Bitxos i cura marina jugant nedant

[Tord blau]

Oci educatiu esclafant pagellides a pedrades?
I un corn!
Observacions, alguna reflexió i fotos,
per a inspirar.

Alguns visitants de ses voreres marines de roques i cocons hi juguen a pescar i mariscar. Els serveix com a deport, esbarjo i evasió, o també com a forma d'aprendre i practicar habilitats per adaptar-se a es medi, o educar-se, i conèixer costums antics.
I prous persones hi juguen, van a agafar animalons durant ses vacances o es dies festius. Es mouen caminant entre ses roques amb gambaners i poals, i banyant-se o nedant amb careta i tub.
Amb aquests entreteniments de mariscar o pescar a mà o amb gambaners i poals per ses voreres sovint es va "a agafar" varietat d'animalons.
Es capturen crancs i peixets, gambetes, cornets, eriçons, ortigues, estrelles, cranquets ermitans que viuen dins closques, pagellides, dàtils, copinyetes variades i més mol·luscs... Sípies i pops... I a vegades es compagina recollint o reorganitzant es fons de pedres...


Treure i posar pedres a lloc nou erosiona i mata sa vida al voltant. Impacta durant es joc, i després. Ses ones mouran ses pedres i es fons. En una nova dinàmica durant molt temps fins que s'entorn es reajusti.

Practicants d'aquests jocs per ses voreres a pics també remouen mooooltes de pedres des fons. I les apilen i en fan munts, construccions, fites simbòliques o figures com dibuixos. O els serveix per a crear tanques i cocons submergits. O senzillament es juga a 'netejar' de pedres sa platja, a treure pedres des llocs de pas a s'arena submergida.

Normalment només agafen uns pocs animals i els estotgen una estona dins de poals, cocons, o tanques fetes amb pedres dins de forats a la vista. Així poden continuar jugant i observar animalons, com a entreteniment, o fer-ne fotos.
O hi ha qui s'ho emporta per a cuinar a casa o alguna cuina. I ajuda a fer atractiva sa seva gastronomia, decorar es plats o donar un toc refinat a es brous.

Hi ha qui esclafa cranquets ermitans que viuen dins de closques de caragols marins, per a ús com a esquer per a pesca amb canya, directament o fent una "pasteta". Algun pic he vist acumular i emportar-se una bossa ben plena, de quilograms de closques de caragols o cornets amb cranquets ermitans.

Molts practicants són turistes i gent diferent que practica puntualment, esporàdicament... O hi ha qui ho repeteix més, per exemple qui ve de visita a ses segones residències es dies festius. Donen mal exemple, i arriben a sumar moooltes interaccions, hi ha massa gent practicant-ho, i a llocs amb vida vulnerable i sensible a ses trepitjades...


Un mal exemple, vist mentre feia sa foto del que havia recollit com a deport nedant.
Resulta que una nina, ja prou major, estava nedant amb ulleres, tub i un gambaner molt gros. I amb una pedra grossota rodonenca va esclafar aquest grup de pagellides vives aferrades.
I segons ella deia, no pescava, perquè després alliberava viu tot el que recollia...
Ehem, ehem...


Aquestes pràctiques aquí pescant manualment o mariscant per ses voreres en s'estiu es veu de forma molt habitual, o quotidiana. També succeeix de primavera i tardor, es dies festius, caps de setmana... I bastant bastant a es mateixos llocs, encara que cadascú potser alterna a on juga i ses diades. Es podé veure fàcil d'estiu aprop Cala Rajada, devers ses roques baixes de Cala Agulla, o per ses voreres des passeig entre es port i Cala Gat, o Son Moll.
És sa vorera que s'anomena com a "zona d'aigües exteriors" o "estatal" de sa reserva marina.
ULL! "Aigües exteriors" és diferent del que es podria pensar... Si no es coneix com s'han acordat ses línies de llindars entre puntes de sa costa. Això confon a qui no s'hi fixa. Per exemple aquí és "aigua exterior" s'aigua tocant sa vorera.


Sa reserva marina de llevant de Mallorca a aquestes voreres de Capdepera s'inclou a una zona dita com "zona estatal" o també "zona d'aigües exteriors". Una zona que va des de Cap des Freus cap a es sud fins a Sa Pedruscada.
Inclou més o menys, anant vorejant de nord a sud, ses voreres conegudes amb sos topònims de Cala Moltó, s'Agulló, Cala Agulla, S'Entrador, Sa Regata Blava, Cala Lliteres, S'Olla, Cala Gat, Cala Rajada, Es Coconar, Na Ferradura, Son Moll, Caló de Marbella / Es Fondalet, Sa Pedruscada...
I aquí segons què, o com, no es permet capturar o pescar de forma recreativa des de terra. I per mi que encara menys nedant, en apnea, busseig...
Si ho he interpretat bé, i excepte errors, i dit mooolt resumit, en aquesta
zona de voreres de Capdepera
estatal, des de terra:

• -NO es permet pescar amb
  • -salabre / gambaner
    -fitora
    -esquer viu
    -més d'una canya o fil
    -potera
  
  -NO es permet capturar...
  • -crustacis
    P. ex. cranquets ermitans a closques, crancs, gambetes...
    -mol·luscs
    P. ex. caragols de mar, pagellides, pades, compinyes, nacres, dàtils, musclos...
    -eriçons de mar*
    -ortigues de mar*

( "*": dubt de detalls, de quan està permès)
Si no ho he interpretat amb error, que ja pot ser ja... Jo no en sé gaire! I és que jo no hi pesc, ni captur vida, ni marisc...

Respecte a pescar pops i sípies, supòs que es permet amb modalitats desde terra amb fil i paupant, tatant directe amb ses mans. Però no sa seva pesca submergint-se, ni amb fitora o gambaner.
Si algú hi té curiositat en tot això, millor consultar-ho a qui ho sàpiga millor. A més poden existir canvis o vedes extra. Com per exemple una veda de pop d'agost de 2022.

És diferent de sa zona de voreres més en es nord cap a Artà, entre devers Cala Mesquida fins a Betlem, i que s'anomena com a "zona autonòmica" o "d'aigües interiors".

Això es llegeix també resumit a cartells a punts d'accés. Millor consultar normativa i publicacions, per exemple en es menú de sa web de s'enllaç de sa imatge següent:
https://www.caib.es/sites/reservesmarin ... ats_0_0_0/



Quan es marisca o pesca no sempre es té es millor criteri per a reconèixer s'espècie, o es seus punts dèbils, el que la pot detorbar. I per mi que mooolts practicans tampoc saben gaire de sa normativa... Potser jo soc es primer que no conec suficientment sa norma de pesca, però es que jo no hi pesc, ni hi captur vida marina.


Hi ha qui defensa aferrissadament aquestes pràctiques de pesca i mariscar. I que s'incomoda molt si se l'informa de sa protecció, inclús es torna com violent o embolicador...
Per mi que a molts practicants de marisqueig fora norma, els sol anar rebé percebre, entendre i sentir-ho emotivament. Com una evasió de sa vida quotidiana urbana. Un sentiment de ser lluny de sa civilització, de tanta norma. A un lloc mooolt natural, poc visitat, poc pescat. A on és enfront casa seva d'estiueig, on es pot practicar jugar a rememorar pràctiques ancestrals. Per a reviure es costums i records d'infantesa, per a saber superar mancances, de temps de supervivència...
Hi influeixen ses expectatives i sa imaginació, sa despesa i s'esforç invertit en arribar, o en mantenir sa vivenda de vacances d'antic, o en tenir un gambaner... Amb interès i desig de recrear-sé, de distreure's ambientats així, durant un cap de setmana, un festiu... O per a aprofitar i ambientar una sobretaula, o una migdiada, amb sos nins distrets.

Però també podria ser com un engany, o autoengany, anant fora norma amb picaresca... O de sentir-se amb cert privilegi, amb algun tret de supremacisme, elitisme? Ui, o especisme de crancs i caragols? (vegeu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Especisme)
I això pot escalar més quan hi ha aquest desig, o engany, i jugant massa gent variada. En copiar-se més algun mal biaix, una mala pràctica de tècniques de pesca vista a gent local, permesa a visitants... Per exemple, a vegades es veuen pares i nins pescant crancs ferint-los, gratant i copejant amb garrots a dins de forats.
No convé veure únicament a aquest entorn i animalets com a juguetes, instruments o eines de joc d'un sol ús.
I ja som massa visitants a ses platges... Mallorca ja no és un lloc tan verge, no és com dècades enrere...

O un altre:

Un cornet viu amb s'opercle gairebé tancat, reaccionava de pressa.
Estava a mal lloc, afectable. Desferrat, "panxa" enlaire, com a un cocó submergit a poca fondària, ballant amb ses ones i xocant amb ses roques. En un punt de pas de peus de banyistes accedint a la mar. En una rampa d'un antic escar per a embarcacions de roca és llisa i amb alga fina, que patina. Amb esglaons polits per ses trepitjades des d'antic.
Per mi que algú uns minuts abans havia jugat i llençat aquest caragol allà, just en es lloc de pas i d'ones. A prop hi estaven prenent es sol bastants de banyistes. Entraven i sortien de s'aigua prop d'aquests cocons i rampes, trepitjant o patinant. I hi nedaven o botaven de ses roques, i jugaven explorant es racons, fotografiant...


Fotografiat fent equilibris a sobre d'un guà i un sac boia surant, on jo recollia fems nedant, amb sa càmera dins d'una bossa estanca transparent (fems ≈"escombraries", singular/plural. Vegeu https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=f ... search=fem
https://deiec.iec.cat/#c_fem_0)
Finalment vaig deixar es caragol a uns pocs metres, on em semblà que hi havia més fondària. A on se'n veuen més de tant en tant, amb manco pas de peus de gent que el podria tombar d'una trepitjada, o capturar per a jugar-hí o destorbar-hó.


Quin caragol és? Motiva reconèixer caragols? Es corns són pareguts, i no tenc gaire idea de ses claus per a diferenciar-ne.
Sa closca li mesurava uns 5 cm, o un poc més de llarga, a ull...
Seria un corn blau, Trunculariopsis trunculus? Des que s'empren per a cuinar i gastronomia. I que antigament s'empraven per fer es tint de sa porpra, i tenyir roba per a gent distingida. O també emprat per a sa porpra, es Purpura haemostoma?
No un rar que torna molt grossot, es Charonia nodifera / Charonia lampas? Es feia servir com a instrument de vent, de bufar. Per a fer senyals, com una botzina. Per exemple des carro des peixater ambulant.


Aquest entorn de roques baixes tan especial ha estat bastant pescat ja, consumint es seus recursos durant anys, gairebé com sa resta de llocs.
Aquesta pràctica i visita tan repetida ha afectat es medi, a espècies o llocs protegits o dins de reserva marina, poc comuns, delicats, afectables, vulnerables... Aquests racons de voreres han estat massa destorbats, sobretot es dies festius.
I sense voler, mentrestant es fan munts o remouen tant ses pedres, s'afecta a animals que hi viuen a s'arena o a davall. Normalment els era un refugi, un lloc mooolt estable, on hi creixien a davall ous i animalons nutritius. I hi eren protegits diferent de ses ones. I també després ses ones actuen diferent i s'erosió. Quan es va jugant tant i tants, n'arriben a moure moltes de pedres i fent munts lluny, cobrint altres roques i forats.
Tot junt suma moltes d'afectacions petites en aquests llocs arrecerats de ses ones, de pedres, roques i cocons amb animals especials i sensibles a ser manipulats.
Ets animalons i sa roca a zona d'ones noten molt es destorb, queden afectats quan s'haurien de reproduir, o queden trepitjats, ferits, estressats, morts...



Part d'una possible infracció per captura furtiva d'una dona que mariscava en Es Coconar / Na Ferradura fa anys. Crec que m'indicà que empraria aquests animals per a recurs educatiu dins peixeres d'un centre escolar. I que prest practicaria aquesta forma de pesca just a sullà tot es grup escolar.
Pentura ella mariscava furtivament, i em va voler confondre?
Em semblaren com una ofïura, dita estrella de mar de potes brunes (Ophioderma longicauda?) i dos sastres, Galathea strigosa?. I que sa dona gratant amb so garrot de pesca danyà sa mordala d'un.


És diferent pets animalons si es va a jugar amb una mica més de cura i responsabilitat. Quan s'aprecia que no cal o no convé destorbar tant a sa vida marina.
Per exemple, millor si es pot utilitzar esquer diferent, sense matar aquests animals. O es pot variar una mica més de lloc. Es pot anar amb més cura on és delicat i hi ha taaantes de visites en dies festius.

O es pot canviar es jocs aprop dets animals...
Es pot jugar i relacionar-se diferent amb sos animals, sense tocar o moure a on estan aferrats, ni ses pedres a on reposen.
Ni convé tampoc que ses captures alliberades quedin sempre a llocs a la vista. No convé facilitar que pateixin molèsties d'altra gent, que els vegi més i els destorbi després de nou.

Aquests animalets en aquest medi a vegades són molt a la vista, i algun dia pot semblar que abunden... Però hi calen en un nombre gros. Ajuden a sa neteja des medi contaminat filtrant-hó. Son clau per a sa salut de s'aigua de ses platges, per a sa recuperació i sa resiliència d'humans i animals en equilibri, i per a gaudir. I sa reserva marina és gairebé com un des llocs més útils per a recuperar sa resta d'illa, si no atreu furtius, que ja succeeix...

Qui practica pesca o mariscar pot llegir i intentar fer cas des cartells amb sa informació de ses normes que hi ha en ets accessos de ses platges i des passeigs. Això evitaria crear afectacions, un ambient d'actituds de permissivitat. No convé afavorir altres pràctiques furtives...


Ànims perquè es crein i trobin alternatives, i llocs a on gaudir de molts d'entreteniment i de curiositats diferents!
Per exemple, es pot practicar un poc de lleure només observant sa vida sense destorbar capturant, tocant o desplaçant cada poc a ets animalons. I es pot practicar en cercar i emprar guies naturalistes gratuïtes o aplicacions i fòrums a internet per a identificar i saber d'aquests animalons. Inclús es pot practicar esbarjo col·laborant observant, fotografiant, i informant a científics... Sa curiositat naturalista pot ser ben rica i engrescadora!

Aqui un exemple amb tres fotos d'un conjunt de detalls:

És una calavera pirata!?


És un animal banyut coronat? Uuuuiii...
Serà cosa des déu Bes!
Ben famós a Eivissa a s'antiguitat! ☺



SOPES:

Closca de caragol de porcellana (Erosaria spurca / Naria spurca), i un cranquet ermità acomodat, amb un patró suggerent en es dors. ☺


Interior de closca de cranc blau, forà i a vegades invasor.
Sembla es perfil d'un felí? O s'esperit Totoro!



Imatges de El meu veí Totoro (1988). Es drets possiblement siguin de Studio Ghibli. Tràiler a https://youtu.be/92a7Hj0ijLs
GRATIS (fins a 11/04/2025) clicant a https://www.ccma.cat/3cat/el-meu-vei-to ... o/6286279/
(Potser hi preferireu evitar sa pantalla inicial de registre. Amb una recàrrega i sense guilletes. Ni localització a estranger, real o virtual)

Observar es crancs amb cura pot enriquir! I inspirar converses naturalistes, es criteri i noves dubtes o motivar actituds de curiositats!
Per exemple,
Es crancs de closca amb dibuixos de cares ferotges, han sobreviscut més a sa nostra pesca?
"...) se puede votar a favor o en contra de la teoría de la selección artificial de los cangrejos heike (...) los resultados, por cierto, asombran:
(...)un 31% se muestra a favor, y un 38% en contra. Hay también un 15% que considera falsas las fotografías. Y un 6% que manifiesta que los pescadores tallan los caparazones…
¡Y un 10% que cree que los heike son realmente espíritus reencarnados de los samuráis! (..."
(Richard Dawkins, segons https://www.labrujulaverde.com/2022/03/ ... de-samurai)

Què votaries tu? Potser ses sopes anirien cap a sa segona opció, i no gaire de sa primera, o no? Probablement existí una llarguíssima selecció natural abans dets humans. Perquè es peixos extrapolen es tamany des cos segons es dets ulls i sa seva distància. I sa conducta i sa dominància segons sa fermesa de sa mirada o en cap a on es mira. I si ets un cranc, i et picotegen, millor que sigui en es dibuix de sa closca, i no a un ull...


I aquest dibuix també va fenomenal d'espantaucells, i ats aeroports, avions i aerogeneradors! Veure-ho clicant a:
1) Aerogeneradors: https://www.iberdrola.com/sala-comunica ... teger-aves

2) Avions: https://airwaysmag.com/ana-paints-eyeballs-on-a380s/

3) Aeroports: https://www.gatechecked.com/scientists- ... y-eyes-573


Imatge modificada. Hausberger M et alt. (2018) Wide-eyed glare scares raptors: From laboratory evidence to applied management. PLOS ONE 13(10): e0204802 https://doi.org/10.1371/journal.pone.0204802
Es dibuix dets ulls sembla que provoca més il·lusió si conserven es nombre parell, sa distància relativa a es tamany o sa disposició.
No funcionaria tant amb dos radis diferents. O un totsol, o tres. O inclinats, O separats poc, o massa segons es radi.



​ Oooooh, és com un drac marí que em mira de front! Ah, però sembla simpàtic! Ep, és en Puff, es drac màgic!?​
És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forà, pot ser invasor, segons com i on torna com una plaga.

Quines il·lusions òptiques tan útils per as crancs! Ajuden a simular, enganar, espantar, i sobreviure!


Radford, C., McNutt, J.W., Rogers, T. et al. Artificial eyespots on cattle reduce predation by large carnivores. Commun Biol 3, 430 (2020). https://doi.org/10.1038/s42003-020-01156-0
👁👁 Ets ulls des cul espanten lleons i tot!






Femsukí de nedar vorejant amb sacs boia vorejant. En octubre encara, quan fa bo, s'agrupen centenars de banyistes!

Per a variar a activitats menys consumistes de s'entorn, inclús es pot practicar altre esbarjo, o modificar-ho... I pot ser educatiu pes futur anar cuidant directament es medi. I intentant interactuar menys directament pescant o capturant. Ajudant a restaurar-ho, reforçant sa resiliència...
Anar minvant ses afectacions sumades que desequilibren hàbitats, o que alteraren sa salubritat, es riscs de seguretats, es paisatge...

Aquests darrers anys es passava gust observant gents variades que s'engrescaven de forma natural i improvisada a cercar fems, residus artificials contaminants. Alguns exemples de fa poc, com de deportistes netejadors, fent esbarjo, no esportistes d'esport estàndard. Gent que van jugant a estones lliures de ses visites, observant o cercant fems:
En V. de Capdepera, un nin amb sensibilitat i molts coneixements naturalístics, i bon ull per a recollir trossets de botelles i per a sa creativitat jugant. O n'A. una nina d'Artà, més jove, però també amb una gran ment lúdica, ben divertida i dramatitzada, que torna es fems com a tresors dramàtics, els transforma en mil i un sentits. O en M. d'Artà, un nin que ha sigut un gran cercador de fems àgil, molt entusiasta i constant.
I es veien visitants i turistes amb idiomes diferents curiosejant "tresors" de fems per tooot!
I també s'hi engresquen adults, per exemple pares fent banys amb infants.
O alguna empresa i gent variada en taules de surf a rem, que inclús van remant per dins de grutes gegants recollint fems!
I hi ha qui tot l'any va trescant i gaudint netejant per ses voreres d'arena de ses platges, seguint ses fileres de fems tretes defora s'aigua i alineades per ses ones majors. I hi passen un bon gust, curiosejant i descobrint milers de trossets de fems variats de per damunt s'arena!



(Crèdits imatge: XKCD https://xkcd.com/2208)
Per as futur, convé aprendre a adaptar es jocs i esports a ses platges, es consumisme!






Femsukí de nedar tira-tira de Na Ferradura a Son Moll, Capdepera, ds 29 oct 2022


Suggeriments


● Es tema "Desperta" d'Alanaire clicant a
https://youtu.be/UlttH6e6gsE

●D'especisme:
Speciesism: The Movie (2013) https://watch.unchainedtv.com/videos/sp ... ctor-s-cut
Dominion (2018) https://youtube.com/playlist?list=PL2pI ... rh3Bztv3JI

● I un vídeo ben emotiu d'educació ambientalista:
"If you see a piece of litter pick it up!"
Quina allau d'art i brusqueta vital!! 
des d'UK,
clicant a https://youtu.be/lp7yppOAyPw




BONS CAPFICOS CUIDANT LA MAR!



Ull amb sos fils enrocats i tirats... Alguns tornen flocs que rodolen dins la mar. Es de devers un metre i de monofils gruixats, com es descartats de palangres, s'aferren menys a sa roca. Tornen una molla que roda àgil pes fons marí, en un moviment hipnòtic d'espiral girant, que rebota inclús per damunt des sortints de ses roques.
Però es flocs sí que s’enganxen a plantes, algues, i animals i colònies que viuen formant com branques o tiges, com ets espirògrafs, o vida similar a sa forma des corall.
Es flocs enganxats a formacions vives, amb so vaivé de ses ones i corrents, arrabassen aquesta vida tan especial, i la maten, l'esmicolen... I continuen rodolant i matant durant anys.

[Tord blau]

Amor discret i bavoses
(amb un poc d'humor, metàfora, ficció...)

Uns 'caragolets' es tragueren sa 'caseta' fa uns estius, i ha quedada aquí!


S'hi movien com bavoses ❤ sense closca!
Com aquestes bavoses marines delicades que havia vistes a una roca aprop:




Aquestes bavoses a segons qui serien cavallets de mar acolorits!


Quin enfiloi d'ous més llarg que ponen ses bavoses de sa foto!
Ull que son ous fràgils!
Els podrien afectar ets objectes i pedaços que arriben a s'aigua. Es fems així es mouen de forma poc natural amb ses ones, i ho arrabassarien en un no res...



És una vorera especial per accedir-hi, inaccessible a peu. Cal grimpar per a davallar-hi. Un racó de sa caleta d'Es Fondalet, o de Marbella, a tocar de sa platja massificada de Son Moll.


Serà més fàcil de netejar si es cuida abans de què passin més anys i s'espenyi massa.
❤ Actuar avui per ajudar sa vida i es panorama de demà






Suggeriments musicals

Jacmelina cantant
Cavalets de fusta / Qualque jorn lo temps vendra / Cançon per Puig-Antich clicant a https://youtu.be/Ws1RhrYRylY 


Festes d'arts, expressions i sons occitans on es recorda a Jacmelina.
Són bones arts en viu i renovant-se!
Fins i tot en Occcità, com ara n'Alidé Sans que es pot veure arreu.
P. ex. clicant a https://youtu.be/m17nFOeOtbk







Bons capficos i deports
observant i cuidant s'entorn!





Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Tres nacres de roca mortes (Pinna rudis?)

He trobat mortes nacres de roca que fa temps havia mostrat vives en es fòrum. Vivien a menys de tres metres de fondària. A racons on hi passava nedant habitualment, i les anava observant de tant en tant.



Dues d'elles es veuen vives en es fòrum a viewtopic.php?p=18447&sid=7888720f3cb30 ... dd4#p18447


I una altra nacra de roca ha desapareguda! Supòs que també està morta...
No sé qui l'hi havia fet com una garingola de pedres en primavera, potser com a recer, protegint, però ses ones ho remenaven tot diferent... Era molt visible, a devers un metre de fondo i de sa vorera, davall d'un passeig peatonal, a una zona de bany popular. Fa uns anys es substrat situat a devers un metre alrededor seu va quedar bastant pelat de tiges de plantes i això la tornaria més afectable. Apareixia viva en una foto des missatge a viewtopic.php?p=18387&sid=7888720f3cb30 ... dd4#p18387


Em sona que a ses nacres de roca (Pinna rudis?) no les afectà es paràsit que gairebé ha extingit a sa famosa nacra (Pinna nobilis), que és moooolt més grossa, i que creix a s'arena.
Aquests racons estaven plens de nacres variades fins a fa pocs anys.
Sa pèrdua de densitat de posidònia també les afecta...






Sa calor d'enguany hi pot haver perjudicat, o es grans temporals, que possiblement abunden més pes canvi climàtic.
També rebien qualque xoc de fems gros que hi passava com una apisonadora, o visites de molts més banyistes turistes. Darrerament sembla que es visitants no les destorben gaire, però anys enrere prou gent les manipulava o inclús les capturava vives.
En morir, moltes de ses nacres grosses mortes han desaparegudes des fons de forma sospitosa. A vegades just després de certes visites de bussos, i algun parell semblava que en traginaven bastantes, vists de lluny.

A principi d'estiu aquestes tres nacres de roca ballaven bastant amb sos vaivens de ses ones. Estaven com mig desferrades des substrat de roca, grava i arena. Que es substrat alrededor seu perdé densitat de plantes o tiges tot l'any. Degut a uns grans temporals d'ones de llevant, i sa mortaldat o debilitat per sa calor.




Ses nacres de roca encara es reprodueixen prou. S'observa com van creixent per aquí devora. Ses més noves i joves van apareixent per racons superficials de roca similars. Però bastantes nacres de roca noves no encerten un bon lloc i moren sovint. I aquestes nacres de roca mortes de ses fotos eren prou adultes, nasqueren fa bastants anys...




Ara de tardor pes novembre sa fulla de posidònia caiguda s'ha decantat bastant, i ses nacres destaquen al màxim, es descobreixen fàcil. Inclús nedant i mirant des de sa superfície es poden veure bastantes nacres as llocs més fondos i amb més densitat de mates de posidònia. Sa resta d'any ses fulles son més llargues i les oculten de sa vista.



Exemple amb posidònia i un eriçó enganxats, mostrant com es residus poden afectar sa vida directament físicament. Creant un obstacle, enganxant, copejant, erosionant, arrabassant plantes amb so vaivé de ses ones...

🪼





Suggeriments musicals per a sa lectura


●Plany al mar
cantat per Joan Manuel Serrat i Sílvia Pérez-Cruz,
en un vídeo fet per algú d'un centre educatiu, clicant a https://youtu.be/hYFOQ_Q9JK8


●Sa cançó Societat de Consum de Raimon, a
https://youtu.be/Cgt43hxn9kM





Bons capficos cuidant la mar!



Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El text i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.



Jardinet marí acolorit de plastisferi



Quin jardinet de coloraines! De vida bella! Quines textures marines tan interessants!
És un tros d'un envàs de plàstic florit, vestit guapo! Com una paleta de plastisferis pintors, hi, hi...
Pot semblar extraordinari, però no és gaire estrany. En trob de similars de tant en tant.
És comú que sa vida cobreixi i s'incrusti en objectes i superfícies artificials. Tal vegada varia segons ses condicions temporals de sa llum, temperatura a racons marins? Si són com microhàbitats especials...
Aquest plàstic estava a devers dos metres de profunditat prop de sa vorera de roca, a ombra d'escull i posidònia, enfonyat entre pedres, mig enterrat a arena i detritus. Abans, durant setmanes, estaria més enterrat davall uns pams d'arena i residus remoguts per ones de fons i corrents .

Aquestes taques tan acolorides estarien relacionades amb ses etapes inicials d'éssers marins? Quina vida deu ser? No són formacions molt altes, però alguna incrustació té forma de cuc o des seu cau blanquinós.
Potser s'inicià combinat amb una placa de biofilm de vida microscòpica? De bacteris, microalgues, fongs associats?
I a sobre seu, hi creixeria una taca de briozous? Perquè a alguns briozous els nomen molses marines. I a primer cop d'ull recorda a líquens terrestres.
Inicis d'esponges o d'algues roges, pardes? Peyssonnelia sp? corallina sp?
O des creixement de foraminífers bentònics Miniacina miniacea? Que serien uns que de grans fan com branquetes vermelles a ombra, o davall de sa planta posidònia.
Algunes espècies en morir o erosionar-se tenyeixen un poc de porpra s'arena de ses platges.



Plastisferi en un altre recipient, una botella de refresc.

Però que sigui bell no té per què ser sempre una bona nova per a una platja urbana!

Es residu plàstic descontrolat afavoreix sa micro vida patògena aprop de sa superfície marina.
Amb sos fems de plàstic se'ns hi queden més es més patògens resistents. Sobretot si es combina amb s'increment de temperatura marina! I aigües amb microresidus de plàstic, i d'haver emprat antibiòtics. Com es residus d'haver usat antibiòtics per a granges d'aqüicultura o de bestiar. O provinents d'aigües residuals urbanes, i de sa massificació per visites...

Ets humans i ets animals tenim més dificultats per a aprendre i ajustar es comportament per s'estrès físic, químic, o inclús si s'afecten olors o es microbioma propi.
Per exemple, afecten as microbioma es residus ambientals d'antibiòtics. O ses partícules de plàstic amb additius tòxics, que també fan de cavall de Troia d'altres contaminacions que s'acumulen en es medi, com ara pesticides, formes de metall tòxiques... Aquesta alteració des microbioma és per a multitud d'animals! Fins i tot dificulta aprendre i sobreviure as caragols aquàtics, vegeu
"Antibiotic-altered gut microbiota explain host memory plasticity and disrupt pace-of-life covariation for an aquatic snail" Gabrielle L Davidson, Ignacio A Cienfuegos, Sarah Dalesman. The ISME Journal, Volume 18, Issue 1, January 2024, wrae078, https://doi.org/10.1093/ismejo/wrae078



Es protectors solars possiblement cobreixen, i faciliten biofilm de soques patògenes i metabolisme anaeròbic, a plàstic incontrolat, i que es biodegradi menys, i adherències d'altres contaminants. Vegeu
https://www.sciencedirect.com/science/a ... 9425020199
Charlotte E. Lee et al., Les amenaces invisibles del protector solar com a cocontaminant plàstic: impacte d'un filtre UV orgànic comú en la formació de biofilms i la funció metabòlica a la plastisfera marina naixent, Journal of Hazardous Materials (2025).DOI: 10.1016/j.jhazmat.2025.139103

Ses espècies i soques de microbis patògenes resistents enverinen amb toxines a sa vida silvestre i as medi de cultiu d'aqüicultura. Sobretot ats animals filtradors, com es zooplàncton, crancs o mol·luscs, i a altres animals amb brànquies, com es peixos que cultivam i pescam.
Aquests patògens ens infecten en treballar o cultivar sa vida marina, en pescar-la, en preparar-la a sa cuina, o si la menjam poc feta. I si ens banyam amb una ferideta a sa pell. Provoquen cel·lulitis a sa pell, o altres infeccions greus a extremitats i as sistema digestiu.
Afectarien més quan fa baf i no es neteja i cuida una ferideta prest en haver nedat. I a sa gent amb so sistema defensiu feble. Per exemple, de viure en ambients massa nets, poc biodinàmics. O amb malalties, fragilitat i sedentarisme, carències, dieta "chatarra", en un període d'estrès...
Ens afectarien, per exemple, algunes soques més agressives des bacteris Vibrio vulnificus que ens arriben de mars tropicals. Vegeu p. ex.:
● https://insideclimatenews.org/news/2303 ... tudy-says/

● https://ca.wikipedia.org/wiki/Vibrio_vulnificus

La mar sempre ha sigut un pont per a viatjar. Pentura ens arriben més per sa tendència de s'aigua marina a més calor, i pes trànsit marítim per es canals, s'abocament de ses aigües de llast de vaixells, es fems i plasticots surant viatgers amb so vent... Així es bacteris patògens tropicals arriben més des sud i estan a gust aquí.
I més si ses aus migrant els mengen.


Modificat de XKCD https://xkcd.com/2859 (CC BY-NC)
S'aigua de la mar ens connecta fàcil! Transporta lluny un regal de molècules d'aigüa dolça!



I es microplàstics, més petits, tenen molta major superfície en relació as tamany, són millor cau per a patògens:

CC BY Zhang, E., Kim, M., Rueda, L. et al. Association of zoonotic protozoan parasites with microplastics in seawater and implications for human and wildlife health. Sci Rep 12, 6532 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-10485-5
https://rdcu.be/d6LPm




Jardí acolorit sense camí, i fora camí




Es colors des plastisferi recorden as racons ombrívols de roques marines acolorides!
🏞 A on sa vida incrustada és un popurri de formacions, un jardí florit!

🏵🌤 Es racó acolorit és un conjunt, un paisatge que evoluciona dia a dia. I es gaudeix bé, nedant còmode surant, a poc a poc, sense tocar ni deixar empremta.

És un entorn petitó que ajuda! Es sura arran d'un racó estimulant, ric i variable. Immersiu, sense distraccions, discret, íntim...
Que es mostra tot natural des d'aquest punt de vista, des de sa perspectiva des paisatge que abraça sa mirada.
Ens hi sentim flotant en una mena de jardí natural, com volant-hí! Lleuger, sense tocar res, deixar ni observar traces, camins, vies, senyals ni codis...

Un punt així és una ajuda especial, que enriqueix es tresor des deport, que no necessàriament tot és d'esport modern... Per a 'deportar', anar de "portes enllà" i esbarjar-sé del quotidià.
🏖🏝


És paregut al que es cerca o es viu amb molt lleure, oci o jocs, inclús a dins de casa.
Són processos similars a un ritual amb etapes. Com en una obra de música, cinema, un relat... Navegant com a s'Odissea, en un poema de fases de sensacions i emocions.

Amb sa pausa i esbarjo fàcil i envoltant-mos ens arriba aprop es descans. Sembla com un premi, una cura, un abric acollidor. Però és imprescindible per a recuperar-se, enfortir o adaptar-se sense emmalaltir, per a sa resiliència. O una font d'estímuls rics per a exercitar, o passant gust més fàcil.

Va bé si aquest recurs és proper i accessible quotidianament. I que ens hi poguem emocionar, expressar lliurement. Sense por a rics -oops, riscs!
Com per exemple, expressar-se cuidant s'equilibri natural des seu entorn en pau!

I aquest recurs o deport, esbarjo, pot ser una eina apresa i tramesa, un tresor cultural. I des bons! Però és encara una mica com de cultura alternativa... S'aprecia una riquesa diferent del més comú, reglat, ofertat... També és com més lliure per això. Sense tants d'estímuls de condicionants humans, ni un producte de sa cultura més hegemònica i des consumisme, ses convencions, ses tendències, camins, expressions i pautes populars.

És com quan empram altres entorns o estímuls convenients per a emocionar i practicar milers d'altres esbarjos, jocs i lleures més comuns. Són un truc habitual, que serveix per a motivar o crear sa immersió en sa lògica de sa pràctica lúdica. Que ajuda a aconseguir-hi objectius, en ocis que poden ser molt o poc reglats i definits des de lluny. Més estàndards, o no, inclús amb estímuls amb significats únics i personals.

Per exemple...

En triar un entorn ric i variable, amb més incerteses mentre practicam deports o jocs, o inclús durant pràctiques més aprop dets estàndards de s'esport modern. Si es desitja enriquir un entrenament, o en un passeig quotidià anant per un itinerari diferent, nou, poc visitat.

O en un recorregut per un lloc amb un punt de vista especial. Amb un enquadrament o perspectiva que limita, o enriqueix, sa visió de cert paisatge. Com ara tendir a triar pràctiques aferrades a es substrat, com s'escalada, espeleologia, anar en trineu, o un laberint en un jardí... O just en tancar ets ulls per a practicar relaxació, compartir una infusió, o escoltar música...

O també pot ser immersiu un ambient i instruments que requereixen més freqüència d'atenció. Per exemple, practicant més veloç, per sobre des substrat, o amb sos objectes que es manipulen.

O és ben senzill emprar un entorn més silenciós, que no distregui. Així es pot gaudir més fàcil des lleure, encara que sigui un entreteniment banal. Com ara llegir això a internet, o resoldre uns mots encreuats.

O inclús pot ser al revés, elegir viure un entorn sorollós o més estressant. Que durant una estona ens dificulti relaxar-se, amb mesura, en algun detall... Jugant amb una distracció i estimulació extra de dificultat ambiental, exposats a un risc més o menys aparent, a una por, una incertesa...


Ben diferent és acabar i tirar una gran obra d'art, cremar una falla...
I més diferent, matar formigues cremant-les amb una lupa! O rompre bimbolles amb poc art... o catarsi i gamberrades, de passatemps a sa natura. Deixant marca destructiva, o "un bon jardí" de fems, "avançant per mal camí"!
A tot lloc i recer, som figurants involuntaris de s'espectacle fotogènic massiu! Es negoci turista vol públic, com es teatre, molta merda!
Un bon poema de merda!


Crèdits imatge: adaptat de XKCD https://xkcd.com/2931 (CC BY-NC)
Guia per una bona experiència fotogràfica anant amb cotxes.






🪼




Fems recollit de s'aigua arran costa nedant de travessia amb sacs boia.




Suggeriments


Imatge de sa sèrie d'animació "Planetes" (2001-2004) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Des de https://pics.filmaffinity.com/puranetes ... 7-mmed.jpg Els drets i autoria segurament son de sa distribuïdora o dets estudis on s'ha produït, http://www.planet-es.net

●Episodi "Ignició", setzè de sa sèrie d'animació "Planetes". On s'hi veu resiliència grupal per a tractar un trauma viscut en recollir residus espacials.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Planetes_(manga)


●Què és es plastisferi?.
Segons https://es.wikipedia.org/wiki/Plastisfera


●Es tema musical Pare de Joan Manuel Serrat a
https://youtu.be/HZgTQkWublc


●Un fragment de sa pel·lícula Silent Running / Naus silencioses (1972)
amb so bell tema musical Rejoice in the Sun
de Joan Baez,
clicant a
https://youtu.be/aDTlOtjBR5I
(Es veu sa lletra de sa cançó, maximitzant sa finestra des vídeo)

Cartell des film "Silent running" (1972) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Des de https://en.wikipedia.org/wiki/File:Sile ... g.jpg#file Els drets i autoria segurament son de sa distribuïdora o dets estudis on s'ha produït.







Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

.



Simbolisme violeta, vida porpra
Dia de la dona i la nena en la ciència.

És ben útil cuidar s'entorn i ets animalons marins que el cuiden...


Cornet de caragol marí a Mallorca. Trunculariopsis trunculus?, útil per a porpra a s'antigor.


Es mol·luscs filtren i netegen es medi! Ajuden a evitar que s'aigua torni tèrbola i verda quan fa més llum i calor, poca ona, massificació i més residus, detritus...

Aigua verda plena de microalgues, i fems recollits de s'aigua arran costa nedant amb sacs boia. Cala Agulla, estiu 2023.

I es caragols marins estan plens de bones curiositats!
Per exemple, sa closca, es fluids o ses secrecions d'alguns cornets serveixen per extreure'n colorant púrpura des de s'antiguitat.
En parlen en aquest enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Porpra

Es tint púrpura era comú en es comerç des mariners fenicis mercaders que ens visitaven fa milers d'anys.

Crèdits: retall https://scrollprize.org/firstletters Luke Farritor
Sa paraula πορφυ̣ρ̣ᾶς̣, porpra, fou sa primera desxifrada d'una biblioteca rica de rotllos de papir carbonitzats fa 2000 anys.


Es violeta sempre ha sigut senya de molts simbolismes de distinció!
Color de feminisme! Un bon avanç per a anar amb més ull amb so abús per sexisme, que n'hi ha arreu, el patim tots, totes, totis...


Imatge des film "The Perks of Being a Wallflower" (2012) usada per a propòsit didàctic altruista. Drets i autoria d'altres.
Un tall des film, inspirador de sororitats, clicant a
https://youtu.be/gkXdqYGWThc
Altres exemples similars a sa pel·lícula, serien pares, mares, tietes-àvies, tietes, germanes majors, cosins majors, o alguna amistat, que a vegades droguen, abusen o violen a un nin. A un infant, o ja de jove o adult, que no es presta a donar plaer a abusos o prostitució... ni ser penetrat amb un pal d'escombra. I li lesionen coll, ofegant crits amb coixins, o assegudes a damunt des cap. Normalment, a soles, cada depredador sexual per separat. Després el reanimen, o curen... amb bidet, gel, i bufanda collada. O no, alguna l'intenta ofegar i lesionar es coll del tot.
Aprofiten s'afectació per a camuflar.... a s'entorn proper, com una confidència, van mostrant un vessant responsable i bondadós... mentre van calumniant i desinformant, desautoritzant, manipulant. Enganant familiars i amistats, hospitals, educadors. Per exemple, simular i inventar conflictes, perquè sigui es ninet o jovenet qui sembli problemàtic... i aconseguir que altres el culpin i agredeixin. Justificar una allau de més tirania, i castigar, aïllar, silenciar... Per a controlar tot. I si en dubten, li apliquen sa mateixa violència, una tortura per a aclarir què comunica es nin.
A vegades es mals s'encavalcarien, els recolzarien colles amb qui tendrien afinitat, de creences rarotes, pitjors que ses de sa peli La mala educación (2004), o Spotlight (2015).
A curt i llarg termini, tant de maltractament i tortura de dècades, no es voldrà recordar, dir, escoltar, ni creure. Se'n mofen.
Idò, ha sobreviscut algun nin, que tornà jove i després home gran, que ha patit tot això.
Aquí un altre tall de sa peli, d'una escena amb massa risc d'accident, però bella,
https://youtu.be/6lrlLrANb5E
amb sa cançó Heroes (David Bowie), que és com un plantejament de pseudojoc de rol amb evasió, sororitat i emponderament. Sa lletra explicada, vendria a dir "Encara que res ens mantindrà units, i res els aparti... Aquí i ara simulem que podem vèncer. Per un dia, siguem herois per sempre. Què et sembla? Nedem com els dofins poden nedar"





Provant trucs de comportament amb peixos, rajada violeta, Pteroplatytrygon violacea. Apareix més aquí amb sa calor des canvi climàtic.


Es tint porpra des caragols es ven a desenes de vegades es preu de s'or!
Fa no res anava a uns tres mil euros es gram a
https://www.kremer-pigmente.com/es/shop ... ntico.html
Un gram s'obté matant milers de cornets. Però alguns es poden monyir vius, per exemple, es Plicopurpura pansa d'una àrea protegida mexicana. Per a tenyir teles tradicionals locals, evitar enviar massa porpra per a quimonos japonesos, infraccions per sobrepesca o furtivisme mariscant... Vegeu:

https://www.eluniversal.com.mx/estados/ ... extincion/

https://cienciasmarinas.com.mx/index.ph ... e/view/239

https://www.researchgate.net/publicatio ... aca_Mexico


Un exemple de possible infracció observada aquí, amb mol·luscs similars:

Cornets, algun Purpura haemostoma?
Infracció observada 4 febrer. De mariscar en es parc i reserva devers 2 kg de caragol marí viu, encara no tornà closca, ni cranc ermità...
Informat s'112, IBANAT, AMAs i serveis de vigilància de sa reserva marina de pesca.


Modificat de https://www.caib.es/sites/espaisnatural ... vant-21675 Decret 8/2023
Localització d'infracció.
GD (Lat., Long.) 39.725333, 3.453139 / GMS 39°43'31.2"N, 3°27'11.3"E

Llavonses de ses gestions per a advertir de sa infracció, vaig continuar femsukinant. Vegeu que la mar estava baixa, amb minves que exposava més ats caragols marins.


Femsukí de s'aigua a 14-15°C. Calma assolejada.Nedant 50 min, banyador d'estiu sense camia, ni aleta.
Canet que desconeixia, però li vaig baixar sa pilota verda de dalt des pi.


Aquí la mar més alta, normal:

Femsukí recollit de s'aigua, 14 de gener.

A s'aigua quedava algun fems d'aquest veler que estigué embarrancat a un metres fins uns dies abans:

Foto de 20 de desembre, d'embarrancat dia 8 de desembre. Recollit per tècnics, erugues i camions devers es dia 9, o 10, de gener. Sembla que es municipi gestionà sa neteja, pagant més de 35.000 eur. Vegeu una noticia relacionada,
clicant a https://www.capvermell.org/index.php/ac ... a-l-agulla

I s'avís de zona natural de vida marina protegida està senyalitzat de fa anys:


En ets accessos cartells d'avis, i s'informa de fa anys, d'estar atents a ses proteccions especials de reserva marina i d'àrea natural protegida, i altres... I a més, de fa fa un any que és parc natural, i se'n farà cartell.


Un femsukí a devora indicacions. Tot de sa zona exclusiva per a bany i propera de Cala Agulla. Recollit a ~0'5-3 m de fondària. Sense èxit amb molt altre fems gros o incrustat. De nedar-hi 1h 30 min, dj 8 feb 2024. Vestint banyat una hora més. Tratge de natació en aigües obertes Sailfish Atlantic 0'5 -1.5 mm no tèrmic. Aigua 14-15°C, aire 20°C a zona assolejada, a recer de ràfegues de 30km/h.

D'entre es milers de visitants a ses cales sempre n'hi ha que viuen un mal moment. Brolla una gamberrada o descuid de vidres. Inclús a un pam de fondària, ses ones enterren i desenterren, incrusten i solden recordant a una mena de travertí, pedra tova calcària o conglomerat.




Modificat de https://www.inaturalist.org/photos/285610994 https://www.inaturalist.org/photos/279454902 CC BY-NC Sylvain Le Bris
Un peix tord violeta, dit tord de coa negra, Symphodus melanocercus endèmic mediterrani.
De petits em semblen violeta fosc, i els veig prop sa vorera en primavera d'estiu. Algun de major perd es violeta, o varia de color. I es capvespres cerca, retalla i transporta bocins d'algues ramificades flonges cap a un racó on construeix un jaç. És un bon constructor, i ho defensa valent!
Com la resta de làbrids, té llavis prominents i boca fina. És un netejador, desparasitador!
És racó on es dedica a esplugar puces i polls sembla un santuari o un balneari! S'ambient que crea s'observa fàcil fent un capfico. Però no convé destorbar-hi, eh? Peixos variats s'hi estan relaxats, passant gustet, o esperant uns "mimitos" únics!
S'hi apropen es peixos que necessiten que els gratin ses picors. 🕷
I s'hi queden esperant torn, fent voltetes a poc a poc, o se situen quiets i vertical. Uns apuntant as cel, com es tord llavió, Symphodus tinca. I d'altres amb cap avall, com sa salpa, Sarpa salpa.
Jo no! Fa fred i a mi em costa esperar tanta coa, hi, hi... En s'estiu altres peixets sí que em mosseguen sa pell, però massa fort, hi, hi...
Sense làbrids netejadors es peixots s'han de gratar picors d'una altra manera. Si es graten a s'arena o per es fons potser agafen més polls, que s'hi estan amagats. O es fereixen amb roques i animals marins urticants que hi viuen, ortigues, coralls, pòlips... Alguns prefereixen fregar-se fugaçment a rajades o taurons grossos, es peixos de pell més rugosa.
Es taurons se graten a s'arena, o ho passen a ses balenes?
Ses balenes se graten picors entre elles? Les netegen es peixos, cranquets voladors, aus...?



https://www.inaturalist.org/observations/179842242 CC0 Raffaele Maiorano
Estrella de mar porpra, Ophidiaster ophidianus, abunda més aquí amb sa calor des canvi climàtic.


És un litoral interessant... Per s'interior de sa Punta de s'Agulló s'ha catalogat un jaciment de patrimoni històric, d'una necròpolis antiquíssima? Però no sé si ho seria també això de sa foto, a sa vorera i amb reforç modern:

Forma de naveta petita? Recorda a alguna tomba de nadius talaiòtics? Com alguna a sa necròpoils de Son Real i s'Illa des Porros, a sa Badia d'Alcúdia... Allà hi ha algun topònim modern que recorda es fenicis...
No sé si s'atribució ve de biaix o error, similar a com ses llegendes tornen romans a es camins de pedra medievals.
Ses històries fantàstiques i imaginàries sobre s'antigor sedueixen o inspiren! Per exemple:
Ets illots i ses cales àmplies són bon lloc per es truc i comerç a les cegues, alternant es moments de ses ofertes.
A s'illot i sa platja gran es mercaders visitants podien ancorar sa nau i observar a distància, lluny des tir de fona. Atracar-se en una barqueta, i deixar enterra alguna mostra de sa mercaderia oferta. I tornar a sa nau, a esperar, i esperar...
Després es nadius revisàvem sa mostra. Si ens agradava, deixàvem el que oferíem a canvi a devora, i marxàvem.
I es de ses naus tornaven a baixar, a recollir o rebutjar el que es nadius els hi oferíem a canvi. O en demanaven més. En es final, potser es deixava propina! O es feia amistat, i es celebrava en comú


Cornet amb porpra, Trunculariopsis trunculus? a Mallorca.

Pentura as qui visitaven sa cala fa milers d'anys ja els hi podríem oferir cosetes d'interès!
Voldrien una botelleta de púrpura des cornets que ets infants recollirien, com aquests de ses fotos? O potser cercarien mostres de minerals?
I coses comuns, aigua i menjar fresc, fruita, ous, llet, una gallina o un bè, o guiletes d'oli, embotits... O arts de senalles i capells de garballó, un flabiol o siurellet...
Si hi havia bona ona amb so comerç, sorgia caliu! Algun sopar, caragolada amb cervesa, o un vinet rar. Devora des foc brollarien rondalles, una sibil·la, bromes i jocs, ball i fraternors. Amb remeis casolans o màgics, suggerint protegir de "mals esperits" de puces i moscards. Empolainats d'unguent d'oli de llentiscle, ocre i purpurina de pètals porpres de violer marí, contra serps.

Violer marí, Matthiola sinuata?
O seria "alhelí marino" M. triloba? O violer bord, M. incana? O M. parviflora, M. lunata, M. tricuspidata? Cala Agulla, primavera 2021


Es lloc no ha canviat gaire en milers d'anys, hi, hi... 🏖
Però ara som molta més gent, toca a menys caragols per a cadascú...
I hi ha brutors modernes!


Residus acumulats surant d'olis de motor i pols en un entrant marí.

Bon 11 de febrer,
Dia de sa dona i nina a sa ciència

Joc de cartes per a imprimir, i instruccions,
clicant a https://mujeresconciencia.com/2015/09/0 ... e-ciencia/

Bona ona de models, sabers i ciència

Arena de color rosa submergida. Foto durant es crepuscle, s'hora blava.
Podria ser de restes roses erosionades. De branqueta de foraminífers com Miniacina miniacea, o algues pardes/roges, com per exemple Peyssonnelia sp, Corallina sp i altra vida marina.
S'erosionen més amb xocs, onotes, i per sa mort per calor, terbolor, asfíxia...


https://www.inaturalist.org/photos/254064751 CC BY-NC Frédéric Andre
Miniacina miniacea, un foraminífer acolorit que creix amb èxit a ombra i incrustat, aferrat a fulles, balmes, objectes grossos antics...





Nota: Ses dades informàtiques dets arxius d'imatges corresponen a sa darrera edició/còpia. No coincideixen exactament amb s'original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge s'aprofita millor si llegint s'és comprensiu i generós. Reeditat aquí mateix, i a sobre del que hi començà com un esbós de guió, més difícil d'entendre que un telegrama. Teclejat amb dificultats ergonòmiques, en un mini teclat tàctil a pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant
S'indiquen els crèdits de text i imatges no propis.
El tex i imatges propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No copiar-ho, estotjar ni emailar sense permís únic i individual per escrit. Ni a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives i privatives. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, TikTok, Instagram, WhatsApp...

[Tord blau]

Barquetes de St Pere arribant, Velella velella.

Dubtes de meduses. Provant trucs.

Ets animals gelatinosos marins poden semblar com similars, ses meduses o sa seva forma de vida com a pòlip. Serien milers d'espècies, uau, i no totes piquen, hi, hi... També les nomem grumer, born, bromer, brumer...
Creen formes de vida de medusa o des seu pòlip, es cnidaris, que dividim en classes:

● Escifozous. P ex. Pelagia noctiluca, medusa ou frit, altres escifomeduses...

● Cubozous. P. ex. cubomeduses, com sa medusa cub o vespa.

● Hidrozous. P. ex. barquetes de St Pere, caravel·les portugueses, sifonòfors, hidromeduses (tenen vel o replec de sa campana) narcomeduses, hidroïdolins... També es corall de foc (que no és un vertader corall).

I hi ha alguna altra classe més de cnidari, p. ex. ets antozous, sense forma de vida de medusa, només pòlip. Són anemones (fideus/ ortigues marines) o en colònia en gorgònies i coralls vertaders.
O, p. ex. vegeu més infos de cnidaris a https://ca.wikipedia.org/wiki/Cnidaris 🪼

I ull a aquestes curiositats d'animals gelatinosos:
● Animals que semblen coralls vertaders, però són corall fals (p.ex. un que és un animal no cnidari, un briozou que no té es tentacles blancs, sinó colorits)
● Semblen meduses nedant, però són animals...
.....• pòlips (p.ex. barqueta St Pere)
.....• sifonòfors (p. ex. caravel·la portuguesa)
.....I inclús uns que no són ni cnidaris:
.....• ctenòfors (p. ex. Nuda, Beroe i nou de mar)
.....• sàlpids (salpes)
.....• bavoses marines (p. ex. llebre i drac blau)

Vegeu unes poques fotos de meduses d'aquí:

Medusa ou fregit i peixets a recer, que l'ajuden amb detritus i l'esperonen observant? Vaig passar gust retratant sa colla, hi.

N'arriben més tandes a final d'estiu. És poc hidrodinàmic, xoca bastant a sa vorera.

Més o menys, un grumer xoca a sa vorera així:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... 5056a9545d
(Vinyeta d'humor de Gary Larson, thefarside.com)


Es grumers ou frit urtiquen poc...
🪼Són des que es mengen, cuinats... i es grumer blau (Rhizostoma pulmo) i s'aurèlia (Aurelia aurita). Inclús algú menja Pelagia noctiluca...



🪼 Per ventura també es menja Chrysaora hysoscella, es born de radis? Perquè sí que se'n menja un de similar japonès, Chrysaora pacifica.
Però no sa medusa de pigues blanques Phyllorhiza punctata australiana? Ens podria ser invasora... I tampoc es ctenòfor atlàntic Mnemiopsis leidyi? Ens podria ser molt invasor...
Fa segles que es mengen grumers, almenys de rizòstoms.
No sé quins serien més comestibles, menys tòxics, segons com es cuinin, tractin...
Que tal van lleugerament cuinats, macerats i marinats, per a un trempó, sopes, aguiat o tumbet?


Sa quantitat de meduses a la mar, possiblement es relacioni amb so canvi climàtic, sa temperatura, terbolor, lluminositat de s'aigua, corrents, vents, tempestes, canvis en poblacions de plàncton... Si s'alteren cicles naturals, si s'accelera es metabolisme, sa necessitat o disponibilitat d'aliment.
Possiblement, també per haver-hi més residus orgànics, inorgànics, contaminants, pesticides, abocaments urbans, escombraries i microplàstics. Com es fósfor i nitrat d'orina o lixiviats, afectant més a ses platges d'afluència massiva, i a recer de corrents sortint.
Amb desequilibris i menys depredadors, per ventura hi hauria més menjar extra per a pòlips i larves de meduses. P. ex. en es Mar Menor hi hagut moments amb milions de meduses ous frit, coincidint amb etapes de molta terbolor, temperatura... i residus, pesticides, inclús filtració de mercuri.
Sembla més clar, que les ajuda sa sobrepesca i sa pesca fantasma, o contaminacions, desequilibris de temperatura... Tot allò que minvi sa població des seus depredadors, tals com alguns peixos, aus, tortugues, ctenòfors i bavoses de mar, molt sensibles.
I si hi ha deixalles, plàstics grossos o fons alterats artificialment d'esculleres i s'urbanisme, que serveixen de substrat per as pòlips de meduses.


Vegeu aquestes altres dues meduses urticants, que ens arriben similar tot l'any:

Foto de cubomedusa i Pelagia noctiluca, de ses campanes que han perdut tentacles.
Aquí davall, les compar:

Cubomedusa, medusa cub / vespa
Campana petita i prou incolora. A sa foto anterior, marcant les onze, sa trompa central.
A sa vora, tendria quatre tentacles, filaments d'uns pams, amb cert color o opacitat, però menys distal. A sa foto anterior se'n marquen dos, poc visibles.

Jakob, H. https://www.inaturalist.org/observations/129523207 CC BY-NC
Més inesperada per ser més difícil de percebre, molt poc freqüent, i solitària... però si n'hi ha una en sol haver una altra. Complicada d'esquivar, té millor vista, és àgil nedant, de comportament ric assetjant.
Picada menor, però més urticant. Similar a sentir una enrampada elèctrica que va i ve, amb més efectes retardats, de cremor, generals... Aquí hi ha sa cubomedusa Carybdea marsupialis, amb ferida que afecta menys que ses molt més greus d'espècies de cubomedusa a altres oceans.


Sa Pelagia noctiluca, és sa picada més freqüent a Balears. És bioluminiscent, emet un flaix esporàdic, i per això també la nomen sa "medusa luminiscent" (tot i que també fan llum altres meduses, però s'observen menys)
De campana més acolorida, amb sos tentacles centrals gruixats curts, si no li han menjat. I més a sa vora, uns filaments més urticants finíssims llargs, d'uns dos metres, o més... per mi que a alguna rara arriben a uns 4 m. Però tornen d'un metre o menys... quan en perd bocins i s'escurcen, p. ex. xocant amb objectes, sa costa... I així, sense tanta defensa, es peixos li mengen més es tentacles centrals, que podria regenerar tira-tira.
De picada normalment més extensa, però menys urticant. Sa sensació inicial, similar a enrampada elèctrica, més fugaç i menys potent. I sa cremor ve més prest, però de menor efecte, i cura abans.
Més visible, lenta, esquivable, evident. Floracions i eixams de milers. Amb ses ones de vent arriben i formen una teringa alineada a sa costa.
Ronden i s'enganxen mig ocultes o mimètiques entre plàstics i objectes surant. Sobretot quan estan afectades.
Es reprodueix de manera sexual externa, sense forma de vida com a pòlip. Ses seves larves i meduses petitones són com invisibles, i no viuen aferrades en es fons. Potser per això a vegades sembla que la mar pica?



I aquí davall, una medusa de devers 5-8 cm de campana, amb vora de devers almenys una desena de filaments d'un pam o poc més. Voltava damunt i prop posidònia arrelada a uns quatre o cinc metres de fondària, a finals d'estiu:

He comprovat sa picada aposta, breu i mínima via un porus des guà. Similar a enrampada elèctrica potent. O seria error per nocebo, placebo negatiu, autosuggestió?

Seria una hidromedusa? Amb vel sencer de traquimedusa, similar a Olindias phosphorica? Molt urticant, de població creixent per canvi climàtic.
Em semblà menys una amb vel dividit de narcomedusa, com sa Solmissus albescens comú a més fondària, molt urticant.
Però hi tenc poc ull, no sé gaire si seria una altra medusa.


●■♡♧♤ ■■ 🪼🪼●■♡♧♤



A l'esquerra, medusa Pelagia noctiluca. A la dreta, Barqueta de St Pere.

Pòlips de meduses

Molts pòlips són d'una espècie que també és una medusa, però a sa seva vida com a pòlip. Cadascun és minúscul i possiblement també urticant.
Sovint, es pòlips cobreixen animals grossos o es substrat submarí. Damunt d'esponges, briozous, inclús altres cnidaris com es coralls vertaders. Viuen aferrats a roques, i restes de boies espenyades, rodes, cordes, plasticots, planxes de metall o fibra de vidre, vidres, teixits... Per mi que són ets animals que més em piquen mentre recull deixalles a la mar. Sa ferida i bòfiga és més petita o espaiada, però si es frega s'estén.
A pics s'agrupen a racons, d'aspecte semblant al que a terra seria sa molsa i líquens. I les confonem com a capes d'algues, briozous, esponges o detritus.

Crèdits imatge: Esculapio (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ne_001.jpg
Arbre de Nadal, colònia de pòlips, d'hidrozous urticants Pennaria disticha.
I ses colònies de pòlips grosses, verticals o ramificades per mi que s'aferren menys as fems, o almenys destaquen, i em fereixen menys. P. ex. Aglaophenia pluma, Synthecium evansi, Sertularella mediterranea, Eudendrium racemosum, Nausithoë punctata. Similars as cnidaris antozous, de coralls vertaders i anemones.
I en algun racó on s'arena a pics cou, potser ens piquin uns hidrozous petitoníssims, dits actinúlides?

Altres pòlips neden, i poden semblar meduses. Vegeu:


A sa foto adalt, molta de barqueta de St Pere esquitada defora la mar. Cadascuna és una colònia de pòlips, de s'espècie Velella velella. No és sa seva forma de vida com una medusa, que també la té.
S'arribada és massiva, de temporada. Alguna s'atribueix a sa desaparició de depredadors, canvi climàtic, escalfament marí.
És poc urticant... potser si ens fregam ets ulls, mucoses o ferides després de tocar-la?
Dedins s'aigua, estaria més turgent, amb uns tentacles blaus estesos, i ez vent li empenyeria sa seva "vela" incolora.

Cada barqueta és una colònia de pòlips que es reprodueix totasola, asexualment.

D'ella, neixen milers d'hidromeduses petitoníssimes, 🪼 de devers un mil·límetre. Que viuen soles, per lliure, separades. Nedant a poca fondària per a alimentar amb llum a una microalga dedins seu, un microsimbiont. Més endavant, aquestes micromeduses es reproduiran entre elles, sexualment i externament.
I axí, es crearan es nous pòlips, petitons, i junts faran sa nova gran colònia, una sola barqueta de St Pere.

Restes incolores resseques de barquetes de St Pere. I unes vives, amb sos tentacles cels estesos. I a la dreta adalt, una medusa Pelagia noctiluca.

Més població de barquetes, té relació amb so fems de plàstics surant? Unes aus marines alimenten ses cries amb plàstics, i ja no tant amb barquetes. D'això, es pollets tenien sa sang afectada, tal com persones amb Alzheimer o Parkinson! Vegeu:
https://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.ads0834
S'afecten així s'albatros i es virots Puffinus carneipes i Puffinus tenuirostris, llunyans, però similars as nostros virot gros (Calonectris diomedea) i virot petit (Puffinus mauretanicus).




●■♡♧♤ ■■ 🪼🪼●■♡♧♤



COM PROTEGIR-SE DE MEDUSES?

Si nedam de travessia superant sortints litorals és útil preveure es desplaçament dets eixams per ses corrents superficials o pujant des fons. I observar-les amb una màscara / careta / ulleres de nedar. I preferesc ses de vidre, i de goma opaca i fosca.
Per a impedir sa picada, empr roba de banyador llarg protector, guans. I a pics escarpins amb sola especial de natació, fina rugosa. I gorra cobrint cap i coll, si no el gir, nedant amb tub de natació.
Es tub frontal és útil per a observar, relaxar-se i respirar a gust! Inclús per a sa vida a casolana, vegeu:
https://featureassets.amuniversal.com/a ... f6005056a9
(Vinyeta d'humor de Gary Larson, thefarside.com)


Hi ha situacions pitjors, com sa foscor, contrallum, terbolor, emergències, grans recorreguts i neteges, incertesa per estar s'aigua batuda o si hi ha restes de tentacles espenyats flotant. Aleshores convé una careta més àmplia. O cobrir sa resta de cara amb tela elàstica. Però ull a no dificultar respirar o parlar en un imprevist o si es perd es tub de natació.

A sa pell destapada es pot minvar sa picada aplicant crema resistent a s'aigua. I millor, específica per a protegir de picades de meduses. Com sa crema Safesea, que em protegí relativament bé de Pelagia noctiluca almenys una mitja hora en mar teba.
Però jo no sol emprar una crema com a prevenció (sí, com a possible tractament, per a limitar que em piquin ses restes de medusa ja aferrades a sa pell)

Sa crema de Safesea tendria plàncton, alga o grumer? Es mimetitza, engana ses cèl·lules urticants d'anemona i medusa? I així no activen tants dards urticants? Tal com fan amb mucositats i altres trucs, uns peixets i crancs vivint a anemones?

No he trobat cera labial protectora especial per a meduses. Serviria una normal mesclada amb crema protectora?
I mimetitzar es llavis mastegant grumer ou fregit? 🪼
(És broma)


Ses meduses no tenen cervell, però van aprenent d'experiències i d'observar a altres, i mostren comportament variat, ric... incert.
Igual que ets humans sense cervell, que també ens reproduïm molt. Així perdurarem centenars de milions d'anys, tal com es grumers. (és broma!)

Tenen "cultura" local tots es grumers? Diuen que a Hawaii ses cubomeduses arriben més es matins i a sotavent, un dia o dos després des quart de lluna decreixent. Que és sa lluna mig il·luminada amb forma de "C", no de "D" -mirant-la des de s'hemisferi nord terrestre.

Ses Pelagia noctiluca em pareix que cerquen sa fondària just per davall de s'ona.
Cerquen per olors, sabors o dolçors? Eviten s'aigua dolça que sura freda?
S'atraquen empeses o esquivant vents i pluja?
Les influeix sa migració vertical circadiana des zooplàncton?
Ens persegueixen o eviten, segons semblem dominants o presa?
Es seu flaix bioluminescent avisa, i evita xocs entre elles?
De nit, on hi ha llum artificial, trien s'ombra, o més fondària?
Es microplàncton que imita un flaix, les espanta?
Però jo no usaria flaix, si en cultura grumer local fos senya de corteig!
Eviten so de rompents i bimbolles? Quin so les atreu? Alguns sons atreuen larves de corall, que són cnidaris, tal com ses meduses:
https://www.whoi.edu/oceanus/feature/ca ... ral-reefs/
Idò, record un banc d'espets grossos vists, que també preferien estar davall d'una embarcació on sonava... Heavy Metal! O, seria per casualitat... o per olors, ombres i corrents?

Eixams descomunals de Pelagia noctiluca s'acumulen a entrants de sa costa. Hi esgoten aliment o no poden pujar sense xocar. Tornen dèbils, amb poca mobilitat, arrossegades per corrents i ones de vent. Perden filaments i piquen menys, i es peixos devoren es seus tentacles centrals, i elles perden color i moren.
Excepcionalment, fa més de deu anys, vaig nedar [i no hi tornaria!] netejant entre una "sopa" de més de cent mil Pelagia noctiluca. En una cala d'uns pocs milers de metres quadrats, en es sud-oest de ses Pitiüses. Sa costa defora seu, d'uns cinc quilòmetres per es sud, i tres per es nord, li havia fet de recollidor natural es dies abans.
Finalment, a dedins sa cala, no hi flotaven gaires bocins de tentacles perduts, i elles suraven sense filaments llargs urticants, i amb no gaires tentacles centrals. Els perderen dies abans d'acumular-se aquí. Sa majoria eren només campanes de medusa, sense es tentacles tan urticants.
Fou molt útil nedar amb ulleres, per a esquivar-les millor. No em picaren gaire, però dificultaven s'observació i netejar. En algun moment vaig haver de treure es cap i mà de s'aigua, per a empènyer-les amb so braç des tratge (OWS ≈1'5 mm d'Aqua Sphere, gris i negre. Model AquaSkin de ≈<2005 (?) anterior a sa v1 2018. Tan vell, l'ús per a retalls. Sembla sense capa interior tèrmica, a diferència de versions posteriors)




Aquí no s'aprecien sa majoria des plastiquets, en bocinets, o incolors. Com a referència de mida, assenyal sa capsa rectangular, ≈10-15 cm, i es tros de botella, ≈20 cm.
Nedar recollint-ho a mà, i esquivar es tentacles camuflats per entremig, és un gran deport!



🪼
COM CURAR UNA PICADA DE MEDUSA?

Ses picades de meduses d'aquí afecten almanco similar a "cremades" de segon grau. Sembla que s'efecte variaria molt, segons s'espècie, sa permanència des tòxic o s'urticant i tentacle a sa pell, s'extensió i part des cos, sa calor... I entre persones, s'edat, èpoques, per altre estrès físic, experiències o dolor subjectius...
I varia, segons es tractin de forma adequada. Amb alguns detalls que serien una mica incerts... per ventura més perquè es desconeixeria com actuen es seus verins o toxines. I ets estudis experimentals tenen limitacions, incerteses...


🗑🪼
Netejar ses restes de medusa a sa pell
A vegades queden restes de tentacles o parts urticants aferrades a sa pell, o no es veuen. I no convé treure-ho fregant, ni amb sos dits, fereix més.
Van bé guans, lupa o pinces. O una targeta o similar, per a recollir-ho tal com emprant una pala de fems, longitudinalment, paral·lel as tentacle.


Adaptat de: madaketmatt (CC BY-NC)
https://www.inaturalist.org/observations/267057876 Xisco_FPG_05 https://www.inaturalist.org/observations/272013172
Caravel·les portugueses, Physalia physalis

Seria útil alguna substància que envolti o "tamponi' es tentacle i sa descàrrega urticant. Per a això hi ha hagut mooolts anys d'opinions, controvèrsia. Segons parers, estudis, consens entre àmbits acadèmics, sanitaris, territoris, diferents espècies.

● Ets estudis experimentals de tractaments a vegades sembla que es contradiuen... també es publiquen reculls, comparant... P. ex.:
https://doi.org/10.3390/md11020523

https://doi.org/10.3390/toxins10040133


● De caravel·les portugueses, vegeu p. ex.:
https://doi.org/10.3390/toxins9050149
https://www.minsal.cl/wp-content/upload ... SICION.pdf
● O de cubomedusa, Pelagia noctiluca i algun altre cnidari:
https://doi.org/10.3390/ijerph20032344
https://doi.org/10.3390/toxins13080509
●D'anemones:
https://doi.org/10.3390/toxins14010027

● Guia d'identificació de meduses i organismes gelatinosos, i es tractament:
https://digital.csic.es/bitstream/10261 ... s_2021.pdf (CSIC, 2021)

O unes webs més, per a identificació:

● Club Immersió Biologia Universitat Barcelona
https://www.cibsub.cat/biofamilia-06_cn ... duses-1617

● Viquipèdia, https://ca.wikipedia.org/wiki/Meduses_a ... atal%C3%A0


Sembla que es vinagre SÍ (i StingNoMore de vinagre i urea) evita descàrrega urticant des filament aferrat a sa pell, de cubomeduses.
En dubt més des consens per a hidrozous.
I, sembla que es vinagre NO serviria per a netejar almenys a la resta: anemones i escifomeduses, perquè provocaria sa descàrrega urticant. (!) Tampoc sa llimona, refresc de cola, amoníac, sal o lleixiu. Potser les hi seria més neutral aplicar orina o aigua dolça o de mar, aigua oxigenada o amb bicarbonat?
Molt millor, aplicar inhibidors de sa descàrrega de tentacles aferrats d'escifomeduses, p. ex.:

Crèdit: Ainara Ballesteros, Carles Trullas, Eric Jourdan, Josep-Maria Gili. 2022 Inhibition of Nematocyst Discharge from Pelagia noctiluca CC BY Marine Drugs 20, no. 9: 571 https://doi.org/10.3390/md20090571
Fórmules inhibidores de tentacles d'escifomeduses.
Per ara, m'ha anat molt bé netejarles amb sa crema/loció Safesea. Tot i no ser ideada per això, sinó per a abans de sa picada.


I si no sabem quina classe de cnidari és sa medusa/pòlip que ens ha picat?
Per ara, em sembla que també Safesea seria un bon inhibidor universal.
Si no, s'opció neutral universal seria aigua marina. Tal vegada, millor filtrada i desinfectada, amb tintura de iode dissolta. O usar sèrum.



Imatge de Krzysztof Golik (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rme_02.jpg
Olivella, Escanyacabres (Cneorum tricoccon)
Fent broma... afegim una crema antigrumers casolana? De puré de grumer ou fregit, per a mimetitzar, 🪼 i oli d'olivella, repulsiva escalfa-pell, i teranyina de moc de pardal de moro (Holothuroidea, cogombre marí) desinfectant-analgèsica?
Allunyaria grumers, mosques, abelles, moscards, cabres, i peixets que tornen mossega-cames a la mar de >27 °C ? 🌡
(Ep, és broma!!)



Escalfor antiverí termolàbil
Un cop netejada sa superfície de sa picada, sembla que un xoc de temperatura podria anular part de s'efecte des verí. Similar a un efecte antiverí, si aquest fos termolàbil.
Sembla més clar que almenys minva s'efecte urticant, es dolor i inflamació. I també es diu de sa molt freda, o des contrast.
Igualment, en això hi ha resultats com contradictoris o incerts d'estudis experimentals sobre aquests tractaments... per diferents protocols, espècies, limitacions... Controvèrsia en si aplicar calor intensa, o no, o fred...
Per mi que ara sembla més consensuat que sa calor alta és útil almenys per a picades de caravel·les portugueses i cubomeduses.

Un exemple de dubte i possible ús de calor, per a sa picada d'una eruga molt verinosa: https://www.theguardian.com/science/art ... -the-world


Es sol dir p. ex. d'aplicar uns vint minuts o mitja hora de bany o dutxa ben calenta i mantinguda a sa zona, 45 °C.
I d'afegir sals, de magnesi i potassi, o Stingose, alum...? Per a baixar efectes hipertensius locals... que també podrien ser astringents, i desinfectants.

He anat provant anys aquesta calor, sobretot en picades de Pelagia noctiluca, i també de possibles pòlips, i incerts.
Ara, aplic almenys escalfamans elèctric, molt local i superficial. L'abans possible, en pocs minuts -s'activa fort en pocs segons. Regulat a més de ≈45 °C... algun pic fins a ≈70 °C, si no escalfa sa pell tant de dedins bossa impermeable, breu i alternat entre diverses picades separades.


🪼......
Trucs per a escalfar
Es model típic d'escalfamans elèctrics dura moltes hores. S'ha fet popular durant s'hivern de sa pandèmia, en ventilar aules, i en esports de vídeojocs. També recarrega es telèfon, càmera, ràdio... algun inclús fa massatge vibrant.

En uns minuts més, es podria anar activant un escalfamans de combustió. Catalític de fuel, carbó vegetal o teia... també duren hores.

Foto de MASA, via Basilicofresco (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... warmer.jpg
Escalfamans catalític de fuel, sense flama

Antigament, ja s'aplicava calor per a tractar picades marines, de peixos escorpènids i rajades. O d'animals terrestres, tals com serps, insectes, erugues, aranyes i escorpins. Apropant un encenedor de metxa, xigarros, herbes, encens o teia. Amb un dissipador entremig, tal com paper d'alumini, s'evitarien punts amb excés de calor?


Crèdits imatge: @yankrukov (CC SA) https://www.pexels.com/ca-es/foto/dona- ... t-7020048/

Imatge: Maria Clara Tanner 3433869 (CC SA) https://www.pexels.com/photo/palo-santo ... -11013263/


Imatge de domini públic.
D'iniciador instantani de foc durant mala meteorologia, antigament s'emprava es pistó foguer. O fregar pedra foguera, per a crear espurnes molt calentes. O, ja més modern, un encenedor de metxa. Vegeu altres trucs o eines antics, a https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8to ... cendre_foc

Poden servir diverses bosses estanques que creen calor, per a ús corporal. Una sola no sol bastar o no durar tant com mitja hora. I ses reutilitzables em semblen lentes, o que fallen més a >15 °C. Però sumar-ne diverses pot escalfar prou, i funcionen bé submergides en aigua.
N'hi ha més potents, ideades per a cuinar, bullen aigua durant minuts. S'activen en remull, per reacció exotèrmica. Servirien per a escalfar aigua d'una tercera bossa, separant ses substàncies químiques i s'excés de calor.

En sec, també serviria una bossa de calor personal per reacció exotèrmica aeròbica. Es venen amb s'oxidació ja iniciada, però pausada, embolicades separades de s'aire.Es reactiven en treure s'embolcall, ventilades. En uns deu minuts arriben a ≈40 °C, i potser ≈55 °C en uns 15 minuts. Duren hores, i es poden pausar a dedins de s'embolcall.

Supòs que no convenen ses bosses, cremes i gels amb substàncies afegides tal com prebe coent, capsaïcina, o d'efectes bioquímics similars. 🌶 Però no sé si s'han provat en ferida de grumer, si no la vasodilaten massa o la irriten.

Es sistemes portàtils dits, podrien servir mentre s'escalfa un recipient major amb aigua. P. ex. a damunt un motor de barca o un vehicle. I mentre es va una aixeta o prou litres d'aigua calenta.
Després, sa temperatura es manté més en un recipient aïllant, com una nevera portàtil [apagada?], o una bossa d'aïllar aliments congelats.


Barqueta de St Pere


🌬
Fredor anti dolor i inflamació. I contrast de fred intens, antiverí?
Es pot crear fred una bossa d'aigua i cubitos de gel, o un refresc fred, un gelat, amb una bossa personal de fred químic instantani.
Ull a no cremar sa pell amb fred massa intens, o sa vasodilatació de rebot. P. ex. no aplicar directament gel de congeladors potents, a < -10 °C. Convé posar un pedaç protegint sa pell, o una bossa amb líquid.
Sobretot antigament, he emprat fred intens, si no aplicava sa calor intensa. Per ara, a mi em sembla que ajuda més es xoc de calor intensa. Ho he anant comparant de forma casolana, aprofitant quan rebia diverses picades a la vegada de Pelagia noctiluca. Aplicava calor a una, fred a s'altra, o res... i similar a moltes picades individuals. I més de possibles pòlips de classe sense identificar. Tenc sa sensació que es fred intens minva es dolor i inflor, però que en pausar es fred tornen més de cop que si hagués aplicat sa calor intensa. Ep, però tampoc puc aconsellar, com més cerc més dubtes tenc, i des consens.

Potser també provaré un súper contrast tèrmic antiverí? De 2 sèries de 10 minuts de bany local en aigua i sals. Amb 5 minuts a 45 °C, i 5 minuts a 5 °C. Farà mal, o inspirarà idees!
(És broma!)


Bielecki et alt. CC BY-SA https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ophora.png
Ull primitiu de medusa cub.


No convé menjar just després d'una picada. I atenció a si apareix mareig o nàusea, a si costa respirar. També a si sa picada afecta a músculs, es cor, vista... A si notam sensacions rares, des comportament, o una inflor exagerada. S'efecte pot variar segons èpoques, si s'està sensibilitzat, o apareix una al·lèrgia.

Ses Pelagia noctiluca al llarg de dècades m'han picat més de cent vegades. Però sovint només una picada petita i breu en es dits de ses mans. A través d'un porus en es guans... o després de nedar, en tocar roba o fems amb restes de filaments.
Em pica més fort sa cubomedusa, però és més rara. I sa medusa de radis, Chrysaora hysoscella, només m'ha picàt un parell de pics, entremig de fort, ja fa dècades. I sa rara i bella caravel·la portuguesa, només m'ha ferit un pic, en es pit. De menut, i vaig quedar mig desmaiat, just en es lloc on m'havien duit. En un bany fent peu, una primavera de fa dècades, a sa platja de Palma.


GIF de Medusa, it.geocities.com/terzolibro/img13.gif


🌡🛏
En haver netejat sa picada, i fet es tractament antiverí, per a evitar sa inflamació... em va bé aplicar trams llargs de fred lleuger. Amb repòs a ombra, a lloc fred, evaporant una gasa banyada plegada i evaporant ràpid amb vent.
Probablement és clau evitar molt sa inflor es primer dia. I si no és picada lleu, almenys dos o tres dies més, espaiant es fred. Aleshores també hi aplic algun minutets de calor entremig. Segons ses sensacions, em sembla que em funciona prou bé.
I hi evit sa llum solar, que es nota bastant. I evitar fegar sa pell, certs sabons irritants, o algunes cremes solars, moure massa es cos i estona, o en hores de calor, s'estrès... O es menjar picant, cafè, alcohol, sucre... o gelats o xocolati, hi, hi.
Quin mal rollo ses meduses!

Per no haver de fer tants dies de repòs, o si destorba sa calor ambiental... torn a nedar en ombra i cercant el més fred, quan la mar no està tan calenta. Una mitja hora o una hora abans de sa sortida de Sol. Si no hi ha més grumers entre sa foscor! I protegint sa cremada abans de nedar... netejant, eixugant, i aplicant un apòsit. Un film elàstic impermeable adequat, d'esprai líquid... o una tireta de bona qualitat, ben aferrada apretant uns segons amb sa calor de ses mans.

Fent broma... després de sa picada, i passada s'estona llarga d'hores de precaució... per a desinflamar, hi aplic aprop, separat, i a gust...
una bona estona des fred local d'un gelat de xocolati!
I si degota, tastar-ho consola!
Millor si es fa bé, si no toca repetir es tractament!
I, afegir un d'albercoc, un d'ametla...
(És broma!)


Medusa Pelagia noctiluca i una barqueta de St Pere.





••••••• UN INCÍS •••••

Es trucs més antics per a fred i calor?


Kleon3 CC BY-SA https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... saeder.jpg
Es dodecaedres i icosaedres romans, són objectes petitons de s'antigor. Se n'han trobat més de cent, molts de romputs.
N'especulen més d'una de dotzena d'usos possibles, però tal vegada no, s'ús per a crear o transmetre fred i calor?

Així:
● a) Amb pedres petites, grava o arena a dedins, o pedres aferrades defora, i tot es conjunt envoltat amb una cistella o bossa foradada.
En banyar-ho i centrifugar repetit, amb cert art i habilitat, brufaria esquitx i evaporaria s'aigua rapidíssim acumularien fredor!
Es fredor sec seria útil per a tractaments i teràpies corporals. Per a reduir inflamacions i dolors de cremades i traumes aguts, picades de grumer, i calmar sa calor, insolacions, o per a una fresquera aïllada a bord.

● b) Amb teia, fusta resinosa o carbó vegetal encès, i alguna grava dedins. O pedres aferrades alrededor, i tot envoltat amb una cistella o bossa permeable, foradada.
En centrifugar-ho o moure-ho s'encalentiria ràpidament, i molt.
Controlant sa combustió movent-ho, serviria com a fanalet de senyals breus de llum potent incandescents, o per a una llumeta tènue i feble. O per a cremar herbes aromàtiques i d'encenser per a perfumar, o fer fum per a controlar insectes. I d'escalfamans per a manualtats, o de braser petitó de butxaca o llit. I per a sa captura i es transport d'una font de flama. Sa calor alta o acumulada serviria per a aturar hemorràgies, o cures de picades verinoses termolàbils o escalfar es cos, com ses de grumers. 🪼🕸 O abocades en un forat o un recipients de fulles, pell o fusta, servirien per a escalfar o cuinar brous, infusions, i menjar. I no caldria una tassa de ceràmica, ni una olla, ni fer una foganya a bord d'una balsa o una canoa, ni en itineraris lleugers per terra. 🏕

I si no es té dodecaedre o icosaedre, també podria servir una bolla grossa buida resistent, i foradada. P.ex. d'una closca verda, un crani, o una estructura de branquetes verdes, ossos, bocins de tests. Si fos per a calor, plena d'esca o fibres seques, teia, carbó, o caliu. O, si fos per a fred, plena de material que retengui i esquitxi aigua, com una esponja, cabells, llana, fibres de cotó, d'arrels, tubercles o escorça.
O, també funcionarien similar un grapat d'esferes de pedra dins d'una bossa compacta i foradada, feta de fulles verdes o una xarxa humida, cistella o fibres.
.......
/
.......
Més curiositats i dubtes amb pedres rodones antigues:

Foto de Johnbod (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... CF6620.jpg Adalt, una esfera de pedra tallada des neolític, de fa uns milers d'anys. Se n'han trobat bastantes, i de formes sofisticades, amb gravats peculiars.
Un carbó vegetal es podria cremar dedins un grapat de pedres així, en una bossa girant. Sa forma irregular, relleus i gravats de ses pedres les ajudaria a mantenir-se agrupades, captar sa calor de sa combustió, i crearia espais entre elles, facilitant es pas d'aire o decantar cendres.

Imatge de domini públic.
Esfera de pedra tallada, neolític proper. Es pot girar en 3D, clicant a
https://sketchfab.com/3d-models/carved- ... 2d0f83e91c On, un comentari la relaciona amb simbologia d'alquímia, de foc. Supòs que no seria de codi alquímic, ni un Sol cèltic, de poblacions posteriors. Però sí d'allò que l'inspiraria? Idò, té espirals com girant, que podrien suggerir o representar aigua, flames, fum i niguls.
Amb unes pedres rodones neolítiques així calentes, aquests relleus ajudarien a transferir prest sa calor a un brou. O escalfarien ses mans mentre es fan treballs manuals, es caça amb arc... i sense combustió ni fer tanta olor de fum com faria un cremador d'escalfamans.
O, diferent, si sa bossa de pedres es banyava i centrifugava, es seu gravat, forma o relleu també ajudarien a crear més ventilació, evaporació ràpida i fred. També transferirien millor es fred. I amb una bossa foradada es podria aïllar i estotjar. Per ventura millor que no com ho faria sense embolcall una esfera de metall o es dodecaedre i icosaedre romà, més resistents, però més avançats, cars o rars que no unes pedres.

Crèdit: The limestone spheroids of ‘Ubeidiya: intentional imposition of symmetric geometry by early hominins? Antoine Muller, Deborah Barsky, Robert Sala-Ramos, Gonen Sharon, Stefania Titton, Josep-Maria Vergès, Leore Grosman. 2023 Royal Society CC BY https://royalsocietypublishing.org/doi/ ... sos.230671
Esferes tallades, paleolític. De diferents usos, inclús simbòlics?
Observat un relleu especial, útil per a fixar i esclafar ossos. Per a menjar sa medul·la, moll nutritiva, "tuétano".

En es paleolític, es tallaren esferes de pedra com ses de sa foto a sobre, menys sofisticades que ses neolítiques. Més compactes, sense tants de gravats o relleus. Algunes serien de fa centenars de milers d'anys i altres de fa més d'un milió d'anys:
https://www.nationalgeographic.com.es/c ... aron_20680

Ses pedres esfèriques paleolitiques petites podrien servir per a algun ús com es comentats abans per a ses esferes tallades neolítiques. Per exemple, per a estotjar un carbó vegetal capturat d'un incendi, i transportar o mantenir sa font de flama. Es foc devia ser molt valuós, i sa calor intensa sense fum, i es fred sec.

Dit amb humor:
https://assets.amuniversal.com/739492a0 ... 5056a9545d
(Humor de Gary Larson a thefarside.com)

Diuen que durant centenars de milenis s'Homo erectus o ergaster, i després altres Homo sp. dominaren es foc. Probablement van interactuar, copiar i transmetre trucs. Finalment a sa noltra cultura H. sapiens. Vegeu:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_de ... ers_humans

Dit amb humor:
https://assets.amuniversal.com/6db35730 ... 5056a9545d

https://assets.amuniversal.com/6b209200 ... 5056a9545d
(Humor de Gary Larson a thefarside.com)

I unes pedres esfèriques paleolítiques majors, acumularien més temperatura alta o baixa, i la captarien i alliberarien més lentament. Degut a sa relació entre sa seva superfície, massa i volum. I també perquè són compactes, amb menys relleus o rugositats. Igualment, s'embruten i embruten menys, es poden eixugar o netejar abans.
Útils per a fred o calor sec captat i alliberat lentament i de llarga duració, a temperatura moderada. Per a acondicionar un jaç on descansar d'estiu o hivern, si abans es dipositaven en un lloc d'aigua freda, una cova, fresquera, neu o gel, o si s'escalfaven en un foc o en es Sol.


Jeremiah Johnson (1972) per propòsit didàctic altruista. Drets segurament de distribuidora/estudis de producció.
Suggeriment divertit:
Escena de clots calents de bivac, accident i broma:
https://ok.ru/video/1773658770174?fromTime=1202 (va a t 0:20:02)
(o, en castellà americà: https://dai.ly/x8yzh4g?start=1014. No inclou 3' d'obertura, i va a t 0:16:54)

Podrien servir per a cuinar mentre es descansa en es jaç. Amb sa calor a devora, sense risc d'incendi, ni destorb de llum, olors o contaminants de combustió. Sense residus tòxics de fum en es menjar. Idò, modernament encara mor gent per menjar amb restes de fum de plantes molt tòxiques, com per exemple unes suculentes que semblen cactus.
Ses pedres, depositades en un recipient de fusta o bossa de pell, cuinarien a baixa temperatura i sense combustió. Especialment, brou d'ossos, plantes dures i tubercles.
O, situades a sa part baixa d'un clot, amb pals i fulles verdes a damunt, i cobrint-ho tot de branquetes, fulles verdes, i un llit de palla. És una manera de cuinar sense olla ni ceràmica, i que no crema ni impregna de fum es menjar. Útil per a tractar lenta i profundament peces de carn i vegetals grossos o durs. En es propi suc, sense aigua afegida, amb diferent resultat de textura, sabor, propietats nutritives...

S'han descrit abans aquests usos per a dodecaedre i icosaedre romans, o per a esferes tallades de pedra prehistòriques? No n'he sabut de suggeriment, ni indicis. Abans ho vaig suggerir, més informal, en un altre lloc, es 28/01/2021.

Exemples més moderns de cuinar amb clots i pedres:
https://es.wikipedia.org/wiki/Horno_de_tierra

Vegeu una cacera prehistòrica esplèndida, de Pastanagos maximus ideal per a cuinar lentament:
https://webassets.thefarside.com/upload ... b5c3f2.jpg
(Humor de Gary Larson a thefarside.com)

Vegeu un jaciment d'uns 31000 anys, amb restes de cuinar amb pedres mamut i animals aquàtics, a s'actual Txèquia :
https://www.nbcnews.com/id/wbna31085915
Sembla que hi ha més restes de devers 40.000-30.000 anys, no gaie lluny, Danubi amunt, cuinant mamuts amb pedres grosses calentes. I aprop, mostren tècniques d'arts de talla i musicals ben interessants! P. ex.:

(CC BY-SA) Adorant, Geißenklösterle. Landesmuseum Württemberg, Stuttgart / P. Frankenstein/ H. Zwietasch https://bildarchiv.landesmuseum-stuttga ... 251541.jpg https://bildarchiv.landesmuseum-stuttga ... 109665.jpg
Expressió figurativa ≈35.000 a, Danubi amunt. S'hi ha vist 86 (?) marques, possible relació amb calendaris. D'aparició/ocultació de s'estel Betelgeuse, s'espatlla de sa constel·lació d'Orió, sa des cinturó des guerrer, ses tres Maries. Per a aconteixements de gestació, estacions, tasques, agricultura, ramaderia...

Crèdits: De front, Dagmar Hollmann. D'esquena, Thilo Parg CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Lion-man
Talla representant un úrsid o home-lleó? ≈38.000 a.

Crèdits: Adalt, Catatine CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... s_URMU.jpg Abaix, Derbrauni CC BY-SA https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... itz_06.jpg
Talles d'aucell. Devers 38.000 i 33.000 a.

Lleó, by Mogadir. Cavall, by Wuselig. Mamut, by Thilo Parg. CC BY-SA https://en.wikipedia.org/wiki/Vogelherd_Cave
Talles de lleó, cavall i mamut. Devers 40.000-31.000 anys.
I per devora, instruments musicals, de corda, com arcs, i de vent com flobiols, ≈43.000 a
https://en.wikipedia.org/wiki/File:Floe ... beuren.jpg
I un flobiol que nomem tidldibab / Divje Babe, ≈55.000 a [diatònic!?]. De fèmur d'os de les cavernes, Ursus deningeri. Més as sud-est, a Eslovènia, en una altra branca Danubi amunt. Vegeu sonar una rèplica:
https://en.wikipedia.org/wiki/File:Dimk ... cales.webm
I humor suggerent:
https://siteassets.thefarside.com/uploa ... e78361.jpg
(Humor de Gary Larson a thefarside.com)

Quins objectes antiquíssims i dubtes tan interessants!

•••••••• FI DE S'INCÍS ••••••••••










Un crustaci de puu, i restes i barquetes de St Pere, surant a vorera de mar, a Capdepera.









Resum de notes/apunts/dubtes sobre
tractaments
per a picades 🪼que ses meduses em facin a mi.

Revisar demanar ajuda mèdica:
Durant sa primera mitja hora, i un poquiu més...
Atenc a si ha afectat a zones delicades, com ets ulls. Si ens els tocam amb sos guans de netejar. O a si apareixen símptomes més greus o generals, com una inflor àmplia, nàusea, vòmit, mareig, desmai, taquicàrdia, hipertensió, visió o percepció i comportaments estranys...
Autovalorar-se és complicat. Es comportament "normal" varia a cadascú. P. ex. és estrany mirar massa banyistes guapes, voler mimitos o besades? Ehem, en principi em semblaria bona idea tornar-me afectuós. Però no mitjançant picades de grumer!
Seria com es mite... si m'apropés tant a na bella Medusa, en es final tornaria de pedra.
(és humor)
I durant 12-24 h controlar si apareix una al·lèrgia nova. O si es compliquen alguns símptomes, si tornen greus o generals...
Ull a estar al dia des reforç de sa vacuna des tètanus, sobretot si hi ha ferida oberta. Si no, valorar demanar una injecció de profilaxi, que protegeix durant unes setmanes.

1r● Neteja
Aplic crema o loció de Safesea (tot i ser ideada per a abans de nedar i de sa picada, i necessitar una estona per a funcionar com a protecció, evitant futures picades. No per a netejar tentacles).
Si no pot ser, aplic allò possiblement neutral universal, aigua de mar, millor filtrada i amb unes gotes de tintura de iode desinfectant dissolta.

Intentant millorar-ho, tot seguit n'anot opcions, per a mi (dubtes des consens)

a) Picades d'anemones, meduses o pòlips de classe incerta
Aplic Safesea. Si no, aigua de mar desinfectada afegint tintura de iode.

b) Picada d'escifozous
Lidocaïna amb alcohol? O Safesea. Si no, aigua potable? Si no, es sèrum salí/aigua de mar. Afegint tintura de iode.
O bicarbonat sòdic a Chrysaora hysoscella, sa medusa de radis?

c) Picada de cubozous (dubte amb hidrozous)
Aplic loció amb vinagre i urea com StingNoMore, o vinagre. Si no, Safesea. Si no, aigua de mar afegint sa tintura de iode.


Ho aplic repetit, impregnant, que ameri almenys un minutet. Amb guans i lupa, netej sa zona amb pinces, targeta i/o un raspador de llengua com a recollidors de metall, o si no, fungibles de plàstic, per a embrutar i tirar. Decantant sa brutor cap a fora de sa lesió disposada inclinada o cap per avall. Amb atenció a que sa toxina atravessaria certs guans, i que fereix durant hores. No transferir-la accidentalment entre objectes, mans-boca-ulls. P. ex. no ficar a sa cartera sa targeta o carnet bruts.

2n●Possible tractament antiverí termolàbil, o que minva es dolor, analgèsic?

a) Calor 🌡 (dubte amb escifozous)
Banyar sa zona en aigua a uns 45 °C durant 20-30 minuts. Emprar una altra bossa de calor instantània, o un escalfamans elèctric en una bossa estanca conductora de calor.
I serviria unes hores després de sa picada? I repetit? Per mi que sí, però en dubt.
Afegir-hi sals de magnesi i potassi, alum, Stingose?

b) Contrast de fred intens
Possiblement analgèsic, i minva s'efecte de verí o el desfà? En tenc més dubtes, i des consens.Ull a no cremar, i sa vasodilatació de rebot, per temperatura massa baixa.

3r●Tractament de símptomes 🌬
Almenys tòpic i local, anti cremades, antiinflamatori, analgèsic o, si cal, antihistamínic. P. ex. cremes d'hidrocortisona o lidocaïna.
Aplicar fredor, anar a ombra/lloc fresc, i fer repòs. Evitar que hi arribi sa llum solar directa i que hi fregui sa roba o brutor.
Hi serviria un bany local amb sals de magnesi i potassi, alum, Stingose?
Aplicació lleu d'amoníac? Un pic em minvà es dolor, però en dubt.

4t● Control amb fred 🌡
a sa zona picada, quan s'inflama o fa mal (dubt des consens)
Tractar similar a una cremada, segons sa gravetat, ferida: repòs, aigua fresca, crema calmant... Evitar Sol directe, excés de calor, vasodilators, estimulants, irritants.
Tenir aprop remeis calmants, crema especial, ombra, fred, espai de repòs.
En cremades lleus, aplicar un poquiu d'astringent, alum líquid o vinagre?
Quan han passat 24-36 hores, si millora, no aplic tant de fred. Ho contrast amb calor breu i suau, per a accelerar sa curació (en tenc dubtes però) I si es tornés a inflamar o fer mal, ho refred uns minuts.

●○●□●○●●□

No ho puc aconsellar. Aquestes picades i es tractament em són un tema complex, incert... i es consens, ses diferències entre estudis experimentals, o ses limitacions.
Tot això pot variar segons més estudis o dubtes... p. ex.: no aplicar calor local, si pot agreujar-se amb hipertensió o al·lèrgia?



Fent broma, per mi que no seguiria gaire alguns consells:
La Medicina falsa, amb efectes secundaris dolorosos podria ser més eficaç que la que no (premi Ig Nobel de Medicina, 2024) https://improbable.com/ig/winners/?amp=1#ig2024

Idò:

Adaptat de XKCD https://xkcd.com/2850 (CC BY-NC)
5è Escalfa Menja tomàtiga verda, i all. Canta En Pinxo li va dir a en Panxo.
6è Neteja quàntica Beu tassons d'aigua conductora marina, un coco... i frega-te'l, i un pollo farcit de llimona i billets. Millor de 500, fan cromoteràpia lila grumer, amb holograma gros captant quàntics urticants.
Important: aboca aquests residus bioradials as nostro sani-bicicar homollogat (tricicle d'homo llogat, en mallorquí)
7è Realinea radials Camina enrere a ritme de parado de Valldemossa.
8è Relax final Ajeu boca avall a ulls clucs. Conta en veu alta de cent cap enrere... i descansa, fins sa propera!
(És humor!)









Un puu, i restes i barquetes de St Pere.






GIF a blob.gifcities.org/gifcities/A2NSXOM5SJA5B3ZHRVMPSBRLDP3IUSPU.gif


Bons capficos jugant cuidant la mar!




Es fil de sa boia estava enganxat a briozous, dits fals corall. Recollit amb cura i entregat a vigilant de sa reserva marina.


S'ha vist s'aurora borealis? Es deia que es veuria més que ahir.

Es gorro d'alumini havia neutralitzat es raigs-X i tota s'aurora "balearis"!? ....... (és broma!)


Fems recollits de s'aigua devers sa zona abalisada de bany de Cala Agulla, 25 maig 2024. Sa peça grossa, l'havia intentat desincrustar almenys durant quatre anys.


Femsukí recollit de s'aigua surant o submergit a poca fondària a zona abalisada de bany, Cala Agulla, 25 juny 2024.




GIF a geocities.com

Es poden fullejar temes similars, p. ex. a:

Somnis de dinosaures
viewtopic.php?t=4920

Rissaga (meteo tsunami!) xoca a posidònia i torna "zombi" puu i gavina
viewtopic.php?p=18835#p18835

Au liada i emissari "apisonadora" fantasma
viewtopic.php?t=4941

Posidònia, olives de mar, sirenes, foques.
viewtopic.php?t=4900

Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries
viewtopic.php?t=4769

🌡 Mar càlid, peixos i nedar jugant cuidant la mar
viewtopic.php?t=4871



De dsa 15 de juny.


Sa Regata Blava, oct 2024.



15 maig, de s'aigua abalisada de bany.



S'indiquen es text i imatges no propis. I els propis es mostren amb drets reservats. No copiar-les, ni a missatgeria privativa. Mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Instagram, WhatsApp...