Dimecres, 17 Febrer 2021 11:17

Propostes ecologistes pels Fons de Recuperació Europeus Next Generation

Des del GOB Mallorca, Menorca i Eivissa, presentam una sèrie de propostes per garantir que aquests recursos extraordinaris serveixin per donar un impuls a la transformació de l’economia balear en clau ecosocial.

 

És una oportunitat sense precedents per corregir la dependència excessiva del turisme, generant opcions laborals en sectors diversificats, i assegurar que enfocam la nostra economia a enfortir la societat i afrontar els reptes que tenim al davant com és ara la crisi climàtica.

 

La setmana passada vàrem tenir coneixement de la creació d’una conselleria de Fons Europeus en el marc de la remodelació del Govern que ha envestit la Presidenta Armengol.

 

Aquesta Conselleria es crea per gestionar la dotació extraordinària dels Fons de Recuperació Europeus que rebrà la CCAA, a través de l’estat espanyol. L’Estat rebrà 140 mil milions d’euros, dels que 72 mil milions aniran a fons perdut i la resta són crèdits a baix interès i a retornar a llarg termini. De moment el Govern de l’Estat ja ha inclòs en el pressupost d’aquest any 27.000 milions. 

 

Fa mesos que entitats  de l’associacionisme ciutadà, l’economia social i solidària, les entitats socials,  empresarials l’ecologisme, el sindicalistes o d’economia, reclamam,  a través del Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears, una gestió transparent i participada dels fons europeus Next Generation que la Unió Europea ha impulsat per tal com a mesura sense precedent per a la reactivació econòmica als països de la UE.  Per altra banda, enguany s’inicia la programació dels fons de la futura Política de Cohesió per al període 2021 i 2027 i altres recursos i ajudes europees. A més a més, Hisenda va assignar a les Balears 300 milions d’euros dels fons europeus contra la Covid-19, la qual cosa situa les Illes com la segona comunitat que més recursos rebrà per capita. 

 

En els darrers anys hem constatat la progressiva precarització de les grans majories socials, la degradació de recursos i territori i la vulnerabilitat que, com a societat,  ens ha abocat el fet de ser una comunitat dependent, gairebé en exclusiva, del sector turístic. La situació de vulnerabilitat que implica aquesta dependència excessiva del turisme, ens aboca a la urgència d’apostar de manera radical cap a la transformació del model econòmic apostant pel teixit local i la diversificació econòmica, i per les iniciatives vinculades a la transició energètica i la sobirania en la producció dels recursos essencials per a sostenir la vida. 

 

Sabem però que són moltes les pressions i interessos (polítics i empresarials) per voler reprendre, sense més, el model anterior un cop passada la pandèmia i que precisament s’està aprofitant la situació per exigir menys fiscalitat, menys requeriments de compromisos ambientals  i injeccions de doblers públics sense condicionants (ni socials ni ambientals) per rescatar empreses i sectors vinculats a l’economia turística sense atendre les treballadores i treballadors que hi fan feina, ni els impactes d’aquestes en la crisi ecològica i climàtica local i global. 

 

A tall d’exemple: el govern espanyol amb la publicació del RD 36/2020 ha anunciat la creació d'una nova figura de col·laboració público-privada per gestionar els fons europeus: són els anomenats PERTE (projectes estratègics de recuperació i transformació econòmica). Això implica socialitzar pèrdues i derivar beneficis al privat, i posa els bancs privats com a gestores “a títol lucratiu” dels doblers, reduint la possibilitat d'optar als fons només als grans projectes i col·locant llindars d’inversió a l’abast de molt poques empreses. De fet, fa unes setmanes, Meliá, Riu, Barceló, NH e Iberostar ja anunciaven una aliança històrica per aconseguir fons de la UE. A les Illes, el monocultiu turístic ens ha abocat a una crisi social i econòmica sense precedents, aguditzada pels efectes de la pandèmia. Cal que el Govern actuï de la mà de les iniciatives realment transformadores i que permetin assentar les bases d’una transició social i ecològica que aposti per la diversificació econòmica, en el marc del repte climàtic i atenent la responsabilitat de garantir un futur possible i digne a les properes generacions en el nostre territori.

 

“El moment actual ha de ser una magnífica oportunitat per a originar l’imprescindible canvi que necessitem per encarar l’emergència climàtica i ecològica a què ens enfrontem i per a construir un nou model ecosocial que sigui just i igualitari”, varen declarar les organitzacions convocants de la primera mobilització simultània a diferents parts de l’estat d’entitats socials per un repartiment just dels fons europeus de recuperació aquest 30 de gener passat. A Mallorca més de 30 entitats donaren suport a la reivindicació.

 

Per tot això, des del GOB, i nodrint-nos dels plantejament treballats de manera col·lectiva, en el marc del procés de generació de La Vida Al Centre: Manifest de propostes per una transició ecosocial, volem presentar una sèrie de propostes per garantir que aquests recursos extraordinaris serveixin per donar un impuls a la transformació de l’economia balear en clau ecosocial, per corregir la dependència excessiva del turisme i assegurar que enfocam la nostra economia a enfortir la societat i afrontar els reptes que tenim al davant com és ara la crisi climàtica. 

 

PROPOSTES DE CRITERIS I INVERSIONS ESTRATÈGIQUES PER EIXOS

 

  1. Governança
  2. Distribució i criteris
  3. Propostes territori, recursos i biodiversitat
  4. Propostes agroecologia
  5. Propostes decreixement turístic i transformació econòmica

 

GOVERNANÇA

 

  • Reforçar el diàleg entre el Govern i els agents socials, a través de comissions amb tots els actors enfocades, a partir de les vulnerabilitats socials i ecològiques detectades, a enfocar canvis estructurals per escometre la seva mitigació i la futura adaptació i resiliència partir dels valors de justicia social, global, ecològica i intergeneracional.
  • Creació d’una oficina gubernamental de gestió i control dels fons europeus amb mecanismes de participació de societat civil, municipis i consells insulars, i agents econòmics i sindicals. 
  • Generar un espai per a que les entitats locals, empreses de l’economia social i solidària, autònoms i pimes puguin col·laborar en el procés de governança, amb una presència constant i orgànica a les institucions, que permeti que tenguin les condicions per participar en la proposta i desenvolupament dels projectes finançats.
  • Dotació extraordinària de personal a les administracions públiques per tal d’enfortir la gestió dels fons i l’acompanyament als projectes que vertaderament impliquin una transformació ecosocial, amb priorització de fórmules público-comunitàries, enfortir serveis públics, petita i mitjana empresa i empreses que compleixin amb els requisits ambientals, socials i de gènere. 

 

DISTRIBUCIÓ I CRITERIS

 

  • Que un 50% de la contractació sigui per a projectes locals estratègics que fomentin les economies de proximitat. 
  • Que un 50% del pressupost sigui destinat a una transició ecològica real. Comunitats energètiques, agroecologia, productes de proximitat, polítiques d’aigua, etc.
  • Els projectes han de plasmar la perspectiva de gènere i han de ser subjectes a l’acompliment d’estrictes criteris ambientals i socials.
  • Els projectes han de tenir com a criteri prioritari posar la vida al centre. Els projectes han de ser, o prioritzar, la col·laboració públic-comunitària.
  • Més inversió en serveis públics essencials per a la vida: sanitat, educació, investigació i cultura.
  • Les iniciatives i empreses privades que rebin ajudes directes d’aquests o altres fons hauran de complir uns requisits de mínims estàndards ecològics, socials, drets laborals, prevenció de riscos laborals i d’equilibri salarial.

 

PROPOSTES TERRITORI, RECURSOS I BIODIVERSITAT

 

  • Pla de renaturalització de tota la costa, desurbanització i recuperació de dinàmiques ecològiques litorals
  • Pla de redimensionament i aprofitament d’infraestructures viàries.
  • Dotació del Pla de Mobilitat: trens de Llevant, Migjorn i tramvia de Palma a Mallorca, i flota eficient d’autobusos i nous horaris a totes les illes.
  • Fons de Restauració Ecològica i Paisatgística.
  • Dotació per a l’ampliació de capacitats de l’Agència de Defensa del Territori de Mallorca i del Consorci de Disciplina Urbanística de Menorca.
  • Compra i protecció de Ses Fontanelles de Palma
  • Pla d’actualització i gestió dels Espais Naturals Protegits
    • Protecció de grans espais pendents: a Mallorca, ampliació del Parc Natural de Llevant, creació del parc natural de Rafeubetx-Cala Figuera, ampliació del paratge natural de la Serra de Tramuntana; a Pitiüses protecció dels illots de llevant i tramuntana i recuperació de l’espai declarat Parc Natural en el PORN de cala d’Hort, cap Llentrisca, sa Talaia i els illots de Ponent i eliminat en 2003. 
    • Dotació per a enllestir els plans de gestió i ordenació pendents: PORNs, PRUGs i plans de gestió Natura2000 de totes les illes. Dotació dels espais amb recursos humans i materials suficients per assolir les determinacions dels plans de gestió, al llarg d’un horitzó mínim de 6 anys (vigència habitual dels PRUGs)..
    • Planificació i creació de la xarxa d’espais de lleure al medi natural. Creació de noves àrees recreatives entorn als prop dels nuclis urbans i especialment prop de Palma.
    • Projecte per abastir d’aigua regenerada l’Albufera des Grau de Menorca, a partir de la nova depuradora de la costa nord.
  • Impuls a l’economia sostenible als espais naturals protegits promocionant la producció de l’agricultura, l’artesania i altres produccions i serveis que contribueixin de forma substancial al manteniment i millora de la biodiversitat i el paisatge protegits.
    • Impuls a l’agricultura i ramaderia ecològica i regenerativa: augmentar i diversificar la producció, augmentar el mercat local de consumidors, aprofitar zones improductives, millorar sistemes de distribució, incorporar estalvi energètic via renovables, reduir i optimitzar el consum d’aigua, instaurar digitalització útil, impulsar productes de regeneració de la fertilitat del sòl…
    • Fomentar indústries agroalimentàries de processament de 4ª i 5ª gamma, per intentar donar més sortida la producció local.
  • Pla de preservació de la biodiversitat de les Illes Balears
  • Dotació per a la revisió i adaptació al context climàtic i post-COVID de les normes territorials, instruments de planificació sectorials i paràmetres de creixement, garantint que tots els sòls agraris i forestals siguin preservats, desclassificar tots els sòls urbans i urbanitzables no consolidats i prohibint l’edificació i la construcció d’infraestructures als sòls més fèrtils.
  • Pla de producció de planter per a l’abastiment local, bancs de llavors i productes de jardineria, a partir de la producció pròpia, reduint-ne la importació, i amb espècies pròpies o adaptades a les nostres condicions ambientals.
  • Impuls d’un pla d’inversions per evitar cap abocament contaminant a la mar: inversions en infraestructures de millora de captació i gestió d’aigua residuals, estacions depuradores i inversió en reutilització per tancament del cicle integral de l’aigua. Consum quasi zero d’aigua d’aqüífer per a noves edificacions o rehabilitacions integrals, a partir de l’impuls de l’aprofitament de pluvials, aigües grises i aigües regenerades.
  • Pla industrial de reducció de residus, implementant una estratègia de circularitat i residu zero, incentivant i invertint i impulsant iniciatives publico-comunitàries en ecodisseny, restauració i reutilització, reparació, reciclatge i minimitzant els tractaments finalistes com la incineració i l’abocament. Producció quasi zero de materials contaminants en noves edificacions o en rehabilitacions integrals, a partir de l’impuls dels materials biodegradables en condicions normals.
  • Pla de constitució i impuls d’empreses públiques o público-comunitàries o cooperatives de producció, distribució i comercialització energètica i dels recursos hídrics per garantir la seva condició de servei públic.
  • Pla de desplegament de l’autoconsum energètic. 
  • Pla de rehabilitació d’edificis i espais urbans, sota el paradigma de cultura i economia regenerativa, per optimitzar el seu metabolisme, i utilitzar el que ja està construït, enlloc d’incentivar la construcció nova.
  • Invertir en la reorientació del sector de la construcció i empreses auxiliars cap a la rehabilitació d’edificis per garantir el dret a l’habitatge, impulsar l’eficiència energètica del parc construït i donar resposta a l’emergència climàtica i ambiental.
  • Inversió en R+D+I sobretot en el camp de la investigació de les ciències ambientals ( com a exemples d’això: estudi d’espècies invasores, economia aplicada vers la transició ecosocial i un llarg etc.)

 

PROPOSTES AGROECOLOGIA

 

  • Dotar el camp balear de les eines i recursos necessaris que permetin recuperar-lo per caminar cap a l’assoliment d’un major grau d’autoabastiment en tots els aliments i, en definitiva, de més sobirania alimentària.
  • Recuperació de sòls agrícoles-fèrtils amb criteris d’agricultura regenerativa i impuls dels Parcs Agraris.
  • Declaració i consideració de la producció agrària ecològica i l’Agroecologia com a sector estratègic. 
  • Pla de regeneració d’infraestructures agràries d’escala local i cooperatives. Impuls d’estructures per a la comercialització col·lectiva, centrals de compres i vendes, i grups de consum i canals curts.
  • Desenvolupament d’una normativa d’elaboració artesana per a petits productors i fomentar els obradors compartits, com estan fent altres països com França, a fi de facilitar la sortida dels productes agraris.
  • Pla d’accés a la terra per a professionals en actiu i per a qui s’hi vulguin dedicar. 
  • Fomentar els contractes agraris territorials que donin cobertura a la tasca que fan els pagesos en la preservació dels béns fons i dels serveis ecosistèmics, més enllà de la mateixa producció d’aliments. Els contractes agraris són garantia per al manteniment del mosaic agroforestal, finques de policultiu i d’una pagesia de petita escala, diversa i biodiversa.
  • Pla de impuls, formació i suport de joves agricultors que s’incorporen a l’activitat agrària, així com als pagesos ja instal·lats, per redirigir-los cap a tècniques més respectuoses. 
  • Impulsar un pla de compra pública d’aliments ecològics per menjadors d’escoles i escoletes, geriàtrics, hospitals públics.
  • Pla de prevenció de l’erosió i deteriorament de sòl fèrtil.
  • Pla d’R+D+I agroecològica tenint sempre com a referència els coneixements tradicionals i la biodiversitat cultivada dins i fora de les universitats, no només en termes de millores agronòmiques sinó també amb aspectes socials, econòmics i culturals. Especial referència a la creació de noves varietats de base local i races autòctones, lliures de drets, i adaptades  a les condicions climàtiques presents i futures.

 

PROPOSTES DECREIXEMENT TURÍSTIC i TRANSFORMACIÓ ECONÒMICA

 

  • Pla de reducció de places turístiques: compra i eliminació d’un mínim de 250.000 places turístiques.
  • Plans de transició justa, especialment enfocades, a les zones turístiques madures i espais turístics saturats, amb projectes de transformació ecològica sectorial, o reconversió hotelera, que han de comptar amb un pla social, consensuat amb els treballadors afectats i residents, que ofereixi sortides socials i de protecció protecció social, de formació professional i d’impuls de la R+D+I en cada sector. 
  • Pla de protecció, preservació, recuperació i adaptació del medi natural, rural, agrari i marí com a objectius estratègics de diversificació econòmica enfocada a una economia d’autoabastament, per reduir la nostra vulnerabilitat i assumir els límits materials i de recursos del nostre territori i generar un model menys intensiu en consum de recursos que no tenim i menys generador de desequilibris ambientals com la crisi climàtica i socials;
  • Inversió en projectes de recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica que contribueixin a la diversificació econòmica, la lluita contra en canvi climàtic, l’adaptació als canvis que induirà el desequilibri climàtic (fertilitat, disponibilitat de recursos hídrics, accés a recursos energètics, etc.; 
  • Inversió en formació i ocupacions. Foment de l’ocupació d’acord amb l’estratègia de resiliència plantejada en aquestes propostes de diversificació i transició socioecològica.
  • Impulsar com a nínxol d’ocupació l’economia de la cura. Visibilitzar i reconèixer econòmica i socialment el treball de cures (en l’àmbit sanitari, domèstic, de neteja…)
  • Inversió pública en la reactivació/creació d’activitats empresarials i de cooperatives vinculades a la producció neta, l’ecodisseny, l’artesania, tèxtil, la manufactura de qualitat i la producció artística i cultural, enfocats a cobrir especialment i en allò possible la demanda interna i que tenguin un impacte social i ambiental positiu. 
  • Pla de pactes locals per fomentar la diversificació econòmica, l’economia social i solidària i la producció i consum pel desenvolupament local: bioregions.
  • Noves línies d’ajudes específiques per a l’ESS
  • Dotació de fons de contingència per a garantir la seva continuïtat, posar a la seva disposició eines i mitjans d’assessorament, així com infraestructures en desús;
  • Incentivar experiències on els propis treballadors siguin protagonistes, com per exemple fomentar el  relleu d’empreses fallides a treballadors i donar suport a projectes i iniciatives comunitaris d’ajuda;
  • Foment i ajudes per impulsar el moviment cooperatiu, per exemple subvencionant 100% el  projecte si al final hi ha la creació d’una cooperativa  i la generació d’al menys 2 llocs de feina.
  • La implantació  i generalització de la compra pública responsable amb paràmetres de proximitat.
  • R+D+I bàsica i especialitzada, des d’òrgans públics i vinculats a la UIB, enfocada a la resiliència i la mitigació i adaptació a la crisi climàtica.
  • Activar polítiques contra la tinença abusiva i especulativa d’actius immobiliaris. Polítiques actives contra la gentrificació turística dels barris, pobles i ciutats. 
  • No rescatar a grans empreses, sobretot les més contaminants o assentades en paradissos fiscals, amb doblers públics, ni permetre la privatització de serveis públics essencials. No es pot mercantilitzar la salut i benestar de les persones.
  • Revisió de la fiscalitat, amb ajuts als sectors socials més vulnerables i la implicació activa i solidària de les grans empreses com una de les mesures per a la redistribució de la riquesa. Cal combatre totes les desigualtats creixents, plurals i interconnectades, com la fiscalitat, la precarietat, l’austericidi i el poder corporatiu.
  • Exigir des de les institucions locals a l’Estat, que es revisi la normativa fiscal que permet la evasió fiscal i l’escassa tributació de les grans empreses i corporacions. Lluitar contra la evasió i la elusió fiscal com a manera de qüestionar l’acaparament dels recursos del planeta per una minoria. Castigar fiscalment la compra venda en un temps curt de propietats a les illes.
  • Desenvolupar una política fiscal verda finalista que gravi les activitats que fan un ús abusiu dels recursos naturals i del territori i que destini els diners recaptats a la seva conservació i protecció i no a la promoció i al rescat de les activitats generadores dels mals ambientals que pretén corregir. 
  • Activar mecanismes de control públic i social de les activitats econòmiques essencials o estratègiques 
  • Control públic de l’economia submergida i de la manca de compliment de les lleis per part de molts sector. Establir condicions i disposar dels mitjans humans i materials per dur-ne el control.
Llegir 1011 vegades Darrera modificació el Dimecres, 31 Març 2021 11:50

uneixtealgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.