Fauna marina, temperatura i cura litoral nedant jugant

[Tord blau]

.

Temperatura marina i nigulets submarins, peixos forans...
Curiositats de nedar jugant netejant la mar a sa primavera d'hivern (tardor)
Inspirades observant es peix papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense

A sa tardor s'atmosfera i enterra es refreden abans que s'aigua marina i ses coves des subsol. Es darrers anys la mar superficial està més càlida, inclús a més fondària! És una gran massa amb una inèrcia d'energia calorífica estotjada descomunal.
Es capficos de tardor tornen mes calents, independents de sa meteorologia, de s'hora, de si fa Sol. Però ens afecta d'altres maneres que no van tan bé, impacten a sa pràctica de nedar cuidant es medi, i sa vida marina o s'erosió des litoral.

Més temperatura i baf d'estiu
En s'estiu sa calorassa afecta a ses algues, plantes com sa posidònia, ats animals. Ens ompleix tot de baf,  costa anar a peu a la mar per a nedar i evitar mals per calor.
Hi ha més onades de calor, quan coincideix poc vent i una dorsal d'anticicló africana ens queda estacionaria. Sense vent, s'evapora i refreda menys s'aigua marina superficial i s'escalfa profund.
En es litoral sa calor acumulada a la mar perdura a terra de vorera, durant ses nits tòrrides consecutives, i tanta humitat, baf, compliquen es descans. Afecta molt a sa salut, una fatiga per calor acumulada durant diversos dies i nits, sense mínimes prou templades com per a un cicle circadià amb suficient recuperació.
Hi ha menys freqüència pluja i escorrentia, però sa que apareix es torna més energètica, violenta, de cop, incerta, amb ventada, esclafit o llamp.
I també s'ha trastocat es vent d'estiu diari de s'embat, de mar cap a terra. No remou igual s'aigua verda a sa vorera, ni es retorn des fems surant que havia caigut a la mar. En canvi, es vents de lluny duren varis dies, i ses ones de fons comanden més es destí des grumers i fems a cada vessant de costa. (fems ≈"escombraries", singular/plural. Vegeu https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=f ... search=fem
https://deiec.iec.cat/#c_fem_0)
Sa pell, tan calenta i banyada, ens torna més tova i és més fàcil patir erosions i ferides. I s'hi crea prest cau de cultiu d'infeccions. S'han de tractar ses raspadetes a sa pell abans i millor, i tanta ferideta delicada i en cura ens limita es bany, nedar, o recollir fems nedant.
Tanta calor empitjora s'efecte des contaminants i plàstics, o sa microvida patògena o perjudicial que hi viu, quan es supera certa temperatura de s'aigua.
A ses voreres solejades amb extensions grans amb poca fondària i a recer, ses temperatures marines superficials amb més de 27 o 28°C duren més setmanes i arriben abans. Activen es metabolisme i sa fam des crancs, peixets, i sa seva fam i mortaldat. Ens mosseguen més sa pell, ben tova, i ens convé nedar vestit.


Cranc sabater afamegat, per es metabolisme energètic activat per sa calor.
Em menjava sa pell des peu, el feia fugir i en no res em tornava per sorpresa! Quins espants i pessigolles! Hi, hi.

En es futur pròxim, amb s'aigua tan calenta, possiblement s'adaptin aquí més soques de microbis de latituds càlides, que tornen perillosa qualsevol ferideta nedant, o queda amb una cel·lulitis.

Canvis de tardor
Sa zona i mar Mediterrània està més afectada i escalfada per es canvi climàtic, comparat amb la resta des planeta. I sa calor s'acumula i arriba més cap a sa tardor i hivern. I en venir fred meteorològic contrasta i provoca fenòmens puntuals violens i locals. Ens afecten més es corrents en jet i ses baixes pressions i bosses d'aire fredes des nord. D'onotes marines, torrentades, gotes fredes, esclafits de vent, caps de fibló...
Són un conjunt que afecta ses voreres i a qui hi neda, es risc i fatiga, incerteses. Hi ha més erosions i escorrenties, imprevists i descontrol de residus, en sa terbolor de s'aigua, es fred variable...
Quan ha plogut es fan més petites immersions, per a poder observar bé el que sura. I amb so fred, costa enfonsar mig metre es cap i mirar amunt per a clissar es fems surant en una mar amb una capa tèrbola davall aigua dolça.
Ses tempestes de llamps també aturen capficos. Inclús alguna ona potent, veloç i baixa de meteotsunami o rissagues, que ve de lluny i ens sorpren a racons poc habituals.
Sa temperatura de s'aigua de tardor i bona part d'hivern no és tan freda, permet nedar més còmodes, s'allarga sa temporada de capficos amb poca roba d'abrig.
Es nedadors a la mar perceben molt es canvis de temperatura, i més si es cerca nedar amb roba àgil i fina. 🏖
També és important i diversa s'adaptació personal as fred. Sembla que millora bastant amb s'hàbit i record de nedar en aigua freda. I es cos respon més bé, instintivament, i modulat imaginant, almenys ja uns minuts abans des capfico.


Mapa de llamps registrats durant una hora de tempesta elèctrica. Sa majoria entre devers només mitja hora, de 15:00 a 15:30 h. A més, possiblement no marca tots es que toquen terra i ramificacions.
Un impactà a dos turistes a s'arena de Cala Mesquida. S'assenyalen dos llamps registrats no gaire lluny i devers aquells minuts.

Triant lloc poc fondo, assolellat i a recer des vent, per a nedar netejant la mar
En es capficos de tardor sa temperarura encara varia prou segons ses ones i sa meteorologia, i d'altres circumstàncies. És útil encertar es millor moment i lloc per a allargar es capfico amb menys roba, còmodes i segurs. Més adaptats per a cuidar s'entorn netejant s'aigua nedant i passant gust.
En general, sa temperatura es manté més elevada a ses voreres poc inclinades i poc fondes de molta extensió. Per exemple ses cales grosses a recer, ses platges àmplies i protegides, amb molta zona calmada, poc fonda i solejada. I el més senzill de tardor és triar es lloc i hora amb poc nigul, poca ombra i a recer des vent, amb s'aigua encalentida per es Sol. Poc després des migdia solar es manté unes hores es màxim de temperatura de cada dia. Dit en general, si durant es dia no hi ha un refredament sobtat per pluja, niguls, un canvi a s'orientació des vent, de ses corrents, ones.


Imatge de TIAMAT, SOCIB.es Vegeu sa darrera gràfica diària clicant a
https://www.socib.es/users/mjuza/observ ... mod_es.png
Temperatura superficial a mar oberta, a certa distància de sa costa. Observada i prevista segons models. No apareix aquí, que ha anat pujant més es darrers anys.
Sa temperatura és diferent més arran de sa costa marina:
○ Menor, on es relleu submarí prou vertical eleva corrents d'aigües profundes o ones de fons que arriben. O es racó on fa ombra, vent orogràfic i rompents d'ones de fons esquitant evaporant-se refredant. O si un torrent, baixant o surgència submarina aporta aigua dolça, que sense sal sura més, tot i estar més freda.
○ Major, a sa vorera poc fonda i prou extensa i horitzontal, a recer i amb calma de vent i ones, assolejada.

A s'inici de sa tardor i s'octubre, s'aigua més superficial i calmada marina pot arribar a un diürn d'uns 25-26°C. I ull, que seria es màxim ben superficial, i a racons extensos de poca fondària, a ses hores més càlides i des dies més solejats, a recer, amb calma marina.
Per a nedar, fa més temperatura a s'aigua que de primavera, que ve freda de s'hivern. Si sa temperatura superficial s'ha refredat de cop amb una pluja, ara es recupera diferent, està més calenta a uns pams.
Però de tardor es niguls, vent, ones i pluges o calabruix, tendeixen a més forts i violents, de quan ens arriba un fred d'alçada que contrasta amb tanta energia acumulada a la mar. Destorben bastant as capfico uns dies, i tampoc ens podem encalentir tant amb so Sol, que va més baix. Es dies duren entre unes onze i dotze hores, menys que ses gairebé quinze de finals de primavera.
Després, a sa tardor de principi de novembre la mar arriba a uns 23°C, i llavonses davalla ràpid, a 19°C en setmanes. Es mínim anual seria d'uns 14-15°C, entre a finals de febrer o inici de març.
Quan fa bon dia, amb calma i Sol, en aigua superficial a 25°C bastanta gent sana podria nedar tira-tira dues hores sense sa roba càlida de natació, es neoprè. És com sa temperatura de ses piscines de natació esportiva, a uns 24-26°C. Diferents de ses d'esbarjo, relaxació, teràpia o aprenentatge, a 27-29°C.
Altra cosa és s'adaptació personal as fred, i s'hàbit, s'adaptació escalfant i activant-se psicològicament, o es metabolisme energètic en es ritme circadià, setmanal, mensual...
També dependrà segons s'activitat i motricitat de sa pràctica. És clau sa intensitat i sa duració de sa pràctica. És especial quan volem netejar i tractar un racó viu amb més tacte, delicadesa i gentilment. Si nedant ens movem poc ens caldrà més brevetat, equipament de roba i preparació. I també quan només nedam netejant bastant quiets, i a una zona més freda, ombrívola, amb pocs desplaçaments, i hi enfonsam es cap.


Racons refredats degut a s'orografia, corrent, esquits i ones de fons
S'aigua calenta salada és menys densa i 'pesa' menys que sa freda, sura més i tendeix a desplaçar-se cap a sa part superficial de la mar. I defineix una franja visible, com separada, on inclús sa microvida o es seu comportament hi varia. En canvi, com més profund es neda s'aigua es percep més freda. Però, ull, no és així sempre, sempre, llegiu a un grapat de paràgrafs més avall, el que succeeix quan sura aigua freda dolça a la mar.

Per sobre d'una mar molt calmada s'estructura una capa fina calenta, com una franja en estrats. I sa més marcada és sa més superficial. A uns pocs milímetres o centímetres de profunditat es contrast de temperatures pot ser gros si hi ha molta calma i fa Sol, poc vent.

Ets esquits de ses rompents d'ones de fons evaporant-se davallen sa temperatura de s'aigua arran de vorera, i també des litoral. Sa roca esquitxada i exposada a es vent es torna gèlida. Terra endins es refreda bastant si hi arriba aquest oratge de mar xocant amb esquitxos d'ones.

I és peculiar una efecte a ses voreres més exposades a ses corrents d'aigües profundes. On ses aigües fondes que s'atraquen a sa costa troben s'obstacle des fons i s'eleven. Aquí s'aigua freda que ve pes fons aflora a sa superfície, entremig de s'aigua superficial càlida, i en baixa sa temperatura.  🌡   Just on aflora s'aigua fonda es capfico i es nedar torna ben fred degut a aquesta relació entre orografia de sa costa i ses corrents fondes.
Això varia segons sa direcció de ses ones de fons i de ses corrents durant aquella estona. És útil diferenciar-ho, per a no nedar on és massa fred.
I és que ses corrents i ones de fons poden anar ben diferents a ses ones des vent. I tocant es fons i entre puntes de sa costa flueixen diferent. Per exemple, formen rotors i calmes a darrera es sortints des litoral, en es racons a resguard. I just allà, vist des de fora de la mar sembla calmat, però en nedar-hi ens sorprenen ses corrents fortes i es vaivens potents i freds.


Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.


Mar refredat per ses precipitacions, surgències i abocaments dolços
S'aigua dolça i freda de sa pluja baixa ràpid sa temperatura de sa superfície de la mar. La pot refredar dos o tres graus de cop!
A s'inici de primavera d'hivern sa temperatura es recupera prest, en un o dos dies, perquè la mar tèbia és grossa, amb molta massa, com amb molta 'inèrcia' de calor.
I a mitjans de novembre ja es nota bastant que no recupera sa temperatura tan ràpid. Es fa més evident sa inclinació i sa manca de Sol, i es suma a més pluges, vents forts i freds.

S'aigua dolça de sa pluja pesa menys, és menys densa i sura més, per no tenir sa sal, encara que sigui més freda que la mar. Aquí s'aigua és més densa per sa sal que per sa fredor. I si està congelada com es calabruix encara flota més.

I hi arriba s'aigua dolça i freda indirecta, que ve de terra amunt d'un vessament o un abocament a una pluvial, un torrent. Per exemple he vist a pluvials sobrants de regadius, de gespa i plantes. I de netejar o regar pistes esportives, alguna de gespa artificial o cautxú, de rentar cotxos, bugada a terrasses o comerços. I de sa neteja de carrers amb excrements, sa neteja d'animals a comerços, o granges amb abocaments de residus de ramaderia a torrents. I piscines o pous negres abocant o filtrant arran de mar, o en es subsol a cavitats. I sa neteja d'aceres, carrers i terrasses, platges de piscines. O aigua bruta per incidències i pèrdues des clavegueram cap a ses pluvials, quan es saturen amb ses pluges torrencials. O dets embossos deguts a ses tovalloletes, i és que ens es clavegueram fins tot apareix arena, terra, branques, lones, mobles i matalassos!
En principi ets emissaris d'aigües residuals abocarien i dispersarien sa seva brutor lluny de sa vorera. Quan funcionen bé, si no s'embossen, foraden o espenyen. I a més, a algunes voreres s'aigua dolça bruta brolla de tubs avariats o oberts. O més rar encara, que hi hagi aigua calenta salobre que prové de refrigerar.
S'aigua bruta dolça es comporta una mica com s'aigua dolça natural subterrània que arriba a la mar un temps després de ploure, que brolla i ascendeix d'una surgència submergida en es fons.
Ses plomes o ventalls d'aigües brutes dolces floten, i sa seva taca pot arribar a mesurar més d'un quilòmetre. I segons es vent i s'ona poden arribar surant a sa vorera i acumular-se en es calonet a on nedam.
🏞
S'aigua dolça sura bastanta estona sense mesclar-se amb sa salada. Va per a sobre de la mar durant hores, o encara més si és molta i hi ha calma a la mar. Sa seva capa dolça s'estén com si fos una taca d'oli, escampant-se fina.
S'aigua dolça, bruta o neta, s'acumula en es racons i entrants de sa costa arrecerats des vents sortints. Així a algunes voreres i calonets sa superfície de la mar torna dolça i freda. Hi queda com aturada, tot i ser dins la mar. Forma una bassa freda i estancada, i queda aïllada entre sa gran extensió d'aigua més càlida i salada! Es manté quieta fins que la mouen ses corrents, es vents i ses ones, o es dissol més lentament. 🌩 Si cau o brolla prou aigua dolça, es refreda s'aigua superficial a ses voreres durant uns dies, fins que s'escampa més, es dispersa es seu fred i sa dolçor.

Es punts freds de la mar superficial afecten mooolt a es capficos! Sa diferència de temperatura és grossa, i en pocs metres de separació! Es nota ben prest a sa pell i es cos, i més si es neda sense tratge, hi, hi.  



Adpatat de XKCD.com https://imgs.xkcd.com/comics/deep_end_2x.png
Aquest croquis, serviria? Idò, s'humor va bé per a tolerar es fred.

Capficos cercant sa caloreta durant sa tardor,
i veient sa dolçor de s'aigua mirant amb sos ulls!

Quan es neda a mar obert, si es passa a nedar a un racó on s'acumula aigua freda dolça surant es pateix pes canvi de temperatura. Convé fixar-s'hi!   
Ajuda atendre a què s'aigua dolça a la mar es veu amb sos ulls. No només es percep amb sa pell o amb sa fredor des cos. Aquesta peculiaritat és ben visible, i es troba fàcil nedant observant amb ulleres de nedar.

Hi ha una capa d'aigua dolça neta translúcida surant degut a es canvi de densitats!
Basta cercar s'efecte òptic creat pes canvi de densitats des medi aquàtic, que és típic des dies que plou i arriba aigua dolça a la mar calmada.
Primer apareix una capa tèrbola o translúcida superficial, que és deguda a aquests efectes òptics de ses diferents densitats de s'aigua. Una persona nedant surant a la mar, si està a sobre de s'aigua salobre i dolça veurà es fons borrós. Inclús si es mira ses mans o es peus semblen borrosos!
I és sorprenent,  perquè basta baixar es cap a uns pams de profunditat, i de cop sa vista torna nítida i transparent!    Perquè quan es baixa a més avall d'aquesta franja superficial dolça i poc densa, s'entra en un entorn d'igual densitat, i s'evita s'efecte òptic de sa terbolor pes canvi de densitats.

Un truc: enfonsar almenys uns pams es cap, i mirar cap amunt, per a clissar millor es fems surant, evitant sa capa tèrbola d'aigua dolça superficial Però, quan nedam i fa fred, costa repetir-ho, hi, hi.

Peró, nedant, sorprèn mooolt que a pics, en submergir-se on hi ha aigua dolça freda surant, s'aigua fonda, completament salada, és més càlida que sa que sura! ☺ Es sent manco fred nedant pes fons que surant!

Inclús, a pics, si es neda en un racó amb aigua dolça freda acumulada surant, i es va cap a mar oberta, hi ha gustet! Just a uns pocs metres, fora d'aquest redol dolç, de cop es percep que s'aigua de la mar, tota salada, és càlida i nítida!

Una situació o particularitat diferent, molt localitzada, succeeix en es punt exacte on hi ha ses surgències, fonts submarines d'aigües dolces. Es seu flux és fred, però va pujant cap a sa superfície perquè és dolç, sense sal densa. I tot es seu trajecte submarí vertical i aferrat alrededor seu és manté borrós i fred!
I és un bon truc emprar ses surgències a tocar de ses voreres, perquè permeten acabar es capficos amb sa pell més dolça. I en s'estiu,  amb la mar calentota, conèixer aquestes surgències permet nedar més agradable i alleugerir sa fatiga pes baf.  A sa seva vorera, es dies de més calor, es repòs es pot alternar amb un bany dolç i refrescant!  Inclús amb alguna dutxa, omplint-ne una bossa, i així treure's sa sal de sa pell en acabar de nedar.  ✌
I si es coneix s'entorn, s'aigua dolça d'aquestes surgències marines potser poden servir per a omplir sa cantimplora. Amb molt ull a si cal potabilitzar-la, o a si podés haver contaminacions terra amunt, per exemple de filtracions o vessaments d'aigües brutes o lixiviats de residus.



I també hi ha tels i nigulets dolços colorits!
S'aigua dolça que arriba a la mar es va mesclant amb sa salada, i crea un altre efecte més dificil de percebre, discret, i no tan habitual. Més visible mirant horitzontalment, just a sa part baixa de sa capa dolça translúcida surant. És una franja fina colorida, com un tel verdós, i en algun moment marcat i finet marró, grogós. En alguns punts sembla que té com brillantors o onetes, un micromoviment intern. Es va estenent o difuminant, normalment en un grapat d'hores, un dia, o dos. No sé si és degut a arribar aigua tèrbola d'argila, i un efecte fisic d'intercanvis de sals, superposicions i decantacions per ses densitats, de ploure pols o remoure pols a sa vorera... o també biològic, per microvida?


Aquí un altre efecte, molt major i comú:

Aigua de mar verda en s'estiu, amb molta llum i temperatura, a zona de platja a racó on va s'escorrentia de dutxes salades. Després de dies de calma, sense ones de fons, i amb moltes setmanes de llum i calor.
Sa verdor és per microalgues superficials, que normalment no són tòxiques per a sa vida marina. I a ses platges urbanes i populars es fan controls de qualitat de s'aigua.
Però s'ombra d'elles, i sa calor, canvia sa s'activitat de ses plantes i s'oxígen a s'aigua per davall, mes fonda. Hi pot provocar mortaldat, acumular-se detritus, potenciar sa microvida més tòxica.
Tot dependrà de si arriben corrents i ones de fons, diluint sa proporció de microalgues superficials.


També és comú i estacional es color verdós quan fa dies de molta calor i hores de Sol. En es racons de ses cales, degut a ses floracions, es blooms de microalgues, i sa columna d'aigua torna ben verda. Però aquesta darrera situació també és diferent des casos més greus, amb hipòxia des medi, mortaldat, eutrofització, aparició de microbis més tòxics. Que succeiria en es racons més calmats de voreres tancades, amb filtracions d'aigües brutes, molts banyistes. Possiblement també es micro i nano plàstics empitjorin una micona aquest cicle, almanco ho sembla a algun model teòric. Seria degut a què provocarien sa mortaldat de plàncton petit, o microscòpic que caça i acumula es micro i nanoplàstic amb contaminants, que perduren, i afecten més i de cop quan fa calor.


O, hi ha altres canvis de color per cicles estacionals que també arriben a zones de mar oberta. Es plàncton apareix més, i torna tota la mar més de to verd o groguenc, fins a bastanta fondària, almenys cinc metres.
Succeeix bastant per canvis típics de final d'estiu i inici de tardor, per haver menys hores de llum, més inclinació des Sol, si ve aire fred... Per mi que també varia segons s'hora cada dia, que és circadià, per sa migració vertical de plàncton. Potser més on ses corrents aporten detritus o restes orgàniques, com per exemple dies després de pluges torrencials.


I hi ha nigulets blancs, com fets de micro bimbolletes d'agulla, però sense ser bimbolles...
Com bromes o boirines submarines superficials, ocupant almenys milers de metres de litoral. I en alguns punts fa com un nigulet que davalla devers un metre. Serien restes ja mig dissoltes de grans ventalls d'aigua dolça bruta que ha caigut o arribat surant, o de ploure pols?

Altres són nigulets petitons, de pocs metres d'ample. Passa més, per exemple a on arriba un broll d'aigua a la mar, que davalla concentrat en un punt a la mar, per exemple després de ploure una mica.
Nedant per sobre, envoltat d'aquest nigulet, es veu tot boirós, blanquinós. Per a observar-ho, es millor punt de vista és des de uns metres seu, i de través horitzontalment. O submergir-se prou lluny davall seu i mirar amunt. Està ben aturat flotant aprop de sa superfície.
Passada una bona estona, unes hores o a vegades un dia, es nigulet es va desfent, i va baixant a mig pam i creix fins a devers uns dos pams de fondària potser.

Aquests nigulet submarins semblen fets com d'aigua tenyida de blanc, però bastant neta. A vegades apareixen després de pluja, o si es veuen bé quan plou sense vent, i la mar està calmada. Per mi que serien per contrast de salinitat i temperatura, alguna brutor o pols, o altre procés físic, o microbiològic, de microplàncton... o de reproducció d'animals?





⚗ Aprop dets entrants de ses voreres hi ha baixants de pluvials, i nigulets blancs similars. Ull, que sovint són aigües dolces brutes!
Fan bafs que maregen, irriten si hi ha contacte llarg a parts sensibles i ferides, o quan sortim de s'aigua, perquè s'evaporació concentra sa contaminació a sa pell.
Poden aparèixer de cop, per exemple amb un vessament. I contenir residus de lixiviats, llims contaminats, partícules de brutors, detergents, lleixius, alguicides, biocides, floculants. A vegades provenen netejar a terraces, piscines, contenidors de fems, o cotxos! I aboquen poals i s'aigua bruta enterra, es carrer o en es conductes de ses aigües pluvials. ☣


Altra cosa són ses capes finíssimes que suren a ses calmes i es vent escampa. Poden ser de pols de terres, o si tenen un to grogós o verdós en primavera solen ser de pol·len des pins.

Peró si són capes iridiscents, com aquí a sa foto, és mala senyal! Serien capes de contaminació moolt tòxica que s'escampa. Del que nomem vernis que es va desfent, chapapote, o de greixos de motors que perden olis, benzina, gasoil.
Ats anys 70 o 80s, es banyistes caminant per cales o platges de Mallorca, gairebé sempre acabaven amb vernis aferrat en es peus... mala cosa!


En general, es tels i nigulets típics de desprès de ploure van creixent durant un dia, i després es van dispersant, dissolvent-se i difumuminant-se en un dia o dos. Ses etapes per mi que coincideixen sovint en aquest ordre, que són comunes. Ets efectes i sa durada varien una mica. Supòs que segons el que contengui s'aigua, sa quantitat, es contrast de temperatures, s'horari de sa pluja i sa llum, s'època, contaminacions, si hi ha molta microvida... i si tot es dispersa amb ones i vents.


Gif de geocities.com/Heartland/Valley/1371/shfish2.gif

Calor, llum i afectacions a vida petitona filtradora, es menjar de peixos. 🌡

A ses voreres calmades es percep millor sa formació a s'aigua de diferents tels verdosos, o ses boirines blanquinoses. No tot són brutors, algunes vegades són reproduccions, ous i esperma d'animals...
Tot és intens ats entrants de ses voreres, entre esculls, en es cocons o basses. Ses ones ho acumulen o ho remouen. Influeix a sa vida que hi viu, com es crancs, o a sa que hi flota, com es plàncton de larves, ous, gambetes, copèpodes, rotífers.
I també hi influeix s'aigua freda dolça que arriba amb una pluja o escorrentia. I s'aigua bruta, que sura més... o sa llum artificial, i es renou de ses barques, ses ombres de ses visites, o el que van trepitjant.
Inclús es Sol i sa Lluna hi influeixen bastant a aquestes capes superficials, per sa calor, o per es tipus de llum.
Sa llum de sa Lluna és més freda, però proporcionalment més blava o actínica, no és intensa, però sí potenta, i marca ben diferent es colors, i ses etapes de molta vida marina. 🌡Com sa llum ultravioleta a una sala de ball, que torna llampants a alguns colors, i ens inspira a festejar!?

Inclús llum de lluna artificial de planetari,
vegeu https://youtu.be/lNFbbWOM5FU


Sa lluna, o sa falta de lluna, fa de senyal, i de cupido per a sa vida!
Sa llum que varia influeix en es peixos, es plàncton, sa pesca i festeig. Sa migració vertical diària a és descomunal,
vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Migraci%C ... i%C3%A0ria

A partir de certa temperatura alta de s'aigua, (>29°C?) i com de cop, es fems i contaminants afecten mooolt més... a es menjar des peixos, a sa microvida, ats animals filtradors i as zooplàncton que filtren moltíssima aigua. Aquests acumulen molts de nanoplàstics, i es seus additius tòxics o es contaminants adherits.
En canvi, es plàstics afecten menys, perduren més anys i es degraden lent, a llocs freds, foscs, calmats, ombrívols, fondos o poc airejats.


Bimbolles per residus d'abocaments d'embarcacions.

A la mar també enterboleixen sa visió i suren altres brillantors típiques. Per exemple, es nigulets breus de bimbolletes de xocs d'ones. Bimbolles comuns, de tot l'any, on piquen ses ones, o si ens passa arran s'hèlix d'alguna embarcació que ens ve directa per a espantar i ens fa una gran ona, girant en es final tal com derraparia un cotxe. Similar ses motos aquàtiques, amb jet... O, si una moto subaquàtica gamberra veloç ens xoca i ens amolla un nigul de bimbolles, d'alliberar aire comprimit, que estava dissimulat a dins seu. Possiblement per a intimidar... si cometia una infracció navegant i bussejant sense permís especial, en un zona on es limita.
Són nigulets diferents, més dinàmics, i només duren uns segons o poques hores, depenent de si ses ones continuen picant fort a devora.
I és curiós que alguns peixos trien aquests nigulets dinàmics, com fan ses oblades (Oblada melanura). Hi ha dies que hi cerquen, i piquen ats hams surant de pescadors que ho aprofiten. Ses oblades neden ben àgils per ses rompents, com jugant... surfejant subaquàticament, hi, hi.


Espumes acumulades de detritus orgànics.

A vegades també es fa molt visible s'espuma surant, feta de sa matèria orgànica microscòpica, de micro vida, o sa seva mortaldat i de detritus. Es veu fàcil a ses esteles d'embarcacions es dies de calma. Per mi que deu ser més comuna després de sa mort des blooms de vida, amb un contrast de fred, o zona on sura s'aigua dolça.

A alguna vorera s'acumula molta espuma, com una "festa d'espuma" natural. Si ses ones i vents arribant piquen fort durant hores o dies, i l'atraquen. Per mi que seria després d'una mortaldat, per una pluja amb fred i poca llum de tardor o hivern... i per contaminants tòxics? Coincideix prou a voreres on havia arribat aigua residual amb restes orgàniques. I es que inclús se'n tira dedins grutes marines, o per tubs davallant baixants.

Ull que certes espumes, esquitxos i aerosols possiblement porten més contaminants tensioactius, surfactants. Alguns són contaminants "per sempre", com PFOS i PFAS, afegits a plastificants, rodes de cotxe, plàstics, de productes de neteja i molts altres. Des d'emissaris suren i floten llargues distàncies, inclús centenars o milers de quilòmetres. Finalment, esquitxats entre roques, ens tornen terra amunt com aerosols. Alguns causen patologies greus a baixíssima concentració, i es transfereixen a ses següents generacions amb sa reproducció.


Fems recollits de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia. Aprofitant una calma marina enmig de dies d'ones de fons que els van desenterrar o desincrustar. Alguns de naufragis moderns embarrancats. Na Ferradura, 2023.

🖼🏝🏖

És com un popurri que es va trobant més en ets entrants marins. Zones amb baixants d'aigua dolça aprop, o d'aigües brutes o tèrboles. Llocs arraconats des vents sortints, amb residus acumulats durant llargs períodes, junt amb objectes que arriben flotant, com fustes o plàstics antics, o nous. Hi ha alguns fems que passat un temps es desfan fàcil, es poblen com d'un substrat, amb incrustacions i plaques de microvida.
A ses voreres, es fems pateixen més xocs, canvis de temperatura o llum. Estar tot flotant tan junt i acumulat n'accelera s'erosio, o almenys és diferent. Ses ones des temporals els esmicolen o els tornen vells abans. S'enfonsen, si guanyen vida aferrada i pes... o al revés, unes algues amb bimbolles els tornen a fer surar, almanco uns dies.
Amb sos xocs, es fan més petitonets, com es micro i nanoplàstic, que van mar i aire enllà. Tornen com "espurnes" salades, aerosols, pugen esquitats a s'aire, i es dispersen.
Es fems molt petitó, encara que sigui dens, flota a s'aire, hi ha altres interaccions físiques, els és similar nedar en melmelada. Així es micro plàstics i detritus tornen a terra i aire amunt, volant per tot es planeta. I acumulen i transporten altres tòxics i microvida patògena aferrada. Per exemple, moltíssima pols des pneumàtics, amb sos seus propis contaminants per sempre.
Com més petits, més poden penetrar per tot es cos d'animals i persones... i més superfície d'intercanvi físic i biològic tenen respecte as pes, mooolta superfície.



Imatge de: Microplastic Human Dietary Uptake from 1990 to 2018 Grew across 109 Major Developing and Industrialized Countries but Can Be Halved by Plastic Debris Removal. Xiang Zhao and Fengqi You. Environmental Science & Technology 2024 58 (20), 8709-8723 (Figura 3) DOI: 10.1021/acs.est.4c00010 CC-BY-NC-ND 4.0 https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.est.4c00010
Mapa de microplàstic en dieta i aire -exterior, supòs.
S'aire en interiors seria sovint està més contaminat... per microplàstics, afecta d'aprop, flota via desgast de milers d'objectes, roba, envasos, mobles, trispol, parets, certs productes d'higiene... en fer neteja, cuinar, bricolatge...

En fum respirat afecta més, com toxines... i repetit en cuines, foguenyes...
I de menjar el cuinat amb fum, cremant plàstic, carbons o plantes amb residus tòxics.
Per exemple, vegeu, sobre tofu fumat de plàstics cremats:
https://www.nytimes.com/2019/11/14/worl ... astic.html

https://www.sciencedirect.com/science/a ... 8023000146

I ull, que respirar restes des fum, inclús de tota casta de llenya, és mooolt tòxic i contaminant! Tot es fum d'incendis forestals, de cuinar, foguenyes, fogateres, foguerons festius...



Tant a terra com a s'aigua, es fems s'acumulen més on hi ha recer des vents i corrents sortints.


Amb sa calor i molts efectes diferents, sa microvida més patògena o resistent s'adapta i multiplica més. I l'ajuda sa presència de restes de medicaments o clavegueram. O queda més aferrada a es microplàstics vells i acumulats, i tan petit, pot fer més mal.
Es peixos es senten atrets per ses olors de sa microvida que creix en es trossets de fems i plàstics, hi noten gustets com de menjar. A pics els masteguen com a xiclets, i els escupen, però no sempre.
Es plàstics tous i flonjos per ventura els hi podrien més mal a sa panxa, si els hi creen més adherències, obturacions i infeccions, comparant amb sos plàstics durs. Sembla així almenys en aus, vegeu:
Roman, L., Hardesty, B.D., Hindell, M.A. et al. A quantitative analysis linking seabird mortality and marine debris ingestion. Sci Rep 9, 3202 (2019) https://doi.org/10.1038/s41598-018-36585-9
Però no sé si pot variar bastant segons cada animal i circumstància, es fems que s'acumula més a sa zona, el que menja normalment cadascun...



S'aigua superficial tèrbola i salobre desenfoca ses fotos. Aquesta s'ha retallat, saturat de color i contrast, per a destacar dues femelles de peix lloro/vella.


Es peixos s'adapten a sa calor, a diferents velocitats, o no...   

Es peixos poden apreciar i distingir aquests efectes visibles i invisibles... olors, sons i es canvis meteorològics, d'ones, sa salinitat, sa temperatura de la mar. Actuen diferent si hi ha residus i detritus, microvida patògena, i si senten dolor.

Com a ses persones, a alguns peixos forans els agrada s'aigua ben càlida. Poden desenvolupar més sa seva vida i població, ampliar es territori a on viuen, a on reposen, on s'alimenten o reprodueixen...

Amb sa calor alguns animals canvien es moviments, expressions, sa seva conducta refinada, o de color!

Quan sa temperatura de la mar puja a més de 27 o 28°C, diversos peixos variats (normalment propis d'aquí) ens mosseguen sa pell. Se'ns atraquen per s'esquena, o per on sa llum els mimetitza. I just un instant després fugen entre altres peixos. Així ho fan ses oblades petites dissimulant... i costen de veure!
Ull amb ses infeccions de ferides petites i mossegades quan la mar està calenta. I sembla que amb sa major escalfor marina, contaminació, microplàstics i microvida més patògena, podrien anar a pitjor... Convé netejar prest qualsevol ferida, fer sa cura, protegir-la...


Amb so increment de temperatures marines a Balears, al llarg dets anys es va observant població d'espècies de zones i mars més càlides.
Aquí davall dic alguns exemples de formes de vida gran aquàtica, dic més vertebrats, peix... forà (al·lòcton), o no, però més propi d'aigua (antigament) més càlida, i altre que podria ser invasor, perillós... afavorit per s'aigua que ens torna més càlida.

Molta més vida diferent petita arriba flotant i s'aboca des llast de bucs que arriben de lluny, però es coneix i controla relativament poc, i és complicat. És microscòpica o petitona, com larves, microplàncton, algues, bacteris i virus marins... Quan creix o s'adapta prou aquí, o torna invasora, després sí que es sap o coneix més. Per exemple, es controla es Vibrio, i poca més microvida patògena, a certs ports, o a ses platges de banyistes. I una alga invasora, dita okamurae, que ja ha afectat prou es litoral des sud peninsular.


Mostr dues femelles adultes de papagai/lloro/vella, Sparisoma cretense. Farien devers 15-20 i 20-25 cm:



Semblaven peixos relaxats, indiferents, nedant prop de sa superfície. Mantenien certa distància, almenys a un metre. Menjaven algues, amb parsimònia, si no els destorbava, ni hi anava aprop o cap a ells directament.
Deuen ser més acolorides es dies de festeig? I quan estan relaxades? I per sa calor? Són diferents es mascles, de color gris-blau.

Són peixos omnívors, anaven vorejant i "picotejant" dets extrems de plantes i d'algues plenes d'animalons aferrats cresquen-hi. Un moviment similar a altres peixos vegetarians, que pasturen sa porció vegetal de sa posidònia i algues, com per exemple ses saupes, Salpa salpa.

Es papagai/lloro/vieja, Sparisoma cretense era una espècie més comuna a altres zones des mediterrani. En canvi, a Balears fins fa un grapat d'anys era rara, o absent.
Fa un lustre que se n'observa més a Balears, degut a sa temperatura més càlida de la mar.


Es colors vius recorden a s'aspecte d'altres espècies, com es Labrus mixtus, que també nomem paregut, com a papagai/lloro/tord ver/gallet de rei/grívia/xuclà.

També té colors vius un altre peix forà que nomem fadrí/donzella, Thalassoma pavo, que sa calor ens ha tornat comú a la mar Balear, però només des de fa unes dècades. Era propi d'altres mars més càlides, i en pocs anys s'ha multiplicat ràpid aquí, i més cada any.
Es fadrí no té escates tan grosses, i és una mica més brillant, no tan mat. De tamany més petit, i comportament ben actiu, frenètic!

Aquí una foto amb ses dues espècies curiosejant juntes mentre recollia un carretó de supermercat fa anys.
Adalt a la dreta dos fadrins/donzella (Thalassoma pavo) femelles, amb ses seves cinc bandes transversals, verticals, clares o blavoses i fines. Es mascles no apareixen aquí, i només presenten només una banda tranversal, vertical, i és més gruixada i ben aprop de ses brànquies i és ben colorida, blava i vermellosa.
I abaix a l'esquerra una donzella (Coris julis) femella. Es mascle seria de color més clar i ataronjat, però tampoc apareix aqui.
Donzella és un nom comú, que coincideix entre dues espècies, que també coincideixen en costums, colors diferents entre sexes o en es progrés des canvi de sexe. I a més són peixos que poden ser de forma i tamany un mica similar.

Es fadrins i donzelles s'aferren molt curiosejant es fems que cerc!  Hi ha moments en què són una mica pesats curiosejant! Hi, hi



Prop de ses dues femelles de papagai/lloro/"vieja", Sparisoma cretense hi havia aquestes llaunes i roba espanyada. Per davall d'unes roques que sobresurten, on van es pescadors de canya.



I hi ha altres espècies relacionades amb s'escalfament marí. Per exemple:

●Creix moltíssim sa població de sa saupa, Sarpa salpa. Per cert, qui en mengi es podria intoxicar, si es peix s'ha alimentat d'herba saupera, que és una alga marró ramificada.

Crèdits: Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/239229039

●Creix molt sa població de llampuga, Coryphaena hippurus. Que neda per sa superfície i prop de fems surant, o passa fugaçment arran vorera.

Crèdits: VicJ Fotosub CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/254903389

●S'espet, Sphyraena viridensis, anava a més. Potser localment i es darrers quatre anys m'ha semblat notar un vaivé, o davallada des majors i des bancs. Però possiblement sigui molt local.

Yamil J.R CC0 https://www.inaturalist.org/observations/240965329
Ses moles d'espets em passen vorejant o m'envolten si estic aturat a lloc ample. A s'hora blava des crepuscles segons s'època de s'any es majors surten des mimetisme de ses ombres. No fan tanta mola envoltant, però també s'atraquen i passen vorejant. Astoren, perquè arriben a gairebé un metre i un pam. O a ull i nedant em semblen més grossos, segurament per s'astorament, hi, hi.

●Apareixen grans moles d'escoles de milers de peixets que em recorden a s'alatxa, Sardinella aurita? Competeix i varia ses pesqueres d'anxova/seitó, o de sardina/sarda, per ventura Sprattus sprattus?

I hi ha més espècies amb èxit amb sa calor marina. O foranes que arriben des de mars més càlides i s'adapten. Algunes amb èxit, i altres no tant, o aquí rares o absents, que van arribant cada pic més a zones a uns centenars de quilòmetres.


Crèdits: aggelinanaf CC BY https://www.inaturalist.org/observations/179941322
Serviola americana, Seriola fasciata. Ara més comunes, per s'escalfament marí. Voregen a lloc un poc profund, a vegades en estol d'espècies variades. O solitàries prop objectes surant, i seguint peixos grossos. Interactuen fàcil si ned decidit, perquè elles van cercant líders.


Crèdits: alzzal CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/153345589
Sa rajada violeta, Pteroplatytrygon violacea, s'adapta a sa calor. Per això darrerament és més freqüent a Balears i Catalunya, inclús prop de sa vorera a poca fondària. Al revés de sa rajada clavellada, Raja undulata d'aigua freda, i que ara sembla menys freqüent.


Crèdits: Michael Bommerer CC BY https://www.inaturalist.org/observations/239996218
Serviola d'aigues profundes, Seriola rivoliana Ses adultes voregen passant aprop meu, fugaces i tímides, en estols de 3 o 4. Més freqüents aquí per s'escalfament marí.


Theodoros Alexandropoulos https://www.inaturalist.org/photos/4924911
Ja ens ha arribat es cuc de foc, Hermodice carunculata, forà de mar calenta. Es pèls tornen com pues fràgils calcificades. Diuen que es verí només dura unes hores, però pot desmaiar. O que va bé eixugar sa picada amb alcohol per a treure sa pua aferrada a cinta adhesiva. No amb pinces.

Tomas Pocius CC0 https://www.inaturalist.org/photos/262542610
Dos cucs de foc i un bocí de grumer.



Un surer, es peix ballesta de petit. Viatjant dedins d'un recipient envellit i ple de plastisfera d'algues. Arribà just després de dies de molt vent.

Vegeu dues fotos d'un aleví de peix ballesta/surer (Balistes capriscus?) a devora de fems que m'arribà surant. Era un recipient de plàstic espenyat i vell, poblat per vida. A es surers petltons els trob entre es fems surant, es nom és fàcil de recordar. Són defensius, s'enfaden molt si els hi toc es seu fems que fa de refugi. És ben estranya sa seva agressivitat, tot i ser ben petitó.
I quan es surers creixen els nomem ballesta. I es seu cos, quines corbes fa, són forts i guapos! Aleshores ja viuen a més fondària, però els veig quan s'apropen a roegar fustes de ses voreres, a menys de dos metres de profunditat. D'ells es diu que així també poden fer mal a cultius de musclos.

Observat un peix surer, es peix ballesta de pateco. Moolt enfadat defensant es fems casa seva!


Crèdits: Adalt, evangrimes CC BY https://www.inaturalist.org/photos/8725638 Abaix, JamesLaFontaine CC BY https://www.inaturalist.org/observations/249785627
Lobotes surinamensis de gran i de petit.

Lobotes surinamensis seria atlàntic, però ens ve més per s'escalfament mari.
L'he vist de petit, solitari prop voreres a entrants calmats entre restes surant o dedins recipients. Passiu i quiet, per mi que es molestà molt quan vaig treure ses restes de fems aprop seu. I un altre similar per mi que em mossegà una cama, però normalment em mosseguen peixos d'aquí, no forans. O potser també un pic de lluny en vaig veure un de gran.


O en confonc algun de petit, amb una salpa brasilera? Kyphosus sectatrix, petitona i robusta:

ed_flagler CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/449436316
Salpa brasilera de petita.


Rahul Joshi CC0 https://www.inaturalist.org/photos/29747497
Sa salpa brasilera de gran.

Per mi que sa salpa brasilera també seria una de ses espècies de peixos que ens podria mossegar ses cames en s'estiu... però molt més es peixos propis d'aquí, no forans.
En aigua a més de 27 °C ses oblades comunes em semblen des peixos més habituals que mosseguen repetit. Inclús nedant veloç a lloc profund, si em despist. Però altres peixos diferents i petits també mosseguen, potser no tan fort...



Crèdits: Phil Hastings CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/1958340
Un peix rem, Regalecus russellii en es Pacífic.
Es Regalecus glesne, és similar i Atlàntic, tropical i rar aquí, però més probable per s'escalfament marí. Per mi que deien que fa pocs anys un de gros xocà a sa vorera de roca, a ponent de Mallorca.
Però, almenys aquest ja no mossega, o sí? Ui, ui...


Algunes espècies foranes de mar càlida s'adapten perquè la mar Mediterrània va encalentint. Com ses espècies "lessepianes", arribades per es Canal de Suez.
No venen, ni es vénen, per sa plaça i metro de Lesseps a Barna... però ell també visità i ajudà aquesta ciutat.


A vegades ses espècies arriben en buc, quan n'aboquen buidant s'aigua de llast.


Es cranc aranya/pla, Percnon gibbesi forà invasor de fa unes dècades a Balears ha tornat comú per s'escalfament marí. És de mars càlides, atlàntic, però també lessepià.


Potser algun pic he observat algun peixet forà lessepià, però l'hauria confós amb un surer de petit.

Foto: Falk Viczian Solarboot-Projekte gGmbH (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/253814511
Peix Gitano Críptic, Siganus luridus
Tal vegada algun peix conill, Siganus sp. que són moltes espècies. Com un peix conill que nom peix gitano críptic Siganus luridus que és un lessepià que ja ha arribat en es centre de sa Mediterrània. Però no sé s'ha observat a Balears.
Diuen que aquests peixos conill podrien afectar s'equilibri de s'entorn, per exemple competint amb ses dorades, Sparus aurata.


Foto by sloow (CC BY-NC) https://www.inaturalist.org/observations/250354013
Peix llima reticulat Stephanolepis diaspros

Es peix llima reticulat, Stephanolepis diaspros també és similar as peix surer de petit.. I lessepià, arribat en es centre de sa Mediterrània, no sé si aquí...
Potser nedaria més aferrat as fons, diferent des peix surer de petit?





Crèdits: 1. Jofre CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/35034329 2. Chris Taklis CC BY https://www.inaturalist.org/observations/62307264 3. tomatix CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/252417904
1. Agulla prima, Belone svetovidovi. Més comuna a s'Atlàntic.
2. Agulla prima, Belone belone gracilis. Més mediterrània.
3. Peixos trompeta/corneta, Fistularia commersoni. Amb franges tranversals de dos tons, i més ample, i gros solitari que es peix més comú aquí paregut peix agulla. Es peix trompeta/corneta seria lessepià, invasor des Mar Roig i Indopacific. N'he vist algun ben gros a Balears.
...però no va fer cap renou de trompeta, hi, hi.



Crèdits: 1. Diego Almendras G. CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/38316890 2. Daniel CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/197031650 3. Ingo Rogalla CC BY NC https://www.inaturalist.org/observations/256170892 4. shahar chaikin CC BY https://www.inaturalist.org/observations/149535869
1. Sphoeroides pachygaster, peix bola d'aigues profundes, oceànic. 2. Lagocephalus lagocephalus, peix bola oceanic, Atlàntic. 3. Diodon hystrix, peix porc espí, de mar i oceà càlid. 4. Lagocephalus sceleratus, peix bola platejat, comú en es Mar Roig.

Algun peix bolla/globus, per mi que ja hauria arribat a Balears, però és rar. N'he vist dos nedant prop Cala Gat (Capdepera), o un repetit, fa pocs anys, poc interactiu amb la resta, quiet a mitja aigua, indiferent. I fa més de deu anys, tres restes de ressecs, a s'arena de Formentera, o seria un sol, desplaçat almenys un quilòmetre, molts centenars de metres.
Ull, que si es mengessin, alguns podrien ser moolt tòxics.


Hatem Moushir CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... shir_1.JPG
un peix lleó, Pterois miles, a s'aquari d'Alexandria.

Sa població des peix escorpí/lleó, Pterois sp. es va atracant des Mar Roig, lessepià. S'ha adaptat ja a Grècia i sud-est d'Itàlia. No confondre'l amb un peix gall/gall de Sant Pere, Zeus faber, que sol estar sempre a més fondària.
Es peix lleó en alguns moments pot pujar a pocs metres de fondària, o mostrar comportaments agressius sobtats i ferir amb espines tòxiques.
Aquí sembla absent, no observat. Per mi que n'havia observat un gros, fa més de deu anys, en una platja pitiüsa molt popular, a poca fondària prop de roques. Com malalt, em semblà que l'havien abocat des d'un megaiot proper, des d'una peixera?


















Suggeriments de cine, música, curiositats...


● Danubi blau de La Trinca
clicant a https://youtu.be/mYPqWmfRV-A


● Es tema Consumir, amb bons ritmes inspiradors i crítics de na María Nada
clicant a https://youtu.be/4HE2xNKKpmg


● Escena de sa peli Erin Brockovich diferenciant es crom III i es VI, tòxic,
clicant a https://youtu.be/mKAE8I6j_Fc


○ Apunt d'una interacció observada amb sa crema solar i microplàstics, que tornen tòxic es crom III de la mar, similar a es crom VI
Vegeu: Sorption Behavior, Speciation, and Toxicity of Microplastic-Bound Chromium in Multisolute Systems. Wai-Kit Ho, Japhet Cheuk-Fung Law, Jason Cho-Wai Lo, Isaac Kai-Xin Chng, Catherine Hong-Huan Hor, and Kelvin Sze-Yin Leung. Environmental Science & Technology Letters Article ASAP. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acs.estlett.2c00689


○ I un altre extra:
Amb sa llum des Sol, es nanoplàstics tornen més oxidants i reactius as metalls, afectant més a ses cèl·lules, via estrés oxidatiu. Vegeu:
Oxidative Roles of Polystyrene-Based Nanoplastics in Inducing Manganese Oxide Formation under Light Illumination. Zhenwei Gao, Ping-I Chou, Jing Liu, Yaguang Zhu, and Young-Shin Jun. ACS Nano 2022 16 (12), 20238-20250. https://pubs.acs.org/doi/10.1021/acsnano.2c05803






Tres femsukís consecutius, de nedar netejant, i descarregar es sacs boia.
Sa peça de metall grossa era d'un dispensador de bosses per a merda de ca, vandalitzat. S'assenyalen dues bateries i un envoltori de medicament... no sempre es perden buids, de fet, en trob més de plens.





.

[Tord blau]

.


Triant roba de natació a vorera freda
Per a cuidar i netejar la mar jugant

Nedar i atendre es fems descontrolats per sa vorera marina és diferent quan fa fred, vent i precipitacions gelades...
Quan ha plogut hem de fer més petites immersions, per a poder observar bé. I amb so fred, costa enfonsar mig metre es cap i mirar amunt per a clissar fems surant a una mar amb una capa tèrbola just davall aigua dolça.
Es temporals d'hivern també apropen prou fems nou! I afecten més així a sa costa i alteren ets hàbitats de ses voreres, hi erosionen, i arrabassen algues i plantes, o compliquen sa vida a ses poblacions d'aus, peixos i ses seves cries.
Afecten més s'entorn removent es fems descontrolats a la mar, i perquè n'arrastren més des de terra.


Inici de tram submarí d'emissari d'aigües residuals. Fa uns (deu?) anys que l'instal·laren nou. S'ha anat desenterrant amb s'erosió. Es punt assenyalat es desencaixà i reparà l'any passat.
Foto des 6 de febrer de 2023. A la dreta, un surfer sortint de s'aigua. Bona ona!


🌬 Es temporals de vent apropen i acumulen a sa vorera es fems que eren mar enllà. O ses seves onotes marines tenen una utilitat curiosa! Perquè resulta que alliberen alguns des fems grossos incrustats o tapats pes fons aprop de ses voreres. Així ens poden ser més accessibles després nedant!
A més, es ventots fan volar es fems de terra amunt, des carrers, camins, papereres, i poden acabar a ses voreres.
I si plou fort es fems van a caure cap a es conductes pluvials i a la mar. Tot i que una part va a es conductes de recollida d'aigües residuals mixtes, on s'ajunta a fems típics des clavegueram, i es poden tractar i filtrar.
🌬 ⛈  🗑 
Però a més, es temporals d'ones més forts poden afectar sa costa, es desplaçament dets arenals i a es trams menys fondos dets emissaris submarins.
I si plou prou i de cop, es conjunt des sistemes de recollida i tractament d'aigües residuals que van amb més fems i aigua poden funcionar pitjor, i quedar més embossats, col·lapsats o avariats, i abocar bruts en es torrentets i baixants cap a la mar... 
I així en es final, amb sos temporals de pluges, ones i vents, molt de fems pot acabar a entrants marins arrecerats des vents sortints, i apareix descontrolat per ses voreres, i acaben surant, a mitja aigua o pes fons.
I per mi que es temporals removent es fems succeiran més amb so temps fora corda i extrem des canvi climàtic. Si la mar ve més càlida i amb més potencial tempestuós des de s'estiu fins a s'hivern, i contrasta més amb ses borrasques i gotes fredes. I més si ses borrasques vénen més gèlides i potents, o amb sos corrents en jet destirotant.


Modificat de XKCD a https://xkcd.com/2737 (CC BY-NC)
Es registres i serveis meteorològics i de la mar són bastant útils i confiables per a anar a nedar. I motiu d'humor!

Veure o no veure fems descontrolat a ses voreres marines
👁 Molt de fems descontrolat a ses voreres és difícil d'atendre i percebre des de fora de s'aigua passejant o navegant. Perquè és acumulat entre ses roques i ens es racons ocults per sa costa. Fins i tot pot ser complicat d'atinar observant detingudament amb un mirafons.   Perquè en mirar des d'un punt de vista zenital costa de veure es fems en es laterals, inclús a poc fons o surant entre s'aire i s'aigua. I hi ha un caramull de factors més que dificulten s'observació des de fora de s'aigua!
Creen dificultat d'observaciò es reflexos, ses ones, ses refraccions, difusions, brillantors de partícules i bimbolles, sa terbolor de s'aigua, contrallums, sa diferent lluminositat des medi des d'on s'està observant i a sa que ens adaptam, es miralls entre aire i aigua, ets enmirallaments pes canvis de densitats, ses interfases aire-aigua o de salinitats... I hi ha prous fems ben translúcids i transparents, o mig enterrats, coberts, i que es tornen com mimètics i camuflats, i d'antics colonitzats de vida...
I pot dificultar s'observació, atenció o percepció algun biaix, quan veure i recollir un fems pot incomodar. Es fems descontrolat i contaminant és un problema complicat de resoldre i d'assumir a sa societat moderna, que incomoda.🏖 És difícil de compaginar amb sa inèrcia de tant de consum, estil de vida urbà, i massificació d'oci d'evasió de caps de setmana o de temporada.
I hi ha molts factors personals i socials que poden complicar atinar, percebre, 'veure', i reconèixer es residus descontrolats. 🗣Per exemple pot haver algun biaix per ses informacions i costums, de ses divulgacions dets estudis i recerques, i a sa globalitat de s'educació quotidiana, en sentit ampli. I ses reaccions poden variar en un ventall enmaranyat de possibilitats. I és diferent segons com es fems ens pot afectar a es temps lliure i a s'oci, a es rol i actitud mentre som per a sullà aprop. I pot tenir implicacions en es nostro paper social, a es lloc de feina i a es sous, o si crea esforços i despesa, o pot afectar a sa imatge o es prestigi, a sa credibilitat i confiança... I sa resposta a es problema varia segons ses normes i sa distribució de responsabilitats i competències, sa burocràcia, sa gestió... 🗄I és important com sa percepció i ses solucions varien segons es desig de mantenir sa prioritat a continuar incrementant es sector de transports i mercaderies, es turístic, constructiu o immobiliari, productiu, econòmic...🏗🛠
Pot interessar, per exemple as sector turístic o inmobiliari, mantenir una imatge i paisatge d'ordre i netedat. I a alguns des sector els contraria i incomoda bastant que es vegi que hi ha fems a la mar, o que es descuida. Fins i tot algun pic algun em ve com agressiu i escandalós, però després quan es calmat se'm disculpa -en privat, ehem...


Modificat de XKCD.com https://xkcd.com/731 (CC BY-NC)
Es paisatge i ses tendències de s'oci es valoren mooolt! Podrien enlluernar i tapar altres tresors! Ses interaccions de s'entorn, es criteri i gaudir cuidant-ho...


I hi pot haver prous més implicacions variopintes, per exemple, segons sembla, d'algun estudi des factors de salut, resulta que sa percepció o valoració personal de sa brutor en es barri a on es viu és del més perjudicial. Sorprenentment, diuen, és del que afecta més a sa longevitat i a sa qualitat de vida de gent vella! ☠
Quan es fems descontrolat es veu com incòmode i difícil, destorba prou, i és lògic algun mecanisme de supervivència i de defensa. I eliminam remordiments, i ho minimitzam,  banalitzam, no hi atenem, com a un tabú, o es desvia i es culpa massa a factors de incertesa o llunyans, aliens.... A la llarga s'evitació i desatenció ens pot modificar automatismes, tant, tant, com a sa percepció. I ens torna un fems massa incert, desconegut i poc reconegut. I si no es sap bé on va es fems en es medi sensible, i això s'allarga massa, es pot complicar més s'afectació i sa resiliència.
Però pot ser al revés, pot servir i agradar una pràctica lúdica amb s'objectiu de cercar fems. Es descobriment i sa solució es vivèncien i son significatius, d'interès.
És ben diferent de practicar s'altre joc i lleure habitual, com un passeig o un capfico amb sos objectius més comuns i típics d'oci, turístics o esportius,  on trobar i observar un fems descontrolat dificulta s'objectiu des plaer i s'evita.
👁I jugant a cercar fems s'atè i es percep i 'veu' diferent! I més si es joc és agradable, i ens hi apropam amb predisposicions i s'equipament adequat, si és factible... P. ex. Es 'veu' més fems a un racó fred si es neda ben abrigat, amb roba apropiada de nedar amb fred, i convé saber triar-là! O va millor si es neda amb uns sacs o bosses boies on estotjar es fems. S'ajuda i es bon recurs varia de forma sorprenent s'atenció, sa discriminació i sa percepció. Es descobreix que hi ha mooolt de fems on just abans no se'n 'veia'!☺ I sa solució i s'actitud, si es repeteix, queda més en sa memòria situacional. Útil per a transferir a altres rondant per ses voreres marines.  


🏍 Fems densos que estaven submergits. Recollits nedant durant unes dues hores a s'hivern. A la dreta, planxa de fibra de vidre camuflada amb vida. Restes de naufragi desplaçat per corrents, a un racó aprop vorera.
Són més visibles en primavera d'hivern (tardor) i a principi d'hivern. Quan ses mates de sa planta de sa posidònia han perdut fulla, son menys espesses. Es poden descobrir o revisar fàcil amb un capfico. I si han quedat desenganxats es poden extreure. I per exemple es poden pujar ràpid, com movent una ala planejant, o bé estirant amb politges penjant des de sacs boies a sa superfície. I finalment 'tot es regal' es pot arrastrar surant, nedant tira-tira.


En una calma marina, després de ses onotes, és viable apropar-se a s'aigua, per a grimpar i nedar per a observar millor i recollir aquests fems. Just abans de què es desfaci o s'incrusti i s'enterri de nou i es perdi s'oportunitat.

🌡Amb uns trucs per a es fred ens podem adaptar millor a es capficos llargs i a grimpar banyats!
Per exemple, per a fer fugir es fred podem preparar i estotjar una beguda calenta dins un termo a un sac boia, i beure mentre nedam.
I és senzill obtenir escalfor pujant s'activació des metabolisme energètic corporal. Es seus cicles varien, per exemple segons ets hàbits setmanals i diaris d'exercici o repòs. I fixant-s'hi, es pot triar millor es dia i hora en què es cos és més calent. Que no és en despertar-se o en anar a dormir...
I és típic es truc de s'escalfament mobilitzant-se per a una activitat. I just abans de nedar podem anar escalfant es cos amb algunes mobilitzacions àmplies i activitats d'exercici aeròbic,   potser durant un quart d'hora o mitja horeta, segons ses necessitats. I en es principi des capfico també ens podem mobilitzar extra, o contrastar s'adaptació a es fred.



Dos ouets de rajada que uns temporals d'hivern han desenganxat des fons submarí i tret defora de s'aigua. Han quedat allà, a sa vorera, i també hi deu haver més monedes.
És similar amb sos residus antròpics, humans, poc densos que a vegades queden enterrats o encaixats pes fons. A la llarga alguna onota els pot desenterrar o desenganxar, i després nedant els observam surant o a sa vorera.
No es mou com es fems dens d'una roda o sa ferralla.
A més sa moneda segur que estava rovellada, no com es billets banyats sullà entre ses algues. ( és broma!)


I és ben útil abrigar-se amb un vestit per a aigua freda, un 'tratge de neoprè', dit 'un neoprè' escurçant xerrant. I n'hi ha que semblen fets de neoprè, però més sostenibles, de reciclats, o amb compostos de minerals calcaris, amb menys derivats des petroli (p. ex. alguns models de marques de trialó ) Inclús n'hi ha sense neoprè, ni des petroli, com de cautxú o de gomes naturals i làtex. Podent provenir de cultiu sostenible i de comerç més just (p. ex. alguns models de marques de surf )

Un neoprè serveix per a nedar surant quan fa fred perquè sa seva goma és cenyida, impermeable i aïllant. I abriga inclús si hi ha una capa fina humida a sa pell. I així es minva es refredament i es malestar o es risc d'hipotèrmia. Permet allargar es capficos en s'hivern, fins i tot durant hores.
I és peculiar i especial nedar amb aquesta roba de neoprè, elàstica, compressora, i tanta estona i amb tant de fred...
Es disseny, sa talla i sa flexibilitat i elasticitat de sa roba ha de ser còmode, equilibrat respecte a s'aïllament tèrmic. Perquè ses capes de teixits poc elàstics o poc flexibles, o es gruix gros elàstic poden tornar incòmode o rígid es vestit. Si és massa rígid minva s'agilitat nedant. O si comprimeix massa, incrementa sa resistència circulatòria i respiratòria, que esgota físicament. En canvi, si és poc cenyit i fa plegs, pot estotjar aigua i refredar, o fregar, pesar i fer resistència a es moviment.
Es cerca abrigar-se amb sa roba de neoprè més fina, però sense patir malestar pes fred durant s'estona que estam banyats. Que no sigui un tratge tan prim que tremolem nedant.
Es pot anar tantejant, i connèixer com ens hi hem adaptat darrerament. Per exemple, pot servir fer abans uns capficos breus de control, sobretot si fa setmanes que no es neda. I és útil atendre a ses limitacions personals i des moment des dia. Per exemple, ses dificultats musculoesquelètiques pes fred, d'esforç motriu, cardiocirculatòries, respiratòries, o inclús va bé atendre detalls com es ritmes digestius, i sincronitzar-ho tot per a gaudir més nedant.
I va bé estar atents en practicar, i anar tira-tira, amb poques pauses i breus, i amb cura a ses circumstàncies que exposen a es fred i a s'esgotament fisic.


Llevantada de primavera de 2022. Ha sigut similar es temporals de febrer de 2023. Aquest passeig s'havia renovat després de quedar afectat per sa gran llevantada de sa borrasca Glòria des gener de 2020.
Es voladís de ses fioles des mur sobresurten com una 'T'. A sobrecorrent arrastra i aixeca, com una vela aquàtica amb cada esquitx gros d'ona. Hi fa palanca, sa llosa empesa vibra i separa. Hi podria servir tallar es voladís, en un tall inclinat, arrodonit, més hidrodinàmic.


A s'inici d'hivern s'aigua és a uns 16-18°C, i pot servir sa roba de neoprè amb un forro especial reflectant de calor, "tèrmica". Amb un gruix variable d'entre 0'5 i 2 mm per a devers una hora, o dues si es neda prou actiu. I ja a ple hivern s'aigua salada és més freda, a uns 14-15 graus i convé una mica més de gruix, i més variable, filar un poc més prim...
Però en s'hivern i a inici de primavera d'estiu pot haver diades que sumen situacions i circumstàncies més exposades a es fred que unes hores en aigua a 14°C. Equivalents a nedar a bastant menys graus centígrads, ben actius i menys d'una hora.

Ses situacions més exposades a es fred poden ser, per exemple, quan cal fer moltes de pauses, i nedar poc actiu. Com ara a ses pauses per a fer fotos, o per a recollir molts de fems acumulats en un sol punt. O si nedant realitzam prous immersions breus, baixant es cap a un metre o dos de fondària durant un instant per a capturar fems. 🌬 I també és més exposat nedar o caminar banyat en un racó on fa vent fred i ombra. O en s'hivern en passar per un racó amb una baixant activa d'aigua dolça, on hi queda surant com si fos una taca d'oli per sobre de la mar, i que hi pot arribar a bastant menys que 14 graus. 🌧 O si ha plogut o calabruixat fa poc encara baixa més, i per tota la mar... 🌩🌧



Fems que estava submergit o surant, recollit nedant unes hores durant es pas des solstici de s'hivern de 2022-2023 aprop Cala Agulla.


I també son ben útils per a es fred es taps d'oïdes! (però ull, que s'han de treure almanco una mica en fer inmersions, que no tanquin del tot es pas d'aigua) O una caputxa fina de natació... I es guants i escarpins de natació, que son amb una superfície rugosa a s'aigua, que facilita impulsar-la.


I és una bona opció sa roba de neoprè "tèrmic", amb forro es feflectant, sa roba "tèrmica", si s'ajusta bé, i s'adapta bé as moviment des cos.... 🌡 
Es tratges tèrmics tenen un forro interior elàstic finíssim reflectant de sa temperatura alta, de sa calor des cos. Gràcies as seus components afegits de zirconi, metall, grafit... Així sa calor irradiada retorna! S'escapa menys 'radiació' directa de calor i temperatura cap a sa resta de sa peça de roba i es medi. Això compensa prou com per a aprimar sa part gruixada feta de goma o neoprè, que fa sa funció d'aïllar i minva sa 'conducció' de calor o temperatura alta cap a es medi.
Aquesta capa finíssima tèrmica és flexible, però no tan elàstica. Minva s'elasticitat i comprimeix menys tot es cos. Això pot ser mooolt útil quan es neda durant hores! Cansa menys! Però només convé si es disseny s'ajusta prou bé a es cos, si no deixa espais buids, si es tratge "no fa massa "bosses" que s'omplen d'aire o aigua que perjudiquen as fred, sa flotació, es desplaçament, moviment...
Per això alguns interiors de tratges més avançats només tenen algunes parts amb forro "tèrmic", situat just on és més útil i s'escapa més sa calor. I no a ses altres parts més mòvils, que només estan fetes amb so neoprè, més elàstic.
Ara hi ha de tot, però antigament ses parts tèrmiques es veien acolorides, o amb més superfície, amb pèls... Com per exemple ses vermelles, sovint de zirconi, o altres semblants a roba de tovallola.
Ses parts de neoprè més comú normalment eren negres i llises. I altres parts més dinàmiques eren només fetes de neoprè totsol, o amb un forro o capa més fina o elàstic, per a adaptar-les millor as relleus i moviments des cos, sense fer bosses.

Es dies de més fred es pot afegir un abrig extra, com un guardapits interior molt fi, de 0'5-2 mm. I que sigui ben adherent, possiblement sense cap forro interior. I si no hi pot ser un forro tèrmic interior adherent, pot servir una micona en es seu exterior, perquè es guardapits interior queda cobert pes tratge. I també es guardapits interior permet separar millor es cos respecte a ses cremalleres des tratge, i de ses seves filtracions d'aigua. O és pràctic totsol a aigua templada, o per qualsevol pausa a zona de terra templada, mantenint certa caloreta i descomprimir es cos, mentre anam desembotonats de sa part alta des tratge, per exemple en caminar a s'aproximació, o en sortir per a buidar es fems, fer o buidar algun pipí diferent, o si no es vol menjar i beure flotant.

Però sa superposició i combinació d'un tratge i un guardapits pot ser menys funcional que nedar amb un tratge totsol. Es guardapits acumula més gruix en es tronc, i espai entremig de ses peces, i això varia sa flotabilitat, perquè s'atraca es punt de flotació cintura amunt. I també cal que es tratge sigui ample, amb espai per es guardapits. En tot cas, sempre hi ha un poc de desajust i fregs entre ses peces, o podria arribar a acumular massa aigua entremig, que refreda, destorba i torna sa flotació variable. I és important valorar sa compressió, que amb dues peces superposades és major.


Si s'utilitza un tratge totsol, podria ser millor si aquest és tèrmic i més aïllant, més gruixat. En aquest cas, sí que es nota molt si es tratge tè un patró encertat. O si es gruix, adherència, sa rigidesa, es forro de teixit i sa flotació son diferents a algunes parts clau des cos.
Per exemple, sa roba pot tenir devers un o dos mil·límetres de gruix a ses aixelles i laterals des cos, braços i part baixa de ses cames. I de tres a mil·límetres en es pit, panxa, cintura, part alta de ses cuixes. També convé més que es coll sigui de  disseny refinat, una micona més estanc i adherent, però flexible per a alenar molt. I igualment ses cremalleres són útils aquí més estanques i aïllades des cos.
I tot això es pot enriquir, sofisticar repecte a ses talles, inclús a mida, o variar es patró. I detalls a ses costures, més estanques o llises. I gruix variable, diferent a parts laterals, anteriors, inferiors, plegs... I hi ha forros, teixits i materials amb prestacions diferents. Per exemple, just sa porció de neoprè pot ser d'un material fabricat més o menys flotant, elàstic, flexible, resistent, reflectant o aïllant de calor, sostenible ecològicament... I això crea gran varietat!  I diferències grosses, però a vegades subtils! I convé averiguar aquests detalls, i fer tests de camp, si es desitja valorar es beneficis i detalls, diferenciar amb encert es tratges que a primera vista semblarien pareguts.
Però tant de refinament, especificacions i informacions de tests de camp, es sol trobar, publicitar o oferir de sèrie en es tratges de nedar més tècnics i cars destinats a sa competició esportiva.



Fems que estava submergit i l'he recollit jugant a Femsukí nedant unes hores en remull. Platja de Son Moll, hivern de 2022-2023.


Es tratge de neoprè triat pot ser des tipus per a natació i entrenament a fora de piscina, des que es diuen per a 'natació en aigües obertes', Open Water Swimming (OWS).
Es vestits d'OWS permeten nedar en estils variats, el que va rebé per a recollir fems surant dispers i entremesclat com una sopa! Perquè es fems a la mar sovint suren dispersos i freqüents, i si ens hi apropam nedant floten envoltant es cos. I per a recollir-ne així cal realitzar girs i canvis de sentit freqüents. És adequat un tratge d'OWS, que permet adaptar i variar s'estil de natació.
I aquests tratges d'OWS no floten massa a ses extremitats i ses parts des cos que cal enfonsar per a poder realitzar es lliscaments i impulsions d'estils variats de natació. I no resisteixen o restringeixen tant es moviments a ses articulacions mentre es practiquen aquests estils o ses captures freqüents de fems envoltant es cos. A ses articulacions d'espatlles, colzes, cintura, genolls...  
Peeeero, això no és del tot exacte en tot... Perqué es tratges d'OWS solen ser per a entrenar, no tant per a competir. Són més resistents a es desgast, peró no es cerca tant sa màxima qualitat i inversió de materials. Normalment no hi ha tant de refinament ni es fila tan prim en es tratges d'OWS, ni tants models o equips variats.

A vegades va bé combinar un tratge o peces de swimrun, que és una activitat de nedar i córrer amb sa mateixa roba i sabates de córrrer. És un equip bastant pràctic per a caminar a ses aproximacions, o en sortir de s'aigua a mig trajecte des capfico, per a descarregar fems a sa vorera i tornar a nedar tot seguit. Però ull, que normalment son ben gruixats a sa cintura i cuixes per a córrer. I també a ses peces de sa part baixa de ses cames, molt flotants, per a poder nedar millor amb ses sabates.

També pot ser prou útil un tratge de natació de triatló. Son ben variats i refinats, per a ses seves competicions. N'hi ha fins i tot per a aigua a 12, 10, 8, 6°C... Calculats per a nedar ben actius amb aquestes temperatures a ses seves competicions de menys temps, normalment menys d'una hora. I gairebé sense minva d'intensitat o pausa. No es fan aturades com ses que succeeixen en netejar la mar nedant i recollir fems surant agrupats.
Es neoprè de triatló és gairebé sempre molt 'flotant' a sa cintura i cames. Les manté elevades, esteses i flotants, i això permet nedar amb molt menys esforç. Inclús és així en es seus models dissenyats per a un punt de flotació i equilibri poc modificat. Es que nomen com a models per a natació amb un 'estil natural'. I que son propis de bons nedadors, a qui no els costa tant mantenir sa postura hidrodinàmica horitzontal nedant, i no se'ls hi enfonsen massa ses cames sense voler.
Son tratges optimitzats per a nedar només a crol, idonis pes recorreguts llargs, d'una tirada, amb poques pauses i pocs girs o canvis de sentit. És útil si volem explorar nedant, seguint un recorregut llarg, però amb pocs girs entre racons i fems. O sigui, per a 'tirar milles' nedant, aturant poc pes fems.

Però es neoprens de triatló i swimrun a pics dificulten massa nedar variat i a braça. Si ses cames floten molt, costen de davallar per a impulsar.
En un capfico amb molts fems dispersos i freqüents no convé un tratge que ens condicioni a només nedar en un estil o dos. Per exemple cal poder impulsar 'fent peus i cames' de crol, però també de papallona i braça, o en situar-se inclinat i dret, fent girs parcials i freqüents, acceleracions, anar cap enrera...
I a més, si nedant es flota massa de cames, també es varia s'equilibri estant aturat, quan es fa un descans o en una pausa. Flota menys i es puja menys es cap i es pit, pel què relativament els davallen respecte a sa resta de cos. I si sa flotació de sa part inferior des cos és prou grossa, podria complicar elevar es cap per a alenar en un descans aturat surant horitzontal, panxa amunt o avall. I convé saber-ho, perqué al llarg d'una diada nedant es practica o necessita algun descans hortizontal imprevist, i serviria tenir accessible i prest es tub de respirar o algun sac boia on recolçar-se còmode.


Imatge d'AEMET, reduïda a poca qualitat.
Exemple de meteorologia extrema. Alguns rècords de precipitació per sa borrasca Juliette, febrer 2023. I per mi que a Bunyola plogué més de 180 l/m². I rècords de neu en almanco quatre dècades. Pentura gruixos acumulats d'aprop de tres metres en es cims, o un metre a zones altes habitades, però no sé si d'escorrentia o decantar neu... I ràfegues de vent de nord de més de 120 km/h.
Afectà a uns 400.000 arbres! A la mar no fou tan extraordinari, amb ones de fons de cinc o sis metres, però de nord, que aquí és predominant.


El més indicat per a capturar fems nedant podria ser una combinació de peces per a OWS. Si no, de triatló o swimrun, corregint tanta flotació equilibrada, per a un estil de natació realment ben natural, que no sigui més flotant a ses cames. Normalment si no, tenen més de 2mm a cames, més de 3mm a cuixes o cadera...
Però si es va a explorar recorreguts llargs, es poden triar es més comuns de flotació natural, que tot i que no es digui, és prou flotant a sa cintura i amb ses cames de 3 mm.
I més succeeix a la resta de tratges de triatló, sa gran majoria, que encara són més de nedar amb molt suport baix, elevant bastant sa cintura i peus. Però ull, que amb ells es neda amb una mena d'efecte com de ser una taula de surf, o un matalàs inflable. Que ens frena per a girs estrets, fer marxa enrera... O una mena d'efecte "tente en pie, o tentetieso", però al revés, que ens tomba, i ens frena poder netejar estant vertical, mantenir-se en joli, enjòlits...


Un exemple de tratge que empr per a netejar, que té poc gruix a ses cames. Per a gest àgil i flotació natural:
Model Atlantic de Sailfish. Complet amb mànigues.
Serien des models de menor preu de sa marca.
Te tot es cos, cintura i cuixes de 1.5 mm, i 0.5 mm a sa part baixa de ses cames.
També em va mig bé a s'hivern, alguns pics afegint 2 mm de guardapit interior tèrmic i pantaló curt interior. Si ajusten, milloren bastant sa separació des cos respecte s'aigua o fredor per sa cremallera a s'esquena.
Sumaria menys teixit flotant a sa cintura+cames que la majoria de models de marques d'OWS, swimrun i triatló. Però, en solapar peces, afegeix relativament més incertesa per desajust, amb freg i bossa d'aire entremig, flotació, rigidesa o compressió.


Hi ha pocs tratges de natació refinats en alguns detalls que convenen per a nedar durant hores. I a vegades cal combinar peces, triar vestits de dues peces, o personalitzar parts de forma creativa i casolana...  No és ben bé com per exemple amb sos equips per a busseig tècnic i per a immersions llargues i fredes (no de nedar en superfície). Que serien activitats per a més baixa intensitat d'esforç i menys moviment. I així deçà és més viable i comú, de sèrie, trobar tratges més secs i estancs de busseig. I tenen més varietat d'adaptacions per a fer pipí. O fins i tot és factible afegir-hi peces més rígides, per exemple amb calefacció elèctrica!

Escorrentia acumulada de calabruixada arran de mar. Tardor de 2021.



Si fa poc fred, o es neda poca estona, pot bastar una roba llarga elàstica de natació, molt emprada de protecció solar i de meduses.
També es podrien arribar a emprar vestits d'aigua de moltes altres activitats. Per exemple es pot solucionar alguna neteja puntual nedant, desplaçant-se poc surant, just amb un neoprè de surf, kitesurf, snorkeling, barranquisme, navegació, busseig, apnea, pescasub...  Però aquestes alternatives puntuals no van tan bé per a nedar surant estona. Si es neda prou potser ja va millor dur roba d'OWS, o si no, de swimrun o triatló.
Per exemple, es vestits d'immersió d'apnea o pescasub són més estancs o cálids i per a poca intensitat d'esforç, amb patró i materials de flexibilitat o resistència diferents. Però solen tenir massa gruix a llocs clau per a sa natació surant, com per exemple a ses espatlles i laterals des tronc. Amb ells costa bastant impulsar amb sos braços. Tenen ses extremitats i articulacions relativanent més gruixades, rígides o flotants, i frenen més sa flexió des braços i cames. I floten tant que cal fer més força per a enfonsa'ls en impulsar i nedar per sa superfície. I tot això afecta a s'equilibri i sa dinàmica de flotació general. Van pitjor per a moure o baixar sa cadera i ses cames en ets estils variats de natació, a sa braça, es girs àgils surant, en inclinar-se, a ses frenades o acceleracions, en nedar cap enrera... Per tant no va tan bé per a capturar fems a raconets estrets i poc fondos. I també es frena més es moviment des braç per a sa captura manual freqüent i àgil, quan apareixen molts de fems petits flotant junts com en un nigulet. A més, sa roba d'apnea és dissenyada per a una activitat de menys freqüència, volum i intensitat de flux respiratori que sa natació. I en ser un vestit més sec i cálid, és més rígid o compressor, i això esgota encara més quan es practica neteja nedant surant amb més intensitat d'exercici i ventilació respiratòria. I més de similar quan es neda, tresca i grimpa per sa vorera...


A vegades es podria triar una aleta una mica més llarga, no d'entrenament de natació ni retallada, sinó ja tan llarga com d'snorkeling, busseig o apnea. Per a netejar a distàncies molt curtes, amb potència i velocitat. I recollir fems separats uns metres entre sí. Amb pocs cicles d'impuls de braços a aigua per a manipular o capturar.
Una aleta normal o llarga no serveix tant. Normalment es requereix fer més cicles freqüents impulsant amb sos braços, i desplaçar-se girant entre fems abundants rodejant aprop es nedador, com formant un nigul o estol dens i gros. Ni aquesta aleta llarga va gaire bé per a trepitjar sa vorera, ni grimpar entre roques. Ni per a nedar àgil girant entre raconets estrets, on cal fer canvis de direcció en molt poc espai.

Una situació peculiar és quan molts fems van apareixent a un metre o dos de fondària. I per a netejar-ho cal submergir es cos breu i repetit, menys de cinc segons potser. Almenys submergint es cap, encara que es peus freguin sa superfície de la mar. Pot ser útil es tratge de natació més estanc, sobretot a sa cremallera i en es coll.
I si es fems submergits son molts i acumulats a una sola zona a un o dos metres de fons, potser serviria un petit llast a sa cintura. Però es pes sol ser un llast, en sentit figurat, no només literalment... Només ho empraria si no enredés massa estotjar o penjar es plom des sac boia, ni a sa pràctica i trajectes nedant surant. O sigui, ho empraria més quan es neteja només en un punt i de fems submergit.




Femsukí recollit amb sacs boia, de s'aigua dd Cala Lliteres a Cala Agulla, 12 febrer 2023. Aigua ~13'8-14'2°C. Natació vorejant amb tratge OWS tèrmic 1'5 mm AquaSkin v3 d'Aqua Sphere i guardapits interior tèrmic 2 mm Zone3. Tres hores, però poc per es racons més freds, sumant quatre hores banyat... i un bany nuu final tooot petitonet.
Després, canvi a roba seca, i... separat es fems a papereres. Algun voluminós, electrònic o reutilitzable quedà a la vista per allà aprop. Arrecerat d'ones i vents, destacat apart, vistós o mig senyalitzat. Accessible per a serveis de neteja urbana.

Noooo vaig trobar billets o doblers! ...i tanmateix, tenien molts de plàstics liles, deien "500". Serien plàstics massa petits, invisibles... queden malament a ses fotos! (és broma!)



I ja és un altre tema, ben diferent, no de natació, sa pràctica de netejar submergit més freqüent i bastant més temps que cinc segons, submergits inclús durant minuts. On encaixarien millor es tratges i equipaments típics d'apnea (immersió a pulmó), pescasub (pesca subaquàtica) o es de bussos o submarinisme. I és bona afició, perquè mar avall així deçà també es treu mooooolt i de toooot fent submarinisme! Però no és un tema de natació, sinó de desplaçar-se en immersions. Seria per a escriure a altres missatges, temes o històries!
I també és una altra història quan es neteja fent surf a rem, navegant, o terra amunt, grimpant i nedant per torrents amb prou aigua i gorgs freds. Son pràctiques diferents, on va millor un vestit d'aigua amb detalls apropiats per a cada entorn i activitat...

Es deport (esbarjo) de sa natació i grimpar atén d'aprop es fems descontrolats que van apareixent o ocultant-se freqüentment, surant dispersos en estols marins, o acumulats a raconets poc fondos i ses voreres.
Nooooo és com netejar es fons de la mar més fonda!
A sa superfície o a flor d'aigua es fems marins s'acumulen o dinamitzen més amb ses corrents! S'hi degraden més i ràpid, il·luminats pes Sol i es contrast de temperatures. 🌬🌦🌡 I a ses voreres se capolen i s'esmicolen ràpid! Estan més implicats en interaccions i erosions mecàniques potents que els desgraden, copejats amb estructures de sa costa, embolicants a plantes, o picotejats per escoletes d'animals... I viceversa, es fems suquí també afecten a tot això!
I suquí abunda i s'acumula més fems acabat d'arribar a la mar, més nou i sencer, amb més contaminants 'per sempre', menys cobert de vida. Es fa més accessible i viable observar i recollir es fems en un bon moment.
I practicar sa neteja grimpant o nedant per sa vorera també aporta un tipus d'exercici i entreteniment prou dinàmic i variable!
I vet aquí que fins i tot hi ha rumors de què algú molt àgil per sa vorera un dia va aconseguir capturar fems en un moviment llegendari! Que perseguí i capturà un fems rodolant, en caçà d'un bot un altre volant, i en caure a s'aigua en pescà varis flotant i de submergits!!   Tot d'un pic!! Hi, hi☺   
Seria com un Ronaldinho, sa gimnasta Simone Biles o es comediant saltimbanqui Harold Lloyd


Ets animals silvestres, urbans o de companyia i ses persones, varien de comportament durant sa primavera d'hivern. I amb sa calma fora de massificació turística. Ses platges urbanes tornen més adequades per a què ens passegin es cans. Però ull no tornin un pipicà! Ni a algunes platges i litoral que són zona de parc natural no permesa per a cans, que no es vigilen tant...
Ses merdes a sa platja d'arena o pedreta rodonenca, compliquen caminar, asseure o nedar-hi!
Un dia de fa anys, en aquesta platgeta n'hi havia almanco cinquanta a la vista! I unes restes de canyes serviren com de banderí, i senyalitzar-ne dotzenes! Marcar i expressar una protesta, inclús de manera còmica


És pràctic conèixer sa limitació i es benefici de cada roba i equipament, perquè pot servir per a variar amb encert, i adaptar-se jugant passant gust.
Segons ses circumstàncies, a pics costa apreciar quin equip és es més idoni. Va bé experimentar, variar i combinar opcions, o inclús fer adaptacions personals casolanes. I és com una recerca i estratègia això de conèixer, triar i experimentar entre equipament per a un ús alternatiu com és sa neteja nedant. ❤
A més sa disponibilitat dets equips i models depèn des preus i des mercat, del més demanat, de ses tendències i estils més practicats.
Per sort es material i ses pràctiques han variat bastant en unes dècades. Hi ha més gent variada que ho coneix o s'apropa a fer activitats i capficos a la mar d'hivern, i van apareixent opcions.

Salut i bons capficos
curiosos cuidant i gaudint!



Aquests hams estaven a devers uns metre de profunditat en es centre de sa platja urbana.
Era en s'hivern, serien un perill i risc per a qui es banya tot l'any.
Fent broma, si m'enganxen ets hamots, seria una pesca fantasma, o sa pesca d'un fantasma?



A dalt i abaix, dues fotos de dos munts de jugar unes hores nedant amb sacs boia. De fems suquí Na Ferradura. La mar estava baixa, amb minves o baixes. Aigüa a ~14°C. Aire en calma i entorn assolellat, es dilluns 20 febrer 2023.


Es conjunt de sa peça de fibra és dens degut a es canvi de marxes, s'eix i s'hèlix. Estava submergit a uns pams de fondària, a mal lloc, entre esculls i afectant un entorn únic i delicat. Extret surant, i traslladat nedant amb sos sacs boia. Fa poc més d'un any que se separà des motor pesat i intern que encara és a sullà. I aprop hi ha altres peces encaixades similar, que son pesades i denses, des casc o un motor auxiliar, de dos velers embarrancats un estiu fa uns anys. I més restes, per exemple unes tuberies de plàstic ben gruixades i grosses, mig enterrades. Per mi que d'antigues baixants d'aigües residuals, abandonades, molt comunes per sa costa.

Detall de foto i fems explicat fa anys, a viewtopic.php?p=18387&sid=3ab75bcb8c015 ... fdb#p18387

[Tord blau]

Restes després de sa borrasca Juliette

Crèdits imatge: modificat de WINDY.com
Previsió de ràfegues de vent de sa darrera passada final de sa borrasca Juliette, per a les 14h dt 28 Febrer 2023.



Restes a platja urbana dies després de sa borrasca Juliette. En avisar, es serveis professionals ho recolliren prest.
Si no incomoda massa veure-ho, es contrast emocional de sa imatge pot ajudar a sensibilitzar des temporals extrems pes canvi climàtic.



Fems recollit nedant aprop de s'Agulló, a sa seva vessant de Cala Agulla. Quasi tots eren pes fons marí, entre roques, arena i restes de posidònia. Ds 11 mç 2023.

Sullà pes fons submergit hi havia més fems de fibra de vidre. Es tros més gros vist faria uns quatre metres quadrats de mida mal presa.

(PS: Ses restes des casc desenterrades es 2024 després de sa tempesta Dorothea)
Semblaven trossos des casc d'una embarcació petita espenyada anys enrere. Que s'han desenterrat i alliberat ara amb sos temporals d'ones.
A aprox. 3 m de fondària i coordenades GD (LAT, LNG) 39.7250, 3.4534 / GMS 39°43'30"N, 3°27'12"E (WGS 84), devers sa zona marcada a sa foto aèria:

Crèdit: modificat de Govern de les Illes Balears https://ideib.caib.es

És un fons d'arena entre roques polides, sense ocultar entre plantes o altres formacions grosses de vida creixent a la vista. S'arena s'hi va desplaçant vertical, potser devers un metre.
Pes voltants hi ha almenys dos pesos morts de fondeig de fa anys amb s'anella metàl·lica sencera. Un és una pedra quadrada enterrada, i s'altre és un cilindre gros de ciment, potser d'uns 50 litres, si no ho record malament. I hi ha restes d'un ancoratge de cinta fermada a sa roca, potser de fa anys.

(PS: Ses restes des cilindre desenterrades es 2024 després de sa tempesta Dorothea)

Si hi ha bona sort de moviments d'arena, i aquest fems no s'enterren o s'encaixen massa, també es podrien apropar a sa vorera. Per a tornar-ho més accessible a serveis de neteja comuns. Sa peça major es podria moure tira-tira nedant amb equipament lleuger, elevant-la amb ajuda de sacs boia surant i politges. O entre varis nedadors de forma veloç, de forma pareguda a com es mou una ala planejant.


Aleshores aquest racó estava arrecerat des vent, i sa temperatura de s'aigua marina a sa vorera ja pujava a un 14-15°C. Sa temperatura marina superficial ha anat davallant fins a finals de febrer o primers de març. Ara ja frena sa tendència i ja va ascendint.
Ja ve sa primavera!

Bons capficos jugant cuidant la mar!


■○■●■●■○■○■●■●○■○■○■●■■●●●■■○■●■●■


PS, Dia 7 d'abril recollint fems allà mateix, nedant sense tratge uns 45 minuts en aigua ~16°C. Una mostra del que hi havia:


S'arena des fons a dos i tres metres s'havia mogut prou allà. Possiblement ses restes de fibra de vidre grosses desenterrades amb Juliette explicades aquí abans, han tornat a quedar cobertes d'arena..
Supòs que s'arena es desplaçarà i es desenterraran de nou i similar, quan hi entrin unes ones amb sa fondària i direcció convenient. Però pot torbar-se molts mesos, anys, o no...






Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

.

Fotos d'animalons marins, algun animalot, o "animalades"...
I de meteorologia cuidant la mar nedant i grimpant.
De fa poc, uns mesos, o menys.



Ou de tauronet. Fallit, sense eclosió. Ses onotes el van treure de la mar i està ressec.
Es va deixar allà on es va trobar, a sa vorera marina eixuta.



Un peix morena caçant en un racó estret, entre esculls. La mar estava baixa per un anticicló, una minva habitual durant cada hivern.

Era un mal moment i lloc per a destorbar-la! I aquest animal era més gros i actiu que s'ou de tauronet, hi, hi...



Erosió de platja i avaria d'emissari d'aigües residuals, fa un grapat de mesos.
I el van reparar quan passà es temporal d'ones:




Flor vista entre cocons des parc natural.
A vegades trob restes com de rituals, de galls sense cap, no tan "belles", ehem...

Flocs de fils de pesca que rodolaven per es fons submarí:

Aquesta casta d'embolics s'enganxen a formacions, plantes, algues... I les arrabassen, esmicolen i maten, i tornen a enganxar a una altra. Van fent pesca fantasma durant anys i anys!
I a devora hi havia més fems, com d'animals gamberros:


I hi havia molts més "souvenirs". En mostr uns pocs més de sa zona, o d'aprop.

●Un fems recollit trescant:


Ha estat molts mesos davall des passeig voramar.

●Cadires "submarines", i fems recollits de s'aigua.


( serien de nedadors de pell fina, o cansins?)

●Art urbà i esquitx de tovalloleta "submarina"

●"Roda submarina" pescada amb fils penjant des de sacs boia surant a sa superfície.

Decorada per a senyalitzar-la, i no entristir a qui la vegi mentre passeja.
( Nooo, sa roda nooo pot passejar totasola... Ella queda quieta, esperant un cotxo que la vulgui dur de passeig)




🌬Meteorologia remoguda de finals de febrer.
S'aire des nord gèlid ve a gran alçada, i contrasta amb s'aire marí càlid a davall que intenta pujar.


Crèdits: AEMET www.aemet.es
Ones previstes per a les 13h de 28 febrer de 2024.


Crèdits: WINDY www.windy.com
Ràfegues previstes per a 6h dc 28 febr 2024.

Aquesta boreasca, dita Dorothea, a Mallorca no ha provocat tant de vent, fred, precipitacions, i ones de fons com Juliette, des mateixos dies de l'any passat. I menys ona de fons, més de vent de nord, però és una direcció i vaivé as que aquesta costa està avesada i no l'afecta tant.
Però no convé atracar-s'hi massa!

Ses ones màximes esporàdiques sorprenen més que s'ona major durant s'episodi d'arribada dets efectes de sa tempesta. S'instant d'arribada de ses ones màximes és més per atzar, incert, i suceeixen pocs pics as dia o episodi.
S'ona màxima pot superar el doble d'alçada que sa major, sa que indica es mapa, molt més freqüent.
També superen aquestes alçades ses ones que van xocant a sa vorera exposada i ses rompents. I molt més ets esquitxos i aerosols, allà on els espitja es vent.
Ses ones més altes i de fons també sorprenen perquè aixequen noves pedres des fons. O inunden a llocs diferents, amb molt més retorn d'aigua arrastrant de terra cap la mar.
I aleshores es pot patir lesió evitant i travelant per una ona, o un esquitx d'aigua imprevist, i una pedra esquitxada, es flux inundant...





Restes recollides nedant després des temporal de Dorothea.



Allguna resta de vela blanca, que em semblà des veler embarrancat es desembre més as nord de Cala Agulla. I s'ha desincrustat des fons sa peça grossa de fibra de vidre i resina sintètica, d'una embarcació embarrancada es 2020.
I s'hamaca colorida, es cendrer de coco i es trabuc de pim-pam-pum de jugueta, està claríssim, serien d'un pirata, o un corsari!



■○■●□●■●■●●●●●■●■○○■○■●●●●□□●●
PS:





Roca amb algues i foradets des cucs marins de vermet mediterrani Dendropoma petraeum (espècie protegida, amenaçada vulnerable)
I a devora, hi havia plastiaglomerat / plastitar/ plasticrosta
i vernis / betum de petroli/ chapapote...

Plastipedra de plàstic cremat/incinerat.
Són fotos de peces d'algun des vernis, o com betum, plàstic cremat... Des que ha quedat aferrat, que era més vell, antic o ressec... Des que embrutava menys per a sa foto. Es més oliós costava de moure i fotografiar, però n'hi havia poc. Només n'he recollit alguns, i a diferents llocs. I costa aturar-se tant per a netejar-se ses mans o s'equipament, i continuar nedant amb prou calor, transportant-ho...



Fems recollits nedant, de 0-2m de fondària. Sa bossota groga també... Però el més gros observat estava mig enterrat o incrustat, i no s'ha recollit. Zona de bany de Cala Agulla, 3 abril 2024.

♡♧ Bons capficos cuidant la mar



Fems recollits de s'aigua amb sacs boia, nedant per devers sa zona de bany. A aquesta roda feia anys que l'observava, però es desenterrava rarament i poca estona. Cala Agulla, abril 2024.




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Interaccions amb cavallet marí, fems i grumers en un crepuscle tard.

Es primers dies de juliol són ben llargs, es crepuscles i sa claror s'endinsen a sa nit i l'escurcen. Encara es pon es Sol més tard de les nou i quart.
Enguany han arribat més pluges i calitja amb pols. Mar alta i rissagues, ones marines de fronts llargues i ràpides sense vent, sorprenents, com una mena de meteotsunami.
Són capvespres i nits de calors tòrrides o tropicals. I continuades, que limiten es cicles i cims des descans, de sa recuperació, s'adaptació o enfortir-se.
Aquestes circumstàncies motiven a nedar tard, i estona...



S'aigua marina calenta afecta a sa vida de ses voreres. Se la veu activa, amb fam que l'envalenteix i descobreix cranquets frenètics, peixets, pops...
S'ompl sa vorera de residus nous nous i locals de sa massificació urbana i caiguts amb ses darreres escorrenties. O n'arriben de vells i de lluny amb sos vents més des sud. S'acumulen en es vessants que durant uns dies reben es vent entrant. Especialment davall de ses voreres altes, amb s'aigua a recer des vent sortint.
S'oci i turisme grossos destorben més, amb comportaments fora corda, d'interessats, de deixadesa... Renous i banyistes arreu, i embarcacions, espants, massa llums de nit, i potentes! Música forta, crits com tribals, i raigs làser o focus de colors des terrats i cel amunt!
S'entorn litoral torna més destirotant per a animals marins i aus, per as descans, sa son...



En netejar la mar nedant és més entre terbolors, residus, brutors flotant... I grumers i restes de filaments urticants!
A davall dets acantilats hi ha més ombres i foscor, xocs d'ones... I hi costa enfocar es retrat des fems surant en vaivé, i en no voler emprar es flaix, per a no destorbar.

A s'auba i capvespre s'observen animals marins diferents, o en circumstàncies peculiars. Per exemple, ses rajades i espets s'atraquen més. Tal com es moixos, que tornen atrevits. I més quan em veuen dedicat a remenar i pescar brutoretes. Hi volen ensumar, pellucar... Aferrats i com ballant, o jugant tal com fan es canets i porquets en es fang, hi hi...
Coses que costen d'explicar, entendre o de creure, inclús amb una foto. Que també poden ser situacions desagradables...



Avui capvespre de dimecres 3 juliol de 2024 nedava a sa zona marina d'ús limitat des Parc natural de la Península de Llevant. On ses ones havien atracat i acumulat un estol de fems surant, a davall un acantilat.

Era tot de bosses i fils flotant, bocins de films o bosses de plàstics incolors vells, suro blanc... Fulles i tiges verdes de posidònia amb una altra planta marina amb ses arrels, sa Cymodocea nodosa amb algues ramificades d'herba saupera amb ses bolletes surant. Una mescla arrancada des fons, per alguna àncora o des descart d'una pesca?
A més, devers una dotzena de grumers ben urticants, Pelagia noctiluca, envoltaven es fems surant!
I entremig hi havia atrapat un peix cavallet de mar, Hippocampus hippocampus? Embolicat i enganxat més de mig cos a dedins un floc de residus adherents. De fibres, fils, cordes i restes de tovalloletes o pedaços bruts. Amb una capa i bolles de greix adhesiu, una pasta groguenca amb un poc de vernis o taques d'olis. I bolletes de plàstic velles, algunes com de suro blanc.
Semblava fatigat, pentura sufocat, intoxicat per algun residu? Lesionat per un trauma? El pujaren massa ràpid enganxat a una xarxa?

Astorava veure així a aquest animal tan rar i bell.
Normalment és fugisser, mimètic, i està a més fondària. A pics en veia un parell de petits lluny, durant pocs segons. Aferrats o pujant i baixant ben atracats a una fulla llarga d'una mata grossa de posidònia. Com colcant un ascensor seguint una guia, a un edifici de pepes fet de vegetals, hi, hi...

Ses meduses estaven vives, s'atracaven fent voltes, s'apropaven a menys d'un metre de distància des floc, i hi passaven per sobre. Fregaven es plàstics amb sos tentacles de filaments, però de menys de dos pams, perquè n'anaven perdent.
M'ha semblat que ens notaven o assetjaven, a mi i as cavallet marí!

Quina situació més delicada!


Crèdits imatge: adaptat de https://caib.es/sites/espaisnaturalspro ... ant-21675/
Localització des cavallet marí afectat a zona marina d'ús limitat des parc natural.

Idò, he netejat s'estol de restes, separat fems en uns quants trajectes. Amb esperes observant-ho, tira-tira, amb molta precaució per a ell... I jo nedava només mig protegit des grumers o des youtubers, tiktokers... Amb so cabell llarg, barba i bones ulleres de nedar. Però sense aletes, ni tratge ni guans...
Poca broma amb sos filaments urticants!

Aclarint s'enredo de fems, a la fi he separat a poc a poc es floc amb so cavallet, i lluny de sa zona des grumers i ombres.
A lloc amb més visió i espai tranquil podia tractar s'embolic amb cura. I es floc s'ha anat desfent, es peix s'ha alliberat de ses restes grosses!
Però li han quedat unes fibres fines aferrades i grumolls de greix o vernis. Per a això, l'hi he atracat a sa pell uns films suaus de plàstic relativament nets i flonjos. Sense estirar ni ferir, amb atenció, gentilment...
Es greix s'ha transferit a es plàstic!
Finalment, ses brutors menudes han anat cap a fora! Esquitxades, les he separat amb tacte i un flux molt fort d'aigua.
Es cavallet ha quedat ben lliure i polit! Vegeu ses dues fotos. Net de fibretes de tovalloletes, greix, oli o vernis!
Per mi que ha quedat content, agraït! Movia sa coa i tot!



Es cavallet marí, després de sa neteja. En mostr dues fotos on se'l reconeix. Sense flaix, comprimides i editades elevant llum i color.



I fent broma...
A sa panxa tenia unes bateries i un codi gravat:
"MADEI NUK"

Seria un cavallet de jugueta? O seria un cavallet marí migrador amb una balisa emissora, i una marca d'identificació naturalista?
Ep, tot això darrer és broma!







Suggeriment



La Ponyo al penya-segat (2008) Hayao Miyazaki. Producció de Studio Ghibli.
Una pel·lícula entranyable, bella i acurada.

GRATIS clicant a https://www.3cat.cat/3cat/la-ponyo-al-p ... o/6290413/ fins a 12/04/2025
(Potser hi preferireu evitar sa pantalla inicial de registre. Amb una recàrrega i sense guilletes. Ni localització a estranger, real o virtual)







Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.




(Exemple per a il·lustrar) Cortina/columna de pluja. Octubre, 2024

P͛͛͛l͛o͛v͛i͛en 1332 litres per hora i metre quadrat?

Avui dimecres 4 de setembre a Balears hi havia possibilitats de tempestes importants. Arribarien des sud-oest i es desenvoluparien a lloc incert, breus i molt localitzades. Amb més intensitat que ses recents. I ràfagues gairebé huracanades, com esclafits de vents.
Però es matí i migdia es mapes d'observació mostraven que s'anaven allunyant mar enllà, cap as nord-est, França.


Imatge adaptada de www.windy.com Intensitat de precipitació segons radar. Dc 4/09/2024 10:06 (hora local d'estiu GMT+2)
Més error en es límits/encavalcament de circumferència de diversos radars? I per llamps o calabruix, precipitar pedra de gel? O mànigues marines?

Es radar indicava hores de vaivens de pluges, fortes i breus dedins des nuclis. Fins 1332 litres per metre quadrat i hora d'intensitat!? Supòs que per algun error. Per encavalcar-se límits de radars, per llamps, mànigues o calabruix? Una dispersió de Mie, per gel, diferent a sa dispersió de radar per pluja, de Rayleigh.

Es rècords mundials d'intensitat de pluja, serien 31 o 38 litres/m² durant un minut. Extrapolant, 1860 i 2280 l/h/m². P. ex. vegeu https://www.divulgameteo.es/uploads/Indice-n.pdf "El índice n de la precipitación intensa" de Robert Monjo.



Imatge adaptada de www.windy.com
Intensitat de precipitació segons radar. Dc 4/09/2024 11:40 (hora local d'estiu GMT+2) Error per encavalcar-se sa circumferència de radars? Per calabruix?

Aquestes intensitats supòs que estarien multiplicades per algun error de s'algoritme, o per calabruix, o encavalcar-se radars. O també errors en recarregar sa web, o girar sa pantalla...

O era una broma com aquesta:

Crèdits imatge: humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/831 CC BY-NC
No ho crec! Però s'acudit sí que en fa broma, hi, hi.


Amb tot, i sigui com sigui, es niguls de dimecres eren espectaculars! A aquestes dues fotos assenyal ses ones gravitatòries concèntriques més visibles. Per mi que també n'hi hauria a la resta de tempesta. Però que no quedarien tant a ombra des nigulots majors i amb contrasts, sinó a ses zones amb massa llum per a sa foto.

Imatge adaptada de www.windy.com
Sa temperatura indicada seria dalt des niguls. Dimecres 4/09/2024 10:03 h (hora local d'estiu GMT+2)


Foto modificada, des METEOSAT de dimecres 4/09/2024 08:45 h (hora local d'estiu GMT+2) Rebuda per cortesia de J.C.S. des Servei Meteorològic de Catalunya, Meteocat.
Més detallat, en piulada Meteocat:
https://x.com/meteocat/status/1835656496857715047


Finalment avui dimecres ses tempestes no s'han format ni apropat tant com es preveia. Han anat passant de llarg per la mar. Aparentment a ses fotos i radar es nuclis majors s'han desfet un poc i han anat baixant d'intensitat cap a es nord-est. I arribat as sud de França. Almenys a Marsella han inundat bastant alt es carrers. I anaren cap as nord-est.
[En uns dies i setmanes pluges torrencials afectaren es centre d'Europa]


Fent broma:
Aquest embut ha xuclat i fet cercles de nigulots davant de Barcelona!?

Imatge adaptada de sa IA de Craiyon v4 Beta 2024 https://www.craiyon.com
Propulsió de sa nàutica d'elit per un embut!
TOP SECRET, test de prototip davant de Barcelona durant sa Copamérica'24, per a 2025.

Imatge adaptada de sa IA de Craiyon v4 Beta 2024 https://www.craiyon.com
S'embut atreu tempestats Titàniques, a cops de pedal de biciclista.
"A s'inici ens costa bombejar pedalant. Però si s'embut fila un nigul, aleshores es tub fa sifó, i la resta de nigulots baixen totsols. I empenyen, navegam volant!
Quan ens entri un 'corrent en jet' navegarem a 80 nusos!"
Urooo!

Ep, tot això darrer és broma, humor ficció!
Nooo és mig metàfora des dubtes sobre possible greenwashing o fraus de 60 milions d'euros... vegeu p. ex.:
https://beteve.cat/societat/no-copa-ame ... a-directa/
https://www.vilaweb.cat/noticies/plataf ... barcelona/
https://directa.cat/la-plataforma-contr ... la-platja/




🌡🌪


Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/1324 CC BY NC

Aquests anys ha fet més calor a terra, mar i aire, degut a es gasos que provoquen s'efecte hivernacle, s'escalfament global i es canvi climàtic. I s'aigua marina s'escalfa relativament més que s'aire o terra, és on s'ha acumulat més calor.
O es pols des planeta també s'escalfen més que la majoria des planeta, estan relativament encara menys freds. Això, sembla que pot modificar es corrents d'aire fred, o que s'atraqui a Balears sa baixa pressió atmosfèrica.
I aqui, en s'estiu, se'ns apropa i estanca més dies s'anticicló que arriba des nord d'Àfrica. S'aire tan calent i mantingut ens fa sa onada de calor. I si està en alçada, efecte de cúpula de calor, que impedeix pujar a s'aire calent superficial, i ens eleva més es termòmetre.

I aquí fa menys vent, tot s'estanca, a devora de la mar fa més xafogor, dia i nit. Sense vent sec, sa superfície de s'aigua s'evapora o refreda menys, i no s'envà sa xafogor. Aquí, millora ses hores que arriba vent superficial fred i menys humit des nord, però darrerament això ens passa ben poca estona en s'estiu.

Cap a inici de tardor, s'aire i la mar també estan més calents que fa dècades, i també es manté més sa calor acumulada, que ve de s'estiu. Diferent de la mar en primavera, que comença no tan calenta, llavonses de s'hivern.

Durant es dia, es vapor d'aigua es va acumulant. S'aire calent humit, més lleuger i dilatat, tendeix a expandir-se i anar cap amunt. I a sa tardor, s'aire superior està més fred. S'aire calent superficial ascendeix millor. Aleshores, cel amunt, li baixa de pressió i es va refredant.
Se n'acumula tanta quantitat, que és molta energia tèrmica i inèrcia. Tant d'escalfament de s'aire, terreny i mar, degut a es canvi climàtic, hi acumula molta energia ascendent.
En arribar sa tardor, s'aire superficial puja i es refreda més ràpid. Sobretot quan coincideix en alçada amb capes molt fredes, que passen més de tardor. Així, s'aire que puja es refreda més, condensa o congela molta més aigua.
S'aire i aigua freds o densos, tendeixen a baixar més de cop!

Amb tant de contrast ràpid i volum d'aire humit, i d'energia acumulada, sa meteorologia torna més violenta. Amb tempestes de llamps, calabruix, pedra i pluja torrencial. O vents breus violents, caps de fibló i esclafits com un huracà.

Hi ha més calor acumulada, però menys ones, vent i pluja. S'entorn facilita s'aparició d'huracans, ones i tempestes locals fortes, fenòmens violents puntuals. Es canvi climàtic influeix amb més freqüència de precipitació intensa, breu, i incertesa local, , p. ex. vegeu
https://doi.org/10.1038/s41586-025-08647-2




Crèdits imatge: humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/1487 CC BY-NC



També, sembla que s'escalfament global minva es corrents tèrmics marins profunds atlàntics, i es superficials amb s'equador, p. ex. vegeu https://doi.org/10.1038/s43247-025-02793-1 Si fos així, a la llarga, possiblement aquí ens tornaríem amb un clima més àrid, de més sequera, incendis, pluja torrencial amb escorrentia, erosió de terreny, empobrit o infèrtil, desèrtic... Però encara és incert, o vagi més lent?
Es corrents submarins profunds, almenys fins ara, eleven molts nutrients llunyans. Alimenten grans pesqueres atlàntiques de vida marina més superficial. I transporten cap as nord d'Europa sa calor superficial de s'equador. I aquí aporten pluges més constants, bondadoses i productives, no tant de clima violent ni pluja torrencial.



Ús didàctic no lucratiu. Adaptat de: Net-Zero Consulting Services LTD 2023. All rights reserved https://net-zero.blog/book-blog/carbon- ... lion-years
En poc temps, des de sa revolució industrial, hem provocat un gran canvi. S'ecosistema global no s'adapta tan veloç.


S'escalfament ens ve de s'efecte hivernacle provocat per s'increment a s'aire des gasos que retornen sa calor solar, i que s'allunyava cap a s'espai, ascendia rebotant enterra, des de davall de s'atmosfera baixa.
Es gasos que provoquen efecte hivernacle estan flotant a s'aire, principalment degut a es nostro residu d'ús i extracció massiu modern de combustibles fòssils, o per sa seva repercussió. Menys quantitat prové de fonts naturals, sense intervenir ets humans moderns.
Amb sa industrialització i s'ús massiu des motors de combustió, directament o indirectament cremam, oxidam, massa combustibles, dividint ses seves molècules complexes de carboni, i els tornam una molècula més senzilla, es diòxid de carboni, CO₂, per a obtenir-ne energia.



IPCC 2007 https://www.ipcc.ch/report/ar4/wg1/chan ... ve-forcing
Ull, en aquesta grafica ppb indica una part per billion, en anglès, o sigui, mil milions (10⁹). No un bilió en català, un milió de milions (10¹²). En canvi, es diòxid de carboni (CO₂) està indicat en ppm, parts per milió -no un miler.
Es 2005, es diòxid de carboni (CO₂) arribava a 380 ppm. [NOTA: 430 ppm es 2025]
Es metà (CH₄), devers centenars de vegades menys concentrat, 1' 78 ppm (1780 ppb) (Dibuixat més a sa grafica, per error? És complicat d'estudiar i calcular) [NOTA: 1933 ppb es 2025]
S'òxid nitrós (N₂O) arribava a unes 0' 319 ppm (319 ppb) [NOTA: 338 ppb es 2024]

Es diòxid de carboni (CO₂) a s'aire és es gran protagonista de s'efecte hivernacle, crea un 65% de s'escalfament global. N'hi ha molt més a s'aire, més concentració, que d'altres gasos hivernacle, com es metà (CH₄), òxid nitrós (N₂O) o molècules de fluorocarbonis.


Hi ha molt menys metà a s'aire que CO₂, i per això globalment no escalfa tant, devers un 17% de s'escalfament global.
Sa majoria és metà "nou", el creen ara es microbis de zones humides, torberes, boscs, prats, abocadors, rumiants, arròs... p. ex. vegeu
https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.2411212121
Tanta creació de metà nou enterra, sembla que podria ser deguda a es CO₂, sa calor, combinacions des clima alterat, d'extrems de sequera i pluja, si es ferro torna més biodisponible... Un conjunt divers i complex de mecanismes que activen una gran producció mundial de metà microbià.
P. ex. a zones fredes, vegeu https://doi.org/10.1038/s43247-022-00407-8




Adaptat de: 2009 GRID-Arendal https://www.grida.no/resources/6608 CC BY NC SA
Ara, un 60% des metà a s'aire prové d'activitat humana, per ramaderia, cremes, abocadors de deixalles, extracció i ús de combustibles, cultiu d'arròs... També de terrenys incendis relacionats amb humans.
Ull, que es residus orgànics a enterra i zones humides n'incrementen sa producció. I molts es relacionen amb activitats humanes. P. ex. de clavegueres, ramaderia, adobs, remoure terres per mineria, contruccions, urbanisme, ports... O d'escorrenties per erosió d'incendis.
I via es nostro canvi climàtic, provocam més inundacions, sequeres i fenòmens atmosfèrics violents, que tambe hi incrementen escorrentia orgànica, i sa producció de metà. I dessecant zones humides, torberes...

Fa segles, mil·lennis o milions d'anys sa geologia i sa vida acumulà un altre metà, "antic". Ets humans, amb perforacions i mines, l'extreim, alliberam, o s'hi escapa incontrolat. Altre, brolla de volcans, fons submarí, llacs i permafrost.
Es metà "antic" és protagonista de sa hipòtesi des gatell de metà. Ve a dir que, si s'escalfament global i canvi climàtic fon es permafrost, alliberarà de cop a s'atmosfera quantitats descomunals de metà. Tot i aixi, a s'atmosfera encara hi hauria més diòxid de carboni (CO₂) que metà. Però cada molècula de metà provoca desenes de vegades més efecte hivernacle, i apareixeria un gran efecte hivernacle de cop. Fent un símil, tal com prémer un gatell per a fer un tret, i d'aquí ve es nom.
Tantes molècules des gatell de metà a s'atmosfera tal vegada perdurarien dècades? Es desfan de forma abiòtica, i també incrementen sa microvida que el consumeix.

I, tot i que es canvi climàtic escalfa relativament més s'aigua marina a certa fondària... supòs que és molt més difícil, i diferent, que també es pugui alliberar de cop es metà des fons submarí i des seus clarats, i quant escalfaria, que seria molt més.
Un extrem, no gaire igual però, és s'aire a >450 °C a enterra de Venus, degut a s'efecte hivernacle. Cel amunt, sí té una franja teba habitable, per a qui hi floti en dirigible ...pescant aeroplàncton? (Qui sap hi, hi!)
P. ex. vegeu https://youtu.be/0az7DEwG68A





Adaptat de: ESA 2011 GMES MACC-II project. Envisat’s Sciamachy instrument https://www.esa.int/ESA_Multimedia/Imag ... ic_methane
Metà observat a s'aire.

Per altre banda, cada molècula d'òxid nitrós proporcionalment produeix més efecte hivernacle. Però a s'aire n'hi ha molt menys que metà, o CO₂. Es seu s'efecte hivernacle escalfa devers un 6% des global.
Per cert, es microplàstics i nanoplàstics incontrolats enterra, hi creen òxid nitrós o l'alliberen. Empobreixen es terrenys naturals desnitrificant es sembrats, i hi cal més adob, p. ex. vegeu https://doi.org/10.1021/acs.est.5c04981.

I hi ha molt menor concentració a s'aire de molècules de fluorocarboni, com CFCs, HCFCs HFCs, HCs... Però algunes hi poden resistir més de cent anys, i proporcionalment escalfen molt més... inclús unes 24.000 vegades més que sa molècula de CO₂. Però com que no n'hi ha tanta quantitat, escalfen globalment prop un 12%, devers el doble que s'òxid nitrós.



CC BY-NC XKCD https://xkcd.com/2889


A més, alguns des gasos d'efecte hivernacle també alteren o desfan s'ozó estratosfèric, sa capa que ens protegeix dets UV-C. I més d'ells ens afecten quan els respiram, contaminen, intoxiquen...

Es planeta se torbarà segles en captar tantes molècules de CO₂. I sa natura que l'absorbeix minva, i torna menys eficaç. Acidifica la mar, afectant a plàncton que n'acumula i enfonsa.
Per cert, es fems de nanoplàstics incontrolats a la mar podrien arribar a afectar significativament es plàncton, responsable de s'absorció i enfonsament de molt de CO₂, p. ex. vegeu https://doi.org/10.1038/s41893-025-01632-7






Crèdits imatge: humor adaptat de XKCD https://xkcd.com/2965 CC BY-NC




○○○●■■■●□○□■●■○□○■●■○□○■●■○□○○○○○○○



Insert PS, relacionat:

A Balears es rècord de pluja recollida en mitja hora és de devers 88 litres/m², amb una intensitat de 176 l/h/m², a Sineu es 2012.
Durant sa passada nit de ds 21 a dg 22 set 2024 a Menorca, un pluviòmetre per ventura indicà que hauria recollit una intensitat de 188 l/h/m²? Però no sé si s'interval seria de pocs segons, un minut, o més, vegeu https://x.com/balearicsmeteo/status/1837610677957001540

O també hi ha registres altíssims d'altres pluges torrencials al llarg de l'any. P. ex. a Girona i Mallorca, fa no res:

Imatge adaptada de Balears Meteo www.balearsmeteo.com



Imatges adaptades de www.windy.com

No sé si algunes d'aquestes lectures o registres seria per un error. Supòs que sí, tant de pluja recollida com de radar. Degut a caure en forma de calabruix?


Imatge adaptada de avamet.org
Registre de pluviòmetre. Intensitat de 1543.2 litres/hora/m². Durant un interval de cinc minuts.
[PS: m'indiquen d'AVAMET, que fou un error breu. Hi havia hagut una incidència elèctrica en es poble, i s'havia esgotat sa bateria de s'estació meteorològica.]

Es pluviòmetres de lectura automàtica més comuns i no homologats són més incerts, però poden aportar almenys indicis.
És més confiable una estimació d'un pluviòmetre que s'hagi calibrat comparant amb un d'homologat. Perquè per a extrapolar des de volums d'aigua d'intervals molt breus, cal molta precisió.



Collage amb dades de s'horabaixa de 12 de maig de 2025 a www.balearsmeteo.com
Potser seria un error de lectura automàtica si precipitava en forma de pedra de gel, calabruix?

Darrerament, s'han popularitzat ses estacions automàtiques i hi ha més possibilitats de recollir una ploguda extraordinària. Sobretot si es valora es registre a cada pocs segons, per a diferenciar una pluja breu i intensa, un fenomen molt local. Precipitacions sobtades en un racó d'un nucli de tempesta, que es mou i va variant de forma. Que costa de registrar i observar si varia en pocs centenars de metres, o si passa de pressa, si cau a una zona oculta darrere de niguls, cims o de nit...


Imatge de Meteoclimatic www.meteoclimatic.net (CC BY-NC-ND) Exemple de registre d'intensitat de pluja extrema.

Es sensors i programari àgils i robusts amb dades de s'entorn en directe potser podrien advertir de risc d'inundacions, una segons abans... davall de ses conques de recollida petites prou verticals, veloces.
Ens pot afectar si cau a sa capcelera de torrent per sobre nostre, si es desplaça lent, o s'hi queda estacionat prous minuts certa intensitat o volum de pluja acumulada.
També és més risc si es relleu de s'orografia oculta sa visibilitat. Si ha plogut ocult darrere d'un cim proper, o un vessant no llegit per es radar, o difuminat dedins d'un interval.
Una pluja intensa que només cau en una microconca de recollida potser no apareix en es radar, ni pluviòmetres. O si és molt breu queda difuminada dedins s'interval de radar i pluviòmetres.

Conèixer s'extensió de sa conca on plou també ajuda. I sa seva permeabilitat, per s'urbanisme, ses barreres urbanes d'escorrentia. Informació en directe des nivells de canals i tubs pluvials, o tancs de tempesta protegint es barri. Si es deriva pluvial a clavegueres... i si van sobrecarregades, avariades, embossades amb branques rompudes o tovalloletes.
Ets esclafits de vent, o un calabruix de pedra, trenquen ses branques d'arbres, que obturen embornals i desguassos d'aigua. Poden aparèixer inundacions en pocs minuts.


És interessant una aplicació, RiscBal-App, i sa seva pàgina web, p. ex. vegeu https://youtu.be/dnv3bGZz_cQ Segons on, en part, aporta dades de sensors diversos, probabilitats d'inundació, segons s'extensió i sa verticalitat de ses conques de recollida.


Pedaços, tovalloletes o gases i més fems trets de s'aigua en un capfico. Nooo eren algues ni plantes. Recollits amb dificultats, entre roques i massa arena aixecada flotant per ses ones de fons. En quedaren d'aferrats en roques altes punxegudes defora de s'aigua.
Aquesta quantitat és normal aquí després de pluges fortes. A vegades en recollia molt més del triple.
Estaven a poca fondària, menys de tres metres, dedins sa zona abalisada per a bany de sa platja de Son Moll, agost 2024.


Text a sobre d'imatge de windy.com Radar d'intensitat de precipitació, ampliant moooolt es mapa.
Seria útil un programari que avisi de pluja molt intensa i petita, a sa capcelera d'una micro conca de recollida molt inclinada, prou vertical.
Costa de descobrir-la en es radar, fins i tot ampliant sa imatge. Es lloc petit, sa intensitat i brevetat queden com difuminats. Mig ocults entre pluja àmplia poc intensa alrededor, i s'interval de lectura.







Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/3107 CC BY NC
Encertar sa meteorologia emprant globus... també té limitacions, i límits!





Atendre a previsions, avisos... i estar a l'aguait de canvis
És important atendre ats avisos de meteorologia i inundació. A ses recomanacions i precaucions indicades. I que s'emetin i rebin àgils ses alertes/alarmes d'emergència.
S'alerta UE nivell 1 (sistema EU/ES-Alert) no es pot desactivar des telèfon mòbil. Sí, ses (pre-) alertes de nivell 2, 3, 4, d'informació i altres. Però, es juliol de 2025, unes alertes de nivell 1 no van arribar a alguns usuaris d'una companyia de telefonia, o d'altres companyies que en depenien, p. ex. vegeu https://www.3cat.cat/3cat/per-que-algun ... o/6349821/

Altres "senyals" arriben físicament des d'altres "serveis". Per es tubs amb flux veloç cap a ses clavegueres i banys. Són com visites per sorpresa de monstres greixosos i amorfs de tovalloletes, com fonts ufanes fosques, bufant pudentes des serveis.



Tovallloletes o pedaços i més fems, recollits de s'aigua de la mar un a un, a mà. Sense gambaner, que frenaria massa es moviment àgil i repetit de sa mà capturant nedant. Son Moll, tardor 2022.

P. ex. una nit, va ploure intens muntaya amunt sa capcelera de torrent que aboca a Cadaqués. Sa torrentada anà per sa riera, senyalitzada amb un semàfor que avisà de sa inundació. Però s'endugué uns cotxes que no havien partit a temps, i taponaren es torrent. Inundà es baixos d'edificacions, i ses clavegueres brollaven per dedins des banys. P. ex. vegeu

https://www.3cat.cat/3cat/un-temporal-a ... o/1223855/

https://www.3cat.cat/3cat/la-pluja-prov ... o/6309279/


O, similar a Menorca, on per unes inundacions també brollaren aigües brutes des banys de domicilis, p. ex. vegeu
https://www.menorca.info/menorca/local/ ... nells.html





Llençols recollits de s'aigua, nedant amb sacs boia a Cala Agulla. Possiblement restes d'un veler que hi havia embarrancat temps enrere, i que ja havien recollit.


Imatge adaptada de WINDY www.windy.com Temperatura des niguls. Apareix en roig sa temperatura menor (° C roig fosc < groc < verd < blau < gris) Gota freda/DANA, que va coincidir amb pluja intensa. Es matí s'aigua acumulada i s'escorrentia aturà carreteres i inundà es port de Manacor.


Crèdits: imatge modificada de WINDY.com
Predicció de llamps alrededor de sa DANA i pluges de dia 29 d'octubre de 2024 a València.


Imatge modificada de: TV3 3cat.cat informatiu especial després de sa pluja torrencial a València d'octubre de 2024.
Sa vertical des dibuix és ≈NNE.

Dies abans, un embossament d'aire fred en alçada s'apropà fins es sud-oest de sa Península Ibèrica.
Llavors, arribà a València per l'oest i, girant contra rellotge, hi tocà com vent de sud en alçada fred. Contrastà amb s'aire de superfície ascendint calent, i ajudat per s'orografia de serres de muntanya, provinent de vent marí de llevant, carregat d'humitat de mar calenta.


Modificat de: AVAMET Associació Valenciana de Meteorologia (CC BY-NC-SA) https://www.avamet.org/activitats.php?i ... 09&art=885

Va precipitar una pluja torrencial rècord. Coincidí damunt de ses conques de recollida, de muntanya inclinada. Inundà veloç sa zona urbana i ciutat de València, amb catàstrofe.




Imatge modificada de: Pintada a pancarta, autor desconegut. València, novembre 2024.
Imatge de protesta i reconeixement a es voluntariat de neteja de ses inundacions de dia 29 d'octubre de 2024 a València.

[Tord blau]

Observació
🌧meteorològica
naturalista
amb humor i bromes!


Puu incolor en una branca surant a Capdepera, 2025.

Rissaga xoca a posidònia i torna "zombi" puu i gavina
(dia 19 juny 2024)

Una rissaga (meteotsunami) creà una rompent final que esquitava posidònia i puu, que són crustacis diversos d'isòpodes, amfípodes... I ses gavines de bec vermell l'intentaven caçar esquivant-la, que enganava!


Aprop, anys enrera, una gavina de bec vermell, Ichthyaetus (Larus) audouinii amb gana i confiança, cercava puu entre fems trets nedant un capfico.

Abans d'arribar s'ona més alta de rissaga, s'aigua semblava prou quieta. Ses gavines i corbs marins descansaven eixugant-se a sa vorera d'esculls en es sud-est de Cala Agulla, devora sa foto:


Però, de cop, ses aus es comportaren rar!
Es corbs marins nedaren cap es centre de sa platja d'arena, on no descansen gairebé mai. Caminant arran de banyistes, fins a una cresta de roques lluny de vorera.
Ses gavines van per tot, però també s'allunyaren, més al llarg de sa vorera de s'arenal, disposades a uns cinc metres de s'aigua. Algunes devora munts de restes eixutes de sa planta posidònia, que popularment nomem "alga".

En pocs minuts, el cel s'encapotà difús. Plovia sense vent i sonaven uns pocs trons de llamps a alguns quilòmetres. Si arribés un llamp sa platja seria mal lloc, i convenia entrar en un edifici tancat. Una processó improvisada de centenars de banyistes partiren accelerats, i sa cala es buidà.
Sorgien nigulets baixos per sa muntanya de sa talaia des telègraf òptic antic, en runes. Fileres de boira densa hi brollaven amb calma, aferrades a ses fulles des pinars espessos, on fa un circ de vessants i bosc ombrívol.


Bocí de paret de runes de sa talaia des telègraf òptic. Es bosc ombrívol davall. Cala Agulla, 2025.
..... ~ ~~ ~~~> .....
[NOTA: vegeu s'incís "Telegrafia òptica? Dubtes i curiositats",
anant molts paràgrafs avall.]




Hercules and the Hydra of Lerna (1608) d'Antonio Tempesta.
Vingué un moment de dubte... es niguls de tubs definits i esvelts pujant cap a sa talaia des telègraf, serien de fum d'incendi per llamps? Ascendien lent ondulant elegants aferrats a sa muntanya, no recte vertical cap el cel. En arribar a sa carena més alta no pujaven més, sa inversió tèrmica els aturava. S'unien en un sol nigulot a s'espai obert prop des cim, i un ventet horitzontal els estirava, però no gaire.
Podrien recordar a unes serps blanques marines gegants sortint de ses profunditats, pujant ses baixants i arribant en es comellars freds? Que es recolçaven en es cimals de pins per a grimpar es vessants, ondulant airós es cos, amb bon art i gràcia. S'agrupaven dalt sa carena, a fer l'amor surant plàcidament prop de sa talaia! Es conjunt, finalment l'acollia una graaan serp distingida que s'arrufava recollint es caps mirant avall i enrera. Una hidra titànica, un drac de molts caps!
Antigament, un ajudant de telegrafista les somniaria, entre trons de llamps? Uuuuh! 🌩



Encongits, es corbs marins s'apretaren més a davall sa pluja i trons, agrupats descansant damunt sa cresta de roca enmig de s'arenal. Quina calma, i que rar!
Idò, tal vegada aproximadament a les sis i mitja arribà una ona rara, la mar pujava un poc més d'un pam en uns pocs segons. Però ses marees no són tan ràpides... era una ona davallant, inundant des d'una zona propera molt més alta, una tanda de rissaga, un meteotsunami. Bastant plana, excepte quan arribava, en es seu rompent final. I enganava! Apareixia per sorpresa, fent com un front de cresta d'espuma, què estranya!
S'ona sumava poca alçada, amplitud, però molts metres de longitud, llarga, amb gran superfície horitzontal. Sense vent, era relativament ràpida respecte a s'alçada, potent i intensa.
Variava, i també de freqüència, es ritme era incert. Creixent, arribava encavalcant, retallant sa vall i es període, inundant paregut a una torrentada, però amb so front més alt, cap a terra.
No era es moviment relaxant típic d'ones en vaivé d'anar i tornar similar, d'ona de fons no tan llarga i de cadència constant.
Enganava més a ses voreres d'aigua profunda tocant paret de roca. Hi arribava menys frenada i pujant menys cim, sense cresta d'espuma des front. On pegava perpendicular, picava fort, amb esclafit, amb alguns bufs esquitant un parell de metres. O, lateralment, hi feia rebots laterals fugaços, com ecos.

Llavonses, quan sa tanda minvava, sa platja inundada retornava a la mar. Davallava una escorrentia surant o submergida, i arrossegava de tot. Tira-tira, però directe mar enllà. I, segons es relleu des fons i sa profunditat, s'hi apreciaven remolins o ondulacions noves, diferents a es retorns d'ones habituals, depenent des flux...


A sa foto, aprop, s'aigua mig frena o davalla, i fa com remolins superficials. Però lluny es mig veu arribar sa línia blanca d'espuma des rompent final. Terra enllà, a la dreta, part de sa base on puja es puig de sa talaia des Telègraf, de Son Jaumell. I en es centre-esquerra es puig de s'Àliga/Àguila.

A s'inici, s'aigua estava bastant transparent, més o menys havia reposat uns dies. Ses fulles de posidònia ajeien en es fons, lluny des moviment superficial. Poques flotaven remogudes aixecades en un brou tèrbol dens mig surant, que hagués frenat més s'ona de rissaga.
O, a defora a sa vorera seca, hi havia es munts de fulles eixutes de posidònia. Un, a poques desenes de metres meu, però no el vaig enquadrar en aquestes fotos.
S'ona hi xocava menys veloç, afectant poc, no desferrava gaire fulla. A sa seva cara més xopa es sortint des munt era com un escull vegetal, com una barrrera trencaones, un mirador litoral d'un castell en miniatura. Però on feia entrant i embut, s'impuls de s'ona hi explotava més i gratava trossets. Un buf escopia bocinets de fulles, un grum que s'elevava cap al cel fent de coet! Llavors, sa bala de canó de posidònia queia a uns metres, damunt restes eixutes.
Acidentalment, es puu volava amagat dedins des buf de grumolls de sa pasta esquitada! Quins trontolls fent voltes de cap, atordit i alterat! Per ventura avui es ritme i flux explosiu impulsant li era més imprevist. L'enganava i expulsava sorprès, fora corda. Volaven més crustacis de l'habitual.



Imatge de robertovi CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/482775137


Vídeo d'IRL 3614, Station Biologique de Roscoff/CNRS, SU, clicant a
https://youtu.be/gGzgaJQAwVA via https://www.sciencenews.org/article/cru ... tion-algae
Es puu nedant "pol·linitza" ses algues i plantes marines, comportant-se igual que abelles entre flors.


Idò, encara que es puus vagin mig zombis, a ses gavines les hi encanta menjar-ne! S'hi afuen frenètiques, igual que as cranquets. Les excita més si es crustacis són un dard de bufador.
Una gavina va menjar almenys mitja dotzena de puus en devers mitja hora. I defensava es lloc, espantava a sa competència amb gests tremends! Volia estar totasola, sense distreure's, o tot es puu per a ella?


Puu color d'alga roja o marró, parda en castellà. Altre gairebé negre viu mimetitzat en es brou tèrbol de fulles més velles caigudes i més enfosquides de sa planta posidònia, que informalment nomem "alga".

En caure s'esquitx, ses gavines s'apropaven caminant correntsos, sense botar gaire, ni volar. Hi cercaven es puu atordit remogut patint, i el capturaven en un clicar d'ulls, abans que fogís i s'enterrés ocult, camuflat. O, feien mitja volta igual, si només eren restes de fulles fosques, sense s'animaló mimètic. També giraven coa cap amunt per a aconseguir panoràmica i allunyar-se de s'espant explosiu! Amb un caminar còmic, amb passa de Charlot, hi, hi.


Gif a geocities.com
Una gavina inspiraria es caminar d'en Charlot?

La desconcertava més, un segon o tercer buf coincidint totseguit, mentre estava a mitja captura tatant es puu entre ses fulles.
Si s'esquit l'enganxés, rebria cops amb una mica de detritus, fems, closques o pedretes disparades. S'embrutaria, o amb mala sort patiria una busca, ferida, o una ona se l'emportaria xopa.


Es cranquets també encanten a ses gavines.

Per si tot li queia a sobre, i no perdre es puu de vista, s'au fogia amunt en una infinitat de girs de coll i bec!
Alerta amunt i avall, envant i enrere!
Mirant a la vegada cap adalt as nou grum amb puu, i avall a s'anterior grum caigut enterra, i avall a la mar per si arribava un altre esquit, i endavant amunt a sa duna eixuta per a no travelar! I en no res hi tornava per a recollir es puus fugissers!
Eren jugades de poc ritme, descompassades, d'accelerades i frenades. Mig tatant i esquivant, caçant, tastant menjant... Si s'esquit rebufava canviant es ritme, idò, malament! Ella variava de sentit enmig des gir, i de rumb.
Tentinejava tan de pressa que semblava encalçar mosques! En juguesques més caòtiques que aquestes d'en Harold Lloyd:

Gif a tenor.com/ZtO1.gif

Què en són d'expressives i dramàtiques ses gavines!
Assegut observant-les, se m'escapà una rialla i, per mi que una m'hi dreçà ses "orelles"! Em mirà recte expectant interrogant mig espantada. I tot d'una vaig callar, fent un "ui!" en silenci, amb sos morros tancats demanant perdó, mostrant que no li volia dominar es lloc -ni halar puu. S'empegueï davallant es cap amb reülls inclinats, i en arribar un esquit continuà sa bacanal.
En certs moments mostraven més espant i titubeig. Superant es límit d'incontrol de direcció, canvis de girs, mirades i mitges cucaveles. Es moviments de coll i es gests eren frenètics! Quin memeu! Quina grandiloqüència espatarrant espantat sa competència!
Servirien d'actrius per a una peli futurista de zombis caçant! (És broma!)


Seagull thieving GIF https://media4.giphy.com/media/v1.Y2lkP ... /giphy.gif

Per aquesta conducta tremenda i gests tan remoguts, nooo s'avisa es Centre Recuperació de Fauna! I tantmateix, curen zombis? (És broma!)

Ses gavines són així d'expressives i peculiars. Fins i tot, tenen admiradors imitadors!
Vegeu una darrera competició europea d'imitadors de "codi gavina", clicant a
https://youtu.be/Z93Cl_tG5QQ
(subtítols diversos en es menú des video)


Collage adaptat des vídeo de: DRM News https://youtu.be/Z93Cl_tG5QQ

És una bona competició, útil per a conèixer i respectar ses aus litorals, i divertir-se!


Llavonses de ses darreres fotos, arribà una altra tanda de rissaga. Una ona llarga i rapidissima per a sa seva alcada, enganava! S'endugué aquests fems de plàstics col·locats aquí feia minutets, per a retratar. Trets de s'aigua, nedant abans des llamps, i estotjats més d'una hora endarrera.

A sa foto, aprop, s'aigua mig frena o davalla, i fa com remolins superficials. Però lluny es mig veu arribar sa línia blanca d'escuma de sa rompent final. Es Puig de s'Àliga / Àguila destaca terra endins, en es nord-oest.


Es vespre i nit sa rissaga arribà a altres llocs, i major l'endemà. Vegeu-ne una notícia de premsa, clicant a
https://www.menorca.info/menorca/local/ ... della.html
No diuen res de disbauxes de puu, gavines, ni zombis! (És broma!)

Imatge adaptada de: SOCIB www.socib.es





Puu d'ulls color "zombi" (és humor!) colcant barquetes de St Pere.


"Ducked and Covered: A Survival Guide to the Post Apocalypse" (2010)
Ull amb sos zombis!
Acotat a cobert: guia de supervivència post-apocalipsi
https://youtu.be/VoYEh9jw7OM
(subtítols en es menú des video)



Adaptat de: https://prettycoolsite.com/smartphone-z ... -shortage/
Ull amb sos zombífons !
https://prettycoolsite-com.translate.go ... x_tr_tl=ca








i n c í s

..... ~ ~~ ~~~> .....


Runes de sa talaia des telègraf òptic de Son Jaumell (Capdepera, Mallorca)

Telegrafia òptica?
Dubtes i curiositats


Imatge via Carlos Garau Fullana a https://pe.linkedin.com/posts/carlos-ga ... 57728-41D1
Croquis s. XIX, telègraf òptic de sa talaia de Son Jaumell. Marcant un codi, significant una lletra, número o consigna. A sa xarxa de nodes de telegrafia òptica:

A 43 km, es node des Semàfor, a Ciutadella, a es Bajolí (Menorca, 40.0174N, 3.8001E) Foto quan no fa senya d'envelats, banderes, panells, cilindres o esferes:

Dos exemples de senyes de telegrafia òptica:

Es llegien amb telescopi gran de molts augments, de lents modernes acromàtiques, o algun d'apocromàtic, amb menys aberracions.
Es telègraf òptic de Son Jaumell va fer servir una talaia d'una xarxa de segles abans:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_d ... e_Mallorca Uns des nodes tan antics només serien una elevació pelada, però altres una torre de defensa amb canons i tot. Es comunicaven amb variacions de foc, fum, canonada de fogueig, inclinant branca, palma... o potser, no ho sé del cert per a tots es llocs, un ram en es Pujolet del Ram (Eivissa, 38.9652N, 1.2491E), sa Torre del Ram (Menorca, 40.0121N, 3.8090E), o a sa Fita Autèntica 'del Ram' (Mallorca, 39.6521N, 2.5520E)

Com serien es codis de senyals antics?
Al món, es farien senyes abans de s'edat de pedra, i p. ex.:
-Sonant corns marins a mines neolítiques
https://www.labrujulaverde.com/2025/12/ ... la-iberica
-Possibles senyes de fum i foc a s'edat de bronze
https://www.labrujulaverde.com/2017/12/ ... e-en-siria

Per l'estil de The Lord of the Rings https://youtu.be/i6LGJ7evrAg
Idò, com seria una fogatera ideal? Una estrella plana ventilant o girant, de cistelles de ceràmica refractària? Amb carbó vegetal a altíssima temperatura, separada entre parets i pàmpols reflectants? I com a obturador ocultant-ne sa llum, una manta, biombo o persiana de làmines girant?
Devers es s. ≈III AEC a s'Antiga Grècia, Demòclet i Cleoxenes crearien es codi pyrseia, de caràcters, una comunicació versàtil. Inspirant es famós quadrat a/de Polibi, es s. ≈II AEC. Usant 10 torxes, en dos grups de cinc (2x5). Per a emetre un caràcter, cada grup en mostrava un cert nombre (1-5). I pausa entre caràcters, creixent entre paraules i frases. Així, donen 25 possibles combinacions, caràcters, vegeu:
https://schoolpress.sch.gr/lexith/?p=958
Imagín que, marcant així, basten 9 torxes, en tres grups de tres (3×3), per a crear 27 combinacions, caràcters. Aquí sa taula il·lustrada:
...mig "contextualitzada" i tot!

A més, si cada grup podés marcar "cero", surten 64 combinacions!


Una altra xarxa, antiquíssima, traçava un línia principal de centenars de quilòmetres, i l'envoltaven ramificacions menors. Tenia nodes separats més de cinquanta quilòmetres! Però de codi menys versàtil, de missatges preestablerts, indicats amb so temps que es fa senya de foc, fum, reflex... mesurat amb rellotges d'aigua, iguals i sincronitzats entre nodes. Vegeu:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_t ... d%27Orient

De molts quilòmetres lluny, es podrien comunicar amb dues fogateres i utilitzant es quadrat de Polibi... si cadascuna marcava 1-5 batecs?
O, només una foguera.. en dues tandes de 1-5 batecs? P. ex. si no es podien separar prou en un cim, com per a distingir-les des de desenes de quilòmetres, segons s'agudesa visual.

Tants de batecs i pauses, torbarien i allargarien molt es temps de transmissió. O, no tant, si es missatge es rebia i passava simultàniament... així aniria relativament veloç entre molt nodes. Però requeriria molta agilitat, pràctica i aprenentatge conjunt.

Per a comunicar-se amb poques torxes, potser hi aniria millor usar altres combinacions. Seria més breu usar dos tipus de senyal, com (x) retxa/llarg/batec (de llum) i (p) punt/pipelleig/curt (de llum) P. ex:
○ 1-2 retxes i 1-3 punts, dona 25 combinacions: 1p1p 1p2p 1p3p 1p1x 1p2x 2p1p 2p2p 2p3p 2p1x 2p2x 3p1p 3p2p 3p3p 3p1x 3p2x 1x1p 1x2p 1x3p 1x1x 1x2x 2x1p 2x2p 2x3p 2x1x 2x2x
○ Amb 1-3 ratlles i 1-3 punts dona 36 combinacions. O, si no, també 1-2 retxes i 1-4 punts, en una taula una mica diferent: 1p1p 1p2p 1p3p 1p3p 1p1x 1p2x 2p1p 2p2p 2p3p 2p4p 2p1x 2p2x 3p1p 3p2p 3p3p 3p4p 3p1x 3p2x 4p1p 4p2p 4p3p 4p4p 4p1x 4p2x 1x1p 1x2p 1x3p 1x4p 1x1x 1x2x 2x1p 2x2p 2x3p 2x4p 2x1x 2x2x

I més breu, o aportaria algunes combinacions útils, afegir un tercer tipus de senyal, (0) s'ocultació de senyal/cero. P. ex. 1 ratlla, 1-3 punts i una ocultació, aporten 25 combinacions: 1p1p 1p2p 1p3p 1px 1p0 2p1p 2p2p 2p3p 2px 2p0 3p1p 3p2p 3p3p 3px 3p0 x1p x2p x3p xx x0 01p 02p 03p 0x 00

Ull, que sovint mostr es conjunts de combinacions... sense revisar-ho gaire! P. ex. sa darrera combinació 00 no serveix, es confon amb una pausa, i s'ha d'eliminar.


Imatge de domini públic. Frederic Remington, 1905.
Senyals de fum americanes.

Amb quins codis podrien comunicar-se? Triarien ses combinacions breus, i rebutjarien ses que es confonen o solapen amb espais i pauses. Per exemple, destriau ses que trobeu més pràctiques per entremig des tres conjunts de combinacions anteriors. Quedaria paregut a es codi morse.
O, hi hauria un codi un poc més optimitzat per a una, dues i més fogateres? Elegint ses combinacions més distingibles de lluny, quan s'empren fogateres tocant en conjunt dalt d'un cim. P. ex. eliminar x0 i triar només 0x, o al revés.
O, usant es màxim nombre de torxes, per a més velocitat, si es podien distingir... O al revés, per a usar poc combustible, persones, mans... evitant combinacions amb molts punts per caràcter, si així cal moure de pressa un obturador massa gegant i si això esgota massa?

Algunes combinacions, o una cadena de caràcters (p. ex. hh, k4k, xyz...) servirien per a indicacions especials. Com, advertir de passar a usar una altra taula d'equivalències, que podrien significar números, accent, interrogant... o de missatges prefixats... o per a quantificar sa intensitat i qualitat de recepció, avisar de sa línia de nodes establerta, inici de missatge, interrupció, error de lectura/emissió, repetició d'última lletra... o es "codi postal" de destí, sa branca de sa xerxa. O també, quina taula de caràcters aleatoris emprar, com a precaució, quan es missatge no s'hagués creat abans xifrat, per a que es missatgers l'entenguessin.


Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/257 CC BY NC
Exemple de codi costós i poc útil Però, comunicar-se secrets en llengua navajo, amb tota una diversitat i varietat de paraules i metàfores, serví per a sa guerra EUA-Japó! Perquè es japonesos no tenien traductors. Vegeu https://ca.wikipedia.org/wiki/Locutor_de_claus
Idò, en unes generacions, parlar català serà tan desconegut? I si hi hagués guerra, es glossadors anirien ben cercats!? (És broma!)

A pics es confondrien ses fogueres emetent en conjunt dalt d'un cim llunyà. Per a diferenciarles i distingir millor sa seva disposició, s'observador deixaria fixa una mira de ranura o creu apuntant en es seu centre -ses modernes han sigut de fil de teranyina: https://youtu.be/DNJM7OiqoCI. Sa mira, tan antiga, supòs que seria sense lents... perquè no hi ha evidència clara de telescopi fins segles després -Leonard Digges ≈1550? Ni jugant enfilant lents de cristall de roca amb bona corba o més nítides que sa famosa des palau assiri de Nimrud ≈730 AEC
https://www.britishmuseum.org/collectio ... t/W_-90959
Ses lupes de zona grega s. ≈XVI AEC
https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... 145083.jpg
igual serien per a micro esculpir joies així:
https://magazine.uc.edu/editors_picks/r ... piece.html
O, vegeu aquestes lents plano-convexes ≈700 AEC
https://www.labrujulaverde.com/2023/12/ ... -2700-anos




Per a nodes a distància menor, seria més breu combinar 3 torxes/fogueres. P. ex. en una formació en línia, o un triangle.
Tres fogueres emetent caràcters amb només 1-3 batecs, aporten 27 combinacions. És sa mateixa taula il·lustrada abans per a 3x3 torxes -subtituint es nombre de torxes d'abans, per es nombre de batecs d'ara. Però caldria molta més pràctica, una corba inicial d'aprenentatge dura.

Serien diferents, i ja molt més breu, tres torxes comunicant un caràcter marcant només un pic totes. Es podria, combinant només una (x) ratlla, o només una (0) ocultació, o un (p) punt. Donen 26 combinacions, eliminant 000:


Per a no enredar i fatigar fent senya de (p) pipelleig, es podrien emprar cinc torxes. Si es nodes estan prou aprop, i hi ha prou mans, àgils i descansades. P. ex. en una formació en línia, o en estrella de cinc puntes.
Utilitzant cinc torxes així, cada lletra és rapidíssima! Sempre sense emetre (p) punts, sa duració d'una retxa (x) o una ocultació (0) seria com un punt. Gran velocitat! Un caràcter per batec curt!
Cinc torxes marcant (x) batecs o (0) ocultació, són tan ràpides com... ses deu torxes dites a s'inici, fent un 2x5... o ses nou en un 3x3. Però cal més agilitat, pràctica i aprenentatge conjunt.
Així, cinc torxes donen 32 combinacions, 31 eliminant 00000. Vegeu sa taula:

O, sis torxes combinen similar: 000000 00000x 0000x0 0000xx... i en donen el doble, 64 combinacions, 63 eliminant 000000. Disposades p.ex. en una formació en estrella de cinc puntes de torxes i una més central.


Nota a viatger des temps: ven-ho a Polibi, o a Enees Tàctic, hi, hi.
O a Filípides, es de sa Marató, per a avisar de sa fi de sa guerra!


I no tan d'aprop, almenys es poden distingir 4 torxes? En formació de rombe, línia...
Si es té pressa, parlen sense pipellar(p), amb només 19 caràcters. Unificant b/v/u, k/q, g/j, s/ç/z, i/y, l/l·l.
O, sense tanta pressa, si una torxa "especial" també pot enredar pipellant (p), es parlaria menys estrany, hi, hi. Perquè hi sumaria 8 combinacions, un total de 27 -eliminant 0000:


S'emperador Teòfil en pagaria quilos de púrpura?
Idò, not que hi ha moltes possibilitats! Almenys de millora!

Quines combinacions serien més visibles i/o diferenciarien millor ses torxes?
Imaginant... per ventura, p. ex:
●3 torxes, on qualsevol fa una retxa o 1-2 punts, o sa central també s'oculta, aporten aquestes combinacions: 1p01p 1p02p 1p0x 2p01p 2p02p 2p0x x01p xp2p x0x 1p1p1p 1p1p2p 1p1px 1p2p1p 1p2p2p 1p2px 1px1p 1px2p 1pxx 2p1p1p 2p1p2p 2p1px 2p2p1p 2p2p2p 2p2px 2px1p 2px2p 2pxx x1p1p x1p2p x1px x2p1p x2p2p x2px xx1p xx2p xxx
● 4 torxes, on qualsevol fa retxa o un punt, o només una de només un extrem lateral també s'oculta, aporten aquestes combinacions: pppp pppx ppxp ppxx pxpp pxpx pxxp pxxx xppp xppx xpxp xpxx xxpp xxpx xxxp xxxx 0ppp 0ppx 0pxp 0pxx 0xpp 0xpx 0xxp 0xxx 0ppp 0ppx 0pxp 0pxx 0xxx
● 5 torxes, on qualsevol fa ratlla, o una o dues qualsevols fan un punt, o sa torxa central també s'oculta, aporten altres combinacions: ppxxx pxpxx px0px pxxpx px0xp pxxxp pxxxx px0xx xppxx xp0px xpxpx xp0xp xpxxp xpxxx xp0xx xxppx xx0pp xxpxp xxpxx xx0px xxxpp xxxpx xx0xp xxxxp xxxxx xx0xx
En aquests tres exemples és fàcil afegir algunes combinacions d'una torxa marcant en solitari. I en es dos darrers exemples, amb ses dues torxes dets extrems.

Seria molt més vistós i distingiria més ses torxes, fer senyal al revés del dit fins ara, "marcant en negatiu" -símil d'un negatiu de fotografia. S'espai, pausa sense senyal i ocultació de senyal, tots ells serien fets de llum, marcant amb llum. En canvi, sa senya de batec, punt o ratlla, aquests es farien marcant amb foscor, per entremig. S'usarien ses mateixes taules de combinacions.


Exemple utòpic
Un estat rodó (ideal) fa mil quilòmetres de diàmetre. Té una xarxa utòpica amb punts elevats fent-se senyes visuals de fogateres/torxes, o bé fum, panells, miralls quan fa molt Sol. Comunica desenes de regions, més comarques i més municipis, que sumen centenars de poblets.
Sa xerxa mirada des del cel és un floc de neu descomunal! Comparant, ses línies de Nazca són dibuixets, hi, hi. Sa forma de floc diuen que és deguda a ses muntanyes, que separen es nodes com en una jerarquia centralitzada? Ehem, ehem...
Està millorada, indicant es "codi postal" per a destins particulars. I algun salt entre branques que gairebé es toquen, tal com es vasos de saba d'una fulla vegetal:

Imatge adaptada de: https://doi.org/10.1038/s41528-025-00381-z Barua, A., Gogoi, R., Reddy, P.G. et al. Biomimetic freestanding microfractals for flexible electronics. npj Flex Electron 9, 10 (2025).
Idò, una xerxa estatal com una descomunal fulla rodona ideal... es piscolabis preferit de sa famosíssima vaca esfèrica:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaca_esf%C3%A8rica

Es missatge o comunicació de nivell "estatal" sempre es comunica amb una sola fogatera o torxa. Va i ve a així per tot, fins i tot entre poblets propers i nodes amb més fogateres o torxes disponibles.
Idò, posem que una fogatera es torba un minutet per a marcar un missatge estatal de tres caràcters, indicant es nou preu des gram d'or. Cada node el llegeix i transmet simultàniament, enreda pocs segons. Per a això tothom està en forma i a l'aguait, hi, hi.
Des que es crea es missatge estatal en un punt qualsevol de sa xerxa, fins que arriba a tooots es poblets de s'estat, només passen dos o tres minuts!
Peeerò... l'endemà va lent! Massa regions es queixen, o diverses comarques s'apunten a aquest estira-i-amolla negociant. Es torrers mig s'acuben traginant carbó i marcant senyals! Hi ha diversos errors o confusions, i finalment unes branques principals s'embossen.

En canvi, altres missatges són només regionals, com per a dir es mes i es dia de sa propera reunió des Parlament Autonòmic. O també s'envien moviments jugant a escacs, hi, hi... Aquests es comuniquen sempre amb dues fogateres, i marquen i passen menys lent. També van així entre es municipis i poblets, però pocs hi fan cas, si no hi viuen dirigents importants.

Uns altres missatges, es de tres fogateres, són per a només dedins de sa comarca. Com ara acordar es nou lloc des mercat mensual. Aquests sí que es solen passar a tots es municipis i pobles, sempre combinant tres fogateres, i va molt millor! Ideals per es comerciants, per demanar carros de comandes, mestres, mudances i intercanvis.

Amb quatre fogateres hi ha xerrades dia i nit abans de ses trobades de ball entre municipis i pobles. Hi reorganitzen es protocol cada dos per tres, com es complements de sa roba, i infinitat de petits detalls i manies. Ho parlen en codi de quatre torxes, que així tot es diu i va més airós. Remogut! D'embolics i bromes, o van de festejar! Mai se sap qui ho clissa, però diuen que només hi xafardegen per a riure.

I cada poblet xerra amb so veïnat, sempre a ritmes de cinc torxes. Per exemple... que fa no res s'ha vist a na Blanqueta devora d'un rusc d'abelles? Sa cabra que sovint es perd mirant papallones... On estarà? En es dematí, han estat hores preocupats cercant-la, i ja ve es migdia.
A s'horabaixa, de bona sort, dos ninets la descobreixen engrunada amb branques bevent a un gorg. Xiulen fort un flobiol dues vegades, de tres pics dos cops, per a dir que tot està bé.
Amb això, es torrers dalt des cim els escolten fàcil, els divisen... i calmen es dos poblets amb un instant de missatge de fogatera. Afegint que anit, es farà un gran sopar conjunt celebrant-ho, a sa clariana enmig des bosc.





Més curiositats:
● A final de s. XIX, a distàncies majors, s'emprà telescopi portàtil i telègraf solar, de mirall petit reflectint codi morse o similars. I es creà sa telegrafia per ràdio, fins i tot un "fax":
https://www.labrujulaverde.com/2025/07/ ... -siglo-xix
i un "telèfon" de raig de llum:
https://www.labrujulaverde.com/2022/11/ ... uz-del-sol
Sa telegrafia per cable fou anterior, de mig segle abans:
https://spectrum.ieee.org/telegraph-chess
També anà bé per a jugar a escacs, i amb boira i pluja!

● Respecte un codi tam-tam que fes cops d'igual duració, timbre, to i volum. Amb un tronc, un tambor, un intrument de percussió... Seria similar a un codi de toc-tocs, cops.
Idò, només amb so temps sense so d'entremig de percussions, podria comunicar caràcters o missatges preestablerts. Codificant s'espai, pausa o silenci... i ritmes, tempos, repeticions, sèries... o si es combinen tocant en un conjunt. Tendrien una funció semblant as temps de llum o so piulant marcant en altres codis, com per exemple es codi morse.
Es podria adaptar codi morse per aquest tam-tam marcant sense so, "insonor", on es sons duren tots igual. Entre tocs, una unitat de temps sense so, seria una marca curta, es punt. I tres temps, una marca llarga, sa retxa. Ull, entre ses marques que formen un sol caràcter no hi hauria (!) intercalat espai sense so. Però, entre caràcters intercalaria un espai sense so (no marcador) de devers quatre (!) temps, almenys. O, aniria millor p. ex. ratllla de dos temps i espai de tres?

https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... claves.jpg
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Clapsticks.JPG by Andrewa CC BY-SA
Claves i bastons de ritme australians.

No és com un codi de toc-tocs marcant amb sons, "sonor", com p. ex.
https://en.wikipedia.org/wiki/Tap_code que els suma i combina en un quadre de Polibi.
Depenent de ses combinacions o codi, comunicar-se amb sons potser seria més breu, o no.
Per altre banda, marcar amb castanyeta i tamborino és més àgil que amb timbal, o gong. Sa vibració minvant enterboleix es temps "sense so", i l'allarga.
Amb alguns intruments de percussió seria més àgil marcar codi sense sons que amb sons? Per ventura amb ets intruments de període de toc més llarg, com ara un gong, que aprofitarien es temps "sense so" per a finalitzar sa vibració més intensa?

● Fins fa unes dècades, ens arribava una xerxa ̶d̶e̶ ̶̵̶l̶̵̶l̶̵̶u̶̵̶m̶̵̶ ̶̵̶l̶̵̶à̶̵̶s̶̵̶e̶̵̶r̶̵̶ ̶̵̶i̶̵̶n̶̵̶f̶̵̶r̶̵̶a̶̵̶r̶̵̶o̶̵̶i̶̵̶g̶̵̶ ̶a̶m̶b̶ ̶n̶o̶d̶e̶ ̶̵̶en̶ ̶e̶s̶ ̶p̶̵̶u̶̵̶i̶̵̶g̶̵̶ ̶̵̶d̶̵̶e̶̵̶l̶̵̶ ̶̵̶T̶̵̶o̶̵̶r̶̵̶o̶̵̶ ̶̵̶ -Oops, error meu, no era òptica! Ehem... de feix de microones reflectint-se a sa tropopausa. Especialment valuós post explosió nuclear -que no succeí! I es node, estava a sa Base d'USA a s'Enclusa (Menorca, 39.9973N, 4.0054E)
https://www.usarmygermany.com/Units/Sig ... OM%203.htm
Més detall, marcant casella 486L MEDCOM a
http://rammstein.dfmk.hu/~s200/tropo.html



..... ~ ~~ ~~~> .....



Per a nous amors, comunicar-se jugant llums!
Vegeu: https://youtu.be/MYmeEyeigkU















GIF a geocities.com



GIF a geocities.com

Més temes similars en es fòrum, per exemple a:


Gavina de 26 anys i 8 mesos
viewtopic.php?t=4960

Somnis de dinosaures
viewtopic.php?t=4920

Dofí caça usant ormeig proper
viewtopic.php?t=4965

Vessament marí, cura nedant i dofí?
viewtopic.php?t=4915

Au liada i emissari "apisonadora" fantasma
viewtopic.php?t=4941

Posidònia, olives de mar, sirenes, foques.
viewtopic.php?t=4900

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries
viewtopic.php?t=4769

Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant
viewtopic.php?t=4866

Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu/tardor, 2022
viewtopic.php?t=4870

Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911

Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant
viewtopic.php?t=4872



Temperatura 9 i 10 gener 2024 a Capdepera. Font: AEMET https://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion
Dies de gener amb temperatura elevada a s'aire a ombra.


I sa "caloreta de gener" dita, s'ha aprofitat per a femsukinar nedant sense tratge. Si no s'hagués esmicolat tot això, que estava xop a sa vorera. Unes 36 h després hi picaren onotes directes de ràfegues de vent de 90-100 km/h. 🌬


Adaptat de AEMET www.aemet.es
🌬 Uns dies més endavant, a Cala Rajada de nit bufà ponent calent.
En gener o febrer és millor nedar de nit? (és broma)


Capcer de pesca amb roda de cotxe, i més fems recollits de s'aigua o en remull arran vorera.