Dissabte, 09 Setembre 2017 09:43

Manca vigilància al medi natural

Editorial de Es Busqueret núm. 44, agost 2017

 La protecció i conservació del patrimoni natural segueix essent “l’assignatura maria” del Govern. Mirem allà on mirem, tot ho confirma. L’anàlisi dels recursos econòmics i humans destinats esvaeix qualsevol dubte.

Quins són els requeriments actuals de vigilància al medi natural de les Balears? Fa 15 anys el nombre d’agents de medi ambient ja estava molt per davall de les necessitats. Avui la població a les Balears ha augmentat un 30%, la superfície protegida s’ha incrementat notablement, i seguim amb la mateixa dotació. A algú li preocupa quines conseqüències genera aquesta situació? Idò políticament no es nota gens.

Enguany hem tornat a batre rècords pel que fa al negoci turístic, una activitat econòmica omnipresent sobre el territori. Ni un pam quadrat de les Illes resta al marge dels impactes que genera. Ho hem vist de forma molt evident amb un tema d’actualitat aquest estiu: el fondeig sobre posidònia. Allò que fins ara no semblava un problema, quan s’hi ha treballat ha resultat ser-ho. En 15 dies de feina, el servei contractat pel Govern ha detectat i reubicat més de 500 embarcacions fondejades sobre posidònia. Per cert, un servei que només pot informar, ja que els seu personal no té la condició d’agent de l’autoritat. Aquest és un aspecte fonamental, ja que cal que el personal de vigilància tengui capacitat plena per poder actuar davant un cas d’infracció. En aquest sentit veim amb preocupació l’actual política del Govern, fent recaure funcions de vigilància en personal contractat a través de l’IBANAT o fins i tot personal contractat a empresa privada, que no tenen la consideració d’agents de l’autoritat.

La pressió humana al medi natural de les Balears té unes dimensions extraordinàries. Quants milers de visitants i locals transiten per la Serra de Tramuntana els mesos de primavera i tardor? La vigilància en cap de setmana recau en només dos agents per cobrir les 63.000 hectàrees del paratge natural.

Si ens comparam amb la resta de l’Estat, els agents de medi ambient a les Balears han de vigilar un 58% més de superfície als espais protegits de la xarxa Natura 2000, i només Extremadura té un nivell de vigilància inferior al nostre als seus espais naturals.

Agafem la referència de les Illes Canàries, una comunitat autònoma pluriinsular, amb una biodiversitat extraordinària, un elevat percentatge de territori protegit i una important càrrega antròpica. El cas és el més semblant al nostre. Idò a cada agent de medi ambient de les Balears li correspon vigilar gairebé el doble de superfície que al seu col·lega canari, i un 50% més de població.

L’època en que aquests professionals eren “forestals” ja és història. El seu marc competencial és tan ample com diversa és la normativa que regula els usos i aprofitaments al medi natural i rural.

Sense dubte el fet de comptar a les Balears amb una superfície protegida considerablement gran és molt positiu (de fet, el contrari seria una greu irresponsabilitat), però cal dotar-la dels recursos necessaris per garantir el compliment de la normativa de protecció i per assolir els objectius de conservació de cada un dels espais naturals.

Ignorar l’actual dèficit de vigilància del medi natural és una greu irresponsabilitat per part del Govern. No considerar prioritària l’assumpció del cost necessari per al manteniment i millora dels espais protegits genera a la llarga uns costos ambientals i socials molt majors. Però clar, aquest tipus de raonaments només es consideraran si aconseguim que el medi ambient deixi de ser “una maria”. I en això els ciutadans conscienciats hi podem jugar un paper important.

 

Llegir 911 vegades Darrera modificació el Dissabte, 09 Setembre 2017 09:46
Més en aquesta categoria: « Endavant ZEPAs!

festegob

Butlletí setmanal

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.