Idò, en un cocó gros i mig banyat hi havia això:
Moltes clovelles, uns pocs fruits, un "parell" de llavors petites i fulles.
Però, ep, sa moneda ja era meva. I tanmateix es paperets com billets banyats bruts de color lila rarot, ehem, haurien quedat feos a sa foto.
(És en broma)
Són parts d'un vegetal submarí que de forma popular nomem alga, alga de vidrier, altina i posidònia. Que biològicament no és una alga, sinó que és més complex, una planta superior amb teixits diferenciats i órgans, vasos de transport de saba, i fulles, tija, arrels, flors, fruits...
És una herba submarina des gènere Posidonia, de s'espècie Posidonia oceanica, que només viu a la Mar Mediterrània. I ses altres espècies de posidònies només viuen a Austràlia, com per exemple sa Posidonia australis, P. ostenfeldii, P. robertsoniae, P. sinuosa i sa P. angustifolia.
Uns bons grapats de desenes de milions d'anys enrera sa posidònia era una herba més terrestre, després s'adaptà a viure a la mar salada.
Vegeu que sa base de ses fulles fa un estoig de fulles marrons. I a sa punta hi mig guaita sa tija gruixada, negra, dura i lleugera, com un tub esponjós. Altres tiges són més corbades, es bifurquen o tenen una lígula petitona arran d'on neix sa fulla verda. Si aquesta s'eixugués semblaria un dard o una ploma.
Mirant de prop es fruits, destaca un que conserva sa branca, es seu peu, que nomem peduncle. I ses fulloles per on s'aferrava a sa planta les diuen bractèoles, o bràctea.
Per s'aspecte, a aquests fruits informalment els nomem oliva de mar, tot i que biològicament són baies. Perquè si es mira bé, sa seva llavor no té una capa dura i gruixada com una closca de pinyol d'oliva. I és que costa diferenciar una baia d'una oliva, una drupa. Per mi que depèn de quina capa de cèl·lules té dura. I aixi, resulta que són olives (drupes) ses fruites de pinyol com per exemple s'albercoc, prunes o cireres. I ses mores de mata de batzer, o es coco, es cafè, pistatxo, s'ametla i anous. Però són baies es dàtil, es cacau, s'alvocat, síndria, meló o ses mores de s'arbre morera.
I ui, ui... Es fruits de sa foto potser semblen una mica massa petits. Tal vegada d'una planta que patí calor, i per això florí prest, i es fruit cresqué poc. Però, si no arrelen, potser se les menja algun cranc. En tot cas, després de sa foto es van retornar a s'aigua des cocó.
Sa llavor de sa posidònia que tengui èxit arrelarà i creixerà de pressa, en unes setmanes.
Adaptat de:Guerrero-Meseguer L, Sanz-Lázaro C, Marín A (2018) Understanding the sexual recruitment of one of the oldest and largest organisms on Earth, the seagrass Posidonia oceanica. PLoS ONE 13(11): e0207345 https://doi.org/10.1371/journal.pone.0207345
(A)Fruit de posidònia FP, clovella / NRS, llavor / R1, arrel primària.
(B) WS Llavor d’una setmana R1, arrel primària / H, pèls adhesius / Rh, rizoma / L, fulles.
Adaptat de: Pereda Briones, Laura & Infantes, Eduardo & Orfila, Alejandro & Tomas, Fiona & Terrados, Jorge. (2018). Dispersal of seagrass propagules: Interaction between hydrodynamics and substratum type. Marine Ecology Progress Series. 593. https://doi.org/10.3354/meps12518
Vegeu (a) arrelament de posidònia al llarg de setmanes. I adalt i a l'esquerra, en altres escales, llavors més petites de dues plantes submarines mediterrànies més,
(b) es gram, Cymodocea nodosa, i sa
(c) Zostera marina, absent a la Mar Balear.
Yu, L., Khachaturyan, M., Matschiner, M. et al. Ocean current patterns drive the worldwide colonization of eelgrass (Zostera marina). Nat. Plants 9, 1207–1220 (2023). https://doi.org/10.1038/s41477-023-01464-3
Zostera marina viu en alguns llocs de la mar Mediterrània. Fa poques desenes de mil·lennis que arribà via Atlàntic, originària del Japó.
Normalment, sa Posidònia es reprodueix de manera asexual, amb una còpia genètica d'ella mateixa, en extensions de tiges o arrels dites estolons amb sos que es clona. O també de forma peculiar, amb plàntules, uns clons que neixen de forma pseudovivípara
que allibera i marxen lluny flotant.O extraordinàriament, es reprodueix sexualment amb flors, fruits i llavors. Creant una nova combinació genètica, amb altres possibilitats i opcions per a adaptar-se.
Adaptat de: Ballesteros, Enric, Cebrian, Emma, Garcia-Rubies, Antoni, Alcoverro, Teresa, Romero, Javier and Font, Xavier. "Pseudovivipary, a new form of asexual reproduction in the seagrass Posidonia oceanica" Botanica Marina, vol. 48, no. 2, 2005, pp. 175-177. https://doi.org/10.1515/BOT.2005.026
(b): Planta de posidònia, i (f) flor amb fruit, i (p) dues plàntules pseudovivípares.
(c): Tres plàntules pseudovivípares amb (fp) peduncle floral, i (r) dues arrels incipients.
Ses corrents i ones tranporten lluny a ses plàntules i llavors i cauen a fons diferents. Així, a la llarga, s'espècie troba llocs nous, opcions més variades, possibilitats per a sobreviure i adaptar-se a es canvis ambientals.
Sembla una estratègia útil, perquè sa posidònia ara està més estressada per sa calor marina, sa contaminació, terbolor, ombra, erosions...
Adaptat de: Pereda-Briones L, Infantes E, Orfila A, Tomas F, Terrados J (2018) Dispersal of seagrass propagules: interaction between hydrodynamics and substratum type. Mar Ecol Prog Ser 593:47-59. https://doi.org/10.3354/meps12518
Si sa plàntula o sa llavor troba bon lloc crea una mata, i s'estén tira-tira durant milers d'anys, en un prat submarí amb microhàbitats tan rics com boscs.
Per exemple, entre Formentera i Eivissa hi ha prats crescuts des d'una sola llavor que arriben quilòmetres lluny. D'una planta que nasqué fa un bon grapat de desenes de milers d'anys, quan la mar era molt més baixa.
En aquells mil·lennis un sireni tataria i tastaria sa posidònia? Es trobaren diverses restes anteriors a Balears (Cañigueral, 1952) que semblaven d'un parent llunyà des dugong. Possiblement Metaxytherium subappenninum que visqué almenys fins fa un parell de milions d'anys. Desenterrava i menjava rizomes de posidònia amb uns ullals d'un pam. Faria de llarg un 4-5 m, com es manatí que viu devers s'Atlàntic. Més que es dugong que viu a s'Índic-Pacífic Est. I menys que es dugong boreal Hydrodamalis gigas de 9 m que visqué en es Pacific Nord almenys fins fa uns dos segles i mig.
Le rhytine boréal. L'Ouvrière, n° 26, 1898. Bibliothèque Nationale de France. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k4598613n/f1.item
Hydrodamalis gigas
Per Austràlia ses posidònies també són grosses i antigues. Hi ha boscs espesos de centenars de quilòmetres quadrats de Posidonia australis. I una planta d'un fruit de fa milers d'anys ocupa centenars de milers de metres quadrats.
Imatge de Dimitris Poursanidis, 2014 https://www.climate.gov/media/14821
S'arrel de sa posidònia construeix esculls que tornen durs com una roca.
Cada any ses fulles li cauen de tardor, quan ja li ha crescut una mica de sa fulla nova de sa primavera de s'hivern.
Un volum descomunal de fulles velles caigudes floten i es remouen, es van allunyant, dispersant o s'acumulen apart. Durant ses calmes marines reposen i entapissen sa superfície, i a poc a poc es desfan en detrits que atreuen animals filtradors. Esponges i animalons gairebé microscòpics i cucs. Es mol·luscs com es bells nudibranquis, i des marisc, com ses copinyes i caragols de mar, o de crustacis com ses gambes, llagostes, crancs i puu.
Puu.
Per mi que alguna espècie de puu deu picar i parasitar es peixos. Si aixec una deixalla des fons i accidentalment faig flotar ses fulles, s'excita un caramull de puu, puces o cuques de mar. Em piquen a ses parts toves de sa pell, ses cuixes i entre es cabells des clatell.
Quan hi ha calma s'aigua torna ben neta i transparent. Amb so Sol baix, o es crepuscles i a s'hora blava és encaptivador observar animals per sobre des fons entapissat de fulles caigudes. Una infinitat de vida variada hi cerca detrits o caça ets animalons filtradors.
A es peix que captura un cranc o un puu, el persegueix tota sa colla! Fins i tot segueixen a es pops i ses rajades. A vegades es crea com una comuna, que sembla una comparsa de carnaval. Algun pop avança desfressat amb peixos variats que s'hi relacionen. Van cooperant, compartint vigilàncies i espai proper, mirades i informacions de perills o de cercar preses. Es pop inclús ensinistra algun peix a copets, o a pedrades, si pelluca més preses que la resta. També si es posa en evidència es seu camuflatge desfressat d'escórpora. A pics tria un lloc que semblaria estrany per a una escórpora, terreny flonjo, molt enterrat a davall s'arena i fulles caigudes.
Ses ones també apropen ses fulles caigudes cap a sa vorera marina. S'acumulen en un brou dens i fosc, o les esquitxen. Si hi ha molta part d'arrels, rizomes o tiges de posidònia indica que sa planta ha patit més mals o erosions per ones.
Sa posidònia crea uns efectes que frenen s'erosió més potent des litoral. A sa rompent li costa avançar i d'empènyer si hi ha es brou de fulles caigudes, o es prat de sa mata viva i ets esculls que sa planta construeix amb ses seves arrels. I ajuda a crear arena, perquè a damunt sa tija i a cada fulla hi creix molta vida aferrada que es desfà en grans d'arena.
També hi havia això en remull prop des cocó amb sos fruits de sa foto des principi. Anà as sac boia, i cap a ses papereres.
O uns papers bruts liles amb estampetes de plàstic iridescents. Amb un caramull de microplàstics, perquè hi deien "500", invisibles de tan petits. Tanmateix no es veurien bé a sa foto, i els vaig estotjar apart.
(És broma)En es principi de s'hivern hi ha més possibilitats d'observar, localitzar i recollir ses deixalles ocultes davall sa mata de posidònia. Aleshores només té sa fulla nova petita, i es fons submarí queda destapat. Durant la resta de s'any estan cobertes per es mini bosc ombrívol de fulles llargues i altes de posidònia.
Cercar quan està destapat en s'hivern, també serveix de truc per a observar per on anar amb més cura. Per a descobrir nacres de roca i molta més vida delicada. Com es cucs que es despleguen fent ventalls en espiral, ets espirògrafs. O ses formacions d'algues grosses ramificades. I ses branques grosses de color rosa des foraminífers microscòpics. I es briozous ramificats i delicats que semblen corall vermell. Tot de vida variada que la resta de s'any viu oculta entremig de sa posidònia.
Adaptat de: Sanchez-Vidal, A., Canals, M., de Haan, W.P. et al. Seagrasses provide a novel ecosystem service by trapping marine plastics. Sci Rep 11, 254 (2021) https://doi.org/10.1038/s41598-020-79370-3
En es fons submarí es mesclen ses restes de fulles velles caigudes, i ses de beines i arrels arrabassades de posidònia. I també ses d'algues vertaderes, i es fems de plàstics, teixits, fils, i altres deixalles. Es decanten i agrupen segons sa seva dinàmica, per sa forma o sa densitat. Allò dens i rígid fa un vaivé diferent a allò més lleuger i del que es va desfilagant. Algunes semblen es borrissols de cabells que aparèixen per es fons de ses piscines urbanes de natació brutes, o es que rodolen per enterra des domicilis de peluts en es dies de vent.
Reposen per es fons d'arena de la mar, per damunt i alrededor de ses dunes submarines efímeres. Amb s'anar i tornar de cada ona fan vaivé cap a sa base de ses dunes, i a seguir ses seves línies. Es van estenent, allargant, i hi rodolen i tornen com cilindres més o menys descambuixats. Si hi mirau ho trobareu fàcil, basta anar observant ses dunes que hi ha alguns dies en es fons submarí. La mar i ses dunes amassen es borrissols de fems lleugers tal com noltros feim xurros i manualitats de pasta, fang o plastilina.
I a poc a poc, amb so vaivé repetit, es flocs es van compactant tant que ets espais per entremig seu s'estrenyen i tornen com un gambaner fi, o més opacs. Filtren i capturen bocins de fibres petitoníssims, trossos de fils, microplàstics o grans d'arena.
Adaptat de: Gerardgiraud https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... _sable.jpg
Si rodolen prou, es flocs opacs tornen densos com pilotes de fibra marró. Amb sa forma d'esferes gairebé perfectes, que nomem 'pilotes d'alga', o també les nomen ses 'bolles den Neptú'.
Formalment les nomen egagròpiles. Tal com ses restes no digerides que tosseixen ses aus, moixos i molts altres animals.
Idò, almanco fins fa poques dècades deien que aquestes bolles de sa platja eren de pèls d'ases i cabres!
Adaptat d'original de domini públic.
Dispositiu submarí TOP SECRET
Nooo caga bolletes de popó!
Discretament sembra pinyols com d'olives, 
d'on creixeran pilotes egagròpiles. Que recull en estar madures, 
però... ep, se'n hala alguna d'amagatotis! 
-BéeeeE de déus! No molestis s'alga! No toquis ses pilotes, o di plaere, et molestaré béeeeE!
Diu sa cabra d'aigua, mig en danès. Idò, és tota una danaide. 
(Ep, que és una broma)
Adaptat de: Bruce Mozert (~1950) https://en.wikipedia.org/wiki/Bruce_Mozert Humor suggerent des sudest dets EUA. Thalassia testudinum, Zostera marina, Halodule wrightii?
Què deu ajudar, o perjudicar, a sa posidònia? S'arrelament i creixement varia segons sa llum, onatge, es tipus de substrat, si és de roca, grava, arena... I possiblement de si hi ha disponibilitat d'algun nutrient o component especial, com per exemple certa microvida, ferro o altres minerals... O sa temperatura massa alta l'afecta malament, però pateix menys si es relleu des fons li atraca ses corrents d'aigües fondes fredes.
La perjudicam amb...
-Sa calor i onatge per es canvi climàtic i s'efecte hivernacle que provocam.
-Sa terbolor i enterrament per es trànsit d'embarcacions a zones poc fondes, amb ses extraccions i abocaments de materials des fons, escorrenties, removent s'arena de ses dunes, obres que alteren sa dinàmica costera...
-Erosions per sa pesca i fondeig de navegació, o amb deixalles remogudes amb so vaivé de ses ones. P. ex. cadenes i àncores, pesca fantasma amb fils i xarxes, cordes i peus de fondeig, embarcacions esmicolades o mobiliari urbà vandalitzat. Afecten cobrint, llaurant, arrabassant.
-Abocant contaminants o pesticides, alguicides, herbicides via clavegueram, pluvials, torrents, amb residus de piscines, ramaderia, regs, industrials, urbans i de neteja. O olis de navegació a motor, salmorres de purificar aigua.
-Afavorint espècies d'algues invasores buidant es llast d'aigües foranes.
-Abocant excés de residus orgànics, adobs, excrements. Inclús fósfor d'orina per massificació de banyistes. Creixent espècies que enterboleixen racons poc renovats d'aigua marina. Poden arribar a asfixiar es fons.
Una acumulació de fulles puntual i anual normalment es desfà de forma natural. Ses restes també es dispersen tira-tira amb sa pluja, vents, corrents, onatges. Van cap a fora esquitxades, o a clarianes buides. Per ventura alguns cercles de fades hi tenguin relació, vegeu que costa saber perquè existeixen, és incert, o podria ser per motius variats:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cercle_de_fadesA vegades en alguns punts pot haver un cercle viciós de mortaldats i acumulacions massa grosses i duradores. A racons estancats amb algues i microalgues, contaminacions i aigües brutes urbanes, de camps i de sa massificació humana.
Em recorda a s'arena eixuta d'algunes platges on hi havia enfilolls amples amb moltes closques de mol·luscs morts almenys devers ets anys 70s-80s o 90s. Per atravessar-ho calia caminar protegint es peus descalços. Possiblement sa mortaldat de bivalves seria per onatges i per sa temperatura, o contaminacions, malalties, o ses "regeneracions" artificials de platges o obres litorals. I ses closques es netejaven o dispersaven a màquina, i ses més belles senceres també es recollien com souvenirs gratis.
Cal anar amb cura, perquè si s'afecta a una part important de sa planta aquesta no es recupera, o molt lent. Creix o es reprodueix ben a poc a poc, només s'estén uns centímetres en un grapat d'anys. En un gest, per exemple amb una cadena o una àncora a mal lloc, es pot destruir s'avanç de segles enrera, i per es futur.
Moure ses fulles caigudes no les afecta massa, ni tallar unes poques puntes de fulles vives, que si va bé i no emmalalteixen es regeneren, sa fulla creix de pressa i després cau a sa tardor. Però sí que les afecta bastant arrabassar massa part de sa fulla, sa beina, tija, rizomes o s'arrel.
Adaptat de: Albert kok https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... donia1.jpg
Sa posidònia és un graaan tresor:
-És del millor alliberant oxígen o enterrant gasos d'efecte hivernacle. Més que sa majoria de sa selva, es boscs i moltes algues.
-Aclareix, filtra i neteja s'aigua. Agrupa i enterra es contaminants i residus per es fons. O els reté i treu a fora de la mar.
-Construeix un microhàbitat ric com un mini bosc de fulles i tiges ple d'animalons.
-Hi viuen i crèixen molts animals formadors d'arena, inclús de color rosa.
-Ses fulles caigudes i acumulades tornen com una sopa nutritiva.
-Ses restes amuntegades i eixutes a sa platja apantallen es vent. Fan de barrera de s'erosió de ses dunes, i hi capturen s'arena.
-Ses fulles ben eixutes fan bona olor. És bona per a descansar-hi, fa un llit com de coixí (es nom d'alga de vidrier ve de s'ús com amortidor d'embalatge de vidre). Es desferra i neteja més fàcil que molta arena de platja que fa com picadís. Sa fulla eixuta i sencera és senzilla de netejar de sa tovallola i de sa pell eixuta a la vista (però no tant si està inaccessible a s'esquena).
-Ses mates vives i sa "sopa" de ses fulles caigudes frenen ses rompents d'onatges.
-S'arrel construeix esculls que també frenen ses ones i s'erosió.
-Es prats marins filtren i redueixen es patògens humans en es medi i en es marisc. Inclús es resistents a antibiòtics. Vegeu un vídeo i dos recerques, clicant a
https://youtu.be/Mt3za0G6ack 
Seagrass Ecosystems Can Significantly Reduce Human Bacterial Pathogens in Seafood
https://doi.org/10.1038/s41893-024-01408-5 
Seagrass ecosystems as green urban infrastructure to mediate human pathogens in seafood.
https://doi.org/10.1007/s00227-021-03963-3 Lower Vibrio spp. abundances in Zostera marina leaf canopies suggest a novel ecosystem function for temperate seagrass beds.
Adaptat de: Bruce Mozert (~1950) https://en.wikipedia.org/wiki/Bruce_Mozert Humor suggerent des sudest dets EUA. Thalassia testudinum, Zostera marina, Halodule wrightii?
Si ho cuidam, viurem bons capficos, i una platja més guapa!
I qui no ho cuidi, ja pot anar...
a fer capficos amb sa Cabra di Plaere
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...
