Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant

Estudi i conservació de la fauna invertebrada a les Illes Balears
Respon
Tord blau
Member
Entrades: 87
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Bitxos marins i esbarjo cuidant es litoral nedant i grimpant

Entrada Autor: Tord blau »

Oci educatiu esclafant pagellides a pedrades?
🤨 I un corn!

Observacions, alguna reflexió i fotos,
per a inspirar.

Alguns visitants de ses voreres marines de roques i cocons hi juguen a pescar i mariscar. Els serveix com a deport, esbarjo i evasió, o també com a forma d'aprendre i practicar habilitats per adaptar-se a es medi, o educar-se, i conèixer costums antics.
I prous persones hi juguen, van a agafar animalons durant ses vacances o es dies festius. Es mouen caminant entre ses roques amb gambaners i poals, i banyant-se o nedant amb careta i tub.
Amb aquests entreteniments de mariscar o pescar a mà o amb gambaners i poals per ses voreres sovint es va "a agafar" varietat d'animalons.
Es capturen crancs i peixets, gambetes, cornets, eriçons, ortigues, estrelles, cranquets ermitans que viuen dins closques, pagellides, dàtils, copinyetes variades i més mol·luscs... Sípies i pops... I a vegades es compagina recollint o reorganitzant es fons de pedres...


Imatge
Ses pedres a lloc nou es mouran amb ses ones durant bastant temps fins a acomodar-se de nou s'entorn. S'afecta a animals i vegetals durant es joc, i després, i a s'erosió...

Practicants d'aquests jocs per ses voreres a pics també remouen mooooltes de pedres des fons. I les apilen i en fan munts, construccions, fites simbòliques o figures com dibuixos. O els serveix per a crear tanques i cocons submergits. O senzillament es juga a 'netejar' de pedres sa platja, a treure pedres des llocs de pas a s'arena submergida.

Normalment només agafen uns pocs animals i els estotgen una estona dins de poals, cocons, o tanques fetes amb pedres dins de forats a la vista. Així poden continuar jugant i observar animalons, com a entreteniment, o fer-ne fotos.
O hi ha qui s'ho emporta per a cuinar a casa o alguna cuina. I ajuda a fer atractiva sa seva gastronomia, decorar es plats o donar un toc refinat a es brous.

Hi ha qui esclafa cranquets ermitans que viuen dins de closques de caragols marins, per a ús com a esquer per a pesca amb canya, directament o fent una "pasteta". Algun pic he vist acumular i emportar-se una bossa ben plena, de quilograms de closques de caragols o cornets amb cranquets ermitans.

Molts practicants són turistes i gent diferent que practica puntualment, esporàdicament... O hi ha qui ho repeteix més, per exemple qui ve de visita a ses segones residències es dies festius. Donen mal exemple, i arriben a sumar moooltes interaccions, hi ha massa gent practicant-ho, i a llocs amb vida vulnerable i sensible a ses trepitjades...

Imatge
Un mal exemple, vist mentre feia sa foto des fems que havia recollit com a deport nedant.
Resulta que una nina, ja prou major, estava nedant amb ulleres, tub i un gambaner molt gros. I amb una pedra grossota rodonenca va esclafar aquest grup de pagellides vives aferrades. 😬
I segons ella deia, no pescava, perquè després alliberava viu tot el que recollia...
🙄 Ehem, ehem...



Aquestes pràctiques aquí pescant manualment o mariscant per ses voreres en s'estiu es veu de forma molt habitual, o quotidiana. També succeeix de primavera i tardor, es dies festius, caps de setmana... I bastant bastant a es mateixos llocs, encara que cadascú potser alterna a on juga i ses diades. Es podé veure fàcil d'estiu aprop Cala Rajada, devers ses roques baixes de Cala Agulla, o per ses voreres des passeig entre es port i Cala Gat, o Son Moll.
És sa vorera que s'anomena com a "zona d'aigües exteriors" o "estatal" de sa reserva marina.
ULL! "Aigües exteriors" és diferent del que es podria pensar... Si no es coneix com s'han acordat ses línies de llindars entre puntes de sa costa. Això confon a qui no s'hi fixa. Per exemple aquí és "aigua exterior" s'aigua tocant sa vorera!
Imatge

Sa reserva marina de llevant de Mallorca a aquestes voreres de Capdepera s'inclou a una zona dita com "zona estatal" o també "zona d'aigües exteriors". Una zona que va des de Cap des Freus cap a es sud fins a Sa Pedruscada.
Inclou més o menys, anant vorejant de nord a sud, ses voreres conegudes amb sos topònims de Cala Moltó, s'Agulló, Cala Agulla, S'Entrador, Sa Regata Blava, Cala Lliteres, S'Olla, Cala Gat, Cala Rajada, Es Coconar, Na Ferradura, Son Moll, Caló de Marbella, Sa Pedruscada...
I aquí segons què, o com, no es permet capturar o pescar de forma recreativa des de terra. I per mi que encara menys nedant, en apnea, busseig...
Si ho he interpretat bé, i excepte errors, i dit mooolt resumit, en aquesta
zona de voreres de Capdepera
estatal, des de terra
:
  • -NO es permet pescar amb
    • -salabre / gambaner
      -fitora
      -esquer viu
      -més d'una canya o fil
      -potera

    -NO es permet capturar...
    • -crustacis
      P. ex. cranquets ermitans a closques, crancs, gambetes...
      -mol·luscs
      P. ex. caragols de mar, pagellides, pades, compinyes, nacres, dàtils, musclos...
      -eriçons de mar*
      -ortigues de mar*
( "*": dubt de detalls, de quan està permès)
Si no ho he interpretat amb error, que ja pot ser ja... Jo no en sé gaire! I és que jo no hi pesc, ni captur vida, ni marisc...


Respecte a pescar pops i sípies, supòs que es permet amb modalitats desde terra amb fil i paupant, tatant directe amb ses mans. Però no sa seva pesca submergint-se, ni amb fitora o gambaner.
Si algú hi té curiositat en tot això, millor consultar-ho a qui ho sàpiga millor. A més poden existir canvis o vedes extra. Com per exemple una veda de pop d'agost de 2022.

És diferent de sa zona de voreres més en es nord cap a Artà, entre devers Cala Mesquida fins a Betlem, i que s'anomena com a "zona autonòmica" o "d'aigües interiors".

Això es llegeix també resumit a cartells a punts d'accés. Millor consultar normativa i publicacions, per exemple en es menú de sa web de s'enllaç de sa imatge següent:
https://www.caib.es/sites/reservesmarin ... ats_0_0_0/

Imatge

Quan es marisca o pesca no sempre es té es millor criteri per a reconèixer s'espècie, o es seus punts dèbils, el que la pot detorbar. I per mi que mooolts practicans tampoc saben gaire de sa normativa... Potser jo soc es primer que no conec suficientment sa norma de pesca, però es que jo no hi pesc, ni hi captur vida marina.


Hi ha qui defensa aferrissadament aquestes pràctiques de pesca i mariscar. I que s'incomoda molt si se l'informa de sa protecció, inclús es torna com violent o embolicador...
Per mi que a molts practicants de marisqueig fora norma, els sol anar rebé percebre, entendre i sentir-ho emotivament. Com una evasió de sa vida quotidiana urbana. Un sentiment de ser lluny de sa civilització, de tanta norma. A un lloc mooolt natural, poc visitat, poc pescat. A on és enfront casa seva d'estiueig, on es pot practicar jugar a rememorar pràctiques ancestrals. Per a reviure es costums i records d'infantesa, per a saber superar mancances, de temps de supervivència...
Hi influeixen ses expectatives i sa imaginació, sa despesa i s'esforç invertit en arribar, o en mantenir sa vivenda de vacances d'antic, o en tenir un gambaner... Amb interès i desig de recrear-sé, de distreure's ambientats així, durant un cap de setmana, un festiu... O per a aprofitar i ambientar una sobretaula, o una migdiada, amb sos nins distrets.

Però també podria ser com un engany, o autoengany, anant fora norma amb picaresca... O de sentir-se amb cert privilegi, amb algun tret de supremacisme, elitisme? Ui, o especisme de crancs i caragols? 🤔🤗😉 (vegeu p. ex. https://ca.wikipedia.org/wiki/Especisme)
I això pot escalar més quan hi ha aquest desig, o engany, i jugant massa gent variada. En copiar-se més algun mal biaix, una mala pràctica de tècniques de pesca vista a gent local, permesa a visitants... Per exemple, a vegades es veuen pares i nins pescant crancs ferint-los, gratant i copejant amb garrots a dins de forats.
No convé veure únicament a aquest entorn i animalets com a juguetes, instruments o eines de joc d'un sol ús.
I ja som massa visitants a ses platges... Mallorca ja no és un lloc tan verge, no és com dècades enrere...

Aquí un altre exemple:
Imatge
Un cornet observat en una mala situació, a lloc afectable, a Capdepera a principi d'octubre de 2022.
Estava desferrat, "panxa" enlaire, com a un cocó submergit a molt poc fondo, ballant amb ses ones i xocant amb ses roques. En un punt de pas on molts de peus de banyistes trepitgen i accedeixen a la mar. A una rampa d'un antic escar per a embarcacions de roca és llisa i amb alga fina, que patina. En aquests punts sa pedra és mes polida, fent com esglaons amb ses marques de ses trepitjades dia a dia.
Per mi que algú uns minuts abans havia jugat i llençat aquest caragol allà, just a un lloc de pas i d'ones. Aprop hi estaven prenent es sol bastants de banyistes. I entraven i sortien de s'aigua aprop d'aquests cocons i rampes, trepitjant o patinant sense voler. I hi nedaven o botaven de ses roques, i jugaven explorant es racons o fotografiant.
Tenia s'opercle gairebé tancat, però el movia, reaccionava de pressa, era ben viu.

Fotografiat fent equilibris a sobre d'un guà i un sac boia surant, on jo recollia fems nedant, amb sa càmera dins d'una bossa estanca transparent.
Finalment vaig deixar es caragol a uns pocs metres, on em semblà que hi havia més fondària. A on se'n veuen més de tant en tant, amb manco pas de peus de gent que el podria tombar d'una trepitjada, o capturar per a jugar-hí o destorbar-hó.

Imatge
Quin caragol és? Pot ser guapo aprendre una mica a reconèixer millor aquests caragols. Es corns són pareguts i es poden confondre. I no tenc gaire idea de ses claus per a diferenciar caragols marins, però sí alguna curiositat...
Sa closca li mesurava uns 5 cm o un poc més de llarg, a ull...
Seria un corn blau, Trunculariopsis trunculus? Des que s'empren per a cuinar i gastronomia. I que antigament s'empraven per fer es tint de sa porpra, i tenyir roba per a gent distingida.
Supòs que no seria un altre caragol paregut, també emprat per a sa porpra, es Purpura haemostoma. Ni es corn que torna més grossot, es Charonia nodifera / Charonia lampas, ja escàs, i que es feia servir com a instrument de vent, de bufar i per a fer senyals, com una botzina...



Aquest entorn de roques baixes tan especial ha estat bastant pescat ja, consumint es seus recursos durant anys, gairebé com sa resta de llocs.
Aquesta pràctica i visita tan repetida ha afectat es medi, a espècies o llocs protegits o dins de reserva marina, poc comuns, delicats, afectables, vulnerables... Aquests racons de voreres han estat massa destorbats, sobretot es dies festius.
I sense voler, mentrestant es fan munts o remouen tant ses pedres, s'afecta a animals que hi viuen a s'arena o a davall. Normalment els era un refugi, un lloc mooolt estable, on hi creixien a davall ous i animalons nutritius. I hi eren protegits diferent de ses ones. I també després ses ones actuen diferent i s'erosió. Quan es va jugant tant i tants, n'arriben a moure moltes de pedres i fent munts lluny, cobrint altres roques i forats.
Tot junt suma moltes d'afectacions petites en aquests llocs arrecerats de ses ones, de pedres, roques i cocons amb animals especials i sensibles a ser manipulats.
Ets animalons i sa roca a zona d'ones noten molt es destorb, queden afectats quan s'haurien de reproduir, o queden trepitjats, ferits, estressats, morts...🤔


Imatge
Part d'una possible infracció per captura furtiva d'una dona que mariscava en Es Coconar / Na Ferradura fa anys. Crec que m'indicà que empraria aquests animals per a recurs educatiu dins peixeres d'un centre escolar. I que prest practicaria aquesta forma de pesca just a sullà tot es grup escolar.
Pentura ella mariscava furtivament, i em va voler confondre?
Em semblaren com una ofïura, dita estrella de mar de potes brunes (Ophioderma longicauda?) i dos sastres, Galathea strigosa?. I que sa dona gratant amb so garrot de pesca danyà sa mordala d'un.



És diferent pets animalons si es va a jugar amb una mica més de cura i responsabilitat. Quan s'aprecia que no cal o no convé destorbar tant a sa vida marina.
Per exemple, millor si es pot utilitzar esquer diferent, sense matar aquests animals. O es pot variar una mica més de lloc. Es pot anar amb més cura on és delicat i hi ha taaantes de visites en dies festius.

O es pot canviar es jocs aprop dets animals...
Es pot jugar i relacionar-se diferent amb sos animals, sense tocar o moure a on estan aferrats, ni ses pedres a on reposen.
Ni convé tampoc que ses captures alliberades quedin sempre a llocs a la vista. No convé facilitar que pateixin molèsties d'altra gent, que els vegi més i els destorbi després de nou.

Aquests animalets en aquest medi a vegades són molt a la vista, i algun dia pot semblar que abunden... Però hi calen en un nombre gros. Ajuden a sa neteja des medi contaminat filtrant-hó. Son clau per a sa salut de s'aigua de ses platges, per a sa recuperació i sa resiliència d'humans i animals en equilibri, i per a gaudir. I sa reserva marina és gairebé com un des llocs més útils per a recuperar sa resta d'illa, si no atreu furtius, que ja succeeix...

Qui practica pesca o mariscar pot llegir i intentar fer cas des cartells amb sa informació de ses normes que hi ha en ets accessos de ses platges i des passeigs. Això evitaria crear afectacions, un ambient d'actituds de permissivitat. No convé afavorir altres pràctiques furtives...


Ànims perquè es crein i trobin alternatives, i llocs a on gaudir de molts d'entreteniment i de curiositats diferents!❤️
Per exemple, es pot practicar un poc de lleure només observant sa vida sense destorbar capturant, tocant o desplaçant cada poc a ets animalons. I es pot practicar en cercar i emprar guies naturalistes gratuïtes o aplicacions i fòrums a internet per a identificar i saber d'aquests animalons. Inclús es pot practicar esbarjo col·laborant observant, fotografiant, i informant a científics... Sa curiositat naturalista pot ser ben rica i engrescadora!

Aqui un exemple amb tres fotos d'un conjunt de detalls:
Imatge
😉És una calavera pirata!? 💀

.
Imatge
🐏 És un animal banyut coronat? 🐐Uuuuiii...
Serà cosa des déu Bes!
Ben famós a Eivissa a s'antiguitat! ☺🎭

.
Imatge
Closca de caragol de porcellana (Erosaria spurca / Naria spurca) i un cranquet ermità acomodat.
Idò, que n'és de suggerent es patró des dibuix en es dors des cranquet ermità! ☺😉

.
Imatge
Foto d'una curiositat, diferent, però com qualsevol altra que pot estimular i il·lustrar, i que es pot gaudir observant ses voreres. És sa part interior d'una closca depredada de cranc blau, forà i a vegades invasor.
😉😊Sembla es perfil d'un felí... O de s'esperit Totoro!

Imatge
Imatge
Imatge
Imatges de El meu veí Totoro (1988). Es drets possiblement siguin de Studio Ghibli. Tràiler a https://youtu.be/92a7Hj0ijLs
GRATIS (fins 4/9/2024) clicant a https://www.ccma.cat/3cat/el-meu-vei-to ... o/6286279/


Observar es crancs amb cura pot enriquir! I inspirar converses naturalistes, es criteri i noves dubtes o motivar actituds de curiositats!
Per exemple,
Es crancs de closca amb dibuixos de cares ferotges, han sobreviscut més a sa nostra pesca?
"...) se puede votar a favor o en contra de la teoría de la selección artificial de los cangrejos heike (...) los resultados, por cierto, asombran:
(...)un 31% se muestra a favor, y un 38% en contra. Hay también un 15% que considera falsas las fotografías. Y un 6% que manifiesta que los pescadores tallan los caparazones…
¡Y un 10% que cree que los heike son realmente espíritus reencarnados de los samuráis!
(...
"
😯
(Richard Dawkins, segons https://www.labrujulaverde.com/2022/03/ ... de-samurai)

Què votaries tu? Potser ses sopes anirien cap a sa segona opció, i no gaire de sa primera, o no? Probablement existí una llarguíssima selecció natural abans dets humans. Perquè es peixos extrapolen es tamany des cos segons es dets ulls i sa seva distància. I sa conducta i sa dominància segons sa fermesa de sa mirada o en cap a on es mira. I si ets un cranc, i et picotegen, millor que sigui en es dibuix de sa closca, i no a un ull... 🤗


I aquest dibuix també va fenomenal d'espantaucells, i ats aeroports, avions i aerogeneradors! Veure-ho clicant a:
1) Aerogeneradors: https://www.iberdrola.com/sala-comunica ... teger-aves

2) Avions: https://airwaysmag.com/ana-paints-eyeballs-on-a380s/

3) Aeroports: https://www.gatechecked.com/scientists- ... y-eyes-573

Imatge
Imatge modificada, de s'estudi de Hausberger M, Boigné A, Lesimple C, Belin L, Henry L (2018) Wide-eyed glare scares raptors: From laboratory evidence to applied management. PLOS ONE 13(10): e0204802. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0204802

Es dibuix dets ulls sembla que és més creïble i provoca sa il·lusió si 'ets ulls' conserven es nombre parell, sa seva distància relativa i tamany, sa disposició... No funciona tant si són de radi diferent, o un totsol, tres, inclinats, separats poc o massa segons es seu radi...

Imatge
🐲 Oooooh, és com un drac marí que em mira de front! Ah, però sembla simpàtic! 🤔Ep, és en Puff, es drac màgic!?
😉És broma! Només era una closca depredada de cranc blau.
Es cranc blau és forà, pot ser invasor, segons com i on torna com una plaga.

😃Quines il·lusions òptiques tan útils per as crancs! Ajuden a simular, enganar, espantar, i sobreviure!😊



Imatge
Femsukí de nedar vorejant amb sacs boia vorejant. En octubre encara, quan fa bo, s'agrupen centenars de banyistes!

Per a variar a activitats menys consumistes de s'entorn, inclús es pot practicar altre esbarjo, o modificar-ho... I pot ser educatiu pes futur anar cuidant directament es medi. I intentant interactuar menys directament pescant o capturant. Ajudant a restaurar-ho, reforçant sa resiliència...
Anar minvant ses afectacions sumades que desequilibren hàbitats, o que alteraren sa salubritat, es riscs de seguretats, es paisatge...


Aquests darrers anys es passava gust observant gents variades que s'engrescaven de forma natural i improvisada a cercar fems, residus artificials contaminants. Alguns exemples de fa poc, com de deportistes netejadors, fent esbarjo, no esportistes d'esport estàndard. Gent que van jugant a estones lliures de ses visites, observant o cercant fems:
En V. de Capdepera, un nin amb sensibilitat i molts coneixements naturalístics, i bon ull per a recollir trossets de botelles i per a sa creativitat jugant. O n'A. una nina d'Artà, més jove, però també amb una gran ment lúdica, ben divertida i dramatitzada, que torna es fems com a tresors dramàtics, els transforma en mil i un sentits. O en M. d'Artà, un nin que ha sigut un gran cercador de fems àgil, molt entusiasta i constant.
I es veien visitants i turistes amb idiomes diferents curiosejant "tresors" 😉 de fems per tooot! 😊
I també s'hi engresquen adults, per exemple pares fent banys amb infants.
O alguna empresa i gent variada en taules de surf a rem, que inclús van remant per dins de grutes gegants recollint fems!
I hi ha qui tot l'any va trescant i gaudint netejant per ses voreres d'arena de ses platges, seguint ses fileres de fems tretes defora s'aigua i alineades per ses ones majors. I hi passen un bon gust, curiosejant i descobrint milers de trossets de fems variats de per damunt s'arena!



Imatge
(Crèdits imatge: XKCD https://xkcd.com/2208)
Per as futur, convé aprendre a adaptar es jocs i esports a ses platges, es consumisme! 😉


🐳♻️🤹‍♂️🏊‍♀️


Imatge
Femsukí de nedar tira-tira de Na Ferradura a Son Moll, Capdepera, ds 29 oct 2022



Recomanacions durant sa lectura
Imatge

Es tema "Desperta" d'Alanaire clicant a

https://youtu.be/UlttH6e6gsE 😊


Sobre especisme, hi ha un documental ben interessant de 2013, clicant a
https://speciesismthemovie.com/


I un vídeo ben emotiu d'educació ambientalista:
"If you see a piece of litter pick it up!"
des d'UK, clicant a
https://youtu.be/lp7yppOAyPw
Quina allau d'art i brusqueta vital!! 😃



🐳♻️🤹‍♂️🏊‍♀️
BONS CAPFICOS CUIDANT LA MAR! 🙂
Imatge
Imatge
Imatge
Ull amb sos fils enrocats i tirats... Alguns tornen flocs que rodolen dins la mar. Es de devers un metre i de monofils gruixats, com es descartats de palangres, s'aferren menys a sa roca. Tornen una molla que roda àgil pes fons marí, en un moviment hipnòtic d'espiral girant, que rebota inclús per damunt des sortints de ses roques.
Però es flocs sí que s’enganxen a plantes, algues, i animals i colònies que viuen formant com branques o tiges, com ets espirògrafs, o vida similar a sa forma des corall.
Es flocs enganxats a formacions vives, amb so vaivé de ses ones i corrents, arrabassen aquesta vida tan especial, i la maten, l'esmicolen... I continuen rodolant i matant durant anys.





Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. juny 24, 2024 10:44 am, en total s’ha editat 63 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 87
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

🥰 Amor discret i bavoses (humor, metàfora/ficció...)

Entrada Autor: Tord blau »


🐌🐚Amor discret i bavoses

(amb un poc d'humor, metàfora, ficció...)


Uns 'caragolets' es tragueren sa 'caseta' fa uns estius, i ha quedada aquí! 😉🎭
Imatge

S'hi movien com bavoses ❤ sense closca! 🤗
Com aquestes bavoses marines delicades que havia vistes a una roca aprop:

Imatge


😉😊Aquestes bavoses a segons qui serien 🦓 cavallets de mar acolorits! 🐴
🦄 🤔🤗⁉️

Quin enfiloi d'ous més llarg que ponen ses bavoses de sa foto!
🐣🥚Ull que son ous fràgils!
Els podrien afectar ets objectes i pedaços que arriben a s'aigua. Es fems així es mouen de forma poc natural amb ses ones, i ho arrabassarien en un no res...



És una vorera especial per accedir-hi, inaccessible a peu. Cal grimpar per a davallar-hi.
I és un racó de mar bella, a tocar de sa platja massificada de Son Moll.

Imatge
Convendria cuidar-ho millor... I abans de què passin molts més hiverns i temporals, i s'espenyi massa!
Sinó després costa més, com ara...


❤ Actuar avui per ajudar sa vida i es panorama demà 🙂






💚🎵🎶 Suggeriments musicals

Jacmelina cantant
Cavalets de fusta / Qualque jorn lo temps vendra / Cançon per Puig-Antich clicant a https://youtu.be/Ws1RhrYRylY 

Imatge
Póster de festes d'arts, expressions i sons occitans on s'hi sol recordar a Jacmelina.
Són bones arts en viu i renovant-se!
Fins i tot en Occcità, com ara n'Alidé Sans que es pot veure arreu.
P. ex. clicant a https://youtu.be/m17nFOeOtbk 🙂





🐳♻️💚🏊‍♀️🤹‍♂️

Bons capficos i deports
observant i cuidant s'entorn!

🙂
Imatge


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. juny 24, 2024 10:45 am, en total s’ha editat 10 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 87
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Tres nacres de roca mortes ("Pinna rudis"?)

Entrada Autor: Tord blau »


🐚
Tres nacres de roca mortes (Pinna rudis?)🐌

He trobat mortes nacres de roca que fa temps havia mostrat vives en es fòrum. Vivien a menys de tres metres de fondària. A racons on hi passava nedant habitualment, i les anava observant de tant en tant.🏊‍♀️

.
Imatge
Dues d'elles es veuen vives en es fòrum a viewtopic.php?p=18447&sid=7888720f3cb30 ... dd4#p18447


I una altra nacra de roca ha desapareguda! Supòs que també està morta...
No sé qui l'hi havia fet com una garingola de pedres en primavera, potser com a recer, protegint, però ses ones ho remenaven tot diferent... Era molt visible, a devers un metre de fondo i de sa vorera, davall d'un passeig peatonal, a una zona de bany popular. Fa uns anys es substrat situat a devers un metre alrededor seu va quedar bastant pelat de tiges de plantes i això la tornaria més afectable. Apareixia viva en una foto des missatge a viewtopic.php?p=18387&sid=7888720f3cb30 ... dd4#p18387


Em sona que a ses nacres de roca (Pinna rudis?) no les afectà es paràsit que gairebé ha extingit a sa famosa nacra (Pinna nobilis), que és moooolt més grossa, i que creix a s'arena.
Aquests racons estaven plens de nacres variades fins a fa pocs anys.
Sa pèrdua de densitat de posidònia també les afecta...


Imatge


Sa calor d'enguany hi pot haver perjudicat, o es grans temporals, que possiblement abunden més pes canvi climàtic.
També rebien qualque xoc de fems gros que hi passava com una apisonadora, o visites de molts més banyistes turistes. Darrerament sembla que es visitants no les destorben gaire, però anys enrere prou gent les manipulava o inclús les capturava vives.
En morir, moltes de ses nacres grosses mortes han desaparegudes des fons de forma sospitosa. A vegades just després de certes visites de bussos, i algun parell semblava que en traginaven bastantes, vists de lluny.

A principi d'estiu aquestes tres nacres de roca ballaven bastant amb sos vaivens de ses ones. Estaven com mig desferrades des substrat de roca, grava i arena. Que es substrat alrededor seu perdé densitat de plantes o tiges tot l'any. Degut a uns grans temporals d'ones de llevant, i sa mortaldat o debilitat per sa calor.

.
Imatge

Ses nacres de roca encara es reprodueixen prou. S'observa com van creixent per aquí devora. Ses més noves i joves van apareixent per racons superficials de roca similars. Però bastantes nacres de roca noves no encerten un bon lloc i moren sovint. I aquestes nacres de roca mortes de ses fotos eren prou adultes, nasqueren fa bastants anys...




Ara de tardor pes novembre sa fulla de posidònia caiguda s'ha decantat bastant, i ses nacres destaquen al màxim, es descobreixen fàcil. 👀 🏊 Inclús nedant i mirant des de sa superfície es poden veure bastantes nacres as llocs més fondos i amb més densitat de mates de posidònia. Sa resta d'any ses fulles son més llargues i les oculten de sa vista.


Imatge
Exemple amb posidònia i un eriçó enganxats, mostrant com es residus poden afectar sa vida directament físicament. Creant un obstacle, enganxant, copejant, erosionant, arrabassant plantes amb so vaivé de ses ones...

🐳 💚🏊‍♀️🤹‍♂️ 🦎🐡🐙🦀🪸🪼

Imatge


🎵🎶Suggeriments musicals per a sa lectura


Plany al mar
cantat per Joan Manuel Serrat i Sílvia Pérez-Cruz,
en un vídeo fet per algú d'un centre educatiu, clicant a https://youtu.be/hYFOQ_Q9JK8


●Sa cançó Societat de Consum de Raimon, a
https://youtu.be/Cgt43hxn9kM 🎶🎵



Imatge

Bons capficos cuidant la mar!💚🏊‍♀️🤹‍♂️




Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. juny 24, 2024 10:45 am, en total s’ha editat 21 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 87
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Jardinet acolorit submarí de plastisferi

Entrada Autor: Tord blau »

.



Jardinet acolorit submarí de plastisferi

Imatge

Quin jardinet acolorit es de sa foto! És com de vida bella! Quins colors i textures marines curioses!
És un plàstic florit i vestit de guapo! 🎨Una paleta de pintors plastisferis! 🎨🦠
Pot semblar extraordinari, però no és gaire estrany, perquè en trob de similars de tant en tant. I és comú que sa vida cobreixi alguns objectes i superfícies artificials. Tal vegada deu dependre de ses condicions des lloc, es microhàbitats que es creen. Aquest estava mig enterrat en es fons d'arena, a devers dos metres de profunditat, en un racó ombrívol aprop de sa vorera de roca.

Quina vida deu ser sa d'aquesta foto?
Aquestes taques tan acolorides estarien relacionades amb ses etapes inicials d'éssers marins?
Potser s'inicià combinat amb una placa de biofilm de vida microscòpica? Per exemple de bacteris, microalgues o fongs?
I a sobre seu, hi creixeria...
Una taca de briozous? Perquè a alguns briozous els nomen molses marines... I a primer cop d'ull recorda a líquens terrestres. Ui, sí que em sona que a poca fondària pot haver-hi fongs associats a algues....
O altres taques, pentura serien inicis d'esponges o d'algues roges / pardes?
Fins i tot alguna incrustació té forma de cuc o des seu cau blanquinós!
No són molt alts ni amb branquetes, i així que potser no serien s'inici des foraminífers bentònics Miniacina miniacea? Uns que de grans fan com branquetes vermelles a devora sa tija de sa posidònia. I en morir tenyeixen de rosa s'arena de ses platges!


Però que sigui bell no té per què ser sempre una bona nova per a una platja urbana!

Es residu plàstic descontrolat afavoreix sa micro vida patògena aprop de sa superfície marina.
Amb sos fems de plàstic se'ns hi queden més es més patògens resistents. Sobretot si es combina amb s'increment de temperatura marina! I aigües amb microresidus de plàstic, i d'haver emprat antibiòtics. Com es residus d'haver usat antibiòtics per a granges d'aqüicultura o de bestiar. O provinents d'aigües residuals urbanes, i de sa massificació per visites...

Ets humans i ets animals tenim més dificultats per a aprendre i ajustar es comportament per s'estrès físic, químic, o inclús si s'afecten olors o es microbioma propi.
Per exemple, afecten as microbioma es residus ambientals d'antibiòtics. O ses partícules de plàstic amb additius tòxics, que també fan de cavall de Troia d'altres contaminacions que s'acumulen en es medi, com ara pesticides, formes de metall tòxiques...
Aquesta alteració des microbioma és per a multitud d'animals! Fins i tot dificulta aprendre i sobreviure as caragols aquàtics, vegeu
"Antibiotic-altered gut microbiota explain host memory plasticity and disrupt pace-of-life covariation for an aquatic snail" Gabrielle L Davidson, Ignacio A Cienfuegos, Sarah Dalesman. The ISME Journal, Volume 18, Issue 1, January 2024, wrae078, https://doi.org/10.1093/ismejo/wrae078 📰📚

Ses espècies i soques de microbis patògenes resistents enverinen amb toxines, a sa vida silvestre i as medi de cultiu d'aqüicultura. Sobretot ats animals filtradors, com es zooplàncton, crancs o mol·luscs, i a altres animals amb brànquies, com es peixos que cultivam i pescam.
Aquests patògens ens infecten en treballar o cultivar sa vida marina, en pescar-la, en preparar-la a sa cuina, o si la menjam poc feta. I si ens banyam amb una ferideta a sa pell. Provoquen cel·lulitis a sa pell, o altres infeccions greus a extremitats i as sistema digestiu.
Afectarien més quan fa baf i no es neteja i cuida una ferideta prest en haver nedat. I a sa gent amb so sistema defensiu feble. Per exemple, de viure en ambients massa nets, poc biodinàmics. O amb malalties, fragilitat i sedentarisme, carències, dieta "chatarra", en un període d'estrès...
Ens afectarien, per exemple, algunes soques més agressives des bacteris Vibrio vulnificus que ens arriben de mars tropicals. Vegeu-ho p. ex. a
https://insideclimatenews.org/news/2303 ... tudy-says/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vibrio_vulnificus

La mar sempre ha sigut un pont per a viatjar. Pentura ens arriben més per sa tendència de s'aigua marina a més calor, i pes trànsit marítim per es canals, s'abocament de ses aigües de llast de vaixells, es fems i plasticots surant viatgers amb so vent... Així es bacteris patògens tropicals arriben més des sud i estan a gust aquí.

Imatge
(Crèdits imatge: XKCD https://xkcd.com/2859)
😉 S'aigua de la mar ens connecta fàcil! Ens porta regals des de lluny!






Cuidar i gaudir de jardins sense camí

Imatge

Es colors des plastisferi d'abans recorden as racons ombrívols de roques marines acolorides! 🪨🦠🪱💮🐟
🏞🐙💐 A on sa vida incrustada és un popurri de formacions, un jardí florit!

🐠🏵🌤 Es racó acolorit és un conjunt,💐🌸🌺 un paisatge que evoluciona dia a dia. I es gaudeix bé, nedant còmode surant, a poc a poc, sense tocar ni deixar empremta. 😘💮😍🏊‍♂️

És un entorn petitó que ajuda! Es sura arran d'un racó estimulant, ric i variable. Immersiu, sense distraccions, discret, íntim...
Que es mostra tot natural des d'aquest punt de vista, des de sa perspectiva des paisatge que abraça sa mirada.
Ens hi sentim flotant en una mena de jardí natural, com volant-hí! Lleuger, sense tocar res, deixar ni observar traces, camins, vies, senyals ni codis...

Un punt així és una ajuda especial, que enriqueix es tresor des deport, que no necessàriament tot és d'esport modern... Per a 'deportar', anar de "portes enllà" i esbarjar-sé del quotidià.
🌍🏖🏝


És paregut al que es cerca o es viu amb molt lleure, oci o jocs, inclús a dins de casa.
Són processos similars a un ritual amb etapes. Com en una obra de música, cinema, un relat... Navegant com a s'Odissea, en un poema de fases de sensacions i emocions.

Amb sa pausa i esbarjo fàcil i envoltant-mos ens arriba aprop es descans. Sembla com un premi, una cura, un abric acollidor. Però és imprescindible per a recuperar-se, enfortir o adaptar-se sense emmalaltir, per a sa resiliència. O una font d'estímuls rics per a exercitar, o passant gust més fàcil.

Va bé si aquest recurs és proper i accessible quotidianament. I que ens hi poguem emocionar, expressar lliurement. Sense por a rics -oops, riscs! 😉
Com per exemple, expressar-se cuidant s'equilibri natural des seu entorn en pau!

I aquest recurs o deport, esbarjo, pot ser una eina apresa i tramesa, un tresor cultural. I des bons! Però és encara una mica com de cultura alternativa... S'aprecia una riquesa diferent del més comú, reglat, ofertat... També és com més lliure per això. Sense tants d'estímuls de condicionants humans, ni un producte de sa cultura més hegemònica i des consumisme, ses convencions, ses tendències, camins, expressions i pautes populars.

És com quan empram altres entorns o estímuls convenients per a emocionar i practicar milers d'altres esbarjos, jocs i lleures més comuns. Són un truc habitual, que serveix per a motivar o crear sa immersió en sa lògica de sa pràctica lúdica. Que ajuda a aconseguir-hi objectius, en ocis que poden ser molt o poc reglats i definits des de lluny. Més estàndards, o no, inclús amb estímuls amb significats únics i personals.

Per exemple...

En triar un entorn ric i variable, amb més incerteses mentre practicam deports o jocs, o inclús durant pràctiques més aprop dets estàndards de s'esport modern. Si es desitja enriquir un entrenament, o en un passeig quotidià anant per un itinerari diferent, nou, poc visitat.🚵

O en un recorregut per un lloc amb un punt de vista especial. Amb un enquadrament o perspectiva que limita, o enriqueix, sa visió de cert paisatge. Com ara tendir a triar pràctiques aferrades a es substrat, com s'escalada, espeleologia, anar en trineu,🛷🧗‍♀️ o un laberint en un jardí...🐛 O just en tancar ets ulls per a practicar relaxació, compartir una infusió, o escoltar música... 🧉😌🧘‍♂️

O també pot ser immersiu un ambient i instruments que requereixen més freqüència d'atenció. Per exemple, practicant més veloç, per sobre des substrat, o amb sos objectes que es manipulen. 🏂🏄‍♀️🤸‍♂️🤹‍♀️

O és ben senzill emprar un entorn més silenciós, 💆‍♂️🫂💏🤫 que no distregui. Així es pot gaudir més fàcil des lleure, encara que sigui un entreteniment banal. Com ara llegir això a internet, o resoldre uns mots encreuats.👨‍💻🎧📚

O inclús pot ser al revés, elegir viure un entorn sorollós o més estressant. Que durant una estona ens dificulti relaxar-se, amb mesura, en algun detall... Jugant amb una distracció i estimulació extra de dificultat ambiental, exposats a un risc més o menys aparent, a una por, una incertesa... 🥳🙉🧟


😉 Ben diferent és acabar i tirar una gran obra d'art, cremar una falla...
I més diferent, matar formigues cremant-les amb una lupa! O rompre bimbolles amb poc art... O fer catarsi de gamberrades, com a passatemps pes medi natural. Deixant marques o pintades destructives, o "un bon jardí" 🍿🥫🧃de fems plàstics, "avançant per mal camí"! 💩🤮
I sense voler, per tot lloc a recer, ja pasturam com figurants involuntaris de s'espectacle fotogènic massiu! Es negoci des turisme vol molta gent i públic, com en es teatre, molta merda! 😉
Un bon poema de merda! 🤗


Imatge
Crèdits imatge: XKCD (CC BY-SA) https://xkcd.com/2931
😉Guia per a sa millor experiència fotogràfica de ruta en cotxo! 🤗






♻️🎁🏊‍♂️🤹‍♀️ 🐙 🦀 🦑🐋 🪼 🐞 🐳🦈🐟


Imatge



Suggeriments

Imatge
Imatge de sa sèrie d'animació "Planetes" (2001-2004) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Des de https://pics.filmaffinity.com/puranetes ... 7-mmed.jpg Els drets i autoria segurament son de sa distribuïdora o dets estudis on s'ha produït, http://www.planet-es.net

●Episodi "Ignició", setzè de sa sèrie d'animació "Planetes". On s'hi veu resiliència grupal per a tractar un trauma viscut en recollir residus espacials.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Planetes_(manga)


●Què és es plastisferi?.
Segons https://es.wikipedia.org/wiki/Plastisfera 📖


●Es tema musical Pare de Joan Manuel Serrat a
https://youtu.be/HZgTQkWublc 🎶🎵


●Un fragment de sa pel·lícula Silent Running / Naus silencioses (1972)
amb so bell tema musical Rejoice in the Sun
de Joan Baez,
clicant a
https://youtu.be/aDTlOtjBR5I🎵🎥📺
(Es veu sa lletra de sa cançó, maximitzant sa finestra des vídeo)

Imatge
Imatge des film "Silent running" (1972) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Des de https://en.wikipedia.org/wiki/File:Sile ... g.jpg#file Els drets i autoria segurament son de sa distribuïdora o dets estudis on s'ha produït.




Imatge






Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. juny 24, 2024 10:46 am, en total s’ha editat 64 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 87
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

PN Llevant/Púrpura/Cªfemenina...

Entrada Autor: Tord blau »

Imatge
Cornets a parc natural,
simbolisme púrpura,
ciència femenina...


És ben útil cuidar s'entorn i ets animalons marins!

Imatge
Trunculariopsis trunculus? a Capdepera. Típic per a porpra a s'antigor.

Es mol·luscs filtren i netegen es medi! Ajuden a evitar que s'aigua torni tèrbola i verda 🤢 quan fa més llum i calor, poca ona, massificació i més residus, detrits...
Imatge
Fems recollit nedant a Cala Agulla. Estiu 2023.

I es caragols marins són plens de bones curiositats! Per exemple, sa closca, es fluids o ses secrecions d'alguns cornets serveixen per extreure'n colorant púrpura des de s'antiguitat.
En parlen en aquest enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Porpra 📚📒

Es tint púrpura era comú en es comerç des mariners fenicis mercaders que ens visitaven fa milers d'anys.
Imatge
Púrpura πορφυ̣ρ̣ᾶς̣ casualment fou sa primera paraula desxifrada en es concurs Vesuvius Challenge de llegir una biblioteca rica de rotlos de papirs carbonitzats fa 2000 anys Crèdits: retall d'imatge de Luke Farritor, via https://scrollprize.org/firstletters

I es púrpura / violeta encara és senya de molts simbolismes i de distinció!
Per exemple pes feminisme. Idò, és una bon avanç, per a anar amb més ull amb so abús per sexisme, que n'hi ha arreu. I ho patim tots, totes, totis! 💜🙂

Imatge
Un truc que vaig provant, per exemple amb sa rajada violeta (Pteroplatytrygon violacea?)

Es tint porpra també s'obté sense matar es corn. Per exemple, a una àrea natural protegida d'Oaxaca (Mèxic) munyen sa secreció púrpura des cornet marí viu Plicopurpura pansa per a teles tradicionals locals. Intenten respectar i estudiar més s'animal i s'equilibri de s'entorn protegits i en risc, evitant infraccions per sobrepesca o furtivisme marisquejant. I és que fins fa pocs anys se n'enviava massa cap a fora i pes kimonos japonesos... Veure p. ex:

https://www.eluniversal.com.mx/estados/ ... extincion/

https://cienciasmarinas.com.mx/index.ph ... e/view/239

https://www.researchgate.net/publicatio ... aca_Mexico


I és que encara es ven a desenes de vegades es preu de s'or! 🪙💰 Ara va a uns tres mil euros es gram! A: https://www.kremer-pigmente.com/es/shop ... ntico.html

Un exemple d'infracció observada amb mol·luscs similars,
més d'aquí i de fa poc, dg 4 febrer:
Imatge
Algun cornet gros seria Purpura haemostoma?
Infracció observada as parc natural i reserva marina. Per mariscar devers 2 kg de mol·luscs de caragols marins. Per mi que no hi havia cap cranc ermità a dins ses closques. Supòs que ho recollien per a menjar-ho.Vaig informar-ne s'112, i en uns minutets em trucaren s'IBANAT i AMAs. I els hi vaig enviar fotos via MMS ats Agents de Medi Ambient propers, i es serveis de vigilància de sa reserva marina de pesca.
Imatge
Mapa modificat. Des Decret 8/2023, a https://www.caib.es/sites/espaisnatural ... vant-21675
Localització des punt de sa infracció, i zona dins es Parc Natural de la Península de Llevant. A sa Punta de s'Agulló. En es seu vessant cap a Cala Agulla. Devora ets escars i cases, a s'inici des Camí de Cala Agulla/Cala Moltó. (Coordenades segons GCS EPSG:3857, Web Mercator, WGS 84: GD Lat. 39.725333, Long. 3.453139 / GMS 39°43'31.2"N, 3°27'11.3"E)

Una estona després vaig poder nedar i gaudir cuidant es medi, femsukinant residus a s'aigua:
Imatge
Imatge
Femsukí de nedar 50 minuts amb banyador d'estiu, sense camia, tratge ni aleta. Aigua a 14-15°C, aire calmat i assolejat.
A es canet no el conec, però el vaig ajudar amb sa pilota verda, que li havia quedat enganxada dalt des pi. 🙂

Vegeu que la mar estava baixa, amb minves que exposava més ats caragols marins...

Aquí s'hi veu la mar més alta i normal, dies abans:
Imatge
Un femsukí de nedar allà mateix dies abans, es 14 de gener de 2024

Imatge
Foto a unes poques dotzenes de metres, dia 20 de desembre. Aquest veler francès hi quedà embarrancat dia 8 de desembre. Dia 10 de gener es municipi va haver de posar-ho en sec i recollir-ne es casc gros. Pel que s'ajuntament, només per això, va haver de pagar devers 30.000 euros. I és que hi van haver de venir amb tècnics i maquinària d'erugues o camions.


Imatge
Imatge
En ets accessos a sa zona ja fa anys que hi ha cartells i s'informa d'estar atents a ses proteccions per reserva marina i d'àrea natural protegida, i altres... Potser hi falten senyalitzacions de s'ampliació des parc natural, ara ja fa un any.
Imatge
Imatge
A devora unes d'aquestes indicacions, a sa foto, un darrer femsukí recollit nedant. De nedar-hi 1h 30 min, dj 8 feb 2024. Dedicant estona intentant recollir sense èxit altre fems massa gros o incrustat. Nedant amb un tratge de natació en aigües obertes, es model Sailfish Atlantic de 0'5 a 1.5 mm de neoprè normal, sense forro tèrmic. Aigua superficial a 14-15°C. Recollit a ~0'5-3 m de fondària. Vestint banyat una hora més. Zona assolejada, aire a a 20°C, a un poc de recer de ràfegues de 30km/h. Tot a sa zona exclusiva per a bany i propera de Cala Agulla.
Imatge
D'entre es milers de visitants a ses cales, sempre hi ha alguns pocs que viuen un "mal moment", i perden o tiren ses botelles de vidre a lloc inadequat, els hi brolla una gamberrada... I així s'acumulen pes fons i s'enterren, s'incrusten o solden en una mena de travertí o conglomerat amb vidres, inclús a un pam de fondària.

I és una àrea de litoral ben curiosa...
A sa mateixa punta de s'Agulló, per s'interior seu, hi ha catalogat un jaciment de patrimoni històric, per mi que arqueològic... Pentura d'una necròpolis antiquíssima?
Imatge
Però no sé si ho seria això amb forma com de naveta petita. Sembla que almanco l'han reforçat modernament. Em recorda a alguna tomba de nadius de d'època talaiòtica. Com a sa necròpoils de Son Real i s'Illa des Porros, a sa Badia d'Alcúdia, on a més hi ha algun topònim de fenicis. Però no sé si s'atribució podria venir de biaix o error, similar a com ses llegendes tornen romans es camins de pedra medievals. I és que a pics ses històries fantàstiques sedueixen o inspiren, just per a gaudir, com per exemple:
Ses cales àmplies de fons d'arena són bons llocs per as comerç amb so truc d'intercanviar a les cegues, alternant es moments de ses ofertes.
Es mercaders visitants hi podien ancorar ses naus a distància, lluny des tir de fona, i observar sa platja amb seguretat. I atracar-se en barqueta a s'arena deserta, a deixar alguna mostra de sa mercaderia exposada a sa vorera com una primera oferta. I tornaven a sa nau a esperar.
Després es nadius revisàvem sa mostra, i si ens agradava deixàvem a devora el que oferíem a canvi, i marxàvem a esperar.
I es de ses naus tornaven a baixar, a recollir o rebutjar el que es nadius els hi oferíem a canvi. O en demanaven més, i en es final potser inclús deixaven propina!

Imatge
Trunculariopsis trunculus? a Capdepera. Útil per a porpra a s'antigor.

Pentura as qui visitaven sa cala fa milers d'anys ja els hi podríem oferir cosetes d'interès!
Voldrien una botelleta de púrpura des cornets que ets infants recollirien, com aquests de ses fotos? O potser cercarien mostres de minerals?
O sinó, coses més comuns, com aigua i menjar fresc, fruita, ous, llet, una gallina o un bè, o guiletes d'oli, embotits... O arts de senalles i capells de garballó, un flabiol o siurellet...
I si hi havia bona ona amb so comerç, sorgiria més bon caliu, i algun sopar, de caragolada i vinet dolç i cervesa. I devora des foc, alguna rondalla, sibil·la, jocs i ball i fraternors. Gaudint empolainats amb remeis casolans o màgics, suggestius, protegits de "mals esperits" de puces i moscards amb un unguent d'ocre, oli de llentiscle, purpurina, o violer marí contra serps...

Imatge
Violer marí Matthiola sinuata? Alhelí marino' Malcolmia triloba? Violer bord Matthiola incana? M. parviflora, M. lunata, M. tricuspidata...? Cala Agulla, primavera 2021

Idò, sa vida a sa platja no ha canviat gaire en milers d'anys, hi, hi... 🏖🛖🍺
Però ara som molta més gent i brutors modernes, 😉 i toca a menys caragols per a cadascú... 🤷‍♀️
Imatge
Entrant de mar calmada amb residus acumulats d'olis de motor, pols surant...


💜Bon 11 de febrer,
Dia de sa dona i nina a sa ciència
🙋‍♀️🙇‍♀️🙆‍♀️
Imatge
Joc de cartes per a imprimir i instruccions, clicant a https://mujeresconciencia.com/2015/09/0 ... e-ciencia/

Bona ona de models, sabers i ciència 😀
Imatge
Arena de branqueta de Miniacina miniacea a Capdepera.
Sovint està situada a sa base de sa posidònia, i s'arrabassen i espenyen amb sos xocs, ses onotes, sa calorassa...


Imatge
Foto de Frédéric Andre, CC BY-NC https://www.inaturalist.org/photos/254064751
Miniacina miniacea, és un foraminífer que creix pes fons i aferrat a fulles, objectes... Quan s'erosiona torna colorida s'arena de ses platges.


Imatge
Imatge
Imatge modificada de https://www.inaturalist.org/photos/285610994 i https://www.inaturalist.org/photos/279454902 de Sylvain Le Bris, CC BY-NC 4.0
Una de ses espècies de tord, amb llavis prominents i boca fina, un làbrid. És un peix netejador, que desparasita i cuida a altres peixos. A aquests petitons, i colorits així, els trob a poca fondària en primavera d'estiu. I cada capvespre se'ls veuen ocupant i construint-se un jaç a un raconet calmat, amb bocins d'algues ramificades flonges que retallen.
Ets altres peixos l'aprecien molt! Sa vorera a on espluga puces torna com un balneari de mimitos! 💈Es peixots que necessiten que els gratin ses picors i espluguin es polls 🦠😮‍💨🪰🕷🪱 s'hi apropen a poc a poc... ⏳️ 💈 🐟 🐡 🐠 I esperen es seu torn, perquè sovint hi ha llista d'espera! I hi fan voltetes, o se situen quiets i vertical. 💆💇 Es torna com un racó de vorera on es peixos s'hi estan, com més dormidets, relaxats i a gustet. 🥰🧘‍♀️🐡🐠🤤 Si no, sense netejadors, es peixos s'han de gratar ses picors as fons, a s'arena, i potser n'agafen de nous o els piquen pòlips, ortigues de mar, o se fereixen... O sinó, s'han de fregar un instant a sa pell que més grata d'altres peixos, com sa de taurons, o alguna rajada grossa...🦈


Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Watsapp...
Tord blau l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. juny 24, 2024 10:46 am, en total s’ha editat 17 vegades.
Tord blau
Member
Entrades: 87
Membre des de: dl. feb. 22, 2021 1:41 am

Meduses, provant trucs, curiositats...

Entrada Autor: Tord blau »

.


Dubtes i curiositats de meduses, provant trucs...

Ses meduses són animals gelatinosos amb noms variats... Es nom de grumer antigament era més per a ses meduses caravel·les i ses barquetes de Sant Pere. Però ara grumer és com sinònim de medusa, i born, vorm, borm, bromer, brumer...

N'hi ha diversitat d'espècies, centenars o milers, i totes serien cnidaris. Però diferents a coralls, anemones i certs pòlips, que són uns altres cnidaris. D'entre ses meduses més vistoses o comunes aquí...
● A una classe d'espècies les nomem cubomeduses (cubozous) com per exemple sa medusa vespa.
● A una altra classe, escifomeduses (escifozous) com sa Pelagia notiluca i sa medusa ou fregit (Cotylorhiza tuberculata).
● I a una altra classe, hidromeduses (hidrozous) com es sifonòfors i ses caravel·les.

Resumint, perquè n'hi ha algunes més...


Idò, vegeu-ne unes poques de diverses aquí, i curiositats. I alguns trucs que vaig provant amb elles, mentre ned jugant netejant la mar.

Imatge
Imatge
Imatge
Imatges d'una medusa que nomem "ou fregit" (Cotylorhiza tuberculata) devora fems de plàstics flotant. Uns peixets platejats hi solen viure a dins, com es que es mig veuen borrosos a ses dues darreres fotos.
Arriba aquí a ses voreres en tandes de desenes, i durant diversos dies a finals d'estiu, devers es setembre. Està bastant limitat impulsant, és poc hidrodinàmic. I sa corrent l'empeny i mor xocant a sa vorera, entre contraccions que astoren de veure.
Deien que en es Mar Menor se'n podien arribar a agrupar desenes de milions, a causa de ses aigües contaminades amb residus orgànics, adobs...
Es grumer ou fregit irrita poc sa pell, tot i ser una escifomedusa.
👨‍🍳🪼👩‍🍳 Es grumer ou fregit es cuina, o es menja poc fet, 😋👌 no com la resta de grumers aquí.


Imatge
Jakob.H https://www.inaturalist.org/observations/129523207 CC BY-NC
Peixets devora una cubomedusa, un cubozou, una medusa vespa


Imatge
Dues meduses diferents. A l'esquerra una cubomedusa o cubozou. I a la dreta, sa campana de sa Pelagia noctiluca, part d'un escifozou, una escifomedusa, molt comuna aquí Mallorca. Ses dues són ben urticants! I ens arriben tot l'any.

Les compar:
Cubomedusa
Es cubozou el nomem cubomedusa, medusa vespa, box jelly... De cos més transparent, sovint incolor i més petitó. Ses cubomeduses són moltes espècies paregudes, i les confonc.
Així capgirat, i si sa seva esfera des cos fos sa d'un rellotge, ens mostra una trompa central que fa com una busca, aquí "marcant les onze en es rellotge".
A sa vorera de sa campana té sovint quatre tentacles, o a vegades més. De menys de dos pams, però en algunes superen es metre. Cap a ses puntes van tornant fins, acaben com filaments contràctils.
A sa foto es mig veu es filament d'un tentacle, finet i marronós, a l'esquerra i abaix des cos. I un altre adalt a l'esquerra es veu una micona, com daurat. A dins s'aigua es tentacle sovint és incolor, sobretot sa part més distal.
Es cubozou té millor vista i ocels, que són com ulls primitius. I potser també sentit auditiu i de vibracions?
Destaca per es desplaçament i motilitat, ben àgil. I un comportament actiu i prolongat caçant. I ens persegueix diferent, o ens evita si semblam depredadors. I aprèn observant altres. I sense tenir cervell!
És més solitari i esporàdic, pel que ens sorprèn més. I és difícil de veure, sobretot es petitonets, que són es que més trob.
De picada més urticant, però probablement de menys extensió de filament.
Ses poques vegades que m'han picat em sembla una fiblada com més elèctrica i potent, que dura més dècimes de segon. Fa més com una ona elèctrica que va i ve, de forma general per es cos.
Però no tenim ses espècies de cubomeduses que són famoses per provocar una picada que després d'una estoneta torna gravíssima, mortal. Aquelles viuen en alguns llocs tropicals, des mar Índic i oceà Pacífic i as nord d'Austràlia...

Pelagia noctiluca
I s'altra tros de medusa, sa campana acolorida a la dreta de sa foto, és d'una Pelagia noctiluca, una escifomedusa, una espècie d'escifozou. Em sembla sa medusa més comuna i abundant aquí.
A vegades produeix un flaix de llum bioluminescent feble i esporàdic. I dubt si pentura fan més alguna llum entre elles, quan noten sa seva proximitat?
Originalment té es cos de sa campana acolorit, i es tentacles centrals gruixats curts també colorits. I uns altres tentacles finíssims incolors a sa vorera de sa campana, d'almanco dos metres, i alguns de més de tres, però és rar, i més a sa vorera.
Es tentacles fins com filaments sembla que la impulsin poc, però com que són ben llargs pentura li basta poc esforç aparent per s'impuls.
Aquesta medusa de sa foto havia perdut del tot es tentacles, com succeeix sovint quan duen uns dies per ses voreres i es litoral. Supòs que aprop de sa costa perden més porcions des filaments. Per xocs entre elles, amb sa rompent d'ones, fems i objectes, embarcacions... I poden regenerar es tentacles centrals, a poc a poc. Però quan perden es tentacles de filaments llargs més peixos s'atreveixen a menjar-se es tentacles gruixats centrals.
Aquests grumers no són tan urticants com s'anterior cubomedusa, tot i que molt, i tant! A s'instant de sa picada de Pelagia noctiluca és bastant una cremor, com menys elèctrica i potent que un cubozou, però segons com sigui sa picada es nota bé s'enrampada.
M'han picat mooolts pics. Coincideixen ocultes i mimètiques entre estols de plàstics surant, i s'hi enganxen, s'espenyen i s'hi aferren fragments.
Es cos i tentacles gruixats colorits la tornen més visible que as cubozou. És més lenta , esquivable i evident. Apareix sovint en tandes de floracions i eixams, amb alguns bancs espessos que n'apropen a centenars o milers!
A vegades formen una línia estreta i definida de centenars de metres al llarg de litoral, que es va apropant o allunyant segons sa corrent. És útil observar aquesta línia de centenars o milers de grumers. I preveure'n es desplaçament mentre nedam de travessia superant ets entrants i sortints de sa costa. I convé comprendre o intuir s'avanç de sa línia de grumers, es flux de ses ones i corrents superficials i es fons aprop, i així prendre decisions de manera dinàmica.
M'és incert com "tria" comportar-se cada espècimen per separat, sembla ben variable. Pareix que no van massa fondo, i que cerquen surar, sa llum i poca ona. Tal vegada caçant microplàncton superficial, com es copèpodes. O per es contrast d'olors, sabors o dolçors surant... De fet, diuen que cadascuna va aprenent d'experiències o d'observar a altres, i sense cervell! I sí que em sembla que ens persegueixen o eviten segons semblem depredadors dominants o preses. O des risc de motors amb renou i certes vibracions, o de ses rompents d'ones, ses bimbolles... Quan ses barques aturen moviment o certes vibracions a vegades hi cerquen s'ombra, o es seu recer. I eviten terra i aigua dolça, quan fa fred, però s'atraquen per a evitar tempestes? Quants dubtes i curiositats! Algunes inspirades llegint divulgacions suggerents de s'estudi de sa seva conducta en grup, per exemple a piscines de laboratoris...
No sé si sa vibració rítmica i marcada de sa música les guia, si les atreu sa curiositat... 🤔🤫 Sí que m'ho ha semblat en alguns peixos. Per exemple uns bancs d'espets, que entre embarcacions, en preferien una amb música de rock dur, i heavy metal! 😄
Idò, es so ja guia a ses larves de corall que cerquen on aferrar i créixer, que són una altra mena de cnidaris, com ses meduses. P. ex. veure qui prova sons amb coralls, clicant a https://www.whoi.edu/oceanus/feature/ca ... ral-reefs/


Imatge

Una dinàmica diferent succeeix quan ses P. noctiluca coincideixen formant grans moles denses. I estan tocades, perjudicades, cadascuna d'elles va perdent filaments, sa mobilitat, s'impuls, sa possibilitat i capacitat d'alimentar-se, i gairebé totes moren.
Excepcionalment, vaig nedar netejant entre almanco cent mil d'elles. Fou a una altra cala llunyana a fora de Mallorca, a ses Pitiüses, i no a ses cales de ses fotos aquí.
Ses meduses s'apilotaven, com en una sopa espessa, més o menys densa, de fins a dos metres de gruix, que s'estenia un grapat de milers de metres quadrats.
Ses ones de ponent les encaixonà a sa cala. Per fora de sa cala sa costa fa un recollidor natural recte, amb pocs entrants, de cinc quilometres per es sud, i tres per es nord. I al llarg d'aquells dies de tardor, de fa bastants anys, per allà hi va fer ones de ponent, primer sudoestejant de llebeig, i deprés nordoestejaven de mestral.
Gairebé totes estaven afectades, amb pocs o gens de filaments llargs urticants, i sa majoria ni tenia es tentacles centrals. No semblava haver-hi restes de filaments espenyats a s'aigua, ni vaig notar ses picors que creen es bocinets. Que havien perdut es filaments, hores o dies abans i fora de sa cala, mentre ses ones les desplaçaven acumulades per es litoral.
En algun moment vaig trobar a faltar es guants i gorra, i haver de treure es cap i mà de s'aigua, per a empènyer-les amb so braç des tratge. No em van picar de forma significativa, o gens, però dificultaven s'observació nedant i sa neteja de fems submergits.

Supòs que cadascuna de ses meduses dets eixams espessos es deu alimentar menys, esgotar s'aliment, fer canibalisme... I que pateix xocs, perd tentacle, sa capacitat de pescar, de pujar a zona il·luminada sense ferir-se, de moure's... I acaba dèbil, incapaç d'evitar ser arrossegada per ses corrents. I així milers d'espècimens afectats arriben i s'acumulen a ses voreres segons ses ones de vent. Tornen com bolles de gelatina surant inertes, i que piquen menys.

Sembla que es blooms massius podrien tenir a veure amb so canvi climàtic, amb sa temperatura, ses corrents i tempestes... Si les altera es cicles, eleva es metabolisme, sa necessitat d'aliment... I que es multipliquen per manca de depredadors, com per exemple certs peixos i tortugues, o es llimacs de mar menjadors des seus pòlips.
I que les deuen ajudar ets abocaments de residus orgànics i de tòxics o plàstics i fems grossos per es fons. O es fons nou, remogut o alterat de manera artificial, amb esculls artificials a on aferrar i créixer.



I aquí davall una imatge d'una altra medusa que no es veu bé, ni l'identific bé... De devers 5-8 cm de campana. Aquell dia hi nedaven unes altres meduses diferents aprop, ses ou fregit, més comunes, i de temporada.
Imatge
Imatge
Seria una hidromedusa, un hidrozou?
Semblant a sa hidromedusa Olindias muelleri / phosphorica. També és una espècie bioluminescent. Es diu que podria ser bastant urticant. Sa seva població s'ha observat més a certes zones mediterrànies, el que es relacionava amb so canvi climàtic.
No ho conec gaire, i també dubt si podria ser Laodicea undulata, però no m'ho sembla tant. I menys una Discomedusa lobata, o Solmissus albescens... Però hi tenc poc ull.

COM PROTEGIR-SE DE SES MEDUSES?🛑🏊🧤🤿
Per a protegir-se el que va rebé és estar atent mentre es neda, mirar com es desplacen, sa tendència amb ses ones... Serveix prou sa màscara / careta / ulleres de visió nedant. I per a una bona visió preferesc ses de vidre, i de goma opaca i fosca.
Per a impedir sa picada, em serveix sa roba llarga de banyador protector de Sol, es guants, calcetins de nedar o escarpins. I sa gorra cobrint es cap, i es coll, si ned amb tub de natació...
I és diferent en situacions pitjors i especials com sa foscor, contrallum, emergències, grans recorreguts i neteges, incertesa per estar s'aigua batuda, si hi ha molts tentacles i molt urticants... Aleshores potser convenen més ses ulleres o careta més àmplia. O cobrir la resta de cara amb màscares de tela elàstica o de neoprè, i arran des llavis si es va respirant amb tub de natació. Però ull que situar una tela cenyida tan arran de llavis podria dificultar respirar fort en un imprevist, si es perd es tub de natació.

Per a pell destapada, minva molt sa picada aplicar abans de nedar ses cremes específiques protectores de picades de meduses. Com sa crema de Safe Sea, ideada per investigadors de meduses, per mi que algun israelià. Feta en part de plàncton -d'algues? I que fa semblar que sa pell és com una alga, o potser com un grumer, com fan es peixets que viuen entre anemones?
Així "enganyam" sa medusa. Ses seves cèl·lules urticants es confonen i no activen tant s'automatisme que ens dispara es dards urticants.
M'ha semblat que sa crema em protegeix bastant bé de Pelagia noctiluca durant una mitja hora, a la mar calenta o teba. Després de mitja hora not que va a menys, tot i que es nota que encara protegeix en part. No he comprovat si sa protecció duraria prou bé fins a 60 o 80 minuts, o en aigua molt més freda o calenta... Per a protegir-se amb ella toca eixugar-se, aplicar-la i esperar una estona abans de nedar entre restes de grumers.
Però no sé si sa protecció variaria una mica, si aquesta millora si abans es refreda més estona en repòs, i en aigua freda, abans de nedar molt...
Jo no sol emprar sempre aquesta crema com a prevenció nedant. Normalment preferesc sa roba fina de nedar. Sí que ús més sa crema protectora a sa zona ja picada, quan ja m'han picat, per a netejar sa picada de ses restes des filament urticant, i que es filament no em piqui més mentre el trec de sa pell.
No he trobat cera labial protectora de meduses, però potser funcionaria mesclar una cera labial amb una mica de crema protectora? 😉 O mimetitzar es llavis mastegant ses parts menys urticants d'un grumer ou fregit? Idò, diuen que cuinats són bons, inclús poc fets! 🪼🫦⁉️


COM CURAR UNA PICADA DE MEDUSA?⛑️🔎🪼

Ses meduses comunes a Balears que piquen poden provocar almanco cremades de segon grau, però varia prou segons s'espècie, s'extensió, permanència a sa pell, sa part des cos... I si sa lesió es neteja de forma adequada...

Netejar ses restes de medusa a sa pell
A vegades queden es tentacles o parts urticants aferrades a sa pell. I si no es treuen, afecten molt més!
Per a observar o treure es tentacles em va bé utilitzar una lupa i pinces, i guans fins. O recollir-ho amb cura amb una targeta, supòs que paral·lelament as tentacle, com qui empra una pala o recollidor de fems.
No convé fregar sa picada amb sos filaments urticants!

⚗️🧪
Potser és útil alguna substància que envolti es tentacle o limiti sa descàrrega urticant des filament. Per això hi ha hagut molts anys d'opinions, controvèrsia, i es va canviant, segons s'estudia, es consens...

Sembla que es vinagre SÍ ajuda a evitar sa descàrrega des filaments d'algunes cubomeduses. I de caravel·les portugueses, ses man-o-war jellyfish, que són hidrozous sifonòfors, i més hidromeduses... I hi ha alguna crema específica, com per exemple StingNoMore amb vinagre i urea.

Però sembla que per es filaments urticants d'escifomeduses es vinagre NO ajudaria. I que incrementaria sa lesió en netejar, provocant sa descàrrega des filaments de ses escifomeduses. Com ho són sa Pelagia noctiluca, Aurelia sp., Cassiopea sp., Rhizostoma luteum, Rhizostoma pulmo... I que també descarregaria bastant sa llimona, coca-cola, amoníac, sal o lleixiu, i no servirien...
Sembla que no hi afectaria tant s'orina o s'aigua dolça o de mar, aigua oxigenada, o amb bicarbonat. Potser encara aniria millor aigua amb tintura de iode? Almenys per a evitar que s'embruti infecti sa cremada...
Aparentment, m'ha anat prou bé netejar-ho amb sa crema de Safe Sea que evita sa descàrrega urticant des filament i ses picades.

Imatge
Crèdits imatge: Ballesteros, Ainara, Carles Trullas, Eric Jourdan, and Josep-Maria Gili. 2022. "Inhibition of Nematocyst Discharge from Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa)—Prevention Measures against Jellyfish Stings" (CC BY license) Marine Drugs 20, no. 9: 571. https://doi.org/10.3390/md20090571

Per a escifomeduses potser serviria més alguna altra loció? Vegeu imatge adalt... Per exemple, d'alcohol amb lidocaina, o hidroxiacetofenona, butilenglicol, Symsitive...? Però s'hauria de preparar sa fórmula. I no sé si serviria per a cubomeduses, ni hidromeduses...

Com a conclusió sobre sa neteja de sa picada de medusa, si no sabem quina mena d'espècie ens ha picat, supòs que aniria bé netejar-ho amb sa crema que evita més varietat de picades, sa més universal. Per a mi ara podria ser sa crema especial meduses de Safe Sea.
I filant prim, es pot cercar no tacar de crema on hi hagi ferida o bòfiga oberta sense tentacle aferrat. Però ses restes no sempre es veuen, i supòs que preferiria aplicar crema per gairebé tota sa zona. Aplicant més crema as tentacles, deixant-ho reposar un minutet, i netejant-ho amb guans i una targeta, o pinces.

Imatge
Imatge de Krzysztof Golik (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rme_02.jpg
Olivella / Escanyacabres / Herba per es fics (Cneorum tricoccon)
😉I potser que ho compliquem més, i inventem...
Una crema casolana protectora de grumers! 🪼
Amb una mica d'aspror, de puré de grumer ou fregit, proteïna de posidònia...
I olivella, que fins i tot disgusta a ses cabres,🐐 i a més escalfa sa pell! 😁
Allunyaria grumers, mosques, abelles, moscards i cabres! 😖 🐝💕🐐
I es peixets que ens tornen mossega-cames en mar a >27 °C 😡🌡🐠
(Ep, tot això darrer és humor, broma!)




Escalfor antiverí termolàbil ⏳️♨️🛁🪣
Un cop netejada sa superfície de sa picada, possiblement es pot minvar s'efecte des verí que ens ha quedat a sa pell. Perquè es verí de bastantes meduses (sifonòfors, cubomeduses i escifomeduses) sembla que seria verí termolàbil, que sa temperatura alta el desfà.
Aleshores, es truc seria aplicar-hi prest sa calor. I es diu d'uns vint minuts o mitja hora de bany o dutxa ben calenta i mantinguda a sa zona, 45 °C. I que també es pot afegir sals de magnesi, que baixarien efectes des verí de cubozous, sa hipertensió...

Mentre s'arriba a una dutxa o aixeta calenta, potser serviria en part, apropar un escalfamans de sa farmaciola, tot i que no fos tan efectiu. Alguns models elèctrics són rapidíssims (~<4-10 segons) i arriben a 45 °C, o inclús 60 °C durant hores. Però convé comprovar-ho abans... Ara s'ús està més de moda, a ses aules obertes en s'hivern durant sa pandèmia, i de pas recarregar smartphones, i per esportistes d'alt rendiment de vídeojocs.
Si sa bateria elèctrica durés només uns minuts, serviria mentre s'encalenteix un altre escalfamans de combustió catalític de fuel, carbó vegetal o teia de pi, que poden pujar a molta temperatura.

Imatge
Foto de MASA, via Basilicofresco (CC BY-SA) https://commons.m.wikimedia.org/wiki/Fi ... warmer.jpg
Escalfamans catalític de fuel, sense flama




••••••••••••••••• UN INCÍS... ••••••••••••••••••••

Altres possibles opcions moooolt antigues...

Imatge
Crèdits imatge: Kleon3 (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... saeder.jpg
Dodecaedres i icosaedre romans



Es dodecaedres i icosaedres romans eren objectes petitons de s'antigor, des que se n'han trobat molts de romputs. 😯🤔 Se n'especulen més d'una de dotzena d'usos possibles...

Però jo diria que no es parla de s'ús d'aquestes obres d'art, per a crear i transmetre fred o calor intensa, centrifugades com una fona, 🌀 d'aquesta manera:

● a) Amb pedres petites, grava o arena a dedins. I banyar-les repetidament, amb una mica d'aigua, i centrifugar-les. Amb cert art i habilitat, girant anirien brufant esquitxos i amb so vent evaporarien s'aigua de sa grava rapidíssim, hi acumularien fredor! 🧊😀 Si es repeteix amb més grava i s'estotja, suma prou massa freda i es crea una font de fred sec.
Podria servir per a tractaments i teràpies corporals, com reduir inflamacions i dolors de cremades i traumes aguts. O per a calmar sa calor, insolacions... O per a ajudar a conservar aliments en una fresquera aïllada a bord, en ambients calorosos...

● b) Amb una fusta resinosa o un carbó vegetal encès a dins, i alguna grava. En centrifugar-ho o moure-ho això ho encalentiria ràpidament, i a una temperatura elevada! 🔥
Controlant sa combustió movent-ho, serviria com a fanalet de senyals breus de llum potent incandescents, o per a una llumeta tènue i feble. 🏮🎆 O per a cremar herbes aromàtiques i d'encenser per a perfumar, ♨️ o fer fum per a controlar insectes... 🦟🐝 I d'escalfamans per a manualtats, 🧤🏹🧵🪢 o de braser petitó de butxaca o llit... 🥶 I per a sa captura i es transport d'una font de flama. 🦧🪔
Sa calor alta o acumulada i sumada podria servir per a aturar hemorràgies, o cures de picades verinoses termolàbils o escalfar es cos. 🐍🐡🪼🐝🕸🦂⚕️ O abocades en un forat o un recipients de fulles, pell o fusta, es podria escalfar o cuinar brous, infusions, i menjar. 🥣🧉🫖 I no caldria una tassa de ceràmica, ni una olla, ni fer una foganya a bord d'una balsa o una canoa, 🛶 ni en itineraris lleugers per terra. 🏕



I és interessant que també funcionarien i serviria similar...
🎱...🪩🎱...🎱🪩🎱
Només un grapat d'esferes de pedra a dins d'una bossa compacta i foradada, feta de fulles verdes 👜🍃 o una xarxa humida. 🪹 Idò, potser s'empraven així aquestes pedres:

Imatge
Foto de Johnbod (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... CF6620.jpg
Esfera tallada de pedra, des neolític.


🎱🪩 Aquí a sobre, vegeu una esfera de pedra tallada des neolític, de fa un bon grapat de milers d'anys. Se n'han trobat bastantes, i de formes variades, ben sofisticades! Amb gravats ben peculiars! Un art ben fi!
Amb un grapat de pedres a dins una bossa girant es podria cremar un carbó vegetal situat a dedins.
Sa forma irregular de ses pedres crea espais entre elles, per on hi passa s'aire amb impuls. I s'espai entre pedres també ajuda a decantar ses cendres. I aquesta forma rugosa les ajuda a mantenir-se una mica més agrupades. I tanta superfície gravada les ajuda a captar sa calor de sa combustió.

Imatge
Imatge de domini públic.
Esfera de pedra tallada en es neolític.
Una similar es pot girar en 3D, clicant a https://sketchfab.com/3d-models/carved- ... 2d0f83e91c, on es 2021 un comentari hi veu relació amb ⚗️🔥 simbologia d'alquímia, de foc. Supòs que no seria de codi alquímic, o un Sol cèltic, més moderns. Però sí que em recorda a espirals girant d'aigua o flames i fum, niguls...


Quan ja estan calentes, aquests relleus ajudarien a transferir prest sa calor a un brou a on s'aboquen. O escalfarien ses mans, per exemple mentre es caça amb arc, sense combustió ni tanta olor de fum com un cremador d'escalfamans a sobre.
O, sense combustió, si sa bossa de pedres es banyava i centrifugava, es gravat i relleu també ajudava a crear més ventilació, evaporació ràpida i fred. I per a això ses bosses foradades aïllen bé ses pedres refredades. Es conjunt de pedres en una bossa estotja sa fredor millor que un icosaedre de metall amb pedres a dins. Sa seva forma i gravat transferirien igualment sa temperatura baixa.
Així servirien també per a altres usos de fred i calor, com es comentats abans per as dodecaedre i icosaedre romà.

Imatge
Imatge de "The limestone spheroids of ‘Ubeidiya: intentional imposition of symmetric geometry by early hominins?" Antoine Muller, Deborah Barsky, Robert Sala-Ramos, Gonen Sharon, Stefania Titton, Josep-Maria Vergès, Leore Grosman. 2023 Royal Society (CC BY) https://royalsocietypublishing.org/doi/ ... sos.230671
Esferes tallades de pedra, des paleolític. Es diu que poderen servir per a diferents usos, inclús simbòlics. O que s'hi veu un relleu especial, ideal per a fixar i esclafar ossos per a menjar sa medul·la, sa moll nutritiva, es "tuétano".


I molt abans, en es paleolític, es tallaren altres esferes de pedra, com ses de sa foto a sobre. Eren esferes menys sofisticades, més compactes, sense tants de gravats o relleus. Algunes serien de fa centenars de milers d'anys, i altres de fa més d'un milió d'anys! 😲 Vegeu-ne una notícia a https://www.nationalgeographic.com.es/c ... aron_20680

Una bossa de fulles verdes, amb unes esferes de pedra paleolítiques petites a dins, serviria per a estotjar-hi un carbó vegetal encès capturat d'un incendi natural. I per a transportar un carbó vegetal encès o per a mantenir-ho encès, com a una font de flama.

Sembla que durant centenars de milenis dominaren es foc s'Homo erectus o ergaster, i després altres Homo, fins arribar a sa nostra cultura d'Homo sapiens. Vegeu-ho a https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_de ... ers_humans
Aleshores degué ser valuós es foc, conservar una font de flama, o sa calor intensa sense fum, i es fred sec... I ets homínids probablement ens vam copiar trucs.
😉 Vegeu-ne una figura dramàtica, clicant a
➡️ https://assets.amuniversal.com/6db35730 ... 5056a9545d 😉


Ses pedres de forma esfèrica mantendrien espais lliures entre elles, el que facilitaria es pas de ses cendres, aire i aigua. I si es centrifugaven o movien aquestes bosses de pedres petites crearien calor molt intensa prest. O s'hi acumularia cert fred, sense carbó ni combustió, centrifugant o movent repetidament ses bosses, amb només ses pedres rodones petites banyades a dins. Ses pedres esfèriques petites paleolítiques podrien servir per a es conjunt d'usos des fred i calor ràpid comentat uns paràgrafs abans, per a es dodecaedre i icosaedre romans, o ses esferes tallades neolítiques.

Per altre banda, sa forma esfèrica sense relleus és sa que capta o allibera temperatura de calor o fred més lentament, per sa relació de sa superfície respecte a sa massa o volum. Pero si és tan compacta i polida, amb menys relleus o rugositats, també acumula més sa temperatura, té més volum i massa en relació a sa seva superfície. I també s'embruta i embruta menys...
Per això, ses esferes de pedra paleolítiques de tamany mitjà, o ses més grosses, serien més indicades per a aplicacions de fred o calor captat i alliberat lentament, i de llarga duració.
Per exemple, servirien per a fred sec, si abans es dipositaven ses pedres en un lloc fred, com per exemple a un lloc d'aigua freda, o una cova. O, servirien per a calor sense fum, si abans s'escalfaven ses pedres en un foc, o a davall sa llum des Sol.
Idò, aquestes esferes de pedra paleolítiques més grosses servirien bé per a escalfar o refredar un jaç a on descansar, com un llit rudimentari, de bivac...

Suggeriment divertit: Mirar sa pel·lícula Jeremiah Johnson (1972) entre potser devers es temps 19:00-20:45, o 16:00-17:45, 15:22-17:07... Es minuter hi varia depenent de si inclou s'obertura musical de tres (!) minuts, o sa versió, idioma...
Són unes escenes seguides d'aprenentatge i preparació d'un foc i un clot amb terra, pedretes i calius o carbons vegetals. Per a dormir-hi a damunt calentons fent bivac. I acaben en un petit susto, un accident com per un error, i com una broma educativa?

Imatge
Crèdits imatge: des film "Jeremiah Johnson" (1972) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.

I també, ses esferes de pedra calentes servirien per a cuinar mentrestant es descansa en es jaç, amb sa calor a devora i sense fum d'un recipient o bossa calenta. Potser plena de tubercles i brou cuinant-se tira-tira, amb ses pedres calentes a dins...
Igualment, servirien per a escalfar i cuinar a davall des jaç, en un clot tapat. Amb so menjar i ses pedres encalentides situades en es forat enterra, i un llit de fulles i palla alrededor.
Sa cuina amb pedres en un clot és una forma de cuina lenta a baixa temperatura i sense combustió, típica per a carn i vegetals grossos. Situant ses pedres calentes a sa part baixa des clot, i es menjar a sobre, entre pals i fulles verdes grosses. I envoltant-ho tot de branquetes, fulles verdes, un llit de palla...
Així es pot coure lentament es menjar, sense olla, ni ceràmica, ni combustió. I es menjar voluminós es cuina profundament, no es crema, torra, ni s'impregna de fum. I aquesta cocció en es propi suc, sense aigua afegida, conserva diferent es sabor i ses propietats. 👩‍🍳😋👌

Vegeu exemples d'aquesta modalitat de cuina, propers en es temps i d'antics a Europa, a https://es.wikipedia.org/wiki/Horno_de_tierra. O unes restes arqueològiques de cuinar amb moltes pedres un mamut i més animals variats, inclús aquàtics, a Txèquia de fa 31000 anys, clicant a https://www.nbcnews.com/id/wbna31085915
O també abans, fa 40.000-30.000 anys, no gaire lluny cuinaven mamuts amb pedres calentes, devers es riu Danubi amunt.
😉 Vegeu una esplèndida cacera prehistòrica suculenta, de Pastanagus maximus, clicant a ➡️ https://webassets.thefarside.com/upload ... b5c3f2.jpg 😋

I tenien bona tècnica de talla, inclús més arts refinats, 😲 vegeu p. ex.:
Imatge
Crèdits foto: de Dagmar Hollmann de front, i Thilo Parg d'esquena (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Lion-man
Home-lleó de fa uns 38.000 anys!

Imatge
Crèdits fotos: Adalt, de Catatine (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... s_URMU.jpg Abaix, de Derbrauni (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... itz_06.jpg
Talles d'aucell, de fa uns 38.000 i 33.000 anys.

Imatge
Crèdits: Lleó, foto de Mogadir. Cavall, foto de Wuselig. Mamut, foto de Thilo Parg (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Vogelherd_Cave
Talles de lleó, cavall i mamut de fa 40.000-31.000 anys!

😯 A devora seu també s'hi han trobat intruments musicals de corda, com arcs, o de vent, diverses flautes tallades. Per exemple vegeu una flauta de fa uns 43.000 anys clicant a https://en.wikipedia.org/wiki/File:Floe ... beuren.jpg O sa flauta (diatònica!?) tidldibab, de fèmur d'os de les cavernes (Ursus deningeri), trobada un poc més as sud-est, en una altra branca Danubi amunt, a Eslovènia, de fa 55.000 anys! Vegeu-ne una rèplica sonant, clicant a https://en.wikipedia.org/wiki/File:Dimk ... cales.webm 😃

Ets Homo sapiens possiblement vam compartir, copiar o obtenir eines, arts o tecnologia d'altres Homo sp.
Potser algú ja havia descrit abans aquests usos per a ses esferes tallades de pedra? Tal vegada no se n'han trobat indicis. No he llegit, ni sabut d'indici ni suggeriment d'aquestes formes d'ús de foc, combustió, calor i fred amb aquests objectes i comentades es paràgrafs anteriors. Tant per es dodecaedre i icosaedre romà com per a ses pedres tallades rodones neolítiques i paleolítiques. Es 28/01/2021, amb so pseudònim de "tonietlo", vaig suggerir un possible ús així, a http://danielclosa.cat/centpeus, però encara més informalment.

🪩 Vaja objectes antiquíssims, ben interessants! 😀

••••••••••••••••••••• FI •••••••••••••••••••••




🪼......⛑️ 🔥
Imatge
Crèdits imatge: @yankrukov (CC SA) https://www.pexels.com/ca-es/foto/dona- ... t-7020048/

Per a obtenir calor intensa de forma àgil, i curar es verí termolàbil de pues d'escorpènids, i potser d'alguna picada de serp o animaló, antigament s'apropava un manat encès de xigarros, herbes seques, encens, teia... Però amb molt ull a ses cremades. Potser aniria millor amb un dissipador i protector entremig, un film de metall...
I p. ex. vegeu un exemple ben actual de sa troballa d'un possible tractament de calor per a sa picada d'una eruga molt verinosa, Comana monomorpha, clicant a https://www.theguardian.com/science/art ... -the-world

Imatge
Imatge de @maria-clara-tanner-3433869 (CC SA) https://www.pexels.com/photo/palo-santo ... -11013263/

Per a calor d'emergència també van bé ses bosses estanques de calor instantània (reutilitzables, o no reutilitzables) que són mooolt ràpides. S'empren estanques, podent funcionar en remull, inclús submergides i escalfar aigua. Si no es foraden i es mesclen líquids irritants a sa cremada. En general, sa calor elevada hi apareix en un instant, en pocs segons. I després es manté relativament alta. Però sa calor alta no dura molta estona, i no sé si algun model arriba a mitja hora...
Convé conèixer com varia i serveix cada model. Potser es models reutilitzables fallarien més segons sa temperatura ambient, o segons com es remenen? Si van més lents o fallen a més de 15 °C ambientals...
Just després, en sec, potser serviria es remeis dits abans. O una bossa de calor seca que és gairebé instantània, per reacció química aeròbica exotèrmica. Es venen i s'estotgen en un altre embolcall impermeable a s'aire, amb s'oxidació iniciada aturada. Es reactiven en obrir i treure s'embolcall. S'activen més mantenint-les ventilades. Em sembla que se torben uns deu minuts per a 40 °C, i que n'hi ha que escalfen a uns 55 °C en uns 15-20 minuts. Aquestes sí que escalfen alt durant hores, però per a això no cal. I si no es gasten del tot, es poden estotjar durant un cert temps. En un embolcall relativament impermeable a s'aire.

Supòs que com antiverí no convendrien ses bosses de calor instantània que duen afegida sa capsaïcina (≈ prebe coent) 🪴🌱🧅🌶 Ni cremes o gels "escalfadors", de substàncies paregudes, que provoquen que s'activi sa calor de sa pell. Però no sé si s'ha provat es prebe amb cremades de grumer, i a mi em fa com susto, hi, hi...

Aquests sistemes ràpids i menuts anteriors podrien servir mentre s'escalfa un recipient amb aigua, per exemple, a damunt un motor de barca o un vehicle.
O hi ha altres bosses de reacció química exotèrmica més potent, ideades per a cuinar. Es reactiven en remull, i bullen s'aigua durant uns minuts. Servirien per a escalfar una altra bossa amb aigua. Que es podria aplicar en una tercera bossa, per a separar ses substàncies químiques que podrien ser perjudicials, o s'excés de calor.

Quan s'aconsegueix arribar a una aixeta, o obtenir prou litres d'aigua ben calenta, es bany es pot mantenir calent a dedins un recipient aïllant, com una nevera portàtil apagada, o una bossa d'aïllar aliments congelats... I afegir sals de magnesi podria ajudar a minvar s'efecte hipertensiu des verí, almenys des cubozous.


Fredor anti dolor i inflamació 🌬🧊 💦💨
No aplicaria fred ni pressió a sobre de sa picada sense netejar, si perjudica reactivant sa descàrrega de dards urticants.

Un pic netejada sa picada, si no puc aplicar sa calor antiverí prest, per mi que em podria servir es fred, en algunes picades. Potser em va bé si ho desinflama o minva es dolor.
Si ha passat estona sense haver aplicat calor antiverí termolàbil, potser encara em podria servir es tractament amb calor forta. I així minvar es verí que quedés, tot i que també acceleraria es procés. No ho sé cert però...
I ull, que es fred no és antiverí, i probablement retarda ets efectes. Després, ets efectes perjudicials podrien ser majors, o més de cop...

Es pot baixar sa temperatura si es fa repòs a ombra i lloc fred, o evaporant una gasa banyada plegada, amb vent... I més fred aplicant una estona una bossa refredada de fred químic instantani, cubitos de gel, o un refresc o gelat...
Ull a recordar que no convé menjar just després d'una picada, sobretot si no hem vist quina medusa ens ha picat, o dubtam. Almanco fins que es coneix prou sa resposta ràpida i general des cos a sa nova picada. Que amb ses meduses sol ser ràpid, però estar atents durant mitja hora almanco... Per exemple, s'efecte d'alguna cubomedusa rara i greu de mars llunyans sí que es torba més o manco així, mitja hora.
Pot servir atendre a si ens ve mareig o nàusea, si ens costa respirar, si afecta a músculs, es cor, vista, si notam sensacions rares, en es comportament, o una inflor exagerada... Idò s'efecte pot variar en èpoques, o si ens sensibilitzam, i es pot complicar en una reacció al·lèrgica per sorpresa!

Passada estona, després de sa neteja i tractament de calor, potser també aplic localment bany de sals de magnesi per a reduir s'efecte des verí, almanco de cubozous, per sa hipertensió que creen. O cremes d'hidrocortisona (antiinflamatori) o lidocaïna (analgèsic).
No sé si em podria servir algun antihistamínic local. Ni si serviria s'amoníac, perquè m'ha semblat que minva una mica sa picor posterior, però ho he provat poc.
Per a molt temps després, d'hores, quan s'inflama o fa mal, m'agrada continuar desinflamant-ho amb més fred. Per exemple apropant-hi un gelat booo, amb un film enmig, que si no s'embruta. 😋 I si ja ha passat tanta estona, i ja valor que no m'afecta gaire, llepar un poquet des degotís m'anima, hi, hi...

Imatge
Crèdits imatge: Jan Bielecki, Alexander K. Zaharoff, Nicole Y. Leung, Anders Garm, Todd H. Oakley (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ophora.png
Ocel, s'ull primitiu d'un cubozou.

I per a mi és important evitar sa inflamació es primer dia. Que si no vaig amb cura es primer dia o hores, després em toca tornar a refredar més sa cremada.
Si ja han passat almenys dos dies, i no sembla massa inflamat, i es vol accelerar o reactivar sa cura, per mi que podria servir espaiar més es fred. I inclús aplicar calor, o banys calents, o un contrast fort de temperatura.
I si torna a fer massa mal, o s'accelera i s'inflama massa, es pot tornar a minvar amb fred. I evitar allò que ho inflami, com per exemple, sa llum i massa calor, moure-ho massa, o fregar sa pell, certs sabons o cremes solars, menjar picant, cafè, alcohol, moure massa es cos i estona, o en hores de calor... Ah, i molt sucre de gelats tampoc ajudaria gaire, ni xocolati, hi, hi...
🤕 O sigui, que són un mal rollo ses meduses, hi, hi...

I quan sa calor destorba i fa nedera, per a no haver de fer tant de repòs, torn a nedar cercant ombra i fred. I si hi hagués una ferida o bòfiga oberta hauria d'emprar un apòsit adequat, i que ho fregui poc. M'agrada anar-hi de bon matí, quan la mar està freda, una mitja hora o una hora abans de sa sortida des Sol. Si no hi ha més grumers entre sa foscor, hi, hi...🤗

Imatge
Crèdits imatge: Esculapio (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ne_001.jpg
"Arbre de Nadal" de pòlips d'hidrozous urticants


Es PÒLIPS
I altres cnidaris urticants per es fons, com ses anemones, coralls...


Molts pòlips són sa mateixa espècie que ses meduses, però a sa seva fase de vida de pòlip. Alguns són minúsculs, com invisibles i urticants. O viuen aferrats as substrat, cobrint es fons i animals grossos des fons, com per exemple esponges, coralls, briozous...
Hi ha pòlips urticants vivint aferrats a restes de boies espenyades, rodes, cordes, plasticots, planxes de metall o fibra de vidre, vidres, teixits... Per això, es pòlips són ets animals que més em piquen mentre netej la mar! Més que ses meduses!

Alguns pòlips formen colònies més visibles, d'aspecte semblant al que a terra seria sa "molsa", "herba de betlems", "líquens"... Potser les confonem com a capes de brutor, llim, detritus, o plaques d'algues, briozous, esponges... Altres són més grosses, verticals o ramificades, com per exemple ses colònies des pòlips de Pennaria disticha, Aglaophenia pluma, Synthecium evansi, Sertularella mediterranea, Eudendrium racemosum, Nausithoë punctata.
Hi ha altres cnidaris urticants per es fons, com es coralls i anemones, però aquests s'aferren menys as fems, i es veuen bé, i per això no els toc tan accidentalment. Però no sé si em piquen uns altres cnidaris hidrozous petitoníssims, dits actinúlides, que viuen entre s'arena.

Per mi que molta picada de pòlips urticants es percep poc en es primer instant. Però que en una estoneta es nota més sa seva cremor!
En recollir es fems gros amb pòlips aferrats, si ha fregat sa pell, pot ser una cremada ben extensa. En es punts de més contacte fa bòfigues, normalment més petites que sa picada d'un grumer, i més separades.
Per ara sa cremada extensa de pòlip em respon millor a ses cures que sa picada de grumer. Em cura abans, es dolor em baixa com de cop en unes hores.
😉 Passada s'estona llarga d'hores de precaució, per a desinflamar, hi aplic, aprop i separat, i a gust, una bona estona des fred local d'un gelat de xocolati.
Si es gelat degota, potser ja toca tastar es degotís! 😋 Consola! 🥲
Millor si es fa bé, si no toca repetir es "tractament"! 🤤 I tocaria afegir un d'albercoc o un d'ametla...
😉
Imatge
Imatge
Barqueta de Sant Pere (Velella velella) Aquí a sa foto estan eixutes o retretes, mortes... En aigua estarien més turgents, amb molts de tentacles blaus petitons estirats, mentre es vent empeny sa seva "vela" incolora. És poc urticant, supòs que passa més per descuid, i es freguen ets ulls, ferides, llavis o mucoses amb ses mans brutes de tocar ses barquetes.
És normal sa seva arribada massiva i de temporada. A vegades es diu que n'arriben més, o setmanes abans, el que s'atribueix a sa desaparició de depredadors per contaminants i sobrepesca, as canvi climàtic i escalfament marí, canvis de vents i tempestes... Però no sé si les ajuda que s'hagi trastocat o desaparegut s'embat, es vent cap a terra diürn d'estiu.
Ses barquetes de Sant Pere són uns cnidaris hidrozous surant, però no meduses! Idò, la mar i sa vida és ben variada! Hi, hi... Perquè sa barqueta que observam és sa colònia de pòlips! 😲 Quina curiositat!
I ses barquetes fan colla agrupades amb ses ones i vent, però cada barqueta es reprodueix totasola, asexualment 💢 i allibera milers d'hidromeduses petitoníssimes! 🪼🔍
Cada micromedusa nova viu i neda per separat, i només es farà grossa fins a devers un mil·límetre, poca cosa! I deu nedar poca fondària de dia, perquè a dins des cos hi té una altra bona curiositat natural, un microsimbiont que s'alimenta de sa llum! 🌞😯 Una zooxantel·la, que és un dinoflagel·lat amb cloroplasts, per a poder fer sa fotosíntesi.🦠🔬
Sa medusa petitoníssima viurà per lliure, nedant totasola. Però es reproduiran entre elles, sexualment, externament, a distància. 💞 I així crearan com uns nous futurs pòlips petitons i lliures. I ja d'ells, sorgiran ses noves colònies de pòlips de cada nova barqueta.
Que hi hagués més barquetes podria tenir relació amb sa quantitat de fems de plàstics surant. Perquè confonen a aus depredadores de pòlips surant, barquetes de Sant Pere i caravel·les portugueses. I alimenten ses cries amb plàstics! Això s'ha vist que afecta almenys a aus pelàgiques llunyanes com albatros o baldrigues, Puffinus carneipesPuffinus tenuirostris. I pentura també ho mengen es nostros virot gros Calonectris diomedea i virot petit Puffinus mauretanicus?





⛑️🛟RESUM des tractament🛟⛑️
que empr per a ses picades de medusa
🪼
(Potser similar serviria també per a pòlips i ortigues de mar)🪸🐡

Per si convé demanar ajuda mèdica...
👀Durant sa primera mitja hora...⏳️🕞
Atenc a si ha afectat a zones delicades, com per exemple ets ulls. Si ens tocam ets ulls amb sos guans de netejar... O a si apareixen símptomes més greus o generals, com una inflor àmplia, nàusea, vòmit, mareig, desmai, taquicàrdia, braquicàrdia, hipertensió, visió o percepció i comportament estranys. Que potser succeiria més amb alguns cubozous o hidrozous?
I durant 12-24 h ☀️🌜🌞 controlar si apareix una al·lèrgia nova.👀


1r● Neteja 👓🔎🧤⚗️🪪
Si hi ha filaments aferrats, aplic sa loció anti picada de medusa més universal, com Safe Sea especial meduses, evitant que em piquin de nou. Si no en tenc, potser va bé aigua amb tintura de iode. O si no aigua neta...
Si sé ben cert que és d'una cubomedusa, com sa medusa vespa, o un hidrozou, com un sifonòfor o una caravel·la, potser ho substituiria per vinagre. O si en tengués, una loció amb vinagre com Stingnomore. Però NO aplic vinagre a una escifomedusa, com Pelagia noctiluca, o altres d'aquesta classe, que aquí són ses picades de meduses més comunes, freqüents i nombroses de totes.
Després d'un minutet d'aplicar-ho, netej ses restes de medusa. Si pot ser amb guans i pinces o una targeta.


2n● Calor, per a tractament antiverí termolàbil.🫖🛁♨️🌡🪣
Calor a 45 °C durant 30 minuts. Potser en aigua amb sals de magnesi, almenys en cubozous. Per exemple, escalf s'aigua amb una bossa separada i estanca de calor instantània d'un sol ús.
Després ho reforç uns minuts més en sec, amb bosses de calor química aeròbica, gairebé instantània i d'un sol ús.
M'és incert si a vegades cal repetir-ho, o si serviria aplicar-ho hores després.
És un tractament que més o manco coincideix amb so des verí termolàbil d'espines d'escorpènids, peix aranya de mar...🐡🪸


3r●Tractament de símptomes⚕️🧊
Tòpic i local. Que podria ser anti cremades, antiinflamatori, analgèsic, o antihistamínic... Amb més repòs, ombra, fred, crema d'hidrocortisona, lidocaïna... I evit que hi fregui sa roba, brutor...


4t● Ho control amb fred, quan s'inflama o fa mal.🧊
No tan fred si va millorant quan han passat 24-36 hores.
Ho altern amb calor suau, quan no s'inflama i vull accelerar sa curació.
I no confiar-me quan fa xafugor, per a no estar lluny des remeis calmants. Es dolor o inflamació poden venir de cop quan fa baf i ens movem. Convé estar aprop des remeis de fred, repòs, ombra...

(Tot això ho puc variar, segons nous estudis o divulgacions amb més criteri, consens...)






🐳♻️💚🏊‍♀️🤹‍♂️

Bons capficos jugant cuidant la mar! 🥰

Imatge
Imatge
Femsukí recollit nedant amb sacs boia. Es floc de fil enrocat es va treure amb cura. Estava enganxat a sa balma, a formacions ramificades verticals de briozous, dites fals corall. A sa reserva marina de pesca i s'inici terrestre des parc natural de sa Península de Llevant. Enfront s'antiga pedrera i sa punta a unes desenes de metres a l'est de Punta de s'Entrador, de Cala Agulla.

Imatge
Es vegé un poquiu? Es deia que es vespre de s'11 de maig es veuria una aurora boreal. Més que s'aurora boreal increïble de sa nit anterior! 😯
Imatge
😉 Amb so gorro d'alumini es va "neutralitzar" ⛑️ sa pluja de raigs-X 👽🛸 de s'aurora "balearis" ☺️ (broma!) Hi, hi...

Imatge
Femsukí a Cala Agulla. Sa peça grossa de fibra i resina sintètica estava molt incrustada i per mi que seria d'un naufragi de fi d'agost de 2020.

Imatge
Femsukí recollit surant o submergit a poca fondària, a zona de bany abalisada.

Es poden fullejar temes similars en es fòrum, p. ex. a:

🧜‍♀️🌾Posidònia, olives de mar, sirenes, foques... viewtopic.php?t=4900

🤹🏊Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries viewtopic.php?t=4769

🤖🎨Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant viewtopic.php?t=4866

🪣Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu / tardor, 2022 viewtopic.php?t=4870

🧺Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023 viewtopic.php?t=4911

🐠🌡Mar càlid, peixos foranis, i nedar jugant cuidant la mar viewtopic.php?t=4871

Imatge
Femsukí de dissabte 15 de juny, amb botelles de vidre i plastiquets romputs.

Imatge
Imatge
Femsukí de dimecres 15 de maig, amb una roda de cotxo.



Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.🤷‍♂️🙂
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Instagram, Whatsapp...
Respon