterra mor es vent, sobretot de nit, i sumam menys flux de nord fresc sec. La mar s'escalfa profunda i contagia ses zones urbanes, on patim efecte illa de calor.
Setmanes consecutives sense mínimes templades a s'aire. P. ex. Capdepera, 2026, només durant es mes d'agost, 27 tòrrides (>25 °C) i 4 tropicals (>20 °C).
Una sensació tèrmica pitjor, complicada de valorar, per s'alta pressió atmosfèrica, poc oratge o ventilació, s'humitat i irradiació, https://ca.wikipedia.org/wiki/Sensaci%C ... C3%A8rmica pareguda a una nit infernal (>30 °C) i bona part d'alguna nit >35 °C.
O ens sorprenen ratxes nocturnes a major temperatura, seques, d'esclafit càlid https://www.ultimahora.es/noticias/loca ... nales.html i ponentades. https://www.vilaweb.cat/noticies/nit-hi ... -mitjanit/
Nits sense mínimes templades, amb insuficient pic de recuperació des cansanci per sa calor, alteren es cicle diari, circadià. Si s'encadenen tres o més jornades així, tanta fatiga afecta as descans, salut, productivitat, conducta...

Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
A vegades costa adaptar-mos a sa xafugor, per exemple, si no entrenam a ses hores de calor es mesos abans de sa canícula. I durant ella, si no trobam un refugi climàtic, lloc tranquil on reposar refrescant es cos.
Ses onades de calor llargues i seguides augmenten sa inactivitat, tan quiets i durant setmanes, ens afecta a sa productivitat, o a sa salut, inclús mata: https://doi.org/10.1016/S2214-109X(25)00472-3
Desitjam un entorn adaptatiu, convenient per a moure'ns. Per exemple, valoram una cala urbana propera petita, ombrívola, profunda, de substrat amb enfonyalls, agrest i prou vertical. On pugi corrent profund fred, o suri surgència dolça d'aigua natural neta freda. Ui, quina pau i que bé s'hi està en s'estiu! Ideal per a capficos.

Adaptat de XKCD https://xkcd.com/3220 (CC BY-NC)
Cal potenciar aquesta idea
🌡
Convé aprofitar es millor lloc si volem observar i recollir escombraries nedant, amb seguretat i còmodes.
Esquivam contaminacions concentrades, capes dolces i sa rompent amb nigulets de bimbolles que ceguen, tèrboles, i allò que ens cansa o apropa a vaivens ferint.
A pics, rissaga, meteotsunami, en llocs nous. Cada cala l'embuta, amplifica o ressona diferent, respirant en tandes, a ritme propi.
En voreres profundes és ona baixa, però xoca potenta. On inunda, retorna arrossegant de tot, danyant. Una mortal, a Cala Egos, de Santanyí, 16 juliol 2018. Que quilòmetres as nord, a sa Punta de Cala Gat, Capdepera, en un vessant sud profund, ja semblava poca cosa, ona baixa... Però llarguíssima i relativament veloç, potent, i bufadors petits, rars per tan poca alçada d'ona! Es minut previ as capfico, que vaig cancel·lar, de bona sort.
Netejar nedant també es complica per motius humans, molt diversos i diferents. Un entorn amb dificultats complexes, difícils de descriure resumides.
Ens aterra un interès recreatiu global i consumista des medi natural, convertit en un parc aquàtic. Tandes invasives d'estades puntuals esporàdiques de gent amb diferents coneixements, percepció, costums, sensibilitat, estat emocional, respecte, expressions i idiomes. Mesclats, qui cerca catarsi, disbauxa, intoxicacions o excessos dispersos entre afluències descomunals. Es veuen i pateixen situacions repetides d'elements peculiars que van superant límits, repetint errors i molèsties. Entre desigualtats socials, precarietat, picaresca i alguna actitud crispada, cridanera, inclús violenta o sàdica, i pluges d'embolics o desinformacions.
Tot va junt amb molt d'interès que recorda a colonial i inversor també internacional, en tota mena de serveis i negocis, oci, immobiliari, construcció, turisme... I complicacions per burocràcia, de normes i competències, aconseguir recursos, s'urbanisme desenfrenat, dificultats per a evitar abocaments i accidents, despeses extra de neteja...

Em menjava sa pell des peu! Quines pessigolles! I el feia fugir, però en no res tornava per sorpresa, quins espants!
Sa calor puja més que a s'hivern, a s'inici de sa primavera meteorològica, i l'acaba copiant s'antic estiu.
Sa pell xopa tan calenta torna tova, és fàcil de ferir. Una erosió a la mar és cau de cultiu d'infeccions. S'ha de tractar abans, amb cura, i mantenir-la neta o eixuta limita es banys.
Prolifera sa vida adaptada a latituds càlides. Davall ses baixants de tubs de pluvials és un entorn amb residus de carrers, tractaments, neteges, lixiviats...
Apareix població de microvida seleccionada, agressiva. Patògens que construeixen films resistents a tractaments, i altres que guanyen ats antibiòtics. Alguna soca crea pitjor cel·lulitis a sa pell, o es torna més perillosa una ferideta, i sa neteja o es consum de pesca i marisqueig.
També hi ha floracions de tapís, filaments flotant i flocs mucilaginosos. Em costa averiguar si serien tòxiques.

Adaptat per a propòsit didàctic altruista de
Un mantell creix, despres flota i es desfà dispers anant cap a platges enllà. Algun any, tandes de primavera, estiu i tardor. P. ex. calonet de s'Escull, 39.72006N, 3.45909E www.what3words.com/navals.formatget.refrigeri
Es resol millor si no maltractam ses voreres, sinó que les cuidam, en bones condicions, per a plantes i filtradors de plàstics, patògens i contaminacions, que serien diversos, zooplàncton, copèpodes, puu, cranquets, gambetes, aglans, cucs, bivalves, pagellides...
És vergonyós que, inclús davant afluència de vianants, es botin prohibicions jugant a marisqueig/pesca "sense mort", "captura i alliberament". I amb poca destresa i escrúpol, maltractant copejant i gratant a sa seva roca a les braves, amb pedres, pals i gambaners. I estressant estotjant en poals reescalfats. "Sense voler" sovint lesionen, maten o torturen vida sentint i recordant d'emocions.
Repetit i habitual en certes hores i dies, durant anys, p. ex. zona marina Parc Natural Llevant, Cala Agulla, racó d'esculls, 39.7210°N, 3.4550°E www.what3words.com/enfortida.bombins.boirat O, reserva marina, prop Na Ferrasura, en esculls des Coconar, 39.7079N, 3.4609E www.what3words.com/popularment.isard.irritada
I trepitjant crosta de vermet mediterrani, vulnerable, Dendropoma petraeum? D. lebeche?
I excavant grava i amuntegant pedres, arran arrel de s'herba submarina algueró, Cymodocea nodosa, a flor d'aigua. Inclús en s'hivern, quan costa saber-ne s'extensió, per poques fulles, noves, curtes i fines.
Ull, ses plantes marines mantenen a retxa patògens resistents a tractaments i antibiòtics.

Majoria de llamps de 15:00 a 15:30 h. Possiblement una branca dets assenyalats fou sa que matà dos banyistes eixuts defora de s'aigua.
A sa primavera d'hivern, sa tardor, meteorològica
De sempre, s'atmosfera i enterra es refreden setmanes abans que ses coves, es subsol, o la mar, més calenta que sa primavera d'estiu, que ve de s'hivern. Després d'una nit de tardor, ploure o bufar una mica, sa calor superficial marina diària es recupera millor que en primavera d'estiu.
En acabar s'estiu meteorològic arriben més depressions atmosfèriques. Molta massa d'aire superficial calent i humit s'hi eleva millor. Es vent i ones transfereixen de pressa tanta calor marina acumulada. Gran massa que puja potent i molt amunt, s'expandeix i refreda de pressa, condensant. On s'activa sa precipitació, és més violenta, de tempestes de llamps, torrencials i esclafits de vent huracanat.
Per s'ús de combustibles fòssils, provocant major efecte hivernacle, s'escalfament global i es canvi climàtic, aquí la mar i aquesta meteorologia han tornat i aniran tornant proporcionalment violentes i incertes. Ja no s'arreglarà, però una reducció d'ús significativa evitaria empitjorar.
Es desgel àrtic reflecteix menys sa calor, i s'hi crea un cercle viciós. Allà, la mar i s'aire s'hi escalfa relativament més. Es vòrtex, corrents en alçada girant es pol nord, es debilita. I s'ondulen corrents en jet polars fins a aquí. Sembla que ens alteren o tornen incertes ses baixes pressions, o s'arribada de bosses d'aire fred en alçada.
Es darrers anys, amb tant d'escalfament marí, i profund, aquesta inèrcia càlida és major, i s'allarga sa temporada de capficos tebs.

Mélanie Juza, Aina García-Gómez, Llúcia Ribot, Rosa Rodríguez (2023) TIAMAT: a marine observatory of global change in the Spanish National Parks network. [Web app]. Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting System, SOCIB (CC BY-NC-SA 4.0) https://apps.socib.es/observatoriotiama ... oceano.htm
Temperatura mitjana diària superficial a mar oberta, observada per satèl·lits i prevista per models.
Cercant capficos càlids
A sa vorera, sa temperatura de s'aigua on nedam pot canviar de pressa i en poca distància, per circumstàncies diferents que, si es saben, es distingeixen millor:
○ Menor, on es relleu submarí prou vertical eleva corrents d'aigües profundes o ones de fons arribant. I en un racó a ombra, amb vent, rompents esquitant, bimbolles i aerosol evaporant-se. On un torrent, baixant o surgència aporta aigua dolça, que sura tot i estar més freda. O, davall capes d'aigua verda o bruta, mig "opaca".
○ Major, a sa vorera poc fonda, extensa, plana i horitzontal, a recer, amb calma de vent i ones, assolejada. O, damunt capa tèrbola.
Per a allargar es capficos, còmodes i àgils, amb roba fina, triam on destaca sa temperatura marina màxima de s'aigua molt superficial, es primer metre.
Normalment, unes hores després des migdia solar, on està calmat, assolejat i somer. A recer de vents, corrents, ones i esquits, en una zona de poca profunditat extensa, horitzontal i plana.
No anam tant a entrants refredats per vent i ona embutats, o ombrívols. Ni on passarà es cim d'un nigulot, creant ones marines incertes i sobtades just a davall. O, on arriben corrents o ones de fons llargues i baixes, discretes, rompent elevades i potents, aflorant sa fredor profunda.
Fogim d'on arriba aigua dolça, freda, que queda surant, sempre amb terbolesa.
A s'inici de sa tardor i s'octubre, si s'aigua superficial està calmada, s'arriba almenys a 25-26 °C de màxim diari. Però sa meteorologia imprevisible i sobtada destorba es capfico. I as Sol, ens encalentim menys que finals de primavera, sa llum arrib inclinada, no el veim tan elevat. Es dia dura entre unes onze i dotze hores, no catorze o quinze. Es fred dets horabaixes o sa matinada ens limiten més.
Cap as novembre i desembre, sa temperatura mitjana diària davalla ràpid, a devers 19 °C. Es mínim d'ella, uns 14 °C a finals de febrer o inici de març, i sembla que s'avança, però es desplaça as dies que bufi un vent de nord fort.
Està més freda a ses mínimes de cada dia, i en llocs o circumstàncies puntuals. Per exemple, on arriba aigua dolça, una escorrentia de neu o calabruix. O baix un entrant alt ombrívol que embuta vents forts i evapora esprais gèlids durant dies.
De tardor, on hi ha dies de calma i pega Sol, en aigua molt superficial a 25 °C, bastanta gent sana, sense roba, pot nedar tira-tira, o banyar-se activament, almenys dues hores. Hi sent més gustet que en una piscina coberta de natació esportiva, a ~24-26 °C. Sa d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, sol estar a ~27-29 °C.
Adaptació personal a nedar en mar freda
Es metabolisme energètic i sa temperatura corporal canvia seguint ritmes mensuals personals, o setmanals d'entrenament i recuperació, o diaris, es cicles circadians vitals, de son i vigília, digestió...
S'adaptació a s'aigua freda millora practicant habitualment, i si en fa pocs dies o setmanes.
Ja instintivament abans de nedar o fer exercici, s'activa una resposta fisiològica involuntària. Recorda a s'efecte de salivar recordant o mirant un menjar, o excitar i calmar es cor per records o arts emotives, sa postura o respiració diafragmàtica.
Idò, podem millorar-ho, recrear allò específic per a minvar es fred, tàcticament.
Intentam modular processos sovint instintius o involuntaris, s'actitud, pensaments, sa resposta a alerta, sa respiració, postura, to muscular, temperatura corporal... Relacionats amb sos pèls ejòlits, sa pell de gallina, suor, músculs envoltant vasos sanguinis, sa tensió i més de sistema cardiocirculatori, o digestiu, neuroendocrí...
Estant actius ses hores, i sobretot, es minuts anteriors. I just abans de nedar, imaginam vívidament es fred sobtat que patirem
Pot enriquir-se, cadascú as seu estil. P. ex. amb una típica
I banyar-se, aprofitant sa resposta reflexa a sa conducció de fred. Primer, almenys un minutet, ses zones sensibles i irrigades, en es coll, eixelles, ingles... I submergir uns deu segons sa cara nua, sense màscara, en aigua neta i salada, evitant contaminants i patògens en nas i ulls.
Surar quiet i després nedar a poca intensitat inicial, mobilitzant amb gest ampli. Atenent a sa respiració, postura o contraccions 'paràsites', sa propiocepció... I a una mena de mapa emocional de sa resposta corporal, dinàmic i variable. Practicant, es crea habilitat per a revisar-ho tot repetit, àgilment i durant més estona.
Sa mirada tranquil·la des peixetlos ens suggestiona bé i ajuda!
Ull a massa males experiències, i recrear límits abstractes en es propers dies, perquè nedant es pànic és del més perillós.
S'adaptació as fred és diferent cada dia. Sorprèn positivament sa sana, en haver passat almenys cinc minuts en remull.
Després, intentar mantenir una intensitat constant. I poques interrupcions, de mínim temps, pocs segons.
És clau si hi ha prous desplaçaments, o si enfonsam repetit tot es cap i cos. Ens movem menys recollint fems només en un racó, o amb gentilesa cap ats animals. Sa sessió hi durarà menys, o caldrà millor equipament de roba i preparació.
Hidratar-se, millor teb. Sa canyella escalfa i preveu mals per patògens en boca, però no convé habitualment, només extraordinària.
No acumular pipí en es vestit, és una massa que destorba, finalment refreda, embruta i irrita.
Sovint ned més relaxat començant amb s'estómac mig ple, no buid.
I nedant, vaig picant lleuger, puré de verdura o fruita, que aporten magnesi i potasi lentament.
Per a minvar risc de vòmit, mareig, rampes i d'altres, evit allò massa greixós o feixuc, o amb nitrat afegit, o el deshidratant, ressec, salat, massa sodi i calci ràpids. P. ex. carn processada, formatge vell, embotits, peix en conserva, guilletes d'oli, pa, panses, fruits secs salats. Ets envinagrats tampoc ajuden. Ni arroç, pasta o cereals servits encara poc inflats de líquid calent.
Calents i amb coratge, si clissam escombraries en mal lloc, potser ens temptaran massa, as límit de risc? I revisam perills o incerteses, solucions a imprevists o accidents improbables, s'equipament, es cansanci i exposició a fred que acumularem o tolerarem, o si farà vergonya destorbar demanant ajuda.
Es millora abans, en situacions de poc risc i perill controlat. Amb boia o prop on fer peu, a la vista de socorristes. Governant pors i espants amb valentia.
Racons refredats degut a s'orografia, corrent, esquits i ones de fons.
Es primer pam i mig de la mar s'escalfen més si fa Sol, calma d'ona i poc vent. Sa temperatura màxima diària s'hi diferencia molt respecte a sa que hi ha a un metre i mig. No tant, sa mitjana. Ni cap de ses dues temperatures, si la mar no s'escalfa gaire, a ombra, ennigulat, bufant vent, onejant...
I més profund, més fred!
Qui es submergeix molt, nota que a partir de devers uns cinc o deu metres es refreda amb menys contrast per cada metre davallat. O, sobtat a sa capa termoclina, a més fondària, variable estacionalment i en tocar sa vorera vertical, difuminant-se un poc.
S'evaporació de la mar davalla prou sa temperatura des primer mil·límetre de fondària, major amb so vent. Sa roca esquitxada exposada torna gèlida, i es retorn de s'ona. S'oratge empeny s'esprai terra endins, s'aerosol refreda quilòmetres a sa tardor.
Si en es racó on nedam arriben corrents i ones de fons, refreden sa superfície. Troben s'obstacle de sa costa submergida i emergeixen, afloren s'aigua profunda freda fins sa vorera on nedam.
O, es formen rotors a sotacorrent, cap a sa cala on ens resguardam. Si està situada a recer, darrere d'una punta per on es corrent passa i ve cap a noltros. Es gir s'estén centenars de metres desde sa punta, si allà hi arriben corrents potents acumulant fluxe en tocar sa seva costa vertical. Des de fora la mar, aquesta cala pot semblar calmada, però en nedar-hi ens sorprenen vaivens potents i freds. I més prop es sustrat en es seu fons submergit, que remena molt.
Mirant des de lluny una mar amb ones de fons, sembla relativament calmada. Són ondulacions llargues per seva alçada, i mouen molta massa, potents. En tocar sa costa, relativament més, remouen es fons, s'eleven i rompen, pugen terra amunt i davallen arrossegant, i creen corrents de retorn.
Comparant, ses ones de vent solen ser més curtes i relativament més altes, vistoses, desordenant i rompent sa superfície, remoguda. Desplacen llargues distàncies as fems i grumers surant.
Es surfers i socorristes les diferencien prest.

Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.
Pluja, surgències i abocaments refredant
S'aigua dolça de pluja baixa sa temperatura superficial marina de cop. A s'inici de primavera d'hivern (tardor) es recupera prest, té molta massa escalfada, a fondària. No tant, a mitjans de novembre, per menys hores de Sol, va més baix i rebem es raigs més inclinats. I ja s'acumulen prous episodis de pluja, i vent fort que evapora de pressa la mar, refredant-la moltíssim.
S'aigua vessada o abocada a la mar, neta o bruta, és aigua dolça, si no s'ha salat per infiltracions, ni és hipersalada residual de dessalar.
Encara que estigui més freda o bruta que la mar, s'aigua dolça és més lleugera, hi sura, similar a una taca d'oli.
La mar és més densa per sal que per fredor.

Es Noudiari.es (CC BY-NC)
+Infos:
En principi, a la mar arribaria poca brutor des de depuradores i tubs d'aigües residuals filtrades, tractades o regenerades. Però a vegades no...
Ses aigües de clavegueres no es poden tractar tan bé, ni regenerar, si s'hi infiltra aigua salada, o se n'hi aboca massa de cop des de piscines salades, o d'hipersalada de dessalinitzar, o si està massa contaminada.
I en temporada alta i zona turística sovint es superen capacitats:
Quan es sistemes es saturen, embossen o fallen, hi ha vessaments.
Alguns tubs o emissaris aboquen en torrents, coves marines, o a mig trajecte submarí.
Hi ha incidències per pluges torrencials, i embossos per branques, fulles, plasticots i lones que bufa es vent. I monstres de claveguera, sobretot d'olis, greixos, teixits, tovalloletes higièniques biodegradables -no compostables.
Com entren a ses clavegueres es mobles gran, electrodomèstics, vehicles, matalassos, i tubs gegants ballant? Incontrolats aprofitant una obra?
Hi ha diversitat d'abocaments, filtracions o escorrentia cap a torrents, baixants, pluvials, coves i voreres marines. Per exemple, de regadius de gespa, cultius, jardins amb residus lixiviats de tractaments fitosanitaris, adobs i plàstics vells. I d'esbandir pistes esportives, gespa artificial amb pèl·lets de cautxú. I aigüa tractada o salada de buidar una piscina hivernant, o de sa renovació diària. I bruta de pous negres, depòsits de sentines, ramaderia o pipicans incontrolats.
I cau aigua mesclada amb sobrants de reparacions o bricolatge, canvi d'oli de vehicle, recarregar radiador, neteja i decapar un casc d'embarcació, dissolvents i pintures de netejar pinzells... També, residus d'incendis, rodes i frens de trànsit, neteja a pressió aceres i carrers, contenidors de fems, cuines i terrasses de restaurants, platges de piscines, cotxos, cobertes d'embarcacions, xarxes de pesca... O de dutxes ensabonant cremes solars, bugades, xampú d'animals de companyia o fregar plats.
Molts nedadors marins pateixen per aigua bruta dolça surant. Vegeu:
(en català, p. ex. copiaferrant s'adreça a https://translate.google.com)
Contrastar-ho amb com és de sà nedar en mar neta:
https://www.3cat.cat/3cat/nedar-al-cap- ... o/1279431/
Jo vinc d'un silenci - Raimon
S'aigua bruta que es vessa o s'aboca tractada des d'un emissari submarí, si és dolça, sura similar a sa neta que hi cau d'un torrent, sa pura de pluja, o sa que ascendeix d'una surgència natural neta submergida en es fons de la mar, talment una font.
Sa seva taca pren sa forma de ploma o ventall, i pot mesurar més d'un quilòmetre, segons vent i ona, o s'acumula en es calonet on ens banyam.
🏞
Sura sense mesclar-se, hores o més, si és molta i hi ha calma. S'acumula en entrants arrecerats des vents sortins, una cala, on sa superfície torna dolça, freda, tèrbola. És una bassa estancada dins la mar, aïllada de sa gran extensió d'aigua càlida salada. 🌩
Es punts freds dolços de la mar afecten as capficos. Sa diferència de temperatura és gran, o en pocs metres de separació. Es noten prest a sa pell i en es cos, molt si es neda sense tratge, hi, hi.

Adpatat de XKCD.com https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!
Quan es neda a mar obert, i es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant, es pateix per es canvi de temperatura.
S'aigua dolça a la mar, i sa seva fredor, es poden veure d'una mica lluny, observant amb ulleres de nedar. No només es percep de prop amb sa fredor a sa pell, es sabor o sa coïssor en ets ulls.
Es dies que plou apareix i, nedant, veig borrós s'entorn submarí, inclús ses mans.
S'aigua a dos pams, completament salada, està més càlida que sa dolça superficial. ☺ Es sent manco fred nedant submergit!
Si es passa a nedar mar enllà, pentura hi ha gustet!
Algunes surgències grans enmig de la mar, o arran dedins entrants calmats, serveixen per a omplir sa cantimplora. Amb ull a si convé potabilitzar, o a contaminacions antigues terra amunt, de filtracions, vessaments d'aigües brutes, de lixiviats de residus vells...

Foto sobre s'erosió, aprofitant s'efecte de sa perspectiva, que torna gros es tall.
A vegades, es defineixen tels a sa cara de davall des nigulets dolços colorits.
Evoluciona de color, entre mig verd, marró, groc... Amb puntets petitoníssims i brillantors dedins, amb onetes i moviments interns. Supòs que són efectes físics d'intercanvis de concentracions, fluxes i decantacions, i algun plàncton. Es va difuminant, normalment, en un grapat d'hores o un dia.
Aquí un altre efecte, molt major i comú:

Racó de platja urbana popular on va s'escorrentia de dutxes salades. Verdor de microalgues superficials.
Hi ha un tipus de color verdós comú, estacional, després de setmanes de Sol i calma sense ones en es racons de ses cales. Són floracions, blooms de microalgues no tòxiques.
Però s'hi fan controls de qualitat, perquè s'ombra de sa verdor surant i sa calor canvien s'activitat de plantes des fons i hi minven s'oxigen.
En racons calmats, amb filtracions d'aigües brutes, gran afluència de bany, si no arriben corrents i ones netejant, hi podria haver hipòxia des fons, acumular detritus, i provovar gran mortaldat, eutrofització, amb aparició de més microbis tòxics.
Una altra mala situació, serien racons amb franges d'aigua estancades, no es mesclen, amb gran diferència de temperatura o composició. I aleshores, s'oxigen de ses algues profundes per mi que no arribaria a la resta, ni a ses capes superiors.
Es micro i nanoplàstics empitjoren sa mortaldat quan fa calor. Modifiquen sa quantitat d'algues, nutrients, CO₂, oxigen, transparència i color de s'aigua. Vegeu p. ex. https://doi.org/10.1016/j.hazmp.2025.100032, o també:

Adaptat de Kvale, K., Prowe, A.E.F., Chien, CT. et al. Zooplankton grazing of microplastic can accelerate global loss of ocean oxygen. Nat Commun 12, 2358 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-22554-w
O, hi ha altres canvis de color per cicles estacionals en mar oberta. De molt plàncton que torna tota la mar de to verdós o groguenc. Fins a bastanta fondària, almenys cinc o deu metres.
I a final d'estiu o inici de tardor, moren poblacions d'algues. Per haver menys hores de llum, inclinació des Sol, i vent fort, fred... Per exemple, uns dies llavonses de ses primeres grans precipitacions fredes. Varia segons s'hora, és circadià, per sa migració vertical de zooplàncton. O segons corrents i detritus, restes orgàniques.

CC BY-SA Thoral, F., Pinkerton, M.H., Montie, S. et al. Marine darkwave as an event-based framework to assess unusual periods of reduced underwater light availability. Commun Earth Environ 7, 4 (2026). https://doi.org/10.1038/s43247-025-03023-4
No sé perquè son blancs, si seria un efecte mig biològic, o senzillament només fisic, per contrast de fred, concentracions o partícules?
Altres són de pocs metres, igual d'aturats aprop de sa superfície. Per exemple on arriba un broll d'aigua dolça neta després de ploure una mica. Es veuen bé quan la mar està calmada. Es poden observar des de metres lluny. No nedant a sobre, on veuríem tot boirós, blanquinós.
En unes hores o un dia, es difumina i creix fins a devers uns dos pams de fondària.
Per mi que evolucionen segons es contrast de salinitat, densitat, temperatura, volum...

⚗
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament, i contenir residus de tot, lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants... A vegades provenen de netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, cotxos, on s'aboquen poals aigua bruta enterra, en es carrer, terrasses, o embornals i conductes d'aigües pluvials. ☣
Altra cosa són ses capes finíssimes de pols que sura a ses calmes i es vent escampa. Si tenen un to grogós o verdós en primavera, serien pol·len des pins.

Ses capes iridescentss són de greixos, olis, dissolvents, combustibles, o residus de desfer-se un quitrà, vernis, chapapote de petroli.
Prop on neix alguna taca s'observen es líquids o partícules densos enfonsant-se. Són brous i miques fosques que no suren. Per exemple, just en es primers pams d'on una embarcació ho vessa en un moll.
Ats anys 70 o primers 80s, sovint hi havia vernis a ses voreres. Potser no quitrà, sinó pilotes de monstre de claveguera, fatberg, https://es.wikipedia.org/wiki/Fatberg grums de greix i residus urbans.
Vegeu-ne un estudi a Austràlià:

Font: Raindwick City Council https://www.randwick.nsw.gov.au/about-u ... identified

Bimbolles perdurant, d'abocaments d'embarcació fondejada. Nedant de vorera ho notam més en calmes amb vent arribant.
Similars a qui mena una moto subaquàtica roja, un seabob, underwater scooter.
Una estampida de peixos a davant els delata, i em passen a màxima velocitat fregant, i cegant abocant un gran nigul de bimbolles amb un dispersor. D'aire comprimit, que baixant a molta fondària inspiren bussejant.
I m'agredeixen xocant fort i repetit, frontal en es pit, o passant per sobre.
Un, home com fanfarró, i un altre jove abusiu fora corda, i una dona major de grans rialles sàdiques. Se m'apropen en diferents dies, per separat, assetjant divertint-se, alliçonant, mig ofegant-me per pànic. Tot de manera descarada i intencionada.
Probablement, per a intimidar, provocar, confondre... Sense disculpar-se, ni justificar-se de forma raonable. Ho aparenten, s'excusen amb embolics de tenir dret a gaudir de llibertat natural, no limitats, o que fa tres lustres que ho practiquen.
Cometen infraccions navegant temeraris, on fa anys que es restringeix. També hi cal permís per a bussejar. Un temps d'activitat i zona que superen.
És molt greu agredir, espantar o molestar a qui neda. Creen pànic en es moment, i afecta en es futur, ja no hi vaig a nedar.
Ens minven sa llibertat a les males, on diuen que és es "seu territori".
Qui pesca amb canya i suro ho aprofita.

"Festa" d'escuma.
En alguns llocs calmats es veu més espuma surant. On s'acumula detritus i bloom de microalgues o zooplàncton, i apareix un contrast de més ombra o cau aigua freda, contaminants. Majors en canvi estacional, amb minva de llum, vent fort amb ones evaporant la mar de pressa, fred i precipitacions.
Ses esteles d'embarcacions les afloren en una calma. O s'acumulen estacionàries enfront des retorns de grans rompents d'ones. Però, si les guanya es vent arribant, sa festa d'espuma atraca!
Contaminants tensioactius i surfactants s'afegeixen, viatjant milers de quilòmetres en espuma, esquit, esprai i aerosol. Inclús amb contaminants "per sempre", PFO, PFA i d'altres. De residus de plàstics, electrònica, teixits, productes de neteja, higiene, antiadherents, retardants de flama, antitaques, d'espumes antiincendi forestal o simulacre en aeroport...
P. ex. "Una illa escocesa remota té la contaminació per PFA més alta d'Escòcia, relacionada amb l'escuma oceànica" https://www.envirolink.org/2026/06/02/r ... cean-foam/

Gif de geocities.com/Heartland/Valley/1371/shfish2.gif
Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos.
A sa vorera, hi ha infinitat de racons, en ets entrants, esculls, cocons, basses on s'acumula el que flota, i s'escalfor, oxigenació, esquits amb evaporació o s'aigua freda dolça que cau amb lixiviats. I restes d'escombraries, sabons, cremes, olis, combustibles, pintura, infinitat de residus de química artificial amb efectes incerts, o greus amb poca quantitat.
No tot són brutors, també flota plàncton, reproduccions, esperma, secrecions... Algun pic, una defensa de grums tòxics, que entre vaivens torna una teranyina gegant desfent-se adhesiva!

Adaptat de T. Chen et al. 2023 www.pnas.org/doi/full/10.1073/pnas.2213512120
Són espais resguardats, amb fluxos intermitents plens de detrits, microalgues, zooplàncton, vida filtrant, crancs,
Inclús sa Lluna hi influeix, amb més llum freda, blava o actínica, no intensa, però potenta. Possiblement ho notin ets animals que perceben amb llum diferent, ultravioleta o infraroja.
Sa llum o sa falta de llum, és un senyal o una marca per a cada etapa de sa vida marina.
Vegeu
Sa migració vertical diària i de nit, és descomunal. Es major moviment de biomassa des planeta.
A partir de certa temperatura d'aigua (~>29 °C?)
Es plàstics que estan a ses voreres s'erosionen més. Per es canvis de temperatura i llum, acumulats fregant-se en un entrant, a ses rompents i vaivens alts d'ones.
Uns, s'enfonsen en aconseguir prou pes per nova vida aferrada. O, un tapís amb bimbolles els sura unes hores.
Algun rar, arriba a sa vorera tan vell que es desfà en miques, només amb un toc! Paregut a tocar un paper cremat!
En canvi, es plàstics afecten proporcionalment menys, i també es degraden lent, en es punts freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats.

Fems de s'aigua calmada, després des temporals desincrustant-ne.
🖼
Plàstics incontrolats surant a la mar es poblen i són substrat per a plaques de microvida, o major incrustada, sa plastisfera. Perduren més esmicolats petitonets, micro i nanoplàstic.
Sa mida petitoníssima permet dispersar-se mar enllà, sortir de s'entrant on s'acumulaven a recer de vents sortints. O, tornen esquits, esprais i aerosols bruts aire i terra amunt, quilòmetres.
Allò petitoníssim, encara que sigui dens, flota prou a s'aire. És un món apart, d'altres interaccions físiques, inclús d'atraccions elèctroestàtiques?
Es plàncton artificial aeri,
Es nanoplàstics transporten tòxics captats, o microvida aferrada.
Respirats o menjats, penetren per tot es cos d'animals i persones.
Ull, que tenen una superfície descomunal, respecte as pes. Major zona d'intercanvi físic, químic, i biològic, on es formen plaques de patògens resistents.

Imatge de: Microplastic Human Dietary Uptake from 1990 to 2018 Grew across 109 Major Developing and Industrialized Countries but Can Be Halved by Plastic Debris Removal. Xiang Zhao and Fengqi You. Environmental Science & Technology 2024 58 (20), 8709-8723 (Figura 3) CC-BY-NC-ND 4.0 https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.est.4c00010
Mapa de microplàstic en dieta i aire exterior.
En interiors està més contaminat, i afecta repetit d'aprop.
Des desgast d'objectes, matalassos, coixins, roba, envasos, mobles, trispol, parets, productes d'higiene i neteja, cuinar, bricolatge...
Es fum en cuines i foguenyes, té altres particules, i toxines! Es de només llenya, ja és molt tòxic i contaminant, o d'incendis forestals i foguerons festius.
Menjar allò fumat o cuinat entre fum, crea una intoxicació i absorció diferent. O, fumat de plàstic cremat, carbons, o plantes tòxiques.
Vegeu, tofu fumat de plàstics cremats (!)
a

A terra i aigua, es fems s'acumulen a recer des vents i corrents.
Sa microvida aferrada en es trossets de fems i plàstics fa olor i gust, atreu a peixos, i ho masteguen i escupen, però no sempre del tot.
Vegeu un animal tastant plàstic:
(vinyeta sense relació, de Gary Larson, www.thefarside.com)
Què ha de tragar cada animal marí per a morir?
(Probabilitat 90%, segons https://doi.org/10.1073/pnas.2415492122)
Una au, sis peces de cautxú sintètic menors que un pèsol. Una tortuga gran, 342 bocinets de plàstics tous, bosses, de mida d'un pèsol. Un catxalot gran, 28 peces menors que una pilota de tenis.
O, segons https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9 en aus, es plàstics tous flonjos creen més adherències, obturacions i infeccions.

S'aigua superficial tèrbola i salobre desenfocava sa foto, i la mostr saturada de color i contrast.
Femelles de peix lloro/vella.
Distingeixen efectes visibles i invisibles, d'olors, sons, canvis meteorològics, d'ones, salinitat, temperatura... Actuen diferent si hi ha residus i detritus, microvida patògena, i quan senten dolor.
Quan fa calorassa, molts animals van a major fondària, freda. Però altres no fugen prou de pressa o no es mouen. Pateixen, no creixen ni reprodueixen, o moren, algues i plantes, sa posidònia.
Com a ses persones, a alguns peixos els agrada s'aigua càlida. Hi desenvolupen població, o amplien es territori on reposen, s'alimenten o reprodueixen. Varien sa motricitat, expressions, sa conducta refinada o de color.
En aigua a més de 27 o 28 °C, diferents peixos ens mosseguen sa pell. Normalment és poca cosa, un toc. Mirant des de fora de s'aigua costa veure'ls. Es mimetitzen aprofitant colors i llums.
Però si ens fereixen, per a nedar relaxats, vestim pantaló llarg de nou.
Ses oblades petites a vegades piquen ferint antigues ferides. Inclús mentre em desplaç veloç. Van dissimulant quan i per on no miram, per s'esquena, i fugen tornant as banc. O, incursionen un instant entre altres espècies que ens estan picant sense ferir.
A Balears, observam més espècies pròpies de zones càlides. Alguna forana (al·lòctona), inclús perillosa, o invasora!
Molta vida arriba ajudada per corrents i vents, i en escombraries, casc de buc, cadena d'àncora o aigua de llast mal filtrada abocada.
Sa de l'est, via Canal de Suez, nom lessepiana.
Arriba de fora una infinitat de virus, microbis, bacteris, algues, plàncton, larves de futurs peixos, crustacis... Tan diferents que moren, però algun sobreviu. Si s'adapten i reprodueixen poden proliferar en alguna zona.
En ports, platges de banyistes, pesca i marisc cultivat es prenen més mostres per a saber es volum de població d'alguna espècie o soca patògena. P. ex. de Vibrio sp, E. coli, Shigella spp .
Poques espècies tornen invasores. P. ex. s'alga ramificada marró okamurae en es sud peninsular, afectant hàbitats de posidònia i multitud d'espècies, xarxes de pesca i banyistes.
Hi ha molts animals marins a qui els atreu
S'escalfament marí a la Mar Balear permet que s'hi adaptin es peixos propis de mars càlides, p. ex.:

Dues femelles adultes de papagai/lloro/vella, Sparisoma cretense. Més acolorides en zel, calor o relaxades? De mascles són color gris-blau.

Comuns fa un lustre.

Prop fems submergit, just on es pesca amb canya.

I dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles. Més comuns fa dècades.
Abaix esquerra, donzella (Coris julis) femella.
Curiosegen es fems movent-se en vaivens damunt des fons, i més si el vaig a tocar i agafar, capturar o caçar!

Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/239229039
Saupa, Sarpa salpa.
Segons de que s'alimenta, si la consumim en és tòxica.
Mastega puntes de fulla de posidònia i algueró, Cymodocea nodosa. I algues, pèl sauper/herba saupera, Cystoseira spp.
Però controla sa població d'una invasora de gènere Caulerpa,
al·lucinògena?

VicJ Fotosub CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/254903389
Llampuga. Es fems surant l'atreu, i a mi.

Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/240965329
● Espet/Barracuda.
Per s'astorament, uns em semblarien de >1.3 m, o potser fossin Sphyraena sphyraena que creix >1.6 m.
No Sphyraena barracuda, que no ens visita, només altres mars, i creix 2 m.
També, moles similars a alatxa, Sardinella aurita? Competeix amb pesqueres d'anxova/seitó o sardina/sarda, Sprattus sprattus?

aggelinanaf CC BY https://www.inaturalist.org/observations/179941322
Serviola americana, Seriola fasciata voreja en estol divers, i sola prop objectes surant, o peixots, o em segueix si ned decidit.

alzzal CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/153345589
Rajada violeta, Pteroplatytrygon violacea ve a poca fondària càlida.
No sa rajada clavellada, Raja undulata que tria es fred.

Michael Bommerer CC BY https://www.inaturalist.org/observations/239996218
Serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana. S'apropen fugaces, tímides, agrupades.

Theodoros Alexandropoulos https://www.inaturalist.org/photos/4924911
Es cuc de foc, Hermodice carunculata forà, de pèls fràgils. Clavats, ens poden desmaiar, i convé eixuga'ls amb alcohol i treure'ls amb cinta adhesiva.

S'aleví de peix ballesta/surer, Balistes sp., forà, s'enfadà en perdre es recipient amb que arribà.

De majors viuen a més fondària, però roeguen fustes a <2 m. Feririen cultius de musclos.

evangrimes CC BY https://www.inaturalist.org/photos/8725638 JamesLaFontaine CC BY https://www.inaturalist.org/observations/249785627
Lobotes surinamensis, atlàntic. Un petit surava en un recipient, un altre em mossegà, i un major quedà lluny.
O, els confonc amb salpa brasilera, Kyphosus sectatrix petita?

ed_flagler CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/449436316
De gran:

Rahul Joshi CC0 https://www.inaturalist.org/photos/29747497

Phil Hastings CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/1958340
Un peix rem, Regalecus russellii as Pacífic.
A s'Atlàntic seria Regalecus glesne.
Rar, probable per s'escalfament, un xocà en es ponent de Mallorca.

Cranc aranya/pla, Percnon gibbesi. Invasor aquí fa dècades. Aquests dos, entre molts a Cala Rajada.
O, pentura jo hauria confós un surer per un peix conill, aquests altres, o al revés:

Foto: Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/253814511
Peix Gitano Críptic Siganus sp., lessepià, ja a Mediterrània central. Competiria amb daurades, Sparus aurata.

Foto by sloow (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/250354013
Es peix llima reticulat, Stephanolepis diaspros lessepià, ja a Mediterrània central. Però neda arran des substrat, no surant.



1. Jofre CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/35034329 2. Chris Taklis CC BY https://www.inaturalist.org/observations/62307264 3. tomatix CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/252417904
S'agulla Belone svetovidovi seria més d'oceà. De peix trompeta/corneta, lessepià, per mi que n'he vist un.

1. Diego Almendras G. CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/38316890 2. Daniel CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/197031650 3. Ingo Rogalla CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/256170892 4. shahar chaikin CC BY https://www.inaturalist.org/observations/149535869
1. Peix bola, Sphoeroides pachygaster, bola. 2. Bola, atlàntic, Lagocephalus lagocephalus. 3. Porc espí, Diodon hystrix. 4. Bola platejat, lessepià, Lagocephalus sceleratus.
No menjar!

Hatem Moushir CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
Peix escorpí/lleó, Pterois sp., agressiu d'espines tòxiques,


Suggeriments
● Danubi blau de La Trinca
● Consumir, de María Nada:
○ Crema solar i microplàstics tornen tòxic es crom https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689
● Peli d'Erin Brockovich (2000) diferenciant crom:
○ Sol i nanoplàstics tornen reactius as metalls, creant estrés oxidatiu https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803



Dispensador de bossa popocà vandalitzat. De medicaments, en trob més des plens.
A sa vorera de port, a 1 m de profunditat, quina temperatura màxima!

Adaptat de (c) SOCIB
Idò, pocs dies després, també elevadíssima a mar oberta. Unes 10 milles nàutiques a l'oest de s'illa Dragonera, i Mallorca:
Adaptat de (c) Puertos del Estado www.puertos.es
a
Sa boia Dragonera prendria sa temperatura marina a 3 m, (!)

Adaptat de IEO-Santander www.boya-agl.st.ieo.es/boya_agl/plataforma.html


























































































































































