Coincidint amb l’inici de la COP25 el GOB es va reunir ahir amb la Presidenta Armengol per plantejar-li els reptes del canvi de model socio-econòmic necessari per abordar la crisi ecològica, social i climàtica que s’ignora des de les institucions.
Ahir, coincidint amb l’inici de la cimera contra en canvi climàtic a Madrid, la COP25, el GOB es va reunir amb la Presidenta Francina Armengol. Pel GOB aquesta coincidència és molt simbòlica. Des del GOB aprofitàrem per abordar aquesta qüestió amb la Presidenta i advertir que malgrat els anuncis de les «polítiques ambientals» – Llei de Canvi Climàtic, Llei de Residus, Pla de mobilitat, declaració institucional de canvi climàtic… – de les que el Govern fa bandera i que s’aniran a presentar a la Cimera oficial de la mà del Vicepresident Yllanes – i que de moment són anuncis més què polítiques ja implantades – el cert és, que des del Govern s’està lluny d’assumir en les seves polítiques l’emergència real ecològica i climàtica a la que ens enfrontam.
Seguim sostenint un model insostenible social i ecològicament. Vivim un auge de l’economia basada en el turisme, que està provocant un empitjorament de les qüestions fonamentals: patim un nou boom de la construcció ara enfocada al luxe, la sobreexplotació dels recursos, la degradació dels ecosistemes, la desigualtat social, la precarització, la impossibilitat d’assolir un dret fonamental bàsic com és l’habitatge, els processos de gentrificació turística, urbana i rural, l’expansió de noves infraestructures viàries, ports, aeroport, etc. Tot això dins l’escenari de crisi climàtica que es pretén abordar com si fos una qüestió ambiental només, quan es tracta d’una conseqüència i un desequilibri més d’aquest model econòmic.
Mentre es declara institucionalment l’emergència climàtica, l’aeroport pretén incrementar operativitat, vols i passatgers, no hi ha intenció de limitar el turisme de creuers, no hi ha un pla de xoc en matèria de transport col·lectiu, es perverteix la finalitat de l’impost del turisme sostenible i s’inverteixen doblers públics en atreure nous segments turístics, cercar nous mercats emissors i fer més promoció, entre altres coses dels espais naturals que no disposen ni de les eines ni dels recursos suficients per garantir la seva conservació.
Els eixos estratègics de la transició ecosocial i l’emergència climàtica.
Des del GOB, presentàrem a la Presidenta els que consideram eixos estratègics que haurien de ser clau per aquests propers quatre anys i que no veim reflectits en les polítiques actuals:
• Model econòmic i justícia social. Cal invertir i apostar per una diversificació real de l’economia, invertint en formació i recuperació d’oficis i indústries manufactureres que permetin garantir la producció local dels bens material que sostenen la vida. Des de les sobiranies, la resiliència, la justícia social i l’autosuficiència. Cal resituar al centre de l’economia les necessitats humanes i l’entorn que possibilita la vida i planificar el desenvolupament d’una economia que corregeixi la hipertròfia turística que vivim i deixar d’enaltir el turisme com a base d’una economia, més que vulnerable per dependent, que no hi ha intenció de fer decréixer en absolut. Abordar el «titular» dels creuers per la pressió de l’actualitat recent, no és en absolut una mostra de sensibilitat i consciència real de la dimensió del problema de la massificació cronificada del turisme.
• Model urbanístic i territorial. Cal aturar l’especulació (evitar la tinença especulativa de solars sense usos específics i de terrenys rústics sense activitat productiva), abordar la reconversió sense creixement, la desclassificació de sòl urbanitzable i la protecció integral del sòl rústic. L’únic que es planteja per ara és limitar el preu de l’habitatge per barris, afavorint una guetització totalment contrària a qualsevol plantejament que es pugui fer des de l’urbanisme social.
• La conservació de la biodiversitat com eix estratègic. Cal situar la protecció i conservació del patrimoni natural entre les prioritats polítiques, assumint la responsabilitat que ens pertoca pel que fa a conservació de la biodiversitat en un escenari de gran intensitat d’activitats humanes i pèrdua global de biodiversitat. No podem considerar el «medi ambient», només com una etiqueta. És la base que sosté la vida aquí i al planeta. Garantir la seva conservació per damunt de la seva mercantilització és un deure i una responsabilitat política.
• Aigua, residus i energia. Tenir unes lleis és imprescindible, però cal abordar polítiques de contenció. En el consum d’aigua, energia i la producció de residus. I això, amb un Índex de Pressió Humana que no deixa de créixer, compromet els objectius globals de reducció que plantegen els nous instruments normatius. La sostenibilitat no és possible en els escenaris actuals i futurs d’augment de població i massificació turística.
• Un model de mobilitat integral: Cal revisar conjuntament i amb una visió integral de la mobilitat, tots els instruments normatius i de planejament que afecten diferents aspectes de la mobilitat i que encara a dia d’avui, es segueixen gestionant com a qüestions inconnexes i diferenciades: carreteres, mobilitat de persones i mercaderies, transport turístic, vies municipals, transport públic. Cal abordar la dispersió competencial i la inexistència d’un criteri unificat que prioritzi la racionalitat de l’ús del transport, l’oferta de transport públic i la no construcció de noves infraestructures.
• Incidència real i efectiva en la política estatal. Costes i litoral, ports i aeroports, finançament per carreteres, finançament per trens, planificació energètica, gestió del parc nacional de Cabrera, dotació de la fiscalia de medi ambient i de corrupció, fiscalitat, etc, són àmbits on no tenim plena sobirania i que condicionen fortament la gestió autònoma del nostre territori i el nostre model econòmic. Per això, cal ser un pol fort de negociació amb l’Estat en aquests aspectes bàsics per forçar la nostra autonomia de gestió.
Les mesures imprescindibles, concretes, factibles i urgents que no s’han abordat.
En el marc d’aquests eixos, el GOB va presentar unes mesures que consideràvem imprescindibles per abordar en els primers 100 dies del nou Govern i que no s’han ni tan sols considerat i que ahir aprofitàrem per recordar a la Presidenta:
• L’inici de la revisió del model territorial i de tots els seus instruments d’ordenació, amb els criteris de reconversió sense creixement, desclassificació, protecció integral del sòl rústic per usos primaris.
• La revisió de la Llei Turística per abordar la necessitat d’una moratòria i decreixement de places turístiques (2×1).
• La revisió immediata dels instruments de planejament dels ports d’interès, ports autonòmics i aeroport, amb perspectiva de paralització d’increments d’operativitat, contenció de creixement, i la reclamació directe de la gestió autonòmica de les principals infraestructures d’entrada i sortida de persones i mercaderies. Amb especial atenció a aeroport i noves obres de remodelació i ampliació en tramitació i a la intensificació i conseqüències del turisme de creuers.
• La revisió dels pressupostos de la comunitat amb l’objectiu de replantejar-los com instrument clau per a la transició socioecològica, cap a un model econòmic diversificat que deixi de pivotar sobre el monocultiu intensiu turístic i l’explotació intensiva de territori, recursos i persones, i amb l’objectiu de reforçar la sobirania en la gestió dels nostres recursos.
• L’aprovació de l’ampliació del PORN de l’Albufera i el Parc de Llevant de Mallorca i l’aprovació de la ZEPA de la Marina de Llucmajor.
• L’aprovació d’una llei que reguli l’adquisició d’immobles per part de no residents sense un mínim de cinc anys de residència, blindi el dret a accés a l’habitatge i fixi mesures concretes contra l’especulació immobiliària i urbanística.
• La paralització de l’execució de totes les obres del conveni de carreteres actual, moratòria de carreteres fins a l’aprovació del Pla Integral de Mobilitat del Govern i renegociació immediata dels convenis de carreteres i ferroviari amb l’estat.
• La redacció i dotació pressupostària d’un Pla integral de gestió i ordenació del litoral com instrument que serveixi per facilitar la gestió integrada del litoral per fer front a les múltiples agressions que pateix i a la dispersió competencial que hi ha.
• Impuls fiscalitat ecològica finalista. Revisió del decret que regula la gestió de l’Impost de Turisme sostenible: revisar finalitats, objectius i mecanismes de presa de decisions, fent que sigui veritablement un impost ecològic finalista i redacció d’una Llei de fiscalitat ecològica de les Illes Balears, per disposar de fons finalistes per fer efectives les polítiques de transició socioecològica.
En definitiva, des del GOB, i des de l’ecologisme social i polític, consideram que les polítiques actuals ignoren, de manera intencionada, les causes reals i de fons que ens han abocat a la situació d’emergència real que vivim com a territori insular i també a nivell global. En el cas de les illes, això respon a un model intensiu en consum de recursos, vulnerable per dependent excessivament de la indústria turística, i totalment insostenible des del punt de vista d’emissions.
El GOB a la Cimera Social pel Canvi Climàtic de la COP 25
Per denunciar-ho, el GOB serà present el proper 11 de desembre a la Cimera Social pel Canvi Climàtic de la COP 25, la contracimera, juntament amb altres grups ecologistes en un espai liderat per Ecologistas en Acción sota el títol: «Compartiendo resistencias turísticas desde el activismo social y ambiental»
El GOB és una de les entitats adherides a la Crida (https://cumbresocialclima.net/llamamiento/) feta per tal d’anar més enllà de la COP 25 i generar la que s’ha anomenat la cimera dels pobles. Juntament amb les entitats que conformen l’Aliança per l’emergència climàtica a Mallorca s’ha fet des d’aquí una crida a que gent de Mallorca assisteixi a la Manifestació prevista per aquest mateix divendres 6 de desembre https://www.gobmallorca.com/que-feim/energia-i-canvi-climatic/l-alianca-per-l-emergencia-climatica-de-mallorca-fa-una-crida-a-la-participacio-el-6d-a-la-manifestacio-de-madrid-en-motiu-de-la-cop25
