Editorial de Es Busqueret núm. 43, maig 2017
El 2 d’abril de 1979 el Consell de les Comunitats Europees aprovà la Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació de las aus silvestres. Aquesta és una de les normes més importants aprovades per la Unió Europea en matèria de biodiversitat, i juntament amb la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres conformen els fonaments de la protecció i conservació del patrimoni natural europeu.
La Directiva d’aus té per finalitat la conservació a llarg termini de totes les espècies d’aus silvestres de la UE. Per això estableix un règim general per a la seva protecció i gestió, així com normes per a la seva explotació. Els Estats membres de la UE han d’adoptar les mesures necessàries per conservar, mantenir o restablir una diversitat i una superfície suficient d’hàbitats per a les aus silvestres, i per això han de designar zones de protecció especial (ZEPA) els territoris més apropiats, en nombre i grandària, per a les diferents espècies.
A les Illes Balears, des de l’any 1985, s’han declarat 58 ZEPAs totalitzant 138.695 hectàrees terrestres i marines. Juntament amb els LICs (Lloc d’Interès Comunitari) i les ZECs (Zones Especials de Conservació), la Xarxa Natura 2000 integrada per aqueixes tres figures cobreix el 22,17% del territori terrestre balear.
Tot i la seva magnitud, la configuració actual de la xarxa de ZEPAs presenta diferents mancances que cal afrontar amb una ampliació. Així, ara el Govern tramita una proposta que pretén qualificar com a ZEPA altres 11.775 hectàrees (un increment del 8,4 % sobre la superfície protegida actualment).
La proposta de creació o ampliació de ZEPAs és en general ben positiva, incorporant a la xarxa algunes zones de la Serra de Tramuntana, Randa, Marina de Llucmajor, Son Real, Maristany i el plans de Vilafranca i es Blanquer com a més destacables. Tot i així, la proposta és molt millorable en el cas de la Marina de Llucmajor, on es planteja prescindir precisament de la zona central, la més ben conservada. Al llarg de les properes setmanes i mesos insistirem, aportant informació científica, per tal que sigui esmenada aquesta deficiència.
La major novetat que presenta aquesta proposta és la incorporació per primera vegada de grans zones agràries. Aquestes planes cerealistes són fonamentals per a diverses espècies que necessiten hàbitats oberts, com la guàtlera, el sebel·lí, la terrola i la cucullada entre moltes altres. I ha estat precisament a arrel de la proposta d’incorporació d’aquestes planes de Vilafranca i Maria que s’ha produït una reacció d’oposició de determinats col·lectius.
Així, emparats per Asaja (braç “tractoritzat” del Partit Popular que ja ha tingut el seu paper en altres campanyes contra la protecció d’espais naturals), s’ha organitzat un moviment que baix el lema “STOP ZEPA” pretén torpedejar la proposta de protecció. Arguments falsos i incendiaris com la limitació de la caça o del conreu s’han escampat fàcilment entre els veïnats, toxicitat afavorida com sempre per una insuficient informació per part de l’administració promotora. Arguments tanmateix ben bons de rebatre amb dades reals: el conjunt de finques de sa Vall (Ses Salines – Santanyí) és una de les més importants zones agràries de Mallorca i una cacera espectacular, i a la vegada és també ZEPA des de fa molts anys.
Les ZEPAs pretenen precisament això, el manteniment (i millora si és possible) de les condicions ambientals que sustenten les poblacions d’aus. Així, la pervivència de les activitats humanes tradicionals és fonamental en la conservació de les ZEPAs agràries. Per aconseguir-ho, aquests espais compten amb plans de gestió (malauradament a les Balears en queden molts pendents de redactar), preveuen majors controls ambientals per als grans projectes que puguin afectar greument l’entorn, i es converteixen en zones d’intervenció econòmica prioritària que fa uns anys, abans de la crisi, ja foren beneficiàries d’ajudes (que esperam es puguin recuperar aviat).
Així idò, l’STOP a les ZEPAs només convé als de sempre, als que tanmateix ja saben que la Xarxa Natura 2000 és una magnífica oportunitat per a la conservació i el desenvolupament sostenible de la foravila, i tot i així en fan campanya en contra perseguint objectius que res tenen a veure amb el manteniment de l’agricultura. Endavant ZEPAs!
