Dimarts, 14 abril 2020 09:28

El GOB demana que el "diàleg social" s'ampliï més enllà dels sindicats i presenta les seves propostes postCOVID

Davant els escenaris econòmics i socials que es dibuixen, el GOB presenta una sèrie de propostes econòmiques per fer front a la situació postCOVID enfocades a una transició socioecològica.


Ahir el Govern va fer públiques dades relatives a l'impacte econòmic que es preveu que pugui tenir la crisi del COVID 19 a l'economia de les illes. El Govern parla de l’escenari central d’impacte econòmic de la crisi pel COVID preveu una caiguda del 31,6% del PIB (9.273M€) i del 29,2% d’ocupació (147.732 llocs de feina) a les Illes.

Sorprenentment el Govern considera que "No tenim una crisi sistèmica; que només es tracta d'una una aturada dels sectors productius que requereix l’actuació dels governs. Necessitam un pla estatal de recuperació del sector turístic i una activació de l’UE."


Des de l'inici de l'estat d'Alarma el GOB ha estat manifestant en forma de comunicats i amb converses amb membres del Govern la voluntat de ser un agent social actiu alhora d'abordar les conseqüències immediates i futures d'aquesta crisi sobre l'economia i la societat. Hem anat observant les mesures que s'anaven prenent i ens hem posat a disposició apuntant les possibilitats que aquesta situació sense precedents obrien per encetar una vertadera transició socioecològica del model econòmic de les illes, i també alertant dels perills cap es podria tendir si d'aquest crisi, es pretengués sortir recuperant únicament l'economia turística de les llles amb tots els seus impactes potser accentuats.

De moment no se’ns ha obert la porta i és per aquest motiu que com a GOB hem adreçat una carta a la Presidenta Armengol per ser present en les meses de treballs específiques que treballin els escenaris de recuperació de la crisi postCOVID. En aquest sentit consideram que si, des del Govern entenen que el "diàleg social" és la seva marca, no només els sindicats han de ser-hi presents com a agent social,sinó també altres moviments socials, ecologistes, feministes, el moviment agroecològic hi han de ser, per aportar propostes i solucions abocades a donar respostes a com fer front al xoc inicial sobre les treballadores i treballadors; però també i sobretot, de cara a la recuperació postCOVID. Perquè entenem que de cap manera aquesta recuperació pot passar només per pretendre retornar a l'activitat i la indústria turística, sense enfocar polítiques de diversificació, resiliència, sobirania i justícia ambiental i climàtica. 

En aquest sentit durant aquestes setmanes el GOB ha treballat intensament amb la voluntat d'aportar propostes des de l'ecologisme social i polític i ens hem articulat amb diverses iniciatives i moviments socials en processos similars (#justrecovery #staygrounded #savepeoplenotplanes #pladexocsocial etc.) i que ja enceten campanyes adreçades a evitar el que molts preveiem com un greu perill: que es destinin doblers a salvar empreses i indústria, aquí la turística, en comptes de persones - com al 2008 es varen salvar bancs i es varen fer polítiques austericides - i que es retallin garanties ambientals i democràtiques. (Enllaçar comunicats emesos aquests dies)

Per tot això des del GOB reclamam la presència en el "diàleg social" que impulsa el Govern i als grups de feina específics per abordar el "pla de xoc" sobre la situació de les Illes. En aquest sentit, a més, llancam ja una sèrie de propostes que consideram bàsiques i essencials, centrades en la justícia social i ambiental per tal de enfocar ja bé cap a on hauran de tendir les polítiques postCOVID-19 en una societat i economia híperturistitzada:

1. Consideram imprescindible paralitzar les propostes dirigides a intentar "recuperar" el ritme i condicions de la situació que precedia el COVID-19. En aquest sentit, cal descartar projectes com la de l’ampliació de l’aeroport o les autopistes de Mallorca. Hem de recordar que aquesta situació no era bona per a tots, només per a uns pocs. Per tant des de l'ecologisme social i polític haurem de fer un bloc social fort per fer front a les peticions de rebaixes de requisits ambientals que pretendran ignorar la crisi climàtica urgent que ens espera en haver superat la crisi sanitària actual i que forçosament ha de ser el marc evident i present de les futures polítiques. No podem obviar la crisi climàtica. Casa nostra, la de totes i tots, encara està en flames com deia Greta Thunberg.

2. Cal un pla de rescat social per a les treballadores i treballadors dels sectors directament i indirectament vinculats amb el sector turístic. Potser ara, és el moment de garantir una renda social bàsica per aquells treballadors que perdran definitivament el seu lloc de feina de manera immediata i permanent.

3. És necessària també, una revisió de la fiscalitat, amb ajuts als sectors socials més vulnerables i la implicació activa i solidària de les empreses que ara mateix només intenten evitar la seva descapitalizació acomiadant personal. No es pot donar resposta a les demandes dels que sempre guanyen: Exceltur demana un pla de rescat per a les empreses turístiques exigint, entre altres qüestions, la condonació i moratòria del pagament d'impostos i quotes de la seguretat social, com diu Gabriel Escarrer en una entrevista recent a El Economista.

4. I per tal d'avançar des de ja en l'aprofundiment democràtic en a la presa de decisions per a la sortida d'aquesta crisi sanitària i garantir que la crisi i la paralització econòmica no es converteixin en una nova excusa per augmentar el deteriorament ecològic, l'empobriment de la majoria i la vulneració dels drets més elementals, consideram imprescindible la creació d'una Mesa de Treball des d’ara mateix, amb tots els actors polítics, empresarials i socials pel reenfocament progressiu de les polítiques pressupostàries adreçades a arrelar l'economia als territoris, relocalitzant i simplificant i escurçant els circuits econòmics. En aquesta Mesa es podrien abordar les següents propostes com a punt de partida:

  • Possibilitar una renda bàsica universal, però no només. Pot representar una solució per afrontar la crisi immediata de les persones sense ingressos o amb ingressos insuficients, però cal anar més enllà de donar una solució individual. A la llarga cal apostar per reduir el nivell de necessitats d'ingressos i col·lectivitzar i desmercantilitzar les qüestions essencials per a sostenir la vida (casa, educació, sanitat, alimentació, ...). En aquest sentit, es tracta de poder garantir uns serveis públics bàsics i universals.
  • Aprofundir en un reenfocament de les polítiques cap sectors productius essencials considerats estratègics en el nou escenari del metabolisme econòmic focalitzat en la relocalització, la resiliència i la recuperació de sobiranies, la justícia social i la justícia ambiental i climàtica, és a dir, relocalització de la producció per enfocar cap a un model autocentrat (i no rentista) que atengui el com es produeix i quins serveis essencials es donen (economia social i solidària).
  • Recuperar la gestió pública dels sectors productius estratègics (energia, aigua, sanitat, educació, cures...).
  • Augmentar el control social sobre les empreses turístiques. Si el turisme ha de continuar tenint una certa presència dins un escenari de diversificació econòmica, potser adreçada a una experiència turística més propera i de consum intern, el que cal és garantir l'activitat en el marc de les prioritats ambientals inexcusables i per altra banda, garantir el rendiment social i per tant la distribució de la riquesa que genera. En aquest, i si es segueix considerant un sector "estratègic" per sortir de la crisi, calen nous paradigmes de propietat i redistribució dels recursos. Perquè no pensar en incrementar els mecanismes de control públic, sindical i social sobre el seu funcionament? Perquè no avançar en la construcció de noves formes d’aliances público-cooperatives de gestió? Perquè no optar per formes de gestió públiques de certes activitats turístiques?
    Impulsar un pla de formació per a la generació de competències socials en els nous àmbits de producció vinculats a la gestió del territori i els recursos.

Tenim una crisi sistèmica, local i global. Si no advertim la gravetat de la situació, les mesures que es prenguin ens tornaran a abocar a una societat encara més debilitada, més vulnerable i amb menys possibilitat d'abordar la crisi següent que ja sigui climàtica, de materials, energètica o sanitària tornarem a tenir ben aviat. Això és una situació sense precedents i excepcional, però és només una de les tantes que genera i generarà el nostre model. Cal una transició socioecològica. Aquí és possible. Reaccionem.

 

Llegir 1045 vegades Darrera modificació el Dimarts, 14 abril 2020 10:19

uneixtealgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.