Bitxos i cura marina jugant nedant

[Tord blau]

Oci educatiu esclafant pagellides a pedrades?
I un corn!
Observacions, alguna reflexió i fotos,
per a inspirar.

Alguns visitants de ses voreres marines de roques i cocons hi juguen a pescar i mariscar. Els serveix com a deport, esbarjo i evasió, o també com a forma d'aprendre i practicar habilitats per adaptar-se a es medi, o educar-se, i conèixer costums antics.
I prous persones hi juguen, van a agafar animalons durant ses vacances o es dies festius. Es mouen caminant entre ses roques amb gambaners i poals, i banyant-se o nedant amb careta i tub.
Amb aquests entreteniments de mariscar o pescar a mà o amb gambaners i poals per ses voreres sovint es va "a agafar" varietat d'animalons.
Es capturen crancs i peixets, gambetes, cornets, eriçons, ortigues, estrelles, cranquets ermitans que viuen dins closques, pagellides, dàtils, copinyetes variades i més mol·luscs... Sípies i pops... I a vegades es compagina recollint o reorganitzant es fons de pedres...


Ses pedres a lloc nou es mouran amb ses ones durant bastant temps fins a acomodar-se de nou s'entorn. S'afecta a animals i vegetals durant es joc, i després, i a s'erosió...

Practicants d'aquests jocs per ses voreres a pics també remouen mooooltes de pedres des fons. I les apilen i en fan munts, construccions, fites simbòliques o figures com dibuixos. O els serveix per a crear tanques i cocons submergits. O senzillament es juga a 'netejar' de pedres sa platja, a treure pedres des llocs de pas a s'arena submergida.

Normalment només agafen uns pocs animals i els estotgen una estona dins de poals, cocons, o tanques fetes amb pedres dins de forats a la vista. Així poden continuar jugant i observar animalons, com a entreteniment, o fer-ne fotos.
O hi ha qui s'ho emporta per a cuinar a casa o alguna cuina. I ajuda a fer atractiva sa seva gastronomia, decorar es plats o donar un toc refinat a es brous.

Hi ha qui esclafa cranquets ermitans que viuen dins de closques de caragols marins, per a ús com a esquer per a pesca amb canya, directament o fent una "pasteta". Algun pic he vist acumular i emportar-se una bossa ben plena, de quilograms de closques de caragols o cornets amb cranquets ermitans.

Molts practicants són turistes i gent diferent que practica puntualment, esporàdicament... O hi ha qui ho repeteix més, per exemple qui ve de visita a ses segones residències es dies festius. Donen mal exemple, i arriben a sumar moooltes interaccions, hi ha massa gent practicant-ho, i a llocs amb vida vulnerable i sensible a ses trepitjades...


Un mal exemple, vist mentre feia sa foto des fems que havia recollit com a deport nedant.
Resulta que una nina, ja prou major, estava nedant amb ulleres, tub i un gambaner molt gros. I amb una pedra grossota rodonenca va esclafar aquest grup de pagellides vives aferrades.
I segons ella deia, no pescava, perquè després alliberava viu tot el que recollia...
Ehem, ehem...


Aquestes pràctiques aquí pescant manualment o mariscant per ses voreres en s'estiu es veu de forma molt habitual, o quotidiana. També succeeix de primavera i tardor, es dies festius, caps de setmana... I bastant bastant a es mateixos llocs, encara que cadascú potser alterna a on juga i ses diades. Es podé veure fàcil d'estiu aprop Cala Rajada, devers ses roques baixes de Cala Agulla, o per ses voreres des passeig entre es port i Cala Gat, o Son Moll.
És sa vorera que s'anomena com a "zona d'aigües exteriors" o "estatal" de sa reserva marina.
ULL! "Aigües exteriors" és diferent del que es podria pensar... Si no es coneix com s'han acordat ses línies de llindars entre puntes de sa costa. Això confon a qui no s'hi fixa. Per exemple aquí és "aigua exterior" s'aigua tocant sa vorera!


Sa reserva marina de llevant de Mallorca a aquestes voreres de Capdepera s'inclou a una zona dita com "zona estatal" o també "zona d'aigües exteriors". Una zona que va des de Cap des Freus cap a es sud fins a Sa Pedruscada.
Inclou més o menys, anant vorejant de nord a sud, ses voreres conegudes amb sos topònims de Cala Moltó, s'Agulló, Cala Agulla, S'Entrador, Sa Regata Blava, Cala Lliteres, S'Olla, Cala Gat, Cala Rajada, Es Coconar, Na Ferradura, Son Moll, Caló de Marbella / Es Fondalet, Sa Pedruscada...
I aquí segons què, o com, no es permet capturar o pescar de forma recreativa des de terra. I per mi que encara menys nedant, en apnea, busseig...
Si ho he interpretat bé, i excepte errors, i dit mooolt resumit, en aquesta
zona de voreres de Capdepera
estatal, des de terra:

• -NO es permet pescar amb
  • -salabre / gambaner
    -fitora
    -esquer viu
    -més d'una canya o fil
    -potera
  
  -NO es permet capturar...
  • -crustacis
    P. ex. cranquets ermitans a closques, crancs, gambetes...
    -mol·luscs
    P. ex. caragols de mar, pagellides, pades, compinyes, nacres, dàtils, musclos...
    -eriçons de mar*
    -ortigues de mar*

( "*": dubt de detalls, de quan està permès)
Si no ho he interpretat amb error, que ja pot ser ja... Jo no en sé gaire! I és que jo no hi pesc, ni captur vida, ni marisc...

Respecte a pescar pops i sípies, supòs que es permet amb modalitats desde terra amb fil i paupant, tatant directe amb ses mans. Però no sa seva pesca submergint-se, ni amb fitora o gambaner.
Si algú hi té curiositat en tot això, millor consultar-ho a qui ho sàpiga millor. A més poden existir canvis o vedes extra. Com per exemple una veda de pop d'agost de 2022.

És diferent de sa zona de voreres més en es nord cap a Artà, entre devers Cala Mesquida fins a Betlem, i que s'anomena com a "zona autonòmica" o "d'aigües interiors".

Això es llegeix també resumit a cartells a punts d'accés. Millor consultar normativa i publicacions, per exemple en es menú de sa web de s'enllaç de sa imatge següent:
https://www.caib.es/sites/reservesmarin ... ats_0_0_0/



Quan es marisca o pesca no sempre es té es millor criteri per a reconèixer s'espècie, o es seus punts dèbils, el que la pot detorbar. I per mi que mooolts practicans tampoc saben gaire de sa normativa... Potser jo soc es primer que no conec suficientment sa norma de pesca, però es que jo no hi pesc, ni hi captur vida marina.


Hi ha qui defensa aferrissadament aquestes pràctiques de pesca i mariscar. I que s'incomoda molt si se l'informa de sa protecció, inclús es torna com violent o embolicador...
Per mi que a molts practicants de marisqueig fora norma, els sol anar rebé percebre, entendre i sentir-ho emotivament. Com una evasió de sa vida quotidiana urbana. Un sentiment de ser lluny de sa civilització, de tanta norma. A un lloc mooolt natural, poc visitat, poc pescat. A on és enfront casa seva d'estiueig, on es pot practicar jugar a rememorar pràctiques ancestrals. Per a reviure es costums i records d'infantesa, per a saber superar mancances, de temps de supervivència...
Hi influeixen ses expectatives i sa imaginació, sa despesa i s'esforç invertit en arribar, o en mantenir sa vivenda de vacances d'antic, o en tenir un gambaner... Amb interès i desig de recrear-sé, de distreure's ambientats així, durant un cap de setmana, un festiu... O per a aprofitar i ambientar una sobretaula, o una migdiada, amb sos nins distrets.

Però també podria ser com un engany, o autoengany, anant fora norma amb picaresca... O de sentir-se amb cert privilegi, amb algun tret de supremacisme, elitisme? Ui, o especisme de crancs i caragols? (vegeu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Especisme)
I això pot escalar més quan hi ha aquest desig, o engany, i jugant massa gent variada. En copiar-se més algun mal biaix, una mala pràctica de tècniques de pesca vista a gent local, permesa a visitants... Per exemple, a vegades es veuen pares i nins pescant crancs ferint-los, gratant i copejant amb garrots a dins de forats.
No convé veure únicament a aquest entorn i animalets com a juguetes, instruments o eines de joc d'un sol ús.
I ja som massa visitants a ses platges... Mallorca ja no és un lloc tan verge, no és com dècades enrere...

Aquí un altre exemple:

Un cornet observat en una mala situació, a lloc afectable, a Capdepera a principi d'octubre de 2022.
Estava desferrat, "panxa" enlaire, com a un cocó submergit a molt poc fondo, ballant amb ses ones i xocant amb ses roques. En un punt de pas on molts de peus de banyistes trepitgen i accedeixen a la mar. A una rampa d'un antic escar per a embarcacions de roca és llisa i amb alga fina, que patina. En aquests punts sa pedra és mes polida, fent com esglaons amb ses marques de ses trepitjades dia a dia.
Per mi que algú uns minuts abans havia jugat i llençat aquest caragol allà, just a un lloc de pas i d'ones. Aprop hi estaven prenent es sol bastants de banyistes. I entraven i sortien de s'aigua aprop d'aquests cocons i rampes, trepitjant o patinant sense voler. I hi nedaven o botaven de ses roques, i jugaven explorant es racons o fotografiant.
Tenia s'opercle gairebé tancat, però el movia, reaccionava de pressa, era ben viu.

Fotografiat fent equilibris a sobre d'un guà i un sac boia surant, on jo recollia fems nedant, amb sa càmera dins d'una bossa estanca transparent.
Finalment vaig deixar es caragol a uns pocs metres, on em semblà que hi havia més fondària. A on se'n veuen més de tant en tant, amb manco pas de peus de gent que el podria tombar d'una trepitjada, o capturar per a jugar-hí o destorbar-hó.


Quin caragol és? Pot ser guapo aprendre una mica a reconèixer millor aquests caragols. Es corns són pareguts i es poden confondre. I no tenc gaire idea de ses claus per a diferenciar caragols marins, però sí alguna curiositat...
Sa closca li mesurava uns 5 cm o un poc més de llarg, a ull...
Seria un corn blau, Trunculariopsis trunculus? Des que s'empren per a cuinar i gastronomia. I que antigament s'empraven per fer es tint de sa porpra, i tenyir roba per a gent distingida.
Supòs que no seria un altre caragol paregut, també emprat per a sa porpra, es Purpura haemostoma. Ni es corn que torna més grossot, es Charonia nodifera / Charonia lampas, ja escàs, i que es feia servir com a instrument de vent, de bufar i per a fer senyals, com una botzina...


Aquest entorn de roques baixes tan especial ha estat bastant pescat ja, consumint es seus recursos durant anys, gairebé com sa resta de llocs.
Aquesta pràctica i visita tan repetida ha afectat es medi, a espècies o llocs protegits o dins de reserva marina, poc comuns, delicats, afectables, vulnerables... Aquests racons de voreres han estat massa destorbats, sobretot es dies festius.
I sense voler, mentrestant es fan munts o remouen tant ses pedres, s'afecta a animals que hi viuen a s'arena o a davall. Normalment els era un refugi, un lloc mooolt estable, on hi creixien a davall ous i animalons nutritius. I hi eren protegits diferent de ses ones. I també després ses ones actuen diferent i s'erosió. Quan es va jugant tant i tants, n'arriben a moure moltes de pedres i fent munts lluny, cobrint altres roques i forats.
Tot junt suma moltes d'afectacions petites en aquests llocs arrecerats de ses ones, de pedres, roques i cocons amb animals especials i sensibles a ser manipulats.
Ets animalons i sa roca a zona d'ones noten molt es destorb, queden afectats quan s'haurien de reproduir, o queden trepitjats, ferits, estressats, morts...



Part d'una possible infracció per captura furtiva d'una dona que mariscava en Es Coconar / Na Ferradura fa anys. Crec que m'indicà que empraria aquests animals per a recurs educatiu dins peixeres d'un centre escolar. I que prest practicaria aquesta forma de pesca just a sullà tot es grup escolar.
Pentura ella mariscava furtivament, i em va voler confondre?
Em semblaren com una ofïura, dita estrella de mar de potes brunes (Ophioderma longicauda?) i dos sastres, Galathea strigosa?. I que sa dona gratant amb so garrot de pesca danyà sa mordala d'un.


És diferent pets animalons si es va a jugar amb una mica més de cura i responsabilitat. Quan s'aprecia que no cal o no convé destorbar tant a sa vida marina.
Per exemple, millor si es pot utilitzar esquer diferent, sense matar aquests animals. O es pot variar una mica més de lloc. Es pot anar amb més cura on és delicat i hi ha taaantes de visites en dies festius.

O es pot canviar es jocs aprop dets animals...
Es pot jugar i relacionar-se diferent amb sos animals, sense tocar o moure a on estan aferrats, ni ses pedres a on reposen.
Ni convé tampoc que ses captures alliberades quedin sempre a llocs a la vista. No convé facilitar que pateixin molèsties d'altra gent, que els vegi més i els destorbi després de nou.

Aquests animalets en aquest medi a vegades són molt a la vista, i algun dia pot semblar que abunden... Però hi calen en un nombre gros. Ajuden a sa neteja des medi contaminat filtrant-hó. Son clau per a sa salut de s'aigua de ses platges, per a sa recuperació i sa resiliència d'humans i animals en equilibri, i per a gaudir. I sa reserva marina és gairebé com un des llocs més útils per a recuperar sa resta d'illa, si no atreu furtius, que ja succeeix...

Qui practica pesca o mariscar pot llegir i intentar fer cas des cartells amb sa informació de ses normes que hi ha en ets accessos de ses platges i des passeigs. Això evitaria crear afectacions, un ambient d'actituds de permissivitat. No convé afavorir altres pràctiques furtives...


Ànims perquè es crein i trobin alternatives, i llocs a on gaudir de molts d'entreteniment i de curiositats diferents!
Per exemple, es pot practicar un poc de lleure només observant sa vida sense destorbar capturant, tocant o desplaçant cada poc a ets animalons. I es pot practicar en cercar i emprar guies naturalistes gratuïtes o aplicacions i fòrums a internet per a identificar i saber d'aquests animalons. Inclús es pot practicar esbarjo col·laborant observant, fotografiant, i informant a científics... Sa curiositat naturalista pot ser ben rica i engrescadora!

Aqui un exemple amb tres fotos d'un conjunt de detalls:

És una calavera pirata!?

.

És un animal banyut coronat? Uuuuiii...
Serà cosa des déu Bes!
Ben famós a Eivissa a s'antiguitat! ☺

.

Closca de caragol de porcellana (Erosaria spurca / Naria spurca) i un cranquet ermità acomodat.
Idò, que n'és de suggerent es patró des dibuix en es dors des cranquet ermità! ☺

.

Foto d'una curiositat, diferent, però com qualsevol altra que pot estimular i il·lustrar, i que es pot gaudir observant ses voreres. És sa part interior d'una closca depredada de cranc blau, forà i a vegades invasor.
Sembla es perfil d'un felí... O de s'esperit Totoro!



Imatges de El meu veí Totoro (1988). Es drets possiblement siguin de Studio Ghibli. Tràiler a https://youtu.be/92a7Hj0ijLs
GRATIS (fins 4/9/2024) clicant a https://www.ccma.cat/3cat/el-meu-vei-to ... o/6286279/
(Potser hi preferireu evitar sa pantalla inicial de registre. Amb una recàrrega i sense guilletes. Ni localització a estranger, real o virtual)

Observar es crancs amb cura pot enriquir! I inspirar converses naturalistes, es criteri i noves dubtes o motivar actituds de curiositats!
Per exemple,
Es crancs de closca amb dibuixos de cares ferotges, han sobreviscut més a sa nostra pesca?
"...) se puede votar a favor o en contra de la teoría de la selección artificial de los cangrejos heike (...) los resultados, por cierto, asombran:
(...)un 31% se muestra a favor, y un 38% en contra. Hay también un 15% que considera falsas las fotografías. Y un 6% que manifiesta que los pescadores tallan los caparazones…
¡Y un 10% que cree que los heike son realmente espíritus reencarnados de los samuráis! (..."
(Richard Dawkins, segons https://www.labrujulaverde.com/2022/03/ ... de-samurai)

Què votaries tu? Potser ses sopes anirien cap a sa segona opció, i no gaire de sa primera, o no? Probablement existí una llarguíssima selecció natural abans dets humans. Perquè es peixos extrapolen es tamany des cos segons es dets ulls i sa seva distància. I sa conducta i sa dominància segons sa fermesa de sa mirada o en cap a on es mira. I si ets un cranc, i et picotegen, millor que sigui en es dibuix de sa closca, i no a un ull...


I aquest dibuix també va fenomenal d'espantaucells, i ats aeroports, avions i aerogeneradors! Veure-ho clicant a:
1) Aerogeneradors: https://www.iberdrola.com/sala-comunica ... teger-aves

2) Avions: https://airwaysmag.com/ana-paints-eyeballs-on-a380s/

3) Aeroports: https://www.gatechecked.com/scientists- ... y-eyes-573


Imatge modificada, de s'estudi de Hausberger M, Boigné A, Lesimple C, Belin L, Henry L (2018) Wide-eyed glare scares raptors: From laboratory evidence to applied management. PLOS ONE 13(10): e0204802. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0204802

Es dibuix dets ulls sembla que és més creïble i provoca sa il·lusió si 'ets ulls' conserven es nombre parell, sa seva distància relativa i tamany, sa disposició... No funciona tant si són de radi diferent, o un totsol, tres, inclinats, separats poc o massa segons es seu radi...


​ Oooooh, és com un drac marí que em mira de front! Ah, però sembla simpàtic! Ep, és en Puff, es drac màgic!?​
És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forà, pot ser invasor, segons com i on torna com una plaga.

Quines il·lusions òptiques tan útils per as crancs! Ajuden a simular, enganar, espantar, i sobreviure!




Femsukí de nedar vorejant amb sacs boia vorejant. En octubre encara, quan fa bo, s'agrupen centenars de banyistes!

Per a variar a activitats menys consumistes de s'entorn, inclús es pot practicar altre esbarjo, o modificar-ho... I pot ser educatiu pes futur anar cuidant directament es medi. I intentant interactuar menys directament pescant o capturant. Ajudant a restaurar-ho, reforçant sa resiliència...
Anar minvant ses afectacions sumades que desequilibren hàbitats, o que alteraren sa salubritat, es riscs de seguretats, es paisatge...

Aquests darrers anys es passava gust observant gents variades que s'engrescaven de forma natural i improvisada a cercar fems, residus artificials contaminants. Alguns exemples de fa poc, com de deportistes netejadors, fent esbarjo, no esportistes d'esport estàndard. Gent que van jugant a estones lliures de ses visites, observant o cercant fems:
En V. de Capdepera, un nin amb sensibilitat i molts coneixements naturalístics, i bon ull per a recollir trossets de botelles i per a sa creativitat jugant. O n'A. una nina d'Artà, més jove, però també amb una gran ment lúdica, ben divertida i dramatitzada, que torna es fems com a tresors dramàtics, els transforma en mil i un sentits. O en M. d'Artà, un nin que ha sigut un gran cercador de fems àgil, molt entusiasta i constant.
I es veien visitants i turistes amb idiomes diferents curiosejant "tresors" de fems per tooot!
I també s'hi engresquen adults, per exemple pares fent banys amb infants.
O alguna empresa i gent variada en taules de surf a rem, que inclús van remant per dins de grutes gegants recollint fems!
I hi ha qui tot l'any va trescant i gaudint netejant per ses voreres d'arena de ses platges, seguint ses fileres de fems tretes defora s'aigua i alineades per ses ones majors. I hi passen un bon gust, curiosejant i descobrint milers de trossets de fems variats de per damunt s'arena!



(Crèdits imatge: XKCD https://xkcd.com/2208)
Per as futur, convé aprendre a adaptar es jocs i esports a ses platges, es consumisme!






Femsukí de nedar tira-tira de Na Ferradura a Son Moll, Capdepera, ds 29 oct 2022



Recomanacions durant sa lectura


Es tema "Desperta" d'Alanaire clicant a

https://youtu.be/UlttH6e6gsE


Sobre especisme, hi ha un documental ben interessant de 2013, clicant a
https://speciesismthemovie.com/


I un vídeo ben emotiu d'educació ambientalista:
"If you see a piece of litter pick it up!"
des d'UK, clicant a
https://youtu.be/lp7yppOAyPw
Quina allau d'art i brusqueta vital!! 




BONS CAPFICOS CUIDANT LA MAR!



Ull amb sos fils enrocats i tirats... Alguns tornen flocs que rodolen dins la mar. Es de devers un metre i de monofils gruixats, com es descartats de palangres, s'aferren menys a sa roca. Tornen una molla que roda àgil pes fons marí, en un moviment hipnòtic d'espiral girant, que rebota inclús per damunt des sortints de ses roques.
Però es flocs sí que s’enganxen a plantes, algues, i animals i colònies que viuen formant com branques o tiges, com ets espirògrafs, o vida similar a sa forma des corall.
Es flocs enganxats a formacions vives, amb so vaivé de ses ones i corrents, arrabassen aquesta vida tan especial, i la maten, l'esmicolen... I continuen rodolant i matant durant anys.





Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

Amor discret i bavoses
(amb un poc d'humor, metàfora, ficció...)

Uns 'caragolets' es tragueren sa 'caseta' fa uns estius, i ha quedada aquí!


S'hi movien com bavoses ❤ sense closca!
Com aquestes bavoses marines delicades que havia vistes a una roca aprop:




Aquestes bavoses a segons qui serien cavallets de mar acolorits!


Quin enfiloi d'ous més llarg que ponen ses bavoses de sa foto!
Ull que son ous fràgils!
Els podrien afectar ets objectes i pedaços que arriben a s'aigua. Es fems així es mouen de forma poc natural amb ses ones, i ho arrabassarien en un no res...



És una vorera especial per accedir-hi, inaccessible a peu. Cal grimpar per a davallar-hi. Un racó de sa caleta d'Es Fondalet, o de Marbella, a tocar de sa platja massificada de Son Moll.


Convendria cuidar-ho millor... I abans de què passin molts més hiverns i temporals, i s'espenyi massa!
Sinó després costa més, com ara...


❤ Actuar avui per ajudar sa vida i es panorama demà






Suggeriments musicals

Jacmelina cantant
Cavalets de fusta / Qualque jorn lo temps vendra / Cançon per Puig-Antich clicant a https://youtu.be/Ws1RhrYRylY 


Póster de festes d'arts, expressions i sons occitans on s'hi sol recordar a Jacmelina.
Són bones arts en viu i renovant-se!
Fins i tot en Occcità, com ara n'Alidé Sans que es pot veure arreu.
P. ex. clicant a https://youtu.be/m17nFOeOtbk







Bons capficos i deports
observant i cuidant s'entorn!




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

Tres nacres de roca mortes (Pinna rudis?)

He trobat mortes nacres de roca que fa temps havia mostrat vives en es fòrum. Vivien a menys de tres metres de fondària. A racons on hi passava nedant habitualment, i les anava observant de tant en tant.

.

Dues d'elles es veuen vives en es fòrum a viewtopic.php?p=18447&sid=7888720f3cb30 ... dd4#p18447


I una altra nacra de roca ha desapareguda! Supòs que també està morta...
No sé qui l'hi havia fet com una garingola de pedres en primavera, potser com a recer, protegint, però ses ones ho remenaven tot diferent... Era molt visible, a devers un metre de fondo i de sa vorera, davall d'un passeig peatonal, a una zona de bany popular. Fa uns anys es substrat situat a devers un metre alrededor seu va quedar bastant pelat de tiges de plantes i això la tornaria més afectable. Apareixia viva en una foto des missatge a viewtopic.php?p=18387&sid=7888720f3cb30 ... dd4#p18387


Em sona que a ses nacres de roca (Pinna rudis?) no les afectà es paràsit que gairebé ha extingit a sa famosa nacra (Pinna nobilis), que és moooolt més grossa, i que creix a s'arena.
Aquests racons estaven plens de nacres variades fins a fa pocs anys.
Sa pèrdua de densitat de posidònia també les afecta...





Sa calor d'enguany hi pot haver perjudicat, o es grans temporals, que possiblement abunden més pes canvi climàtic.
També rebien qualque xoc de fems gros que hi passava com una apisonadora, o visites de molts més banyistes turistes. Darrerament sembla que es visitants no les destorben gaire, però anys enrere prou gent les manipulava o inclús les capturava vives.
En morir, moltes de ses nacres grosses mortes han desaparegudes des fons de forma sospitosa. A vegades just després de certes visites de bussos, i algun parell semblava que en traginaven bastantes, vists de lluny.

A principi d'estiu aquestes tres nacres de roca ballaven bastant amb sos vaivens de ses ones. Estaven com mig desferrades des substrat de roca, grava i arena. Que es substrat alrededor seu perdé densitat de plantes o tiges tot l'any. Degut a uns grans temporals d'ones de llevant, i sa mortaldat o debilitat per sa calor.

.


Ses nacres de roca encara es reprodueixen prou. S'observa com van creixent per aquí devora. Ses més noves i joves van apareixent per racons superficials de roca similars. Però bastantes nacres de roca noves no encerten un bon lloc i moren sovint. I aquestes nacres de roca mortes de ses fotos eren prou adultes, nasqueren fa bastants anys...




Ara de tardor pes novembre sa fulla de posidònia caiguda s'ha decantat bastant, i ses nacres destaquen al màxim, es descobreixen fàcil. Inclús nedant i mirant des de sa superfície es poden veure bastantes nacres as llocs més fondos i amb més densitat de mates de posidònia. Sa resta d'any ses fulles son més llargues i les oculten de sa vista.



Exemple amb posidònia i un eriçó enganxats, mostrant com es residus poden afectar sa vida directament físicament. Creant un obstacle, enganxant, copejant, erosionant, arrabassant plantes amb so vaivé de ses ones...

🪼




Suggeriments musicals per a sa lectura


●Plany al mar
cantat per Joan Manuel Serrat i Sílvia Pérez-Cruz,
en un vídeo fet per algú d'un centre educatiu, clicant a https://youtu.be/hYFOQ_Q9JK8


●Sa cançó Societat de Consum de Raimon, a
https://youtu.be/Cgt43hxn9kM





Bons capficos cuidant la mar!




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...

[Tord blau]

.



Jardinet acolorit submarí de plastisferi



Quin jardinet acolorit es de sa foto! És com de vida bella! Quins colors i textures marines curioses!
És un plàstic florit i vestit de guapo! Una paleta de pintors plastisferis!
Pot semblar extraordinari, però no és gaire estrany, perquè en trob de similars de tant en tant. I és comú que sa vida cobreixi alguns objectes i superfícies artificials. Tal vegada deu dependre de ses condicions des lloc, es microhàbitats que es creen. Aquest estava mig enterrat en es fons d'arena, a devers dos metres de profunditat, en un racó ombrívol aprop de sa vorera de roca.

Quina vida deu ser sa d'aquesta foto?
Aquestes taques tan acolorides estarien relacionades amb ses etapes inicials d'éssers marins?
Potser s'inicià combinat amb una placa de biofilm de vida microscòpica? Per exemple de bacteris, microalgues o fongs?
I a sobre seu, hi creixeria...
Una taca de briozous? Perquè a alguns briozous els nomen molses marines... I a primer cop d'ull recorda a líquens terrestres. Ui, sí que em sona que a poca fondària pot haver-hi fongs associats a algues....
O altres taques, pentura serien inicis d'esponges o d'algues roges / pardes?
Fins i tot alguna incrustació té forma de cuc o des seu cau blanquinós!
No són molt alts ni amb branquetes, i així que potser no serien s'inici des foraminífers bentònics Miniacina miniacea? Uns que de grans fan com branquetes vermelles a devora sa tija de sa posidònia. I en morir tenyeixen de rosa s'arena de ses platges!



Plastisferi a una botella de refresc.

Però que sigui bell no té per què ser sempre una bona nova per a una platja urbana!

Es residu plàstic descontrolat afavoreix sa micro vida patògena aprop de sa superfície marina.
Amb sos fems de plàstic se'ns hi queden més es més patògens resistents. Sobretot si es combina amb s'increment de temperatura marina! I aigües amb microresidus de plàstic, i d'haver emprat antibiòtics. Com es residus d'haver usat antibiòtics per a granges d'aqüicultura o de bestiar. O provinents d'aigües residuals urbanes, i de sa massificació per visites...

Ets humans i ets animals tenim més dificultats per a aprendre i ajustar es comportament per s'estrès físic, químic, o inclús si s'afecten olors o es microbioma propi.
Per exemple, afecten as microbioma es residus ambientals d'antibiòtics. O ses partícules de plàstic amb additius tòxics, que també fan de cavall de Troia d'altres contaminacions que s'acumulen en es medi, com ara pesticides, formes de metall tòxiques... Aquesta alteració des microbioma és per a multitud d'animals! Fins i tot dificulta aprendre i sobreviure as caragols aquàtics, vegeu
"Antibiotic-altered gut microbiota explain host memory plasticity and disrupt pace-of-life covariation for an aquatic snail" Gabrielle L Davidson, Ignacio A Cienfuegos, Sarah Dalesman. The ISME Journal, Volume 18, Issue 1, January 2024, wrae078, https://doi.org/10.1093/ismejo/wrae078

Ses espècies i soques de microbis patògenes resistents enverinen amb toxines, a sa vida silvestre i as medi de cultiu d'aqüicultura. Sobretot ats animals filtradors, com es zooplàncton, crancs o mol·luscs, i a altres animals amb brànquies, com es peixos que cultivam i pescam.
Aquests patògens ens infecten en treballar o cultivar sa vida marina, en pescar-la, en preparar-la a sa cuina, o si la menjam poc feta. I si ens banyam amb una ferideta a sa pell. Provoquen cel·lulitis a sa pell, o altres infeccions greus a extremitats i as sistema digestiu.
Afectarien més quan fa baf i no es neteja i cuida una ferideta prest en haver nedat. I a sa gent amb so sistema defensiu feble. Per exemple, de viure en ambients massa nets, poc biodinàmics. O amb malalties, fragilitat i sedentarisme, carències, dieta "chatarra", en un període d'estrès...
Ens afectarien, per exemple, algunes soques més agressives des bacteris Vibrio vulnificus que ens arriben de mars tropicals. Vegeu-ho p. ex. a
● https://insideclimatenews.org/news/2303 ... tudy-says/

● https://ca.wikipedia.org/wiki/Vibrio_vulnificus

La mar sempre ha sigut un pont per a viatjar. Pentura ens arriben més per sa tendència de s'aigua marina a més calor, i pes trànsit marítim per es canals, s'abocament de ses aigües de llast de vaixells, es fems i plasticots surant viatgers amb so vent... Així es bacteris patògens tropicals arriben més des sud i estan a gust aquí.


Crèdits imatge: adaptat de XKCD https://xkcd.com/2859 (CC BY-NC))
S'aigua de la mar ens connecta fàcil! Ens porta regals des de lluny!





Cuidar i gaudir de jardins sense camí



Es colors des plastisferi d'abans recorden as racons ombrívols de roques marines acolorides!
🏞 A on sa vida incrustada és un popurri de formacions, un jardí florit!

🏵🌤 Es racó acolorit és un conjunt, un paisatge que evoluciona dia a dia. I es gaudeix bé, nedant còmode surant, a poc a poc, sense tocar ni deixar empremta.

És un entorn petitó que ajuda! Es sura arran d'un racó estimulant, ric i variable. Immersiu, sense distraccions, discret, íntim...
Que es mostra tot natural des d'aquest punt de vista, des de sa perspectiva des paisatge que abraça sa mirada.
Ens hi sentim flotant en una mena de jardí natural, com volant-hí! Lleuger, sense tocar res, deixar ni observar traces, camins, vies, senyals ni codis...

Un punt així és una ajuda especial, que enriqueix es tresor des deport, que no necessàriament tot és d'esport modern... Per a 'deportar', anar de "portes enllà" i esbarjar-sé del quotidià.
🏖🏝


És paregut al que es cerca o es viu amb molt lleure, oci o jocs, inclús a dins de casa.
Són processos similars a un ritual amb etapes. Com en una obra de música, cinema, un relat... Navegant com a s'Odissea, en un poema de fases de sensacions i emocions.

Amb sa pausa i esbarjo fàcil i envoltant-mos ens arriba aprop es descans. Sembla com un premi, una cura, un abric acollidor. Però és imprescindible per a recuperar-se, enfortir o adaptar-se sense emmalaltir, per a sa resiliència. O una font d'estímuls rics per a exercitar, o passant gust més fàcil.

Va bé si aquest recurs és proper i accessible quotidianament. I que ens hi poguem emocionar, expressar lliurement. Sense por a rics -oops, riscs!
Com per exemple, expressar-se cuidant s'equilibri natural des seu entorn en pau!

I aquest recurs o deport, esbarjo, pot ser una eina apresa i tramesa, un tresor cultural. I des bons! Però és encara una mica com de cultura alternativa... S'aprecia una riquesa diferent del més comú, reglat, ofertat... També és com més lliure per això. Sense tants d'estímuls de condicionants humans, ni un producte de sa cultura més hegemònica i des consumisme, ses convencions, ses tendències, camins, expressions i pautes populars.

És com quan empram altres entorns o estímuls convenients per a emocionar i practicar milers d'altres esbarjos, jocs i lleures més comuns. Són un truc habitual, que serveix per a motivar o crear sa immersió en sa lògica de sa pràctica lúdica. Que ajuda a aconseguir-hi objectius, en ocis que poden ser molt o poc reglats i definits des de lluny. Més estàndards, o no, inclús amb estímuls amb significats únics i personals.

Per exemple...

En triar un entorn ric i variable, amb més incerteses mentre practicam deports o jocs, o inclús durant pràctiques més aprop dets estàndards de s'esport modern. Si es desitja enriquir un entrenament, o en un passeig quotidià anant per un itinerari diferent, nou, poc visitat.

O en un recorregut per un lloc amb un punt de vista especial. Amb un enquadrament o perspectiva que limita, o enriqueix, sa visió de cert paisatge. Com ara tendir a triar pràctiques aferrades a es substrat, com s'escalada, espeleologia, anar en trineu, o un laberint en un jardí... O just en tancar ets ulls per a practicar relaxació, compartir una infusió, o escoltar música...

O també pot ser immersiu un ambient i instruments que requereixen més freqüència d'atenció. Per exemple, practicant més veloç, per sobre des substrat, o amb sos objectes que es manipulen.

O és ben senzill emprar un entorn més silenciós, que no distregui. Així es pot gaudir més fàcil des lleure, encara que sigui un entreteniment banal. Com ara llegir això a internet, o resoldre uns mots encreuats.

O inclús pot ser al revés, elegir viure un entorn sorollós o més estressant. Que durant una estona ens dificulti relaxar-se, amb mesura, en algun detall... Jugant amb una distracció i estimulació extra de dificultat ambiental, exposats a un risc més o menys aparent, a una por, una incertesa...


Ben diferent és acabar i tirar una gran obra d'art, cremar una falla...
I més diferent, matar formigues cremant-les amb una lupa! O rompre bimbolles amb poc art... O fer catarsi de gamberrades, com a passatemps pes medi natural. Deixant marques o pintades destructives, o "un bon jardí" de fems plàstics, "avançant per mal camí"!
I sense voler, per tot lloc a recer, ja pasturam com figurants involuntaris de s'espectacle fotogènic massiu! Es negoci des turisme vol molta gent i públic, com en es teatre, molta merda!
Un bon poema de merda!


Crèdits imatge: adaptat de XKCD https://xkcd.com/2931 (CC BY-NC)
Guia per a sa millor experiència fotogràfica de ruta en cotxo!






🪼






Suggeriments


Imatge de sa sèrie d'animació "Planetes" (2001-2004) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Des de https://pics.filmaffinity.com/puranetes ... 7-mmed.jpg Els drets i autoria segurament son de sa distribuïdora o dets estudis on s'ha produït, http://www.planet-es.net

●Episodi "Ignició", setzè de sa sèrie d'animació "Planetes". On s'hi veu resiliència grupal per a tractar un trauma viscut en recollir residus espacials.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Planetes_(manga)


●Què és es plastisferi?.
Segons https://es.wikipedia.org/wiki/Plastisfera


●Es tema musical Pare de Joan Manuel Serrat a
https://youtu.be/HZgTQkWublc


●Un fragment de sa pel·lícula Silent Running / Naus silencioses (1972)
amb so bell tema musical Rejoice in the Sun
de Joan Baez,
clicant a
https://youtu.be/aDTlOtjBR5I
(Es veu sa lletra de sa cançó, maximitzant sa finestra des vídeo)


Imatge des film "Silent running" (1972) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Des de https://en.wikipedia.org/wiki/File:Sile ... g.jpg#file Els drets i autoria segurament son de sa distribuïdora o dets estudis on s'ha produït.











Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Cornets a parc natural, simbolisme púrpura i ciència femenina

És ben útil cuidar s'entorn i ets animalons marins!


Trunculariopsis trunculus? a Capdepera. Típic per a porpra a s'antigor.

Es mol·luscs filtren i netegen es medi! Ajuden a evitar que s'aigua torni tèrbola i verda quan fa més llum i calor, poca ona, massificació i més residus, detrits...


Fems recollit nedant a Cala Agulla. Estiu 2023.

I es caragols marins estan plens de bones curiositats!
Per exemple, sa closca, es fluids o ses secrecions d'alguns cornets serveixen per extreure'n colorant púrpura des de s'antiguitat.
En parlen en aquest enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Porpra

Es tint púrpura era comú en es comerç des mariners fenicis mercaders que ens visitaven fa milers d'anys.

Púrpura πορφυ̣ρ̣ᾶς̣ casualment fou sa primera paraula desxifrada en es concurs Vesuvius Challenge de llegir una biblioteca rica de rotlos de papirs carbonitzats fa 2000 anys Crèdits: retall d'imatge de Luke Farritor, via https://scrollprize.org/firstletters

I es púrpura / violeta encara és senya de molts simbolismes i de distinció!
Per exemple pes feminisme. Idò, és una bon avanç, per a anar amb més ull amb so abús per sexisme, que n'hi ha arreu. I ho patim tots, totes, totis!


Un truc que vaig provant, per exemple amb sa rajada violeta (Pteroplatytrygon violacea?)

Es tint porpra també s'obté sense matar es corn. Per exemple, a una àrea natural protegida d'Oaxaca (Mèxic) munyen sa secreció púrpura des cornet marí viu Plicopurpura pansa per a teles tradicionals locals. Intenten respectar i estudiar més s'animal i s'equilibri de s'entorn protegits i en risc, evitant infraccions per sobrepesca o furtivisme marisquejant. I és que fins fa pocs anys se n'enviava massa cap a fora i pes kimonos japonesos... Veure p. ex:

https://www.eluniversal.com.mx/estados/ ... extincion/

https://cienciasmarinas.com.mx/index.ph ... e/view/239

https://www.researchgate.net/publicatio ... aca_Mexico

I és que encara es ven a desenes de vegades es preu de s'or! Ara va a uns tres mil euros es gram! A: https://www.kremer-pigmente.com/es/shop ... ntico.html

Un exemple d'infracció observada amb mol·luscs similars,
més d'aquí i de fa poc, dg 4 febrer:

Algun cornet gros seria Purpura haemostoma?
Infracció observada as parc natural i reserva marina. Per mariscar devers 2 kg de mol·luscs de caragols marins. Per mi que no hi havia cap cranc ermità a dins ses closques. Supòs que ho recollien per a menjar-ho.Vaig informar-ne s'112, i en uns minutets em trucaren s'IBANAT i AMAs. I els hi vaig enviar fotos via MMS ats Agents de Medi Ambient propers, i es serveis de vigilància de sa reserva marina de pesca.

Mapa modificat des Decret 8/2023. Vegeu mapa de tot es parc, a https://www.caib.es/sites/espaisnatural ... vant-21675
Localització des punt de sa infracció, i zona dins es Parc Natural de la Península de Llevant. A sa Punta de s'Agulló. En es seu vessant cap a Cala Agulla. Devora ets escars i cases, a s'inici des Camí de Cala Agulla/Cala Moltó. (Coordenades segons GCS EPSG:3857, Web Mercator, WGS 84: GD Lat. 39.725333, Long. 3.453139 / GMS 39°43'31.2"N, 3°27'11.3"E)

Una estona després vaig poder nedar i gaudir cuidant es medi, femsukinant residus a s'aigua:


Femsukí de nedar 50 minuts amb banyador d'estiu, sense camia, tratge ni aleta. Aigua a 14-15°C, aire calmat i assolejat.
A es canet no el conec, però el vaig ajudar amb sa pilota verda, que li havia quedat enganxada dalt des pi.

Vegeu que la mar estava baixa, amb minves que exposava més ats caragols marins...

Aquí s'hi veu la mar més alta i normal, dies abans:

Un femsukí de nedar allà mateix dies abans, es 14 de gener de 2024


Foto a unes poques dotzenes de metres, dia 20 de desembre. Aquest veler francès hi quedà embarrancat dia 8 de desembre. Dia 10 de gener es municipi va haver de posar-ho en sec i recollir-ne es casc gros. Pel que s'ajuntament, només per això, va haver de pagar devers 30.000 euros. I és que hi van haver de venir amb tècnics i maquinària d'erugues o camions.




En ets accessos a sa zona ja fa anys que hi ha cartells i s'informa d'estar atents a ses proteccions per reserva marina i d'àrea natural protegida, i altres... Potser hi falten senyalitzacions de s'ampliació des parc natural, ara ja fa un any.


A devora unes d'aquestes indicacions, a sa foto, un darrer femsukí recollit nedant. De nedar-hi 1h 30 min, dj 8 feb 2024. Dedicant estona intentant recollir sense èxit altre fems massa gros o incrustat. Nedant amb un tratge de natació en aigües obertes, es model Sailfish Atlantic de 0'5 a 1.5 mm de neoprè normal, sense forro tèrmic. Aigua superficial a 14-15°C. Recollit a ~0'5-3 m de fondària. Vestint banyat una hora més. Zona assolejada, aire a a 20°C, a un poc de recer de ràfegues de 30km/h. Tot a sa zona exclusiva per a bany i propera de Cala Agulla.

D'entre es milers de visitants a ses cales, sempre hi ha alguns pocs que viuen un "mal moment", i perden o tiren ses botelles de vidre a lloc inadequat, els hi brolla una gamberrada... I així s'acumulen pes fons i s'enterren, s'incrusten o solden en una mena de travertí o conglomerat amb vidres, inclús a un pam de fondària.

I és una àrea de litoral ben curiosa...
A sa mateixa punta de s'Agulló, per s'interior seu, hi ha catalogat un jaciment de patrimoni històric, per mi que arqueològic... Pentura d'una necròpolis antiquíssima?

Però no sé si ho seria això amb forma com de naveta petita. Sembla que almanco l'han reforçat modernament. Em recorda a alguna tomba de nadius de d'època talaiòtica. Com a sa necròpoils de Son Real i s'Illa des Porros, a sa Badia d'Alcúdia, on a més hi ha algun topònim de fenicis. Però no sé si s'atribució podria venir de biaix o error, similar a com ses llegendes tornen romans es camins de pedra medievals. I és que a pics ses històries fantàstiques sedueixen o inspiren, just per a gaudir, com per exemple:
Ses cales àmplies de fons d'arena són bons llocs per as comerç amb so truc d'intercanviar a les cegues, alternant es moments de ses ofertes.
Es mercaders visitants hi podien ancorar ses naus a distància, lluny des tir de fona, i observar sa platja amb seguretat. I atracar-se en barqueta a s'arena deserta, a deixar alguna mostra de sa mercaderia exposada a sa vorera com una primera oferta. I tornaven a sa nau a esperar.
Després es nadius revisàvem sa mostra, i si ens agradava deixàvem a devora el que oferíem a canvi, i marxàvem a esperar.
I es de ses naus tornaven a baixar, a recollir o rebutjar el que es nadius els hi oferíem a canvi. O en demanaven més, i en es final potser inclús deixaven propina!


Trunculariopsis trunculus? a Capdepera. Útil per a porpra a s'antigor.

Pentura as qui visitaven sa cala fa milers d'anys ja els hi podríem oferir cosetes d'interès!
Voldrien una botelleta de púrpura des cornets que ets infants recollirien, com aquests de ses fotos? O potser cercarien mostres de minerals?
O sinó, coses més comuns, com aigua i menjar fresc, fruita, ous, llet, una gallina o un bè, o guiletes d'oli, embotits... O arts de senalles i capells de garballó, un flabiol o siurellet...
I si hi havia bona ona amb so comerç, sorgiria més bon caliu, i algun sopar, de caragolada i vinet dolç i cervesa. I devora des foc, alguna rondalla, sibil·la, jocs i ball i fraternors. Gaudint empolainats amb remeis casolans o màgics, suggestius, protegits de "mals esperits" de puces i moscards amb un unguent d'ocre, oli de llentiscle, purpurina, o violer marí contra serps...

Violer marí Matthiola sinuata? Alhelí marino' Malcolmia triloba? Violer bord Matthiola incana? M. parviflora, M. lunata, M. tricuspidata...? Cala Agulla, primavera 2021

Idò, sa vida a sa platja no ha canviat gaire en milers d'anys, hi, hi... 🏖
Però ara som molta més gent i brutors modernes, i toca a menys caragols per a cadascú...

Entrant de mar calmada amb residus acumulats d'olis de motor, pols surant...


Bon 11 de febrer,
Dia de sa dona i nina a sa ciència

Joc de cartes per a imprimir i instruccions, clicant a https://mujeresconciencia.com/2015/09/0 ... e-ciencia/

Bona ona de models, sabers i ciència

Arena de branqueta de Miniacina miniacea a Capdepera.
Sovint està situada a sa base de sa posidònia, i s'arrabassen i espenyen amb sos xocs, ses onotes, sa calorassa...


Foto de Frédéric Andre, CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/254064751
Miniacina miniacea, és un foraminífer que creix pes fons i aferrat a fulles, objectes... Quan s'erosiona torna colorida s'arena de ses platges.




Imatge modificada de https://www.inaturalist.org/photos/285610994 i https://www.inaturalist.org/photos/279454902 de Sylvain Le Bris, CC BY-NC 4.0
Una de ses espècies de tord, amb llavis prominents i boca fina, un làbrid. És un peix netejador, que desparasita i cuida a altres. As petitons els trob a poca fondària en primavera d'estiu. Es capvespres se'ls veu defensant un raconet calmat, on van construint un jaç amb bocins d'algues ramificades flonges que retallen.
Es lloc de sa vorera a on espluga puces i polls torna com un santuari! Un balneari de mimitos! Un racó on s'hi estan relaxats i passen gustet. Es nota molt! Es peixots que necessiten que els gratin ses picors 🕷 s'hi apropen i mouen a poc a poc. Esperen es seu torn, fent voltetes o se situen quiets i vertical.
Si no, sense netejadors, s'han de gratar as fons, s'arena... Però així desà n'agafen més de nous, o els fereixen roques, pòlips, ortigues, coralls... I prefereixen fregar-se fugaçment a peixos de pell molt rugosa, com ses rajades i taurons.


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.


Dubtes de meduses, provant trucs...

Ses meduses són belles, i un incordi o perilloses! Va bé saber-ne dubtes...
També nomen grumer, born, bromer, brumer... Antigament més dit per a caravel·les i barquetes de Sant Pere.
Són cnidaris, milers d'espècies, que agrupades en classes algunes formen meduses:

● Escifozous: escifomeduses com Pelagia noctiluca, sa picada més típica. I altres habituals aquí, com s'ou fregit.

● Hidrozous: hidromeduses, hidroidolins -hidroides, sifonòfors... Caravel·les portugueses, narcomeduses...

● Cubozous: cubomeduses, sa medusa cub/vespa...

N'hi ha altres, com ses meduses de mixozous parasitant dedins organismes. I staurozous, ses stauromeduses, petitones i aferrades pes fons de mars fredes. I de populars, com es coralls vertaders i anemones, que són antozous.


Medusa ou fregit, Cotylorhiza tuberculata? i peixets colcant protegits. L'ajuden amb detritus? La informen?


N'arriben tandes d'alguns, a final d'estiu. En es Mar Menor se n'agruparen desenes de milions per abocaments d'aigües amb residus orgànics, adobs...
Poc hidrodinàmiques, s'impulsen lent i xoquen més a ses voreres.
Urtiquen poc 🪼 i es cuinen lleugerament. Per mi que la resta de grumers a Balears no serien comestibles, però a Àsia deshidraten i mengen més espècies...



Jakob.H https://www.inaturalist.org/observations/129523207 CC BY-NC
Cubomedusa, medusa cub / vespa



A l'esquerra, campana de cubomedusa? A la dreta, Pelagia noctiluca. Ben urticants, i ens arriben tot l'any.
Les compar:

Cubomedusa, medusa cub / vespa
Més incolora i petita. Capgirada a sa foto, si fos un rellotge, sa "busca" de trompa central marca les onze. A sa vora té quatre tentacles com filaments d'uns pocs pams, amb un poc de color o opacitat, però menys a sa part distal. Se'n mig veu un de marronós, a l'esquerra i abaix des cos, i un altre adalt daurat.
Més esporàdic, i solitari, però si n'hi ha un en sol arribar algun altre. Ens sorprèn més, difícil de veure o esquivar, sobretot es petitonets. Té millor vista i és més àgil nedant i de comportament més ric quan ens assetja.
De picada més urticant, però a menor zona. Recorda a una ona elèctrica potent que va i ve. A sa Mediterránia seria Carybdea marsupialis, no tan greu com a altres mars.

Pelagia noctiluca Sa picada més comuna a Balears.
Campana més acolorida, i també es tentacles centrals gruixats curts. Bioluminiscents emetent un flaix esporàdic. A sa vora li pengen en filaments finíssims llargs, d'uns dos metres, o més... Però supòs que quan s'atraca en es litoral en perd bocins i sovint s'escurcen a un metre o menys. Sense tanta defensa, es peixos li mengen es tentacles centrals, que podria regenerar tira-tira.
Picada com menys urticant, i menys elèctrica. Sa ferida pot ser més extensa.
Ronden i s'enganxen mig ocultes o mimètiques entre plàstics i objectes surant. Sobretot quan estan afectades.
Més visible, lenta, esquivable, evident. Floracions i eixams de milers. Amb ses ones de vent arriben més. Formen una teringa alineada amb sa costa. I si nedam de travessia, superant es sortints de sa costa, és útil preveure'n es desplaçament segons ses corrents superficials i de fons per es relleus.
Aquesta espècie es reprodueix de manera sexual externa, i no crea pòlips. Ses seves larves o meduses petitones, invisibles, no viuen aferrades en es fons. Potser per això a vegades sembla que la mar pica?

És incert com ses meduses varien de comportament. A algunes sembla més ric. No tenen cervell, però van aprenent d'experiències i d'observar a altres.
Tendran "cultura grumer" local? Per mi que a Hawaii ses cubomeduses arriben més es matins a sotavent un dia o dos després des quart de lluna decreixent. Sa lluna mig il·luminada amb forma de "C", no de "D", mirada des de s'hemisferi nord terrestre.

Ses Pelagia noctiluca pareix que cerquen sa fondària just per davall de s'ona. De nit i crepuscle d'estiu, trien s'ombra d'una llum, a certa fondària? A fi de tardor, però no a s'inici, eviten entrants amb s'aigua dolça superficial? S'atraquen empeses o esquivant ses onotes de tempestes? Varien segons es moviment diürn/nocturn vertical des zooplàncton? Les atreu es contrast d'olors, sabors o dolçors surant?
Persegueixen o eviten, segons semblem dominants o una presa?
Es seu flaix avisa i evita xocs entre elles? Idò, potser me'n serviria un d'artificial, per a espantar-les?
Quins so o vibració les atreu? Eviten es de rompents d'ones i bimbolles? Alguns sons atreuen larves de corall, que són cnidaris com ses meduses. Vegeu https://www.whoi.edu/oceanus/feature/ca ... ral-reefs/
Supòs que les agradaria so diferent a un banc d'espets grossos que un pic preferiren una embarcació d'on sonava heavy metal...



Ets eixams que arriben i s'acumulen molt espesos per es litoral afecten a ses meduses. Hi deuen esgotar s'aliment? Semblen no poder pujar sense xocar. Cadascuna torna com una campana de gelatina sense filaments ni tentacles. I no piquen, o molt menys, no s'alimenten... Dèbils, de poca mobilitat, incapaces d'evitar ser arrossegades per ses corrents i ones de vent.
Excepcionalment vaig nedar netejant entre almanco cent mil Pelagia noctiluca que gairebé ja no picaven, a una tardor de fa més de deu anys.
Com una sopa més o mens densa de fins a dos metres de gruix. A una cala d'un grapat de milers de metres quadrats. A defora seu sa costa hi fa com de recollidor natural. Recte, amb pocs entrants, de cinc quilometres per es sud, i tres per es nord. Un litoral de ponent en es sud-oest de ses Pitiüses.
Gairebé totes estaven afectades, amb pocs o gens de filaments llargs urticants. Sa majoria ni tenia tentacles centrals. Els perderen abans d'acumular-se a sa cala.
Ses ones de ponent les havien desplaçat aferrades i apilotonades fent vaivé per quilòmetres des litoral rocós durant bastants dies. Primer venien ones de llebeig, i deprés de mestral.
No em van picar de forma significativa, o gens, però dificultaven s'observació nedant i sa neteja de fems flotant. No semblava haver-hi restes de filaments espenyats a s'aigua, ni vaig notar ses seves picors. En algun moment vaig trobar a faltar es guants i gorra, i haver de treure es cap i mà de s'aigua, per a empènyer-les amb so braç des tratge (OWS 1'5 mm d'Aqua Sphere. Gris i negre, i anterior as model AquaSkin v1. El conserv per a peces, i preferides, perquè és neoprè fi i no tèrmic)


Es blooms massius o sa quantitat de meduses podrien tenir a veure amb so canvi climàtic, sa temperatura, corrents, vents, tempestes, abocament de residus orgànics, plàncton... Si s'alteren cicles, s'accelera es metabolisme, sa necessitat o disponibilitat d'aliment...
Les deuen afavorir ets abocaments, residus orgànics. I es tòxics que no les afecten tant? A es pòlips els pot servir per a aferrar es plàstics, fems i fons alterat.
Per mi que a algunes larves les ajudaria indirectament es fósfor de milers de pipís a platges poc fondes o arraconades de corrents, calentes i amb Sol. I també un poc es seu nitrat. Que tornen s'aigua verda de fitoplàncton, i després molt zooplàncton. Com un menjar extra per a pòlips i larves de meduses.
I les ajuden sa sobrepesca que minva es seus depredadors, com certs peixos, aus, tortugues, ctenòfors, bavoses de mar...

Aquí davall una medusa de fi d'estiu que no identific.


De devers 5-8 cm de campana. Hidromedusa, hidroidolí, hidroide?
Olindias muelleri / phosphorica? Bastant utrticants, i població creixent per es canvi de clima. O Aequorea sp? Ses dues serien bioluminescents.
Vaig comprovar sa picada aposta, breu i mínima. Idò, vaja fiblada, com una onota elèctrica! O fou nocebo, placebo negatiu, autosuggestió?
O Laodicea undulata? Discomedusa lobata? Solmissus albescens...?
Hi tenc poc ull...

Per a diferenciar més espècies de meduses a Balears, p. ex. vegeu
● Club d’Immersió Biologia (CIBSUB) Universitat de Barcelona:
https://www.cibsub.cat/biofamilia-06_cn ... duses-1617

● Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Meduses_a ... atal%C3%A0



COM PROTEGIR-SE DE MEDUSES?
Va rebé observar mentre es neda, si es desplacen i sa tendència amb ses ones. Amb una màscara / careta / ulleres de nedar. Preferesc ses de vidre, i de goma opaca i fosca.
Per a impedir sa picada empr roba de banyador llarg protector, guans, escarpins amb sola especial de natació, fina rugosa. I gorra cobrint cap i coll, si ned amb tub de natació.
Hi ha situacions pitjors, com sa foscor, contrallum, terbolor, emergències, grans recorreguts i neteges, incertesa per estar s'aigua batuda, si hi ha restes de tentacles espenyats flotant... Aleshores convé una careta més àmplia, o cobrir sa resta de cara tela elàstica. I arran des llavis, si es va respirant amb tub de natació. Però ull, que situar una tela cenyida arran de llavis dificulta respirar i parlar fort en un imprevist, si es perd es tub de natació.
Per això, preferesc a pell destapada, minvar sa picada aplicant, abans de nedar, ses cremes solars específiques per a protegir de picades de meduses. Com sa de Safe Sea, amb plàncton, i diferents efectes. Tonarien sa superfície de sa pell semblant a sa d'una alga, o un grumer. Tal com es peixets i crancs vivint a anemones. "Enganyant" a ses cèl·lules urticants de medusa, que no activen tants dards urticants.
Em protegí relativament bé de Pelagia noctiluca almenys una mitja hora, a mar teba. Després un poc menys potser, però encara protegiria bastant.
No la sol emprar com a prevenció nedant, sinó com a tractament netejant sa pell picada. I evitar que ses restes de medusa aferrades em piquin més. No és una crema ideada per as tractament, però supòs que hi ajuda.
No he trobat cera labial protectora de meduses. Serviria una normal mesclada amb crema protectora?
Provaré de mimetitzar es llavis mastegant grumer ou fregit. Poc cuinats són bons... 🪼 ( humor, broma)



COM CURAR UNA PICADA DE MEDUSA?🪼

Ses meduses comunes aquí afecten almanco similar a "cremades" de segon grau. Segons s'espècie, s'extensió de sa picada, sa permanència a sa pell, sa part des cos, sa persona i època... I de si sa lesió es tracta o neteja de forma adequada!

Netejar ses restes de medusa a sa pell
A vegades queden restes de tentacles o parts urticants aferrades a sa pell, o no es veuen. I no convé treure-ho fegant ni amb sos dits, si ens fereix més.
Van bé guans, lupa, pinces... O una targeta o similar, per a recollir-ho tal com emprant una pala de fems, longitudinalment, paral·lel as tentacle.

I seria útil alguna substància que envolti/tamponi es tentacle i sa descàrrega urticant. Per a això hi ha hagut mooolts anys d'opinions, controvèrsia... Segons parers, estudis, consens entre àmbits acadèmics, sanitaris, territoris, diferents espècies...

Sembla, tot i variar a segons quina font, que es vinagre sí ajudaria a evitar sa descàrrega urticant des filaments d'alguna classe de medusa. Però que seria ben al revés en altres espècies!
I sorgeixen productes de StingNoMore amb vinagre i urea. Específics per a cubomeduses i caravel·les portugueses, ses man-o-war jellyfish (Physaliidae) que són hidrozous sifonòfors. I per a algunes hidromeduses.
Però dubt des consens per a alguns hidroidolins hidroids, Leptomedusae, antomeduses, narcomeduses...

Vegeu per a caravel·les portugueses:

● https://doi.org/10.3390/toxins9050149
Wilcox, Christie L., Jasmine L. Headlam, Thomas K. Doyle, and Angel A. Yanagihara. 2017. "Assessing the Efficacy of First-Aid Measures in Physalia sp. Envenomation, Using Solution- and Blood Agarose-Based Models" Toxins 9, no. 5: 149

● https://www.minsal.cl/wp-content/upload ... SICION.pdf
(Document amb indicacions i informacions sobre sa [caravel·la portuguesa, des ministeri de salut de Xile, 2022)

O sobre sa medusa vespa/cub/cubomedusa/cubozou, i de sa Pelagia noctiluca i altres cnidaris vegeu:
● https://doi.org/10.3390/toxins13080509
(Ballesteros, Ainara, Macarena Marambio, Verónica Fuentes, Mridvika Narda, Andreu Santín, and Josep-Maria Gili. 2021. "Differing Effects of Vinegar on Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa) and Carybdea marsupialis (Cnidaria: Cubozoa) Stings—Implications for First Aid Protocols" Toxins 13, no. 8: 509)
O vegeu d'anemones, dites comunament fideus/ortigues marines:
● https://doi.org/10.3390/toxins14010027
(Trial Assay for Safe First-Aid Protocol for the Stinging Sea Anemone Anemonia viridis (Cnidaria: Anthozoa) and a Severe Toxic Reaction. Toxins 14, no. 1: 27. Ballesteros, Ainara, Janire Salazar, Macarena Marambio, José Tena, José Rafael García-March, Diana López, Clara Tellez, Carles Trullas, Eric Jourdan, Corinne Granger, and et al. 2022)

Sembla que per a netejar picades d'anemones i escifomeduses, es vinagre NO ajudaria. Incrementaria sa descàrrega d'urticants! I són ses picades més comunes aqui, sobretot ses de sa Pelagia noctiluca. I també tenim sa Aurelia sp., Cassiopea sp., Rhizostoma luteum, Rhizostoma pulmo. També hi descarregaria dards urticants, i no ens serviria, sa llimona, coca-cola, amoníac, sal o lleixiu.
Seria neutral, i servira més per a escifomeduses, s'orina o s'aigua dolça o de mar, aigua oxigenada o amb bicarbonat. Des que hi triaria aigua potable amb tintura de iode, per a desinfectar.
O millor, això d'aquí abaix, uns inhibidors de sa descàrrega de tentacles d'escifomeduses:

Crèdits imatge: Ballesteros, Ainara, Carles Trullas, Eric Jourdan, and Josep-Maria Gili. 2022. "Inhibition of Nematocyst Discharge from Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa)—Prevention Measures against Jellyfish Stings" (CC BY license) Marine Drugs 20, no. 9: 571. https://doi.org/10.3390/md20090571
Hi ha fórmules inhibidores de tentacles d'escifomesuses. M'impressiona sa quarta fórmula amb hidroxiacetofenona, o sa segona d'alcohol amb lidocaïna. Es poden encomanar a una farmàcia de barri?
M'ha anat prou bé netejar amb sa crema de Safe Sea. Tot i ser ideada per a aplicar en sec i abans de sa picada. Per mi que seria inhibidor millor que una solució neutral.


I si no sabem quina classe de cnidari és sa medusa/pòlip que ens ha picat?
Supòs que aleshores aniria bé netejar amb s'inhibidor més universal.
Per mi que per ara seria Safe Sea. No ideada per a tractament després de sa picada, però imagín que també serveix. I intent no tacar de crema sa ferida o bòfiga oberta, però ses restes no sempre es veuen, i preferesc aplicar crema per gairebé tota sa zona.
O si no, s'opció neutral més universal, potser s'aigua marina. Millor filtrada i esterilitzada, afegint dissolta tintura de iode desinfectant.


Imatge de Krzysztof Golik (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rme_02.jpg
Olivella / Escanyacabres / Herba per es fics (Cneorum tricoccon)

I millor que ho compliquem més, i inventem una crema casolana protectora de grumers! 🪼
Amb una mica d'aspror, de puré de grumer ou fregit, proteïna de posidònia...
I olivella, que fins i tot disgusta a ses cabres, i a més escalfa sa pell!
Allunya grumers, mosques, abelles, moscards i cabres!
I es peixets que ens tornen mossega-cames en mar a >27 °C 🌡
(Ep, tot això darrer és humor, broma!)


Escalfor antiverí termolàbil
Un cop netejada sa superfície de sa picada, possiblement es pot minvar s'efecte des verí que ens ha quedat a sa pell. Si fos termolàbil i el desfà sa temperatura alta o es contrast. O a s'efecte urticant, o almenys as dolor i inflamació...
Aleshores, es truc seria aplicar-hi (prest?) sa calor o es contrast de temperatura. I es diu d'uns vint minuts o mitja hora de bany o dutxa ben calenta i mantinguda a sa zona, 45 °C.
Es diu que tal vegada convé afegir sals de magnesi i potassi, Stingose, alum, per a baixar ets efectes hipertensius locals, almenys as de cubozous. O també podria ser astringent, desinfectant...

Mentre s'arriba a una dutxa o aixeta calenta es pot apropar un escalfamans de sa farmaciola, tot i que no és tan efectiu. Alguns models elèctrics són rapidíssims (~<4-10 segons) i arriben a 45 °C, o inclús 60 °C durant hores. Però convé comprovar-ho abans... Ara s'ús està més de moda, pets esportistes de vídeojocs, o ses aules obertes en s'hivern de sa pandèmia i com a recàrrega d'smartphones.
Si sa bateria elèctrica fallés i durés només uns minuts, serviria mentre s'encalenteix un altre escalfamans de combustió catalític de fuel, carbó vegetal o teia de pi, que poden pujar a molta temperatura.


Foto de MASA, via Basilicofresco (CC BY-SA) https://commons.m.wikimedia.org/wiki/Fi ... warmer.jpg
Escalfamans catalític de fuel, sense flama



••••••••••••••••• UN INCÍS... ••••••••••••••••••••

Altres possibles opcions moooolt antigues...


Crèdits imatge: Kleon3 (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... saeder.jpg
Dodecaedres i icosaedre romans


Es dodecaedres i icosaedres romans eren objectes petitons de s'antigor, des que se n'han trobat molts de romputs. Se n'especulen més d'una de dotzena d'usos possibles...

Però jo diria que no es parla de s'ús d'aquestes obres d'art, per a crear i transmetre fred o calor intensa, centrifugades com una fona, d'aquesta manera:

● a) Amb pedres petites, grava o arena a dedins. I banyar-les repetidament, amb una mica d'aigua, i centrifugar-les. Amb cert art i habilitat, girant anirien brufant esquitxos i amb so vent evaporarien s'aigua de sa grava rapidíssim, hi acumularien fredor! Si es repeteix amb més grava i s'estotja, suma prou massa freda i es crea una font de fred sec.
Per a tractaments i teràpies corporals, com reduir inflamacions i dolors de cremades i traumes aguts. Calmar sa calor, insolacions... Ajudar a conservar aliments en una fresquera aïllada a bord, en ambients calorosos...

● b) Amb una fusta resinosa o un carbó vegetal encès a dins, i alguna grava. En centrifugar-ho o moure-ho això ho encalentiria ràpidament, i a una temperatura elevada!
Controlant sa combustió movent-ho, serviria com a fanalet de senyals breus de llum potent incandescents, o per a una llumeta tènue i feble. O per a cremar herbes aromàtiques i d'encenser per a perfumar, o fer fum per a controlar insectes... I d'escalfamans per a manualtats, o de braser petitó de butxaca o llit... I per a sa captura i es transport d'una font de flama.
Sa calor alta o acumulada i sumada serviria per a aturar hemorràgies, o cures de picades verinoses termolàbils o escalfar es cos. 🪼🕸 O abocades en un forat o un recipients de fulles, pell o fusta. Per a escalfar o cuinar brous, infusions, i menjar. I no caldria una tassa de ceràmica, ni una olla, ni fer una foganya a bord d'una balsa o una canoa, ni en itineraris lleugers per terra. 🏕



I és interessant que també funcionarien i serviria similar...
......
Només un grapat d'esferes de pedra a dins d'una bossa compacta i foradada, feta de fulles verdes o una xarxa humida.
Vejam idò, idees sobre pedres antigues que podrien servir per això...


Foto de Johnbod (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... CF6620.jpg
Esfera tallada de pedra, des neolític.

Aquí a sobre, vegeu una esfera de pedra tallada des neolític, de fa un bon grapat de milers d'anys. Se n'han trobat bastantes, i de formes variades, ben sofisticades! Amb gravats ben peculiars! Un art ben fi!
Amb un grapat de pedres a dins una bossa girant es cremaria un carbó vegetal situat a dedins.
Sa forma irregular de ses pedres crea espais entre elles, per on hi passa s'aire amb impuls. I s'espai entre pedres també ajuda a decantar ses cendres. I aquesta forma rugosa les ajuda a mantenir-se una mica més agrupades. I tanta superfície gravada les ajuda a captar sa calor de sa combustió.


Imatge de domini públic.
Esfera de pedra tallada en es neolític.
Una similar es pot girar en 3D, clicant a https://sketchfab.com/3d-models/carved- ... 2d0f83e91c, on es 2021 un comentari hi veu relació amb simbologia d'alquímia, de foc. Supòs que no seria de codi alquímic, o un Sol cèltic, més moderns. Però sí que em recorda a espirals girant d'aigua o flames i fum, niguls...

Quan ja estan calentes, aquests relleus ajudarien a transferir prest sa calor a un brou a on s'aboquen. O escalfarien ses mans mentre es fan treballs manuals, o es caça amb arc, sense combustió ni tanta olor de fum com un cremador d'escalfamans a sobre.
O, per a fred, ja sense combustió, si sa bossa de pedres es banyava i centrifugava. Es gravat i relleu també ajudava a crear més ventilació, evaporació ràpida i fred.
A més, unes bosses foradades aïllen bé ses pedres refredades. Es conjunt de pedres en una bossa estotja sa fredor. I millor que un icosaedre de metall amb pedres a dins. Sa seva forma i gravat transferirien igualment sa temperatura baixa.
Així, ses pedres rodones neolítiques servirien també per a altres usos de fred i calor, com es comentats abans per as dodecaedre i icosaedre romà.


Imatge de "The limestone spheroids of ‘Ubeidiya: intentional imposition of symmetric geometry by early hominins?" Antoine Muller, Deborah Barsky, Robert Sala-Ramos, Gonen Sharon, Stefania Titton, Josep-Maria Vergès, Leore Grosman. 2023 Royal Society (CC BY) https://royalsocietypublishing.org/doi/ ... sos.230671
Esferes tallades de pedra, des paleolític. Es diu que poderen servir per a diferents usos, inclús simbòlics. O que s'hi ha trobat un relleu especial, ideal per a fixar i esclafar ossos per a menjar sa medul·la, sa moll nutritiva, es "tuétano".

En es paleolític, es tallaren esferes de pedra, com ses de sa foto a sobre. Menys sofisticades que ses neolítiques. Més compactes, sense tants de gravats o relleus. Algunes serien de fa centenars de milers d'anys, i altres de fa més d'un milió d'anys!
Vegeu unes a https://www.nationalgeographic.com.es/c ... aron_20680

Idò una bossa de fulles verdes, amb unes esferes de pedra paleolítiques petites a dins, serviria per a estotjar-hi un carbó vegetal encès capturat d'un incendi natural. I per a transportar-ho, mantenir-ho encès, com a una font de flama.
Diuen que abans que noltros, durant centenars de milenis dominaren es foc s'Homo erectus o ergaster, i després altres Homo. Una tecnologia que veuria després sa nostra cultura d'Homo sapiens. Vegeu-ho a https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_de ... ers_humans
Ets homínids probablement ens vam copiar trucs. Vegeu unes figures dramàtiques a
https://assets.amuniversal.com/6db35730 ... 5056a9545d

https://assets.amuniversal.com/6b209200 ... 5056a9545d


Aleshores devia ser mooolt valuós es foc, conservar sa font de flama, sa calor intensa sense fum o es fred sec.

En agrupar pedres petites esfèriques entre elles hi queden espais lliures. Que faciliten es pas de cendres, i també d'aire o aigua. Si es centrifuguen o mouen en bosses amb calius es crea calor molt intensa prest. O, sense caliu, totasoles i banyades, s'hi acumula fred. Podrien servir per a es conjunt d'usos des fred i calor ràpid comentats uns paràgrafs abans, per a es dodecaedre i icosaedre romans o ses esferes tallades neolítiques.

I ses pedres esfèriques majors i sense relleu paleolítiques servirien millor per a sa calor o fred sec en un ús lent, durador, a baixa temperatura...
Si abans es dipositaven en un lloc d'aigua freda, una cova, fresquera, neu o gel... I per a calor si abans s'escalfaven ses pedres en un foc, o a davall sa llum des Sol.

Ses pedres majors esfèriques sense relleu és sa forma que acumula més temperatura, i la capta i allibera més lentament, tant de calor com de fred. Per sa relació de sa superfície respecte a sa massa o volum. En ser tan compacta i polida, de menys relleus o rugositats, acumula més sa temperatura. Té més volum i massa en relació a sa seva superfície.
A més, una pedra sense relleu s'embruta i embruta menys, es pot eixugar o netejar abans...

Per tot això, ses esferes de pedra paleolítiques més grosses serien més indicades per a aplicacions de fred o calor captat i alliberat lentament, i de llarga duració.
Idò, per exemple, ideals per a escalfar o refredar un jaç a on descansar, com un llit rudimentari de bivac, o cuinar.

Suggeriment divertit: Mirar a sa pel·lícula Jeremiah Johnson (1972) unes escenes de preparació d'un clot de caliu per a bivac. Amb terra, pedretes i calius o carbons vegetals, per a dormir-hi a damunt. Acaba en un susto, un accident, o una broma educativa?Està entre 19:00-20:45, o 16:00-17:45, o 15:22-17:07... Varia segons versió, idioma, si inclou s'obertura musical de tres (!) minuts...

Crèdits imatge: des film Jeremiah Johnson (1972) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament són de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.

Ses esferes de pedra grosses i calentes servirien per a cuinar mentrestant es descansa en es jaç. Amb sa calor a devora sense es destorb des fum o flama. Sense llum destorbant, ni risc d'incendi, ni fum amb olors, gas, contaminants, o residus de plantes tòxiques. Idò, modernament encara mor gent menjant el cuinat amb so foc de plantes suculentes tòxiques, o d'altres.

Potser cuinant amb ses pedres a dedins d'un recipient o bossa de pell, com un brou, d'ossos, plantes o tubercles cuinant-se tira-tira... O diferent, en un clot de cuinar tapat, per a escalfar i cuinar a devora o a davall on es descansa.
Cuinar amb pedres en un clot és una forma de cuina lenta a baixa temperatura i sense combustió. Situant ses pedres calentes a sa part baixa des clot, i es menjar a sobre, entre pals i fulles verdes grosses. I envoltant-ho tot de branquetes, fulles verdes, un llit de palla per damunt. Sense olla, ni ceràmica, ni combustió a devora.
Així es menjar voluminós o dur es cuina profundament, lentament. No es crema, torra, ni s'impregna de fum. Típic per a carn i vegetals grossos, durs... En una cocció en es propi suc, sense aigua afegida. Que transforma diferent es menjar, es seu sabor i ses propietats nutritives.

Vegeu exemples d'aquesta modalitat de cuina, antics i propers en es temps, a Europa o lluny, a https://es.wikipedia.org/wiki/Horno_de_tierra.
O unes restes arqueològiques de cuinar amb moltes pedres un mamut i més animals variats, inclús aquàtics, a Txèquia fa 31000 anys, clicant a https://www.nbcnews.com/id/wbna31085915 I d'altres abans, fa 40.000-30.000 anys, no gaire lluny cuinaven mamuts amb pedres calentes, devers es riu Danubi amunt...
Vegeu una esplèndida cacera prehistòrica de Pastanagos maximus, clicant a https://webassets.thefarside.com/upload ... b5c3f2.jpg

I ja demostraven altres bones tècniques i arts, de talla i musicals! Vegeu


Crèdits foto: de Dagmar Hollmann de front, i Thilo Parg d'esquena (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Lion-man
Home-lleó de 38.000 anys!


Crèdits fotos: Adalt, de Catatine (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... s_URMU.jpg Abaix, de Derbrauni (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... itz_06.jpg
Talles d'aucell, de 38.000 i 33.000 anys!


Crèdits: Lleó, foto de Mogadir. Cavall, foto de Wuselig. Mamut, foto de Thilo Parg (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Vogelherd_Cave
Talles de lleó, cavall i mamut de fa 40.000-31.000 anys!


I per devora, intruments musicals, de corda com arcs, o vent com flobiols, de devers 43.000 anys: https://en.wikipedia.org/wiki/File:Floe ... beuren.jpg I un (diatònic!?) d'uns 55.000 anys, dit tidldibab / Divje Babe. De fèmur d'os de les cavernes, Ursus deningeri. As sud-est, en una altra branca Danubi amunt, a Eslovènia. Vegeu-ne una rèplica sonant, clicant a https://en.wikipedia.org/wiki/File:Dimk ... cales.webm

Algú ja havia descrit abans aquests usos per a ses esferes tallades de pedra? No he llegit, ni sabut d'indici ni suggeriment d'aquestes formes d'ús comentades es paràgrafs anteriors, de foc, combustió, calor i fred... Tant per es dodecaedre i icosaedre romà com per a ses pedres tallades rodones neolítiques i paleolítiques. Ho vaig suggerir més informal i amb altra pseudònim, a un altre lloc, es 28/01/2021... Supòs que no s'han trobat indicis d'aquests usos.

Però vaja objectes antiquíssims, ben interessants!

•••••••• FI ••••••••••



🪼......

Crèdits imatge: @yankrukov (CC SA) https://www.pexels.com/ca-es/foto/dona- ... t-7020048/

Antigament, per a obtenir calor intensa de forma àgil, i curar picades de pues d'escorpènids, de serp o animalons, s'apropava un manat encès de xigarros, herbes seques, encens, teia... Per a evitar cremades, va millor amb un dissipador protector entremig, de paper d'alumini?
Un altre exemple de possible ús, per a sa picada de s'eruga verinosa Comana monomorpha, clicant a https://www.theguardian.com/science/art ... -the-world


Imatge de @maria-clara-tanner-3433869 (CC SA) https://www.pexels.com/photo/palo-santo ... -11013263/

També van bé ses bosses estanques de calor instantània, reutilitzables o no. S'empren estanques, podent funcionar inclús submergides escalfant s'aigua. Si no es foraden i es mesclen líquids irritants a sa cremada... Sa calor elevada hi apareix en un instant, en pocs segons. I després es manté relativament alta. Però no dura molta estona. No sé si algun model arribaria a sa mitja hora... I convé conèixer abans com varia i serveix cada model. Es diu que es models reutilitzables fallarien més a temperatura ambient alta. I segons com es remenen? Si van més lents o fallen, a més de 15 °C ambientals...

O hi ha altres bosses de reacció química exotèrmica més potent, ideades per a cuinar. Es reactiven en remull, i bullen s'aigua durant uns minuts. Servirien per a escalfar una altra bossa amb aigua. A aplicar en una tercera bossa, per a separar ses substàncies químiques que perjudicials, o s'excés de calor.

Just després, en sec, servirien es remeis dits anteriorment. O una bossa de calor seca que és gairebé instantània, per reacció química aeròbica. Es venen i s'estotgen en un altre embolcall impermeable a s'aire, amb s'oxidació iniciada aturada. Es reactiven en obrir i treure s'embolcall. S'activen més mantenint-les ventilades. Em sembla que se torben uns deu minuts per a 40 °C, i que n'hi ha que escalfen a uns 55 °C en uns 15-20 minuts. Aquestes sí que escalfen alt durant hores, però per a això no cal. I si no es gasten del tot, es poden estotjar durant un cert temps. En un embolcall relativament impermeable a s'aire.

Supòs que com antiverí no convendrien ses bosses de calor instantània que duen afegida sa capsaïcina (≈ prebe coent) 🌶 Ni cremes o gels "escalfadors", i de substàncies paregudes, que provoquen que s'activi sa calor de sa pell, sa vasodilatació... Però no sé si s'ha provat es prebe amb cremades de grumer, i a mi em fa com susto experimentar-ho, hi, hi...


Es sistemes ràpids i menuts anteriors podrien servir mentre s'escalfa un recipient major amb aigua, per exemple, a damunt un motor de barca o un vehicle.
I quan s'aconsegueix arribar a una aixeta, o obtenir prou litres d'aigua ben calenta, es bany es pot mantenir calent a dedins un recipient aïllant, com una nevera portàtil apagada, o una bossa d'aïllar aliments congelats... I potser afegir sals de magnesi i potassi comentades abans?


Fredor anti dolor i inflamació. I contrast de fred intens, antiverí? 🌬
Es fred lleuger desinflama i minva es dolor. I si és un contrast de fred intens, un canvi sobtat de temperatura, per ventura ajuda a limitar més s'efecte des verí, el desfà com un antiverí?
Es pot baixar sa temperatura si es fa repòs a ombra i lloc fred, o evaporant una gasa banyada plegada, amb vent... I més fred intens aplicant una estona una bossa refredada de fred químic instantani, bossa d'aigua i cubitos de gel, un refresc fred, o un gelat, amb una bossa amb líquid o pedaç entremig. Amb ull a no cremar, o sa vasodilatació de rebot per excés de fred. P. ex. no aplicar directament i estona a sa pell un gel de congeladors potents, com < -10 °C

Potser es fred lleuger no és antiverí, però retarda i minva ets efectes. Després vendrien més de cop?
Tenc dubtes des consens per a es fred lleuger i des contrast amb fred intens poc després de sa picada. Però l'empr si no aplic calor intensa.

O provaré un súper contrast tèrmic antiverí.
2 sèries de 10 minuts de bany local en aigua i sals, de 5 minuts a 45 °C, i 5 minuts a 5 °C.
Farà mal, o inspirarà idees! (és humor)


Crèdits imatge: Jan Bielecki, Alexander K. Zaharoff, Nicole Y. Leung, Anders Garm, Todd H. Oakley (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ophora.png
Ocel, s'ull primitiu d'un cubozou.

Ull a recordar que no convé menjar just després d'una picada, fins a mitja hora almanco.
Convé atendre a si em ve mareig o nàusea, si costa respirar, si afecta a músculs, es cor, vista, si not sensacions rares, en es comportament, o una inflor exagerada... Varia en èpoques, si s'està sensibilitzat, o apareix una al·lèrgia nova.
Ses Pelagia noctiluca al llarg de dècades m'han picat més de cent vegades. Algun any més de deu, potser vint, però de poca picada i breu. Per mi que sa seva picada ara m'afecta menys. Potser em pica més fort sa cubomedusa, però és rara. I sa medusa de radis, Chrysaora hysoscella, només m'ha picàt un parell de pics, i ja fa dècades, però pica fort!
I sa rarísima i bella caravel·la portuguesa només em va "atreure" una vegada, i prou! D'infant, en un bany fent peu, a sa platja de Palma, per mi que de primavera. Idò, em van haver de treure, mig desmaiat!
S'efecte de ses picades varia molt. Entre picades, persones, edat, èpoques, persones, part des cos, cures, calor ambiental... I costa valorar sa part subjectiva des dolor, que és important.

Si ha passat estona sense haver aplicat calor antiverí termolàbil, encara em serviria es tractament amb calor alta? I així minvaria es verí que quedés, tot i que també acceleraria es procés. Em sembla que sí, o que almenys minva es dolor, però no ho sé cert...

I ja després a vegades també aplic localment bany de sals de magnesi comentades abans, tot i que en dubt.
I cremes d'hidrocortisona (antiinflamatori) o lidocaïna (analgèsic).
Per a després d'hores, si s'inflama o fa mal, m'agrada aplicar fred.

Supòs que seria important evitar sa inflamació es primer dia i hores.
I quan han passat uns dos dies, si no sembla massa inflamat, i en vull accelerar o reactivar sa cura, per mi que em serviria espaiar es fred. I inclús aplicar calor lleugera, o un contrast fort de temperatura (tot i que en dubt un poc) I després hi aplic fred si torna a fer massa mal, o s'inflama massa.
Evit allò que ho inflama, com per exemple, sa llum i massa calor, moure-ho massa, o fregar sa pell, certs sabons irritants o algunes cremes solars, menjar picant, cafè, alcohol, moure massa es cos i estona, o en hores de calor... Ah, i molt sucre de gelats tampoc ajudaria gaire, ni xocolati.
O sigui, que són un mal rollo ses meduses, hi, hi...
Un truc més, quan sa calor destorba, i fa nedera, per a no haver de fer tant de repòs, torn a nedar cercant ombra i fred. I protegit amb crema o un apòsit o film adequat, impermeable, que ho fregui poc... Sobretot protegir-ho si hi hagués una erosió o bòfiga, ferida...
En s'estiu és agradable nedar de bon matí, quan la mar no està tan calenta. Una mitja hora o una hora abans de sa sortida des Sol. Si no hi ha més grumers entre sa foscor...


Crèdits imatge: Esculapio (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ne_001.jpg
"Arbre de Nadal" de pòlips d'hidrozous urticants

Es PÒLIPS i cnidaris de fons (anemones, coralls)

Molts pòlips són sa mateixa espècie que ses meduses, però a sa seva fase de vida de pòlip. Alguns són minúsculs, com invisibles i urticants. O viuen aferrats as substrat, cobrint es fons i animals grossos des fons, com per exemple a sobre d'esponges, coralls, briozous...
Hi ha pòlips urticants vivint aferrats a restes de boies espenyades, rodes, cordes, plasticots, planxes de metall o fibra de vidre, vidres, teixits... Per això, es pòlips són ets animals que més em piquen mentre netej la mar! Més que ses meduses!

Alguns pòlips formen colònies més visibles, d'aspecte semblant al que a terra seria sa molsa, líquens... O les confonem com a capes de brutor, llim, detritus, o plaques d'algues, briozous, esponges... Altres són més grosses, verticals o ramificades, com per exemple ses colònies des pòlips de Pennaria disticha, Aglaophenia pluma, Synthecium evansi, Sertularella mediterranea, Eudendrium racemosum, Nausithoë punctata.

Hi ha altres cnidaris urticants per es fons, antozous com es coralls vertaders i anemones. Que s'aferren menys as fems, o nedant es veuen millor. Per això no els toc tan accidentalment.
Per ventura també em piquen uns altres cnidaris hidrozous petitoníssims, dits actinúlides, que viuen entre s'arena. On a vegades s'arena des fons o remoguda pica un poc més del normal. Però no sé si serien larves d'altres cnidaris flotant, o altra mena de vida petita, poc visible.

També pot ser una cremada ben extensa, si hi fregam. En es punts de més contacte fa bòfigues, normalment més petites que sa picada d'un grumer, o més separades. Poden ser bastantes...


Fent broma... Passada s'estona llarga d'hores de precaució...
Per a desinflamar, hi aplic, aprop i separat, i a gust, una bona estona des fred local d'un gelat de xocolati.
Si es gelat degotés, ja tocaria tastar-ho, consola!
I millor si es fa bé, si no toca repetir es "tractament"!
I afegir un d'albercoc, un d'ametla...
(és broma!)



Barqueta de Sant Pere (Velella velella) Aquí a sa foto estan eixutes o retretes, mortes... En aigua estarien més turgents, amb molts de tentacles blaus petitons estirats, mentre es vent empeny sa seva "vela" incolora transparent. És poc urticant, supòs que passa més per descuid, i es freguen ets ulls, ferides, llavis o mucoses amb ses mans brutes de tocar ses barquetes.
És normal sa seva arribada massiva i de temporada. A vegades es diu que n'arriben més, o setmanes abans, el que s'atribueix a sa desaparició de depredadors per contaminants i sobrepesca, as canvi climàtic i escalfament marí, canvis de vents i tempestes... Però no sé si les ajuda que s'hagi trastocat o desaparegut s'embat, es vent cap a terra diürn d'estiu.
Ses barquetes de Sant Pere són uns cnidaris hidrozous surant, però no meduses! Idò, la mar i sa vida és ben variada! Hi, hi... Perquè sa barqueta que observam és sa colònia de pòlips! Quina curiositat!
I ses barquetes fan colla agrupades amb ses ones i vent, però cada barqueta es reprodueix totasola, asexualment i allibera milers d'hidromeduses petitoníssimes! 🪼
Cada micromedusa nova viu i neda per separat, i només es farà grossa fins a devers un mil·límetre, poca cosa! I deu nedar poca fondària de dia, perquè a dins des cos hi té una altra bona curiositat natural, un microsimbiont que s'alimenta de sa llum! Una zooxantel·la, que és un dinoflagel·lat amb cloroplasts, per a poder fer sa fotosíntesi.
Sa medusa petitoníssima viurà per lliure, nedant totasola. Però es reproduiran entre elles, sexualment, externament, a distància. I així crearan com uns nous futurs pòlips petitons i lliures. I ja d'ells, sorgiran ses noves colònies de pòlips de cada nova barqueta.
Que hi hagués més barquetes tendria relació amb sa quantitat de fems de plàstics surant? Perquè confonen a aus depredadores de pòlips surant, barquetes de Sant Pere i caravel·les portugueses. I alimenten ses cries amb plàstics! Això s'ha vist que afecta almenys a aus pelàgiques llunyanes com albatros o baldrigues, Puffinus carneipes, Puffinus tenuirostris. I pentura també ho mengen es nostros virot gros, Calonectris diomedea i virot petit, Puffinus mauretanicus?





Plàstics d'etiquetes i bosses recollits nedant amb sacs boia. A sa foto hi ha devers un centenar de petitons que no es veuen, es bocins més incolors transparents.
En trob d'acumulats pets entrants, d'escorrenties o de volar. I de triturats des d'emissaris o vells de mar enllà. I rondant ses aigües brutes amb espuma abocades de velers. O caiguts de vaixells entrant i sortint, i desferrats de xarxes.
És un deport fluid capturar aquestes "papallones salades" nedant, i esquivar es grumers i tentacles camuflats per entremig surant.



■●■●■●■●■●■●■●●●■●■●■●■●■●■●■●●■●■●■■●■●



RESUM des tractament
que empr per a ses picades de medusa🪼
Decidir tot amb calma. Si no després de sa picada, és si o sí...

Supòs que seria similar també per as pòlips de cada classe de medusa. O per a anemones.

Per si convé demanar ajuda mèdica:
Durant sa primera mitja hora, i un poquiu més...
Atenc a si ha afectat a zones delicades, com ets ulls. Si ens els tocam amb sos guans de netejar... O a si apareixen símptomes més greus o generals, com una inflor àmplia, nàusea, vòmit, mareig, desmai, taquicàrdia, hipertensió, visió o percepció i comportaments estranys...
Autovalorar-se és complicat, i es comportament "normal" varia a cadascú. P. ex. és estrany mirar massa a ses banyistes guapes, voler mimitos o besades? Ehem, en principi em semblaria bona idea tornar-se afectuós, però no mitjançant picades de grumer... Qui s'apropa massa a sa bella Medusa en es final torna de pedra, hi, hi... ( és humor!)
I durant 12-24 h controlar si apareix una al·lèrgia nova. O si es compliquen alguns símptomes, si tornen greus o generals...
Ull a estar al dia des reforç de sa vacuna des tètanus, sobretot si hi ha ferida oberta. Si no, valorar demanar una injecció de profilaxi, que protegeix durant unes setmanes.

1r● Neteja
Aplic inmediatament sa possible crema o loció inhibidora universal de Safe Sea (tot i ser ideada per a abans de nedar i de sa picada, i necessitar una estona per a funcionar com a protecció, evitant futures picades. No per a netejar tentacles).
Si no pot ser, aplic allò possiblement neutral universal, aigua de mar, millor filtrada i esterilitzada, o sèrum salí. I amb tintura de iode desinfectant dissolta.

Intentant filar prim sobre què aplicar per a netejar, tot seguit n'anot opcions, per a mi (amb molts dubtes entre fonts i estudis, o des consens...)
a) Picades d'anemones.
I picada de meduses o pòlips de classe incerta (si no sé si serien cubozou, hidrozou, escifozou)
Aplic Safe Sea. Si no, aigua de mar/sèrum salí afegint es iode.

b) Picada d'escifomedusa i alguns escifozous...
Safe Sea. Si no, aigua potable, o si no, es sèrum salí/aigua de mar. Afegint es iode.
Són ses picades de medusa més habituals a Balears, i sa més típica, de Pelagia noctiluca

c) Picada de cubomedusa/medusa cub/vespa. I hidrozous, hidromeduses, caravel·la portuguesa... (dubt més amb alguns hidroids, narcomeduses...)
Aplic vinagre, o loció amb vinagre i urea com StingNoMore. I si no pot ser, Safe Sea. I si no, es sèrum salí/aigua de mar afegint es iode dissolt.

Ho aplic repetit, impregnant, que ameri es tentacles, potser almenys uns minutet.
Amb guans i lupa, després netej sa zona amb pinces, targeta i/o un raspador de llengua com a recollidors. De manera que sa brutor urticant sempre decanti o degoti lluny des cos, disposant sa pell de sa picada en posició inclinada o cap per avall.
Amb atenció a que sa toxina potser atravessaria certs guans. I que es tentacles poden picar durant hores. Convé separar, tirar/netejar s'intrumental. No transferir residus per descuid a altres superfícies i mans-boca-ulls. P. ex. no ficar a sa cartera sa targeta o carnet emprats de recollidor, bruts o humits.

2n●Tractament antiverí termolàbil, o que minva es dolor, analgèsic
a) Calor 🌡
Banyar sa zona en aigua a uns 45 °C durant 20-30 minuts.
Escalf s'aigua emprant una altra bossa de calor instantània o un escalfamans elèctric en una bossa estanca conductora de calor.
Serviria aplicar-ho per primer cop unes hores després de sa picada? I repetit? Per mi que sí, però en dubt.
Afegir-hi sals de magnesi i potassi, alum, Stingose??

b) Contrast de fred intens
Analgèsic, o possiblement minvi s'efecte de verí o el desfà. També en tenc dubtes, i des consens.
Ull a no cremar o vasodilatació de rebot per temperatura massa baixa d'un gel directe massa fred d'un congelador potent.

3r●Tractament de símptomes 🌬
Tòpic i local, més o menys... Anti cremades, antiinflamatori, analgèsic o, si cal, antihistamínic. P. ex. cremes d'hidrocortisona, lidocaïna...
Aplicar fredor, anar a ombra/lloc fresc, i fer repòs. Evitar que hi arribi sa llum solar directa i que hi fregui sa roba, sa brutor...
Hi serviria un bany local amb sals de magnesi i potassi, alum, Stingose?
En aquesta fase posterior una aplicació lleu d'amoníac alguna vegada em minvà es dolor, però en dubt...

4t● Control amb fred 🌡
a sa zona picada, quan s'inflama o fa mal (però en dubt un poc des consens, segons quines fonts)
Supòs que es tractaria similar a una cremada. Que varia segons sa gravetat, ferida... Aplicant i evaporant aigua fresca, crema calmant...
Aplic més fred amb sa major calor ambiental, corporal, dolor, baf. Evitar vasodilators, estimulants, irritants, llum directa solar... Tenir aprop remeis calmants, com crema especial, s'ombra, fred, repòs...
En cremades lleus, aplicar un poquiu d'astringent, alum líquid o vinagre?

Quan han passat 24-36 hores, si millora, no aplic tant de fred. Ho contrast amb calor breu i suau, per a accelerar sa curació (en tenc dubtes però) I si es tornés a inflamar o fer mal, ho refred uns minuts.


(Tot això variaria segons criteri, o consulti estudis/divulgacions...
Aquestes picades i es tractament són tema complex i prou incert.
Per exemple, no convendria aplicar calor local, si pot agreujar-se amb hipertensió o al·lèrgia?)



I fent broma...
Per mi que no seguiria gaire alguns consells:
La Medicina falsa amb efectes secundaris dolorosos podria ser més eficaç que la que no (segons s'estudi amb so premi Ig Nobel de Medicina 2024 a Schenk, Fadai, Büchel)
Vegeu-ho a https://improbable.com/ig/winners/?amp=1
Idò...

Imatge adaptada de XKCD https://xkcd.com/2850 (CC BY-NC)
5è Escalfar Menjar tomàtiga/llimona, i mastegar alls. Cantar En Pinxo li va dir a en Panxo.
6è Neteja quàntica Beure tassons d'aigua marina. Fregar-se un coco, o pollastre amb llimona, amb billets dedins.
Ets hologrames de billets de major valor capten quàntics urticants. S'aigua salada marina els recondueix i acumula en es coco o llimona.
Residu bioradial: evitar posterior contacte. Abocar en es poal des nostro sani-bicicar homollogat (tricicle d'homo llogat, en mallorquí, per un okupa d'un solar d'estrangers rics amics de camells, que fogiren abandonant tot. I més de bons, que recicl amb art, en exposició a racons clandestins bohemis de mercats)
7è Realinear radials Caminar deu passes enrere a ritme de parado de Valldemossa.
8è Relax final Ajeure boca avall a ulls clucs. Contar en veu alta de cent cap enrere.
I a descansar! Fins a sa propera medusa!
(És broma, humor!)












Bons capficos jugant cuidant la mar!




Es floc de fil enrocat de sa boia estava enganxat a formacions ramificades de briozous, dites fals corall. Recollit amb cura, i entregat as vigilants de sa reserva marina.


Es vegé un poquiu d'aurora? Es deia que es veuria més que sa increïble de sa nit anterior

Amb so gorro d'alumini es van "neutralitzar" es raigs-X i a s'aurora!
(humor)


Sa peça grossa estigué incrustada anys. Seria d'un moble, una gandula, o d'un naufragi de fi d'agost de 2020?


Femsukí recollit surant o submergit a poca fondària, a zona de bany.


Es poden fullejar temes similars, p. ex. a:


Posidònia, olives de mar, sirenes, foques...
viewtopic.php?t=4900

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries
viewtopic.php?t=4769

Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023
viewtopic.php?t=4911

🌡Mar càlid, peixos forans, i nedar jugant cuidant la mar
viewtopic.php?t=4871



Ds 15 de juny.


Sa Regata Blava, a prop Cala Lliteres, octubre 2024.



Dc 15 de maig de s'aigua de zona abalisada de bany.



Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí a sobre d'un esbós d'anotacions. Teclejat amb dificultats ergonòmiques.
El text i imatges no propis s'indiquen. I els propis es mostren en obert i públicament amb drets reservats. No copiar-les, ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Instagram, WhatsApp...