Homologació de rareses

 

 Què és una raresa?

Les rareses són espècies o subespècies identificables al camp, que es presenten sols en comptades ocasions dins un determinat àmbit geogràfic d’estudi, en el nostre cas les Illes Balears.

La gran mobilitat que caracteritza a les aus fa que, en el transcurs dels seus moviments migratoris o dispersius, alguns individus s’allunyin de les seves àrees de cria, rutes migratòries o zones d’hivernada habituals i apareguin transitòriament a altres territoris. Parlam llavors d’aus accidentals, divagants ocasionals...

Totes elles conformen el conjunt d’aus rares o rareses (vegeu llista de rareses)Hi ha qui pensa que observar una espècie inusual és sols una anècdota sense transcendència biològica i que registrar-la o citar-la no té més sentit que augmentar la llista d’aus d’un país o augmentar la llista dels «caçadors de rareses» (twichers, bimberos). No obstant això, succeeix de vegades que l’anàlisi científic del conjunt d’aquests registres acaba per desvetllar qüestions d’interès científic relacionats amb la migració, o donar resposta al comportament de determinades espècies a unes condicions meteorològiques particulars o, especialment, les variacions en la distribució de les espècies, ja que sovint la colonització d’un nou territori s’anuncia per tota una sèrie d’observacions que augmenten en freqüència.

Per tot això és convenient que aquest tipus d’informació sigui recollit de forma estandarditzada i fiable. Actualment, amb l’aparició de modernes guies de camp, el descobriment de nous trets d’identificació, la millora dels instruments emprats en l’observació i localització de les aus (prismàtics, telescopis i càmeres) i el gran increment d’observadors, han acabat per produir vertaderes allaus de cites d’aus rares que, en alguns casos, s’han publicat sense cap tipus d’anàlisi, fet que s’hauria d’evitar tot el possible. Són totes creïbles?, Qui no ha dubtat d’una determinada cita publicada en un anuari sols valorant qui és la persona que ho notifica?. Si no es possible publicar detalladament com es va produir l’observació, cóm pot la comunitat científica assegurar-se de la seva autenticitat?

És en aquest moment quan els comitès de rareses presten un valuós servei, tant als observadors com a la comunitat científica en general, analitzant els registres, realitzant les homologacions pertinents (en aquells casos en els quals la informació aportada ho permeti) , publicant informes periòdics i arxivant tota la documentació recopilada sobre les observacions d’espècies rares, per a consultes, estudis o revisions posteriors.

 

Què hem de fer si veim una raresa?

Descobrir una raresa no és més que donar el primer pas en l’elaboració d’un registre que pugui ser útil científicament. Per tal que una observació d’una raresa es pugui homologar i publicar, el Comitè de Rareses necessita tenir una completa seguretat de la seva veracitat , descartant qualsevol possibilitat d’una incorrecta identificació. Les observacions que no poden ser homologades, no impliquen que el Comitè les consideri falses sinó que la documentació aportada pels observadors no aporta la seguretat suficient i absoluta que la identificació sigui correcta.

És per això que és molt important que els observadors remetin informació tan acurada i precisa com sigui possible: una cuidada i detallada descripció de l’au o aus observades (aspecte, mida, estructura, coloració, detalls del plomatge i les parts no emplomades, trets distintius, veu, conducta, ..) dibuixos i fotografies, un relat de les circumstàncies en què es va produir l’observació (data, durada, distància, llum, òptica emprada, observadors acompanyats...), l’experiència prèvia amb l’espècie en qüestió o amb altres semblants, el grau de seguretat en la determinació, etc.

Fer-ho bé és una tasca que pot ser relativament ingrata i requereix certa preparació, més de la que ens pugui parèixer a primera vista. Tot i això, resulta absolutament crucial, ja que sense ella no hi ha homologació possible. Pot succeir també que s’hagin pogut prendre fotografies que demostrin sense cap tipus de dubte la identitat de l’espècie, però també llavors el Comitè ha de saber amb detall com i quan es varen prendre les fotografies, i estar segurs que no han patit possibles manipulacions fraudulentes. Darrerament, la tècnica del digiscoping en particular, està ajudant molt a documentar observacions de rareses de forma còmoda i efectiva, però una descripció, per elemental que aquesta sigui, sempre suposarà un valuós document complementari.

Per facilitar la tasca de l’observador existeix una fitxa de rareses estàndard a la qual s’indiquen els diferents camps a emplenar i que podeu descarregar en aquesta mateixa plana. La fitxa facilita igualment la feina del Comitè de Rareses, en poder disposar de totes les cites en el mateix format.

Clica aquí per descarregar la fitxa

 

Darrera modificació el Divendres, 23 Febrer 2018 19:04

festedelgob