.
Dubtes i curiositats de meduses, provant trucs...
Ses meduses són animals gelatinosos amb noms variats... Es nom de
grumer antigament era més per a ses meduses caravel·les i ses barquetes de Sant Pere. Però ara grumer és com sinònim de medusa, i
born, vorm, borm, bromer, brumer...
N'hi ha diversitat d'espècies, centenars o milers, i totes serien
cnidaris. Però diferents a coralls, anemones i certs pòlips, que són uns altres cnidaris. D'entre ses meduses més vistoses o comunes aquí...
● A una classe d'espècies les nomem
cubomeduses (cubozous) com per exemple sa medusa vespa.
● A una altra classe,
escifomeduses (escifozous) com sa
Pelagia notiluca i sa medusa ou fregit (
Cotylorhiza tuberculata).
● I a una altra classe,
hidromeduses (hidrozous) com es sifonòfors i ses caravel·les.
Resumint, perquè n'hi ha algunes més...
Idò, vegeu-ne unes poques de diverses aquí, i curiositats. I alguns trucs que vaig provant amb elles, mentre ned jugant netejant la mar.
Imatges d'una medusa que nomem "ou fregit" (
Cotylorhiza tuberculata) devora fems de plàstics flotant. Uns peixets platejats hi solen viure a dins, com es que es mig veuen borrosos a ses dues darreres fotos.
Arriba aquí a ses voreres en tandes de desenes, i durant diversos dies a finals d'estiu, devers es setembre. Està bastant limitat impulsant, és poc hidrodinàmic. I sa corrent l'empeny i mor xocant a sa vorera, entre contraccions que astoren de veure.
Deien que en es
Mar Menor se'n podien arribar a agrupar desenes de milions, a causa de ses aigües contaminades amb residus orgànics, adobs...
Es grumer ou fregit irrita poc sa pell, tot i ser una escifomedusa.
🪼
Es grumer ou fregit es cuina, o es menja poc fet,
no com la resta de grumers aquí.
Jakob.H https://www.inaturalist.org/observations/129523207 CC BY-NC
Peixets devora una cubomedusa, un cubozou, una medusa vespa
Dues meduses diferents. A l'esquerra una cubomedusa o
cubozou. I a la dreta, sa campana de sa
Pelagia noctiluca, part d'un escifozou, una escifomedusa, molt comuna aquí Mallorca. Ses dues són ben urticants! I ens arriben tot l'any.
Les compar:
Cubomedusa
Es
cubozou el nomem cubomedusa, medusa vespa,
box jelly... De cos més transparent, sovint incolor i més petitó. Ses cubomeduses són moltes espècies paregudes, i les confonc.
Així capgirat, i si sa seva esfera des cos fos sa d'un rellotge, ens mostra una trompa central que fa com una busca, aquí "marcant les onze en es rellotge".
A sa vorera de sa campana té sovint quatre tentacles, o a vegades més. De menys de dos pams, però en algunes superen es metre. Cap a ses puntes van tornant fins, acaben com filaments contràctils.
A sa foto es mig veu es filament d'un tentacle, finet i marronós, a l'esquerra i abaix des cos. I un altre adalt a l'esquerra es veu una micona, com daurat. A dins s'aigua es tentacle sovint és incolor, sobretot sa part més distal.
Es cubozou té millor vista i ocels, que són com ulls primitius. I potser també sentit auditiu i de vibracions?
Destaca per es desplaçament i motilitat, ben àgil. I un comportament actiu i prolongat caçant. I ens
persegueix diferent, o ens
evita si semblam depredadors. I
aprèn observant altres. I sense tenir cervell!
És més solitari i esporàdic, pel que ens sorprèn més. I és difícil de veure, sobretot es petitonets, que són es que més trob.
De picada més urticant, però probablement de menys extensió de filament.
Ses poques vegades que m'han picat em sembla una fiblada com més elèctrica i potent, que dura més dècimes de segon. Fa més com una ona elèctrica que va i ve, de forma general per es cos.
Però no tenim ses espècies de cubomeduses que són famoses per provocar una picada que després d'una estoneta torna gravíssima, mortal. Aquelles viuen en alguns llocs tropicals, des mar Índic i oceà Pacífic i as nord d'Austràlia...
Pelagia noctiluca
I s'altra tros de medusa, sa campana acolorida a la dreta de sa foto, és d'una
Pelagia noctiluca, una escifomedusa, una espècie d'escifozou. Em sembla sa medusa més comuna i abundant aquí.
A vegades produeix un flaix de llum bioluminescent feble i esporàdic. I dubt si pentura fan més alguna llum entre elles, quan noten sa seva proximitat?
Originalment té es cos de sa campana acolorit, i es tentacles centrals gruixats curts també colorits. I uns altres tentacles finíssims incolors a sa vorera de sa campana, d'almanco dos metres, i alguns de més de tres, però és rar, i més a sa vorera.
Es tentacles fins com filaments sembla que la impulsin poc, però com que són ben llargs pentura li basta poc esforç aparent per s'impuls.
Aquesta medusa de sa foto havia perdut del tot es tentacles, com succeeix sovint quan duen uns dies per ses voreres i es litoral. Supòs que aprop de sa costa perden més porcions des filaments. Per xocs entre elles, amb sa rompent d'ones, fems i objectes, embarcacions... I poden regenerar es tentacles centrals, a poc a poc. Però quan perden es tentacles de filaments llargs més peixos s'atreveixen a menjar-se es tentacles gruixats centrals.
Aquests grumers no són tan urticants com s'anterior cubomedusa, tot i que molt, i tant! A s'instant de sa picada de
Pelagia noctiluca és bastant una cremor, com menys elèctrica i potent que un cubozou, però segons com sigui sa picada es nota bé s'enrampada.
M'han picat mooolts pics. Coincideixen ocultes i mimètiques entre estols de plàstics surant, i s'hi enganxen, s'espenyen i s'hi aferren fragments.
Es cos i tentacles gruixats colorits la tornen més visible que as cubozou. És més lenta , esquivable i evident. Apareix sovint en tandes de floracions i eixams, amb alguns bancs espessos que n'apropen a centenars o milers!
A vegades formen una línia estreta i definida de centenars de metres al llarg de litoral, que es va apropant o allunyant segons sa corrent. És útil observar aquesta línia de centenars o milers de grumers. I preveure'n es desplaçament mentre nedam de travessia superant ets entrants i sortints de sa costa. I convé comprendre o intuir s'avanç de sa línia de grumers, es flux de ses ones i corrents superficials i es fons aprop, i així prendre decisions de manera dinàmica.
M'és incert com "tria" comportar-se cada espècimen per separat, sembla ben variable. Pareix que no van massa fondo, i que cerquen surar, sa llum i poca ona. Tal vegada caçant
microplàncton superficial, com es copèpodes. O per es contrast d'olors, sabors o dolçors surant... De fet, diuen que cadascuna va
aprenent d'experiències o d'
observar a altres, i sense cervell! I sí que em sembla que ens
persegueixen o
eviten segons semblem depredadors
dominants o preses. O des risc de motors amb
renou i certes vibracions, o de ses rompents d'ones, ses
bimbolles... Quan ses barques aturen
moviment o certes vibracions a vegades hi cerquen s'
ombra, o es seu
recer. I eviten terra i aigua dolça, quan fa fred, però s'atraquen per a evitar tempestes? Quants dubtes i curiositats! Algunes inspirades llegint divulgacions suggerents de s'estudi de sa seva conducta en grup, per exemple a piscines de laboratoris...
No sé si sa vibració rítmica i marcada de sa música les guia, si les atreu sa curiositat...
Sí que m'ho ha semblat en alguns peixos. Per exemple uns bancs d'espets, que entre embarcacions, en preferien una amb música de rock dur, i heavy metal!
Idò, es so ja guia a ses larves de corall que cerquen on aferrar i créixer, que són una altra mena de cnidaris, com ses meduses. P. ex. veure qui prova sons amb coralls, clicant a
https://www.whoi.edu/oceanus/feature/ca ... ral-reefs/
Una dinàmica diferent succeeix quan ses P. noctiluca coincideixen formant grans moles denses. I estan tocades, perjudicades, cadascuna d'elles va perdent filaments, sa mobilitat, s'impuls, sa possibilitat i capacitat d'alimentar-se, i gairebé totes moren.
Excepcionalment, vaig nedar netejant entre almanco cent mil d'elles. Fou a una altra cala llunyana a fora de Mallorca, a ses Pitiüses, i no a ses cales de ses fotos aquí.
Ses meduses s'apilotaven, com en una sopa espessa, més o menys densa, de fins a dos metres de gruix, que s'estenia un grapat de milers de metres quadrats.
Ses ones de ponent les encaixonà a sa cala. Per fora de sa cala sa costa fa un recollidor natural recte, amb pocs entrants, de cinc quilometres per es sud, i tres per es nord. I al llarg d'aquells dies de tardor, de fa bastants anys, per allà hi va fer ones de ponent, primer sudoestejant de llebeig, i deprés nordoestejaven de mestral.
Gairebé totes estaven afectades, amb pocs o gens de filaments llargs urticants, i sa majoria ni tenia es tentacles centrals. No semblava haver-hi restes de filaments espenyats a s'aigua, ni vaig notar ses picors que creen es bocinets. Que havien perdut es filaments, hores o dies abans i fora de sa cala, mentre ses ones les desplaçaven acumulades per es litoral.
En algun moment vaig trobar a faltar es guants i gorra, i haver de treure es cap i mà de s'aigua, per a empènyer-les amb so braç des tratge. No em van picar de forma significativa, o gens, però dificultaven s'observació nedant i sa neteja de fems submergits.
Supòs que cadascuna de ses meduses dets eixams espessos es deu alimentar menys, esgotar s'aliment, fer canibalisme... I que pateix xocs, perd tentacle, sa capacitat de pescar, de pujar a zona il·luminada sense ferir-se, de moure's... I acaba dèbil, incapaç d'evitar ser arrossegada per ses corrents. I així milers d'espècimens afectats arriben i s'acumulen a ses voreres segons ses ones de vent. Tornen com bolles de gelatina surant inertes, i que piquen menys.
Sembla que es blooms massius podrien tenir a veure amb so canvi climàtic, amb sa temperatura, ses corrents i tempestes... Si les altera es cicles, eleva es metabolisme, sa necessitat d'aliment... I que es multipliquen per manca de depredadors, com per exemple certs peixos i tortugues, o es llimacs de mar menjadors des seus pòlips.
I que les deuen ajudar ets abocaments de residus orgànics i de tòxics o plàstics i fems grossos per es fons. O es fons nou, remogut o alterat de manera artificial, amb esculls artificials a on aferrar i créixer.
I aquí davall una imatge d'una altra medusa que no es veu bé, ni l'identific bé... De devers 5-8 cm de campana. Aquell dia hi nedaven unes altres meduses diferents aprop, ses ou fregit, més comunes, i de temporada.
Seria una hidromedusa, un hidrozou?
Semblant a sa hidromedusa
Olindias muelleri / phosphorica. També és una espècie bioluminescent. Es diu que podria ser bastant urticant. Sa seva població s'ha observat més a certes zones mediterrànies, el que es relacionava amb so canvi climàtic.
No ho conec gaire, i també dubt si podria ser
Laodicea undulata, però no m'ho sembla tant. I menys una
Discomedusa lobata, o
Solmissus albescens... Però hi tenc poc ull.
COM PROTEGIR-SE DE SES MEDUSES?
Per a protegir-se el que va rebé és estar atent mentre es neda, mirar com es desplacen, sa tendència amb ses ones... Serveix prou sa màscara / careta / ulleres de visió nedant. I per a una bona visió preferesc ses de vidre, i de goma opaca i fosca.
Per a impedir sa picada, em serveix sa roba llarga de banyador protector de Sol, es guants, calcetins de nedar o escarpins. I sa gorra cobrint es cap, i es coll, si ned amb tub de natació...
I és diferent en situacions pitjors i especials com sa foscor, contrallum, emergències, grans recorreguts i neteges, incertesa per estar s'aigua batuda, si hi ha molts tentacles i molt urticants... Aleshores potser convenen més ses ulleres o careta més àmplia. O cobrir la resta de cara amb màscares de tela elàstica o de neoprè, i arran des llavis si es va respirant amb tub de natació. Però ull que situar una tela cenyida tan arran de llavis podria dificultar respirar fort en un imprevist, si es perd es tub de natació.
Per a pell destapada, minva molt sa picada aplicar abans de nedar ses cremes específiques protectores de picades de meduses. Com sa crema de
Safe Sea, ideada per investigadors de meduses, per mi que algun israelià. Feta en part de plàncton -d'algues? I que fa semblar que sa pell és com una alga, o potser com un grumer, com fan es peixets que viuen entre anemones?
Així "enganyam" sa medusa. Ses seves cèl·lules urticants es confonen i no activen tant s'automatisme que ens dispara es dards urticants.
M'ha semblat que sa crema em protegeix bastant bé de
Pelagia noctiluca durant una mitja hora, a la mar calenta o teba. Després de mitja hora not que va a menys, tot i que es nota que encara protegeix en part. No he comprovat si sa protecció duraria prou bé fins a 60 o 80 minuts, o en aigua molt més freda o calenta... Per a protegir-se amb ella toca eixugar-se, aplicar-la i esperar una estona abans de nedar entre restes de grumers.
Però no sé si sa protecció variaria una mica, si aquesta millora si abans es refreda més estona en repòs, i en aigua freda, abans de nedar molt...
Jo no sol emprar sempre aquesta crema com a prevenció nedant. Normalment preferesc sa roba fina de nedar. Sí que ús més sa crema protectora a sa zona ja picada, quan ja m'han picat, per a netejar sa picada de ses restes des filament urticant, i que es filament no em piqui més mentre el trec de sa pell.
No he trobat cera labial protectora de meduses, però potser funcionaria mesclar una cera labial amb una mica de crema protectora?
O mimetitzar es llavis mastegant ses parts menys urticants d'un grumer ou fregit? Idò, diuen que cuinats són bons, inclús poc fets! 🪼
COM CURAR UNA PICADA DE MEDUSA?🪼
Ses meduses comunes a Balears que piquen poden provocar almanco cremades de segon grau, però varia prou segons s'espècie, s'extensió, permanència a sa pell, sa part des cos... I si sa lesió es neteja de forma adequada...
Netejar ses restes de medusa a sa pell
A vegades queden es tentacles o parts urticants aferrades a sa pell. I si no es treuen, afecten molt més!
Per a observar o treure es tentacles em va bé utilitzar una lupa i pinces, i guans fins. O recollir-ho amb cura amb una targeta, supòs que paral·lelament as tentacle, com qui empra una pala o recollidor de fems.
No convé fregar sa picada amb sos filaments urticants!
Potser és útil alguna substància que envolti es tentacle o limiti sa descàrrega urticant des filament. Per això hi ha hagut molts anys d'opinions, controvèrsia, i es va canviant, segons s'estudia, es consens...
Sembla que es
vinagre SÍ ajuda a evitar sa descàrrega des filaments d'algunes
cubomeduses. I de caravel·les portugueses, ses
man-o-war jellyfish, que són hidrozous sifonòfors, i més
hidromeduses... I hi ha alguna crema específica, com per exemple
StingNoMore amb vinagre i urea.
Però sembla que per es filaments urticants d'escifomeduses es
vinagre NO ajudaria. I que incrementaria sa lesió en netejar, provocant sa descàrrega des filaments de ses
escifomeduses. Com ho són sa
Pelagia noctiluca, Aurelia sp., Cassiopea sp., Rhizostoma luteum, Rhizostoma pulmo... I que també descarregaria bastant sa llimona, coca-cola, amoníac, sal o lleixiu, i no servirien...
Sembla que no hi afectaria tant s'orina o s'aigua dolça o de mar, aigua oxigenada, o amb bicarbonat. Potser encara aniria millor aigua amb tintura de iode? Almenys per a evitar que s'embruti infecti sa cremada...
Aparentment, m'ha anat prou bé netejar-ho amb sa crema de
Safe Sea que evita sa descàrrega urticant des filament i ses picades.
Crèdits imatge: Ballesteros, Ainara, Carles Trullas, Eric Jourdan, and Josep-Maria Gili. 2022. "Inhibition of Nematocyst Discharge from Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa)—Prevention Measures against Jellyfish Stings" (CC BY license) Marine Drugs 20, no. 9: 571. https://doi.org/10.3390/md20090571
Per a escifomeduses potser serviria més alguna altra loció? Vegeu imatge adalt... Per exemple, d'alcohol amb lidocaina, o hidroxiacetofenona, butilenglicol,
Symsitive...? Però s'hauria de preparar sa fórmula. I no sé si serviria per a cubomeduses, ni hidromeduses...
Com a conclusió sobre sa neteja de sa picada de medusa, si no sabem quina mena d'espècie ens ha picat, supòs que aniria bé netejar-ho amb sa crema que evita més varietat de picades, sa més universal. Per a mi ara podria ser sa crema especial meduses de Safe Sea.
I filant prim, es pot cercar no tacar de crema on hi hagi ferida o bòfiga oberta sense tentacle aferrat. Però ses restes no sempre es veuen, i supòs que preferiria aplicar crema per gairebé tota sa zona. Aplicant més crema as tentacles, deixant-ho reposar un minutet, i netejant-ho amb guans i una targeta, o pinces.
Imatge de Krzysztof Golik (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... rme_02.jpg
Olivella / Escanyacabres / Herba per es fics (Cneorum tricoccon)
I potser que ho compliquem més, i inventem...
Una crema casolana protectora de grumers! 🪼
Amb una mica d'aspror, de puré de grumer ou fregit, proteïna de posidònia...
I olivella, que fins i tot disgusta a ses cabres, i a més escalfa sa pell!
Allunyaria grumers, mosques, abelles, moscards i cabres!
I es peixets que ens tornen mossega-cames en mar a >27 °C 🌡
(Ep, tot això darrer és humor, broma!)
Escalfor antiverí termolàbil
Un cop netejada sa superfície de sa picada, possiblement es pot minvar s'efecte des verí que ens ha quedat a sa pell. Perquè es verí de bastantes meduses (sifonòfors, cubomeduses i escifomeduses) sembla que seria
verí termolàbil, que sa temperatura alta el desfà.
Aleshores, es truc seria aplicar-hi prest sa calor. I es diu d'uns
vint minuts o mitja hora de bany o dutxa ben calenta i mantinguda a sa zona,
45 °C. I que també es pot afegir sals de magnesi, que baixarien efectes des verí de cubozous, sa hipertensió...
Mentre s'arriba a una dutxa o aixeta calenta, potser serviria en part, apropar un escalfamans de sa farmaciola, tot i que no fos tan efectiu. Alguns models elèctrics són rapidíssims (~<4-10 segons) i arriben a 45 °C, o inclús 60 °C durant hores. Però convé comprovar-ho abans... Ara s'ús està més de moda, a ses aules obertes en s'hivern durant sa pandèmia, i de pas recarregar smartphones, i per esportistes d'alt rendiment de vídeojocs.
Si sa bateria elèctrica durés només uns minuts, serviria mentre s'encalenteix un altre escalfamans de combustió catalític de fuel, carbó vegetal o teia de pi, que poden pujar a molta temperatura.
Foto de MASA, via Basilicofresco (CC BY-SA) https://commons.m.wikimedia.org/wiki/Fi ... warmer.jpg
Escalfamans catalític de fuel, sense flama
••••••••••••••••• UN INCÍS... ••••••••••••••••••••
Altres possibles opcions moooolt antigues...
Crèdits imatge: Kleon3 (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... saeder.jpg
Dodecaedres i icosaedre romans
Es dodecaedres i icosaedres romans eren objectes petitons de s'antigor, des que se n'han trobat molts de romputs. Se n'especulen més d'una de dotzena d'usos possibles...
Però jo diria que no es parla de s'ús d'aquestes obres d'art, per a crear i transmetre fred o calor intensa, centrifugades com una fona, d'aquesta manera:
● a) Amb pedres petites, grava o arena a dedins. I banyar-les repetidament, amb una mica d'aigua, i centrifugar-les. Amb cert art i habilitat, girant anirien brufant esquitxos i amb so vent evaporarien s'aigua de sa grava rapidíssim, hi acumularien fredor! Si es repeteix amb més grava i s'estotja, suma prou massa freda i es crea una font de fred sec.
Podria servir per a tractaments i teràpies corporals, com reduir inflamacions i dolors de cremades i traumes aguts. O per a calmar sa calor, insolacions... O per a ajudar a conservar aliments en una fresquera aïllada a bord, en ambients calorosos...
● b) Amb una fusta resinosa o un carbó vegetal encès a dins, i alguna grava. En centrifugar-ho o moure-ho això ho encalentiria ràpidament, i a una temperatura elevada!
Controlant sa combustió movent-ho, serviria com a fanalet de senyals breus de llum potent incandescents, o per a una llumeta tènue i feble. O per a cremar herbes aromàtiques i d'encenser per a perfumar, o fer fum per a controlar insectes... I d'escalfamans per a manualtats, o de braser petitó de butxaca o llit... I per a sa captura i es transport d'una font de flama.
Sa calor alta o acumulada i sumada podria servir per a aturar hemorràgies, o cures de picades verinoses termolàbils o escalfar es cos. 🪼🕸 O abocades en un forat o un recipients de fulles, pell o fusta, es podria escalfar o cuinar brous, infusions, i menjar. I no caldria una tassa de ceràmica, ni una olla, ni fer una foganya a bord d'una balsa o una canoa, ni en itineraris lleugers per terra. 🏕
I és interessant que també funcionarien i serviria similar...
......
Només un grapat d'esferes de pedra a dins d'una bossa compacta i foradada, feta de fulles verdes o una xarxa humida. Idò, potser s'empraven així aquestes pedres:
Foto de Johnbod (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... CF6620.jpg
Esfera tallada de pedra, des neolític.
Aquí a sobre, vegeu una esfera de pedra tallada des neolític, de fa un bon grapat de milers d'anys. Se n'han trobat bastantes, i de formes variades, ben sofisticades! Amb gravats ben peculiars! Un art ben fi!
Amb un grapat de pedres a dins una bossa girant es podria cremar un carbó vegetal situat a dedins.
Sa forma irregular de ses pedres crea espais entre elles, per on hi passa s'aire amb impuls. I s'espai entre pedres també ajuda a decantar ses cendres. I aquesta forma rugosa les ajuda a mantenir-se una mica més agrupades. I tanta superfície gravada les ajuda a captar sa calor de sa combustió.
Imatge de domini públic.
Esfera de pedra tallada en es neolític.
Una similar es pot girar en 3D, clicant a https://sketchfab.com/3d-models/carved- ... 2d0f83e91c, on es 2021 un comentari hi veu relació amb simbologia d'alquímia, de foc. Supòs que no seria de codi alquímic, o un Sol cèltic, més moderns. Però sí que em recorda a espirals girant d'aigua o flames i fum, niguls...
Quan ja estan calentes, aquests relleus ajudarien a transferir prest sa calor a un brou a on s'aboquen. O escalfarien ses mans, per exemple mentre es caça amb arc, sense combustió ni tanta olor de fum com un cremador d'escalfamans a sobre.
O, sense combustió, si sa bossa de pedres es banyava i centrifugava, es gravat i relleu també ajudava a crear més ventilació, evaporació ràpida i fred. I per a això ses bosses foradades aïllen bé ses pedres refredades. Es conjunt de pedres en una bossa estotja sa fredor millor que un icosaedre de metall amb pedres a dins. Sa seva forma i gravat transferirien igualment sa temperatura baixa.
Així servirien també per a altres usos de fred i calor, com es comentats abans per as dodecaedre i icosaedre romà.
Imatge de "The limestone spheroids of ‘Ubeidiya: intentional imposition of symmetric geometry by early hominins?" Antoine Muller, Deborah Barsky, Robert Sala-Ramos, Gonen Sharon, Stefania Titton, Josep-Maria Vergès, Leore Grosman. 2023 Royal Society (CC BY) https://royalsocietypublishing.org/doi/ ... sos.230671
Esferes tallades de pedra, des paleolític. Es diu que poderen servir per a diferents usos, inclús simbòlics. O que s'hi veu un relleu especial, ideal per a fixar i esclafar ossos per a menjar sa medul·la, sa moll nutritiva, es "tuétano".
I molt abans, en es paleolític, es tallaren altres esferes de pedra, com ses de sa foto a sobre. Eren esferes menys sofisticades, més compactes, sense tants de gravats o relleus. Algunes serien de fa centenars de milers d'anys, i altres de fa més d'un milió d'anys! Vegeu-ne una notícia a https://www.nationalgeographic.com.es/c ... aron_20680
Una bossa de fulles verdes, amb unes esferes de pedra paleolítiques petites a dins, serviria per a estotjar-hi un carbó vegetal encès capturat d'un incendi natural. I per a transportar un carbó vegetal encès o per a mantenir-ho encès, com a una font de flama.
Sembla que durant centenars de milenis dominaren es foc s'Homo erectus o ergaster, i després altres Homo, fins arribar a sa nostra cultura d'Homo sapiens. Vegeu-ho a https://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_de ... ers_humans
Aleshores degué ser valuós es foc, conservar una font de flama, o sa calor intensa sense fum, i es fred sec... I ets homínids probablement ens vam copiar trucs.
Vegeu-ne una figura dramàtica, clicant a
https://assets.amuniversal.com/6db35730 ... 5056a9545d
Ses pedres de forma esfèrica mantendrien espais lliures entre elles, el que facilitaria es pas de ses cendres, aire i aigua. I si es centrifugaven o movien aquestes bosses de pedres petites crearien calor molt intensa prest. O s'hi acumularia cert fred, sense carbó ni combustió, centrifugant o movent repetidament ses bosses, amb només ses pedres rodones petites banyades a dins. Ses pedres esfèriques petites paleolítiques podrien servir per a es conjunt d'usos des fred i calor ràpid comentat uns paràgrafs abans, per a es dodecaedre i icosaedre romans, o ses esferes tallades neolítiques.
Per altre banda, sa forma esfèrica sense relleus és sa que capta o allibera temperatura de calor o fred més lentament, per sa relació de sa superfície respecte a sa massa o volum. Pero si és tan compacta i polida, amb menys relleus o rugositats, també acumula més sa temperatura, té més volum i massa en relació a sa seva superfície. I també s'embruta i embruta menys...
Per això, ses esferes de pedra paleolítiques de tamany mitjà, o ses més grosses, serien més indicades per a aplicacions de fred o calor captat i alliberat lentament, i de llarga duració.
Per exemple, servirien per a fred sec, si abans es dipositaven ses pedres en un lloc fred, com per exemple a un lloc d'aigua freda, o una cova. O, servirien per a calor sense fum, si abans s'escalfaven ses pedres en un foc, o a davall sa llum des Sol.
Idò, aquestes esferes de pedra paleolítiques més grosses servirien bé per a escalfar o refredar un jaç a on descansar, com un llit rudimentari, de bivac...
Suggeriment divertit: Mirar sa pel·lícula Jeremiah Johnson (1972) entre potser devers es temps 19:00-20:45, o 16:00-17:45, 15:22-17:07... Es minuter hi varia depenent de si inclou s'obertura musical de tres (!) minuts, o sa versió, idioma...
Són unes escenes seguides d'aprenentatge i preparació d'un foc i un clot amb terra, pedretes i calius o carbons vegetals. Per a dormir-hi a damunt calentons fent bivac. I acaben en un petit susto, un accident com per un error, i com una broma educativa?
Crèdits imatge: des film "Jeremiah Johnson" (1972) a baixa resolució per a propòsit didàctic altruista. Els drets i autoria segurament son de sa distribuidora o dets estudis on s'ha produït.
I també, ses esferes de pedra calentes servirien per a cuinar mentrestant es descansa en es jaç, amb sa calor a devora i sense fum d'un recipient o bossa calenta. Potser plena de tubercles i brou cuinant-se tira-tira, amb ses pedres calentes a dins...
Igualment, servirien per a escalfar i cuinar a davall des jaç, en un clot tapat. Amb so menjar i ses pedres encalentides situades en es forat enterra, i un llit de fulles i palla alrededor.
Sa cuina amb pedres en un clot és una forma de cuina lenta a baixa temperatura i sense combustió, típica per a carn i vegetals grossos. Situant ses pedres calentes a sa part baixa des clot, i es menjar a sobre, entre pals i fulles verdes grosses. I envoltant-ho tot de branquetes, fulles verdes, un llit de palla...
Així es pot coure lentament es menjar, sense olla, ni ceràmica, ni combustió. I es menjar voluminós es cuina profundament, no es crema, torra, ni s'impregna de fum. I aquesta cocció en es propi suc, sense aigua afegida, conserva diferent es sabor i ses propietats.
Vegeu exemples d'aquesta modalitat de cuina, propers en es temps i d'antics a Europa, a https://es.wikipedia.org/wiki/Horno_de_tierra. O unes restes arqueològiques de cuinar amb moltes pedres un mamut i més animals variats, inclús aquàtics, a Txèquia de fa 31000 anys, clicant a https://www.nbcnews.com/id/wbna31085915
O també abans, fa 40.000-30.000 anys, no gaire lluny cuinaven mamuts amb pedres calentes, devers es riu Danubi amunt.
Vegeu una esplèndida cacera prehistòrica suculenta, de Pastanagus maximus, clicant a https://webassets.thefarside.com/upload ... b5c3f2.jpg
I tenien bona tècnica de talla, inclús més arts refinats, vegeu p. ex.:
Crèdits foto: de Dagmar Hollmann de front, i Thilo Parg d'esquena (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Lion-man
Home-lleó de fa uns 38.000 anys!
Crèdits fotos: Adalt, de Catatine (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... s_URMU.jpg Abaix, de Derbrauni (CC BY-SA) https://upload.wikimedia.org/wikipedia/ ... itz_06.jpg
Talles d'aucell, de fa uns 38.000 i 33.000 anys.
Crèdits: Lleó, foto de Mogadir. Cavall, foto de Wuselig. Mamut, foto de Thilo Parg (CC BY-SA) https://en.wikipedia.org/wiki/Vogelherd_Cave
Talles de lleó, cavall i mamut de fa 40.000-31.000 anys!
A devora seu també s'hi han trobat intruments musicals de corda, com arcs, o de vent, diverses flautes tallades. Per exemple vegeu una flauta de fa uns 43.000 anys clicant a https://en.wikipedia.org/wiki/File:Floe ... beuren.jpg O sa flauta (diatònica!?) tidldibab, de fèmur d'os de les cavernes (Ursus deningeri), trobada un poc més as sud-est, en una altra branca Danubi amunt, a Eslovènia, de fa 55.000 anys! Vegeu-ne una rèplica sonant, clicant a https://en.wikipedia.org/wiki/File:Dimk ... cales.webm
Ets Homo sapiens possiblement vam compartir, copiar o obtenir eines, arts o tecnologia d'altres Homo sp.
Potser algú ja havia descrit abans aquests usos per a ses esferes tallades de pedra? Tal vegada no se n'han trobat indicis. No he llegit, ni sabut d'indici ni suggeriment d'aquestes formes d'ús de foc, combustió, calor i fred amb aquests objectes i comentades es paràgrafs anteriors. Tant per es dodecaedre i icosaedre romà com per a ses pedres tallades rodones neolítiques i paleolítiques. Es 28/01/2021, amb so pseudònim de "tonietlo", vaig suggerir un possible ús així, a http://danielclosa.cat/centpeus, però encara més informalment.
Vaja objectes antiquíssims, ben interessants!
••••••••••••••••••••• FI •••••••••••••••••••••
🪼......
Crèdits imatge: @yankrukov (CC SA) https://www.pexels.com/ca-es/foto/dona- ... t-7020048/
Per a obtenir calor intensa de forma àgil, i curar es verí termolàbil de pues d'escorpènids, i potser d'alguna picada de serp o animaló, antigament s'apropava un manat encès de xigarros, herbes seques, encens, teia... Però amb molt ull a ses cremades. Potser aniria millor amb un dissipador i protector entremig, un film de metall...
I p. ex. vegeu un exemple ben actual de sa troballa d'un possible tractament de calor per a sa picada d'una eruga molt verinosa, Comana monomorpha, clicant a https://www.theguardian.com/science/art ... -the-world
Imatge de @maria-clara-tanner-3433869 (CC SA) https://www.pexels.com/photo/palo-santo ... -11013263/
Per a calor d'emergència també van bé ses bosses estanques de calor instantània (reutilitzables, o no reutilitzables) que són mooolt ràpides. S'empren estanques, podent funcionar en remull, inclús submergides i escalfar aigua. Si no es foraden i es mesclen líquids irritants a sa cremada. En general, sa calor elevada hi apareix en un instant, en pocs segons. I després es manté relativament alta. Però sa calor alta no dura molta estona, i no sé si algun model arriba a mitja hora...
Convé conèixer com varia i serveix cada model. Potser es models reutilitzables fallarien més segons sa temperatura ambient, o segons com es remenen? Si van més lents o fallen a més de 15 °C ambientals...
Just després, en sec, potser serviria es remeis dits abans. O una bossa de calor seca que és gairebé instantània, per reacció química aeròbica exotèrmica. Es venen i s'estotgen en un altre embolcall impermeable a s'aire, amb s'oxidació iniciada aturada. Es reactiven en obrir i treure s'embolcall. S'activen més mantenint-les ventilades. Em sembla que se torben uns deu minuts per a 40 °C, i que n'hi ha que escalfen a uns 55 °C en uns 15-20 minuts. Aquestes sí que escalfen alt durant hores, però per a això no cal. I si no es gasten del tot, es poden estotjar durant un cert temps. En un embolcall relativament impermeable a s'aire.
Supòs que com antiverí no convendrien ses bosses de calor instantània que duen afegida sa capsaïcina (≈ prebe coent)
🌶 Ni cremes o gels "escalfadors", de substàncies paregudes, que provoquen que s'activi sa calor de sa pell. Però no sé si s'ha provat es prebe amb cremades de grumer, i a mi em fa com susto, hi, hi...
Aquests sistemes ràpids i menuts anteriors podrien servir mentre s'escalfa un recipient amb aigua, per exemple, a damunt un motor de barca o un vehicle.
O hi ha altres bosses de reacció química exotèrmica més potent, ideades per a cuinar. Es reactiven en remull, i bullen s'aigua durant uns minuts. Servirien per a escalfar una altra bossa amb aigua. Que es podria aplicar en una tercera bossa, per a separar ses substàncies químiques que podrien ser perjudicials, o s'excés de calor.
Quan s'aconsegueix arribar a una aixeta, o obtenir prou litres d'aigua ben calenta, es bany es pot mantenir calent a dedins un
recipient aïllant, com una nevera portàtil apagada, o una bossa d'aïllar aliments congelats... I afegir sals de magnesi podria ajudar a minvar s'efecte hipertensiu des verí, almenys des cubozous.
Fredor anti dolor i inflamació 🌬
No aplicaria fred ni pressió a sobre de sa picada sense netejar, si perjudica reactivant sa descàrrega de dards urticants.
Un pic netejada sa picada, si no puc aplicar sa calor antiverí prest, per mi que em podria servir es fred, en algunes picades. Potser em va bé si ho desinflama o minva es dolor.
Si ha passat estona sense haver aplicat calor antiverí termolàbil, potser encara em podria servir es tractament amb calor forta. I així minvar es verí que quedés, tot i que també acceleraria es procés. No ho sé cert però...
I ull, que es fred no és antiverí, i probablement retarda ets efectes. Després, ets efectes perjudicials podrien ser majors, o més de cop...
Es pot baixar sa temperatura si es fa repòs a ombra i lloc fred, o evaporant una gasa banyada plegada, amb vent... I més fred aplicant una estona una bossa refredada de fred químic instantani,
cubitos de gel, o un refresc o gelat...
Ull a recordar que no convé menjar just després d'una picada, sobretot si no hem vist quina medusa ens ha picat, o dubtam. Almanco fins que es coneix prou sa resposta ràpida i general des cos a sa nova picada. Que amb ses meduses sol ser ràpid, però estar atents durant mitja hora almanco... Per exemple, s'efecte d'alguna cubomedusa rara i greu de mars llunyans sí que es torba més o manco així, mitja hora.
Pot servir atendre a si ens ve mareig o nàusea, si ens costa respirar, si afecta a músculs, es cor, vista, si notam sensacions rares, en es comportament, o una inflor exagerada... Idò s'efecte pot variar en èpoques, o si ens sensibilitzam, i es pot complicar en una reacció al·lèrgica per sorpresa!
Passada estona, després de sa neteja i tractament de calor, potser també aplic localment bany de sals de magnesi per a reduir s'efecte des verí, almanco de cubozous, per sa hipertensió que creen. O cremes d'hidrocortisona (antiinflamatori) o lidocaïna (analgèsic).
No sé si em podria servir algun antihistamínic local. Ni si serviria s'amoníac, perquè m'ha semblat que minva una mica sa picor posterior, però ho he provat poc.
Per a molt temps després, d'hores, quan s'inflama o fa mal, m'agrada continuar desinflamant-ho amb més fred. Per exemple apropant-hi un gelat booo, amb un film enmig, que si no s'embruta.
I si ja ha passat tanta estona, i ja valor que no m'afecta gaire, llepar un poquet des degotís m'anima, hi, hi...
Crèdits imatge: Jan Bielecki, Alexander K. Zaharoff, Nicole Y. Leung, Anders Garm, Todd H. Oakley (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ophora.png
Ocel, s'ull primitiu d'un cubozou.
I per a mi és important evitar sa inflamació es primer dia. Que si no vaig amb cura es primer dia o hores, després em toca tornar a refredar més sa cremada.
Si ja han passat almenys dos dies, i no sembla massa inflamat, i es vol accelerar o reactivar sa cura, per mi que podria servir espaiar més es fred. I inclús aplicar calor, o banys calents, o un contrast fort de temperatura.
I si torna a fer massa mal, o s'accelera i s'inflama massa, es pot tornar a minvar amb fred. I evitar allò que ho inflami, com per exemple, sa llum i massa calor, moure-ho massa, o fregar sa pell, certs sabons o cremes solars, menjar picant, cafè, alcohol, moure massa es cos i estona, o en hores de calor... Ah, i molt sucre de gelats tampoc ajudaria gaire, ni xocolati, hi, hi...
O sigui, que són un mal rollo ses meduses, hi, hi...
I quan sa calor destorba i fa nedera, per a no haver de fer tant de repòs, torn a nedar cercant ombra i fred. I si hi hagués una ferida o bòfiga oberta hauria d'emprar un apòsit adequat, i que ho fregui poc. M'agrada anar-hi de bon matí, quan la mar està freda, una mitja hora o una hora abans de sa sortida des Sol. Si no hi ha més grumers entre sa foscor, hi, hi...
Crèdits imatge: Esculapio (CC BY-SA) https://commons.wikimedia.org/wiki/File ... ne_001.jpg
"Arbre de Nadal" de pòlips d'hidrozous urticants
Es PÒLIPS
I altres cnidaris urticants per es fons, com ses anemones, coralls...
Molts pòlips són sa mateixa espècie que ses meduses, però a sa seva fase de vida de pòlip. Alguns són minúsculs, com invisibles i urticants. O viuen aferrats as substrat, cobrint es fons i animals grossos des fons, com per exemple esponges, coralls, briozous...
Hi ha pòlips urticants vivint aferrats a restes de boies espenyades, rodes, cordes, plasticots, planxes de metall o fibra de vidre, vidres, teixits... Per això, es pòlips són ets animals que més em piquen mentre netej la mar! Més que ses meduses!
Alguns pòlips formen colònies més visibles, d'aspecte semblant al que a terra seria sa "molsa", "herba de betlems", "líquens"... Potser les confonem com a capes de brutor, llim, detritus, o plaques d'algues, briozous, esponges... Altres són més grosses, verticals o ramificades, com per exemple ses colònies des pòlips de
Pennaria disticha, Aglaophenia pluma, Synthecium evansi, Sertularella mediterranea, Eudendrium racemosum, Nausithoë punctata.
Hi ha altres cnidaris urticants per es fons, com es coralls i anemones, però aquests s'aferren menys as fems, i es veuen bé, i per això no els toc tan accidentalment. Però no sé si em piquen uns altres cnidaris hidrozous petitoníssims, dits actinúlides, que viuen entre s'arena.
Per mi que molta picada de pòlips urticants es percep poc en es primer instant. Però que en una estoneta es nota més sa seva cremor!
En recollir es fems gros amb pòlips aferrats, si ha fregat sa pell, pot ser una cremada ben extensa. En es punts de més contacte fa bòfigues, normalment més petites que sa picada d'un grumer, i més separades.
Per ara sa cremada extensa de pòlip em respon millor a ses cures que sa picada de grumer. Em cura abans, es dolor em baixa com de cop en unes hores.
Passada s'estona llarga d'hores de precaució, per a desinflamar, hi aplic, aprop i separat, i a gust, una bona estona des fred local d'un gelat de xocolati.
Si es gelat degota, potser ja toca tastar es degotís! Consola!
Millor si es fa bé, si no toca repetir es "tractament"! I tocaria afegir un d'albercoc o un d'ametla...
Barqueta de Sant Pere (Velella velella) Aquí a sa foto estan eixutes o retretes, mortes... En aigua estarien més turgents, amb molts de tentacles blaus petitons estirats, mentre es vent empeny sa seva "vela" incolora. És poc urticant, supòs que passa més per descuid, i es freguen ets ulls, ferides, llavis o mucoses amb ses mans brutes de tocar ses barquetes.
És normal sa seva arribada massiva i de temporada. A vegades es diu que n'arriben més, o setmanes abans, el que s'atribueix a sa desaparició de depredadors per contaminants i sobrepesca, as canvi climàtic i escalfament marí, canvis de vents i tempestes... Però no sé si les ajuda que s'hagi trastocat o desaparegut s'embat, es vent cap a terra diürn d'estiu.
Ses barquetes de Sant Pere són uns cnidaris hidrozous surant, però no meduses! Idò, la mar i sa vida és ben variada! Hi, hi... Perquè sa barqueta que observam és sa colònia de pòlips! Quina curiositat!
I ses barquetes fan colla agrupades amb ses ones i vent, però cada barqueta es reprodueix totasola, asexualment i allibera milers d'hidromeduses petitoníssimes! 🪼
Cada micromedusa nova viu i neda per separat, i només es farà grossa fins a devers un mil·límetre, poca cosa! I deu nedar poca fondària de dia, perquè a dins des cos hi té una altra bona curiositat natural, un microsimbiont que s'alimenta de sa llum! Una zooxantel·la, que és un dinoflagel·lat amb cloroplasts, per a poder fer sa fotosíntesi.
Sa medusa petitoníssima viurà per lliure, nedant totasola. Però es reproduiran entre elles, sexualment, externament, a distància. I així crearan com uns nous futurs pòlips petitons i lliures. I ja d'ells, sorgiran ses noves colònies de pòlips de cada nova barqueta.
Que hi hagués més barquetes podria tenir relació amb sa quantitat de fems de plàstics surant. Perquè confonen a aus depredadores de pòlips surant, barquetes de Sant Pere i caravel·les portugueses. I alimenten ses cries amb plàstics! Això s'ha vist que afecta almenys a aus pelàgiques llunyanes com albatros o baldrigues, Puffinus carneipes, Puffinus tenuirostris. I pentura també ho mengen es nostros virot gros Calonectris diomedea i virot petit Puffinus mauretanicus?
RESUM des tractament
que empr per a ses picades de medusa🪼
(Potser similar serviria també per a pòlips i ortigues de mar)
Per si convé demanar ajuda mèdica...
Durant sa primera mitja hora...
Atenc a si ha afectat a zones delicades, com per exemple ets ulls. Si ens tocam ets ulls amb sos guans de netejar... O a si apareixen símptomes més greus o generals, com una inflor àmplia, nàusea, vòmit, mareig, desmai, taquicàrdia, braquicàrdia, hipertensió, visió o percepció i comportament estranys. Que potser succeiria més amb alguns cubozous o hidrozous?
I durant 12-24 h controlar si apareix una al·lèrgia nova.
1r● Neteja
Si hi ha filaments aferrats, aplic sa loció anti picada de medusa més universal, com Safe Sea especial meduses, evitant que em piquin de nou. Si no en tenc, potser va bé aigua amb tintura de iode. O si no aigua neta...
Si sé ben cert que és d'una cubomedusa, com sa medusa vespa, o un hidrozou, com un sifonòfor o una caravel·la, potser ho substituiria per vinagre. O si en tengués, una loció amb vinagre com Stingnomore. Però NO aplic vinagre a una escifomedusa, com Pelagia noctiluca, o altres d'aquesta classe, que aquí són ses picades de meduses més comunes, freqüents i nombroses de totes.
Després d'un minutet d'aplicar-ho, netej ses restes de medusa. Si pot ser amb guans i pinces o una targeta.
2n● Calor, per a tractament antiverí termolàbil.🌡
Calor a 45 °C durant 30 minuts. Potser en aigua amb sals de magnesi, almenys en cubozous. Per exemple, escalf s'aigua amb una bossa separada i estanca de calor instantània d'un sol ús.
Després ho reforç uns minuts més en sec, amb bosses de calor química aeròbica, gairebé instantània i d'un sol ús.
M'és incert si a vegades cal repetir-ho, o si serviria aplicar-ho hores després.
És un tractament que més o manco coincideix amb so des verí termolàbil d'espines d'escorpènids, peix aranya de mar...
3r●Tractament de símptomes
Tòpic i local. Que podria ser anti cremades, antiinflamatori, analgèsic, o antihistamínic... Amb més repòs, ombra, fred, crema d'hidrocortisona, lidocaïna... I evit que hi fregui sa roba, brutor...
4t● Ho control amb fred, quan s'inflama o fa mal.
No tan fred si va millorant quan han passat 24-36 hores.
Ho altern amb calor suau, quan no s'inflama i vull accelerar sa curació.
I no confiar-me quan fa xafugor, per a no estar lluny des remeis calmants. Es dolor o inflamació poden venir de cop quan fa baf i ens movem. Convé estar aprop des remeis de fred, repòs, ombra...
(Tot això ho puc variar, segons nous estudis o divulgacions amb més criteri, consens...)
Bons capficos jugant cuidant la mar!
Femsukí recollit nedant amb sacs boia. Es floc de fil enrocat es va treure amb cura. Estava enganxat a sa balma, a formacions ramificades verticals de briozous, dites fals corall. A sa reserva marina de pesca i s'inici terrestre des parc natural de sa Península de Llevant. Enfront s'antiga pedrera i sa punta a unes desenes de metres a l'est de Punta de s'Entrador, de Cala Agulla.
Es vegé un poquiu? Es deia que es vespre de s'11 de maig es veuria una aurora boreal. Més que s'aurora boreal increïble de sa nit anterior!
Amb so gorro d'alumini es va "neutralitzar" sa pluja de raigs-X de s'aurora "balearis" (broma!) Hi, hi...
Femsukí a Cala Agulla. Sa peça grossa estigué incrustada durant anys. A sa zona abalisada exclusiva per a bany, en un enfonyall entre roques a devers aquestes coordenades, i a uns tres metres de fondària. Aleshores pensava que era d'una tumbona, però ara un cop treta dubt si seria d''un naufragi a prop i de fi d'agost de 2020.
Femsukí recollit surant o submergit a poca fondària, a zona de bany abalisada.
Es poden fullejar temes similars en es fòrum, p. ex. a:
Posidònia, olives de mar, sirenes, foques... viewtopic.php?t=4900
Cuidar litoral. Neteja nedant amb sacs boia i grimpant. Info, provant trucs, històries viewtopic.php?t=4769
Art d'IA per a inspirar, i cuidar es litoral jugant viewtopic.php?t=4866
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Estiu / tardor, 2022 viewtopic.php?t=4870
Fems marins recollits jugant grimpant i nedant. Primavera, 2023 viewtopic.php?t=4911
🌡
Mar càlid, peixos foranis, i nedar jugant cuidant la mar viewtopic.php?t=4871
Femsukí de dissabte 15 de juny, amb botelles de vidre i plastiquets romputs.
Femsukí "decorat editat" de dimecres 15 de maig tret de dedins s'aigua. Amb una roda de cotxo i vidres, plàstics... Per mi que tot ho vaig treure de sa zona abalisada exclusiva per a bany de Cala Agulla, o si no algun podria venir des seus llindars.
Nota: Ses dades informàtiques dets arxius de ses imatges corresponen a sa seva darrera edició o còpia. Potser no coincideixen exactament amb sa imatge original (data i hora de captura, nom d'arxiu...)
Aquest missatge o tema s'aprofita millor si s'és comprensiu i generós llegint. Potser està reeditat aquí mateix, a sobre des que hi començà com un esbós de guió casolà, més difícil d'entendre que un telegrama, hi, hi... Teclejat amb dificultats ergonòmiques, amb un mini teclat virtual tàctil de pantalleta que es penja. En un concert improvisat a dos dits grossos, potser mig coixos, banyats, freds o amb feridetes curant.
Els crèdits de text i imatges d'aquest missatge que no són propis s'indiquen al seu peu.
Les imatges i text propis es mostren en obert i públicament aquí amb tots els drets reservats. No es permet copiar-les, estotjar-les, emailar-les, ni en privat, sense permís únic i individual per escrit. Mai a publicacions, xarxes ni missatgeria lucratives privatives. Especialment, mai a Facebook, Meta, Twitter, X, tiktok, Telegram, Signal, Instagram, Whatsapp...