Dimecres, 20 Setembre 2017 16:40

El GOB presenta al·legacions al nou projecte de Ports a Portocolom.

El GOB ha treballat conjuntament amb la Plataforma Quin Port Volem en l'anàlisi del projecte i s'ha reunit amb Ports de les Illes Balears, fa unes setmanes.
Consideram que contribuirà negativament a la progressiva ocupació, urbanització i saturació de la primera línia de mar de Portocolom.

El GOB ha presentat avui les al·legacions que, conjuntament amb la Plataforma Quin Port Volem de Portocolom, s'han preparat a la vista del projecte presentat per Ports de les Illes Balears amb la intenció d'adequar l'esplanada de sa Bassa Nova i la construcció d'una nova rampa de varada.

Els principals aspectes que preocupen a la Plataforma i al GOB són:

Projecte no justificat i sense estudi d'alternatives.
Tal i com ens informaren des de Port, la proposta surt arran d'una petició de l'Ajuntament de Felanitx per tal de solucionar un suposat problema actual a la rampa de sa Capella. Consideram que aquesta petició sobre la qual es fonamenta exclusivament la decisió tècnica d’executar aquestes obres no és suficient fonament, i cal que un equip tècnic expert en la matèria i amb un criteri independent i objectiu avaluï la conveniència d’executar aquestes obres d’acord amb el que preveu l’article 3 lletra e) de la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i el bon govern de les Illes Balears.

Per altra banda, el projecte no contempla cap estudi d'alternatives que consideram seria fonamental per tal de poder valorar i debatre públicament els avantatges i inconvenients de les diferents possibles opcions, inclosa l'alternativa zero.

Les obres estan previstes, en part, sobre un terreny no ben avaluat que potser hauria de retornar-se a la mar.
L’àmbit de l’esplanada on s’ubica el projecte coincideix de forma parcial amb una superfície que es va guanyar al mar arran del darrer dragat que es va fer l’any 2005 per part d’Infraestructures i Obres Portuàries, S.A. (PortsIB).

Aquesta superfície guanyada al mar l’any 2005 (i fins que van acabar les obres) es correspon amb 1.225 m2 , i es pot comprovar fàcilment comparant l’ortofotografia aèria oficial actual (2015) amb la de l’any 2002. Aquesta zona guanyada a la mar va ser reblerta amb diferents tipologies de residus, bàsicament de construcció i demolició (RCD) obtinguts del propi dragat o d’origen extern a la mar, i amb l’objectiu d’assentar l’esplanada de treball.

En acabar les obres, aquest rebliment que modificà significativament l’àmbit de l’esplanada no fou retirat per la concessionària, alterant de facto els límits previs del domini públic maritim-terrestre (DPMT), és a dir, guanyant superfície a l’àmbit marí (Imatge 1).
Com a conseqüència d’aquesta situació, es produeix una vulneració continuada de l’article 25.1 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, on especifica clarament que a la zona de servitud de protecció, està prohibit el vessament de residus sòlids, runes i aigües residuals sense depuració, a més a més, en una zona qualificada com a d’elevada vulnerabilitat pels aqüífers.
Per tant, a part de la infracció generada que suposa la situació actual, el projecte objecte de la present al·legació pretén assentar-se sobre uns terrenys guanyats a la mar (1.225 m2) amb diferents tipologies de residus d’obra i construcció, els quals han modificat els límits de la costa en aquesta part de sa Bassa Nova, ocupant part de la zona LIC preexistent i sense disposar dels estudis i anàlisi previs imprescindibles per identificar la situació actual.
Així, consideram que en aquesta ubicació, l’administració hauria de complir i fer complir les lleis de protecció ambiental i de gestió de residus eliminant el reblert artificial i restaurant el medi natural (Imatge 1.2).

Imatge 1.1. Imatge de l’evolució de la línia de costa a la zona de sa Bassa Nova - Cas Corso fins a l’actualitat (els diferents colors indiquen els anys).

 

Imatge 1.2. Imatge actual del límit entre l’esplanada i la mar, formada per diferents residus sòlids, d’origen extern i incert.

 

Possible impacte per nous i periòdics dragats

El projecte presenta dades confoses en relació a la necessitat o no de realitzar dragats a la zona.

Pel que hem pogut analitzar, el projecte preveu que per la rampa prevista s’hi podran tirar i treure embarcacions de fins a 1 m de calat (pàgina 10 de la Memòria) però el resguard de calat indicat a la pàgina 10 de l’annex 6 és de només 0,30 m. D’altra banda, al plànol número 5 del projecte s’indica un calat de 0,40 m. A més a més, a la pàgina 9 de l’estudi geològic apareix una taula de calats a diferents punts del canal projectat (plànol figura 3 ) no arribant a una fondària superior a 1 m (1,05) fins a 80 m de la vorera. A l’estudi de repercussions ambientals (EREA) apareix un estudi de transsectes (mapa pàgina 17) el qual afirma, a la pàgina 18, que “En todos los casos (...) profundidad inferior a un metro en los 40 metros”. Per tant, no queda clar quin és el calat que es considera en el projecte (1 m; 0,30 m; 0,40 m), ni quin serà el calat màxim de les embarcacions que podran accedir per la rampa.

És necessari realitzar una revisió del projecte per aclarir quin serà el calat. Si la rampa ha de donar servei a embarcacions amb calat de fins a 1 m, serà necessari executar un dragat no previst en el projecte.

Afectació a l'àmbit d’un Lloc d’Interès Comunitari (LIC)
El recreixement de l’esplanada es va dur a terme durant les obres de dragat de l’any 2005, arran de la instal·lació de les basses de decantament que es varen fer envaint la mar, en aquesta zona d’aproximadament 1.225 m2, que segueix sent legalment la mar, no zona urbana. Per tant, d’acord al Decret 29/2006, de 24 de març, pel qual s’aprova l’ampliació de la llista de Llocs d’Importància Comunitària (LIC) i es declaren més Zones d’Especial Protecció per a les aus (ZEPA) a l’àmbit de les Illes Balears, és zona LIC (Lloc d'interès comunitari pertanyent a la Xarxa Natura 2000) i com a tal està protegida per una directiva europea (92/43/CEE), amb dos hàbitats prioritaris (Imatge 2.2).

Segons la fitxa oficial de la UE (http://xarxanatura.es/wp-content/uploads/2014/07/ES5310099.pdf), les amenaces que afecten al LIC són el fondeig incontrolat i l'excessiu trànsit marítim. Ambdues amenaces són flagrantment incompatibles amb l’objecte del projecte en qüestió, ja que aquest suposarà un augment del trànsit marítim i del fondeig a les àrees de Posidònia del mateix LIC. A més, el projecte amenaça els dos Hàbitats d’Interès Comunitari que integren el LIC. Es tracta del 1120 - Praderies de posidònia- i del 1160 - Grans cales i badies poc profundes-. La superfície directament afectada de forma irreversible és 600 m2 (Imatge 2.1), a part de tota la zona de la Bassa Nova i del mateix port que patirà l’augment de trànsit marítim, que actualment ja presenta una sobresaturació.

Imatge 2.1. LIC afectat directament.

Imatge 2.2. Àmbit del LIC ES5310099 Portocolom, el qual ocupa part de la explanada que el projecte pretén alterar i que patirà l’increment de tràfic marítim.

Un nou aparcament innecessari
El projecte preveu una nova zona destinada a aparcament d'embarcacions i alters serveis (com una cantina) en un àmbit de Portocolom on no hi ha cap necessitat d'aquestes infrastructures i serveis que ja resten coberts en l'actualitat.

Conclusions
Aquests i altres consideracions contemplades a les al·legacions que adjuntam ens aboquen a sol·licitar necessàriament que es reconsideri el projecte en la seva totalitat i afectació, atesa la seva dimensió desmesurada i les conseqüències previsibles en tot el seu entorn, en un escenari de progressiva ocupació, urbanització i antropització intensa de la primera vorera de mar, que contribueix a la saturació d’embarcacions que pateix tot el litoral de les Illes Balears.

Llegir 170 vegades

festegob

Butlletí setmanal

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.